Sabem que hi ha molts immigrants que no volen parlar català. Sí, es una realitat. Però som molts els que el parlem i que volem participar i incorporar-nos al projecte social i històric dels Països Catalans.Malgrat això, hi ha molts catalanoparlants que ens responen en castellà quan els parlem en català. I si ens parlen en la llengua forastera, mai arribarem a xerrar NORMALMENT en la llengua del país que hem escollit per el nostre futur.
Així doncs, us reclamem: ENCARA que un immigrant no pugui parlar TOTALMENT en català, parleunos, amb paciència i educació. Perquè EDUCACIÓ es compartir la vostra cultura i llengua. Aquesta campanya la tirarem endavant amb les organitzacions i institucions que treballen per la llengua i la sobirania dels Països Catalans.
Diego Arcos. Coordinador
Carta oberta als catalanoparlants:
JO ENCARA NO PARLO CATALÀ, PARLA-M’HI
Ja fa uns anys que vaig arribar a aquesta terra. Jo i la meva companya vam marxar de casa nostra perquè, malgrat la riquesa del meu país i l’esforç de la nostra gent, no hi teníem futur, ni tan sols present. La conxorxa dels polítics corruptes i els empresaris, especialment estrangers, ha destrossat la societat on vaig néixer.
I un dia, la meva parella i jo vam decidir emigrar. I vam venir aquí convençuts que arribàvem a Espanya. Al cap d’un temps, però, anàvem entenent cada cop més que això no era com ens ho havien explicat. Un dia vaig comentar a casa: em sembla que aquesta terra no es ben bé Espanya.
A la feina hi treballava amb un company que estava a punt de jubilar-se. Ell havia estat especialment amable i solidari amb mi, i sempre recordava quan ell havia estat immigrant al nord d’Europa i ho havia passat molt malament. Un dia, quan s’apropava el seu comiat, per tal de treure-li un somriure vaig saludar-lo en català; li vaig dir: BON DIA COMPANY! Mai no oblidaré la seva cara amb una alegria radiant. Em va abraçar i em va felicitar per haver començat a parlar català. Tot i que jo no podia encabir tan de satisfacció dins meu, però, també estava avergonyit, no sabia més de cinc paraules en aquesta llengua.
I així, amb la meva parella, vam començar a estudiar català a l’Ajuntament. Mai no m’hagués imaginat que seria tan difícil aprendre aquesta llengua. Perquè una llengua es una eina, que serveix per comunicar-se i per aprendre a viure com ho fan els que hi van néixer, com ho faria jo mateix si anés a viure al meu país i fos estranger. Però les eines s’han de fer servir per utilitzar-les com cal. Si estàs aprenent a utilitzar un ganivet i cada vegada que vols fer-lo servir no et deixen, com n’aprendràs a tallar la carn?
I això és el que ens passa amb el català. Cada vegada que començo a parlar-lo, amb un munt d’esforç i superant la vergonya de no expressar-me correctament, els mateixos catalans em responen en espanyol. La meva parella ja està emprenyada. Jo segueixo intentant-ho. I penso que les persones que ens responen en castellà s’haurien d’estimar una mica més la seva identitat.
Si em parlen en la llengua dels que, durant tant de temps, han sotmès la seva nació, serà que prefereixen relacionar-se amb ells abans que xerrar amb les persones com jo, que vaig escollir aquesta terra per viure-hi i perquè sigui la terra dels meus fills.
Algun dia li diré a qui em parli en castellà:
”Jo encara no parlo català, però tu sí, perquè es la parla dels teus pares. Si no em parles en la teva pròpia llengua, tu la perdràs una mica; però Catalunya, amb aquesta actitud, podrà perdre els milers de persones que com jo hem arribat aquí per oferir el nostre treball.
Jo he fet un compromís amb aquesta nació assumint la seva llengua. No seran els que ens parlen en espanyol, els qui em facin canviar la meva decisió; heu d’entendre que cada immigrant que comença a parlar català esta optant per ser català voluntàriament. Heu de tenir paciència amb nosaltres i, a poc a poc, anar ensenyant-nos a xerrar normalment en català. Per això us dic, us demano:
JO ENCARA NO PARLO CATALÀ, PARLA-M’HI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada