Serrat i el català

GUILLEM SANS | Actualitzada el 27/12/2014 21:30

Alguns espectadors de TVE no van pair gaire bé que la nit del 24 de desembre, en l’especial dedicat a Joan Manuel Serrat, alguns dels convidats cantessin en català. No és cap innocentada. No saps si plorar o plorar. Estopa i Pablo Alborán van cantar un tema amb Serrat en la llengua de Pompeu Fabra i es veu que això és molt ofensiu, per no dir que és una provocació i una falta de respecte majúscula per als que pensen que llengua cooficial és un sinònim de folklore. Els comentaris que vam poder llegir a Twitter, i que van que fer que Serrat fos trending topic durant dos dies, són de jutjat de guàrdia. “ No entiendo por qué la UNO ESPAÑOLA permite un programa así, que se cante catalán y mierdas así ”. O bé “ no pegaba nada que en un canal que pagamos todos los españoles nos pongáis, detrás del mensaje del rey, un programa en catalán ”. I un últim exemple: “ ¡¡¡Pero qué puto cachondeo es esto!!! ¡¡¡El día de Nochebuena en La 1 cantando en catalán!!! Subtítulos en español… #putavergüenza ”. S’ha de dir que una gran majoria de tuitaires es van dedicar a criticar els tuits anteriors, però no deixa de ser patètic que a aquestes altures de la pel·lícula encara estiguem així. [...]

http://www.ara.cat/firmes/guillem_sans/Serrat-catala_0_1274872585.html

Tenim un problema en les paraules!

Traducció simultània

TONI SOLER | Actualitzada el 20/04/2014 00:00

• 

El 2010 Albert Rivera va aparèixer al Parlament brandant una samarreta de la roja. Des d’aleshores no fa altra cosa que intentar curar-nos dels mals del nacionalisme.

ESPANYA. Veure joves amb esvàstiques cremant una estelada, o policies espanyols atonyinant un jove al crit de “Te vas a enterar, catalán de mierda ”, no és un espectacle que m’apassioni, però té la virtut de la sinceritat descarnada. De vegades resulta més irritant el continu joc retòric que practica l’espanyolisme polític per maquillar la seva veritable cara i els seus objectius. Per amagar Espanya, sobretot. Ben mirat, per què se n’amaguen, d’Espanya? Per què s’autoanomenen ciutadans, o convivencia cívica catalana, o -més risible encara- societat civil catalana? Per què un falangista de tota la vida com Josep Anglada va decidir protegir-se sota l’equívoca denominació Plataforma per Catalunya? ¿Tan malament està la marca Espanya? Potser caldrà que arribi un Mundial de futbol perquè els espanyolistes disfressats de cosmopolites es treguin la careta, com ho fan els aficionats que, amb tot el dret del món -el mateix dret que voldríem tenir nosaltres-, surten a expressar la seva alegria quan la seva selecció té un èxit. De fet, el 2010 Albert Rivera va tenir allò que se’n diu un arrebato i va aparèixer al Parlament català brandant una samarreta de la roja. Des d’aleshores, però, no fa altra cosa que intentar curar-nos dels mals del nacionalisme. I si li pregunten si creu que Catalunya és una nació, ell respon que no és “creient”. Ho fa des d’aquest país neutre sense himne ni bandera que ell anomena “l’estat de dret”. El més curiós del cas és que l’elisió sistemàtica del mot Espanya, fins no fa gaire, era un dels defectes del cànon lingüístic catalanista, que ens ha portat a dir ridiculeses com ara “L’escriptor X és un referent de la cultura estatal”. Assumim-ho, tots plegats: es diu Espanya. Es-pa-nya. Tant costa de dir?

TRADUCCIÓ. Les trampes semàntiques són a la base de tot l’argumentari utilitzat en els darrers temps contra les aspiracions sobiranistes. Per això certs discursos cal escoltar-los amb traducció simultània, perquè si no alguns ingenus es poden confondre. Alguns exemples: quan diuen ciutadà, volen dir espanyol; quan diuen nacionalista, volen dir català; quan diuen dret, volen dir deure; quan diuen Constitució, volen dir coartada; quan diuen bilingüisme, volen dir monolingüisme; quan diuen trilingüisme, també volen dir monolingüisme. Quan diuen risc, volen dir amenaça. Quan diuen fractura, volen dir fracturarem. Quan diuen federalisme, volen dir apoyaré. Quan diuen solidaritat, volen dir subsidi. Quan diuen ajudes del FLA, volen dir -com Alfonso Guerra-“ que vengan a por alpiste ”; quan diuen corredor mediterrani, volen dir corredor central; quan diuen Catalunya, volen dir pro vincia ; quan diuen pluralisme, volen dir Marhuenda; quan diuen pont aeri, volen dir Barajas; quan diuen seny, volen dir rendició; quan diuen impossible, volen dir inacceptable; quan diuen estabilitat, volen dir immobilisme. Quan diuen diàleg, volen dir entregueu el cap del president en una safata. I finalment, quan diuen que quedarem fora de la UE i de l’ONU, volen dir que si marxem ens faran tot el mal que puguin, la qual cosa és una demostració d’amor extremadament possessiu, evocat en més d’un bolero, i perfectament tipificat en el Codi Penal. 

Si algú s’entretingués a fer un codi per desxifrar tots aquests paranys lingüístics, potser podríem -finalment- establir una comunicació sincera, condició indispensable per afrontar com cal un problema polític. I quan diem problema polític, volem dir problema polític.

http://www.ara.cat/premium/opinio/Traduccio-simultania_0_1123687650.html

La visió sobre Catalunya de Norwegian, línies aèries de Noruega

    Sergi Castañé (@SergiCastanye)
18/04/14 12:50
La visió sobre Catalunya de Norwegian, línies aèries de Noruega. "Seran una nació independent algun dia? Podria ser." pic.twitter.com/64GeWZVXxD

Estudiants de la Columbia University expliquen en un vídeo per què aprenen català

Exposen les motivacions i la gratificació que els ha significat

'Estudiar català, per què?' Amb aquesta pregunta comença el vídeo que han elaborat els responsable dels estudis de llengua i cultura catalana a la universitat de Columbia, a Nova York. Un vídeo en què responen aquesta pregunta uns quants alumnes i ex-alumnes que han après català o que n'aprenen: expliquen què els ha aportat l'aprenentatge de la llengua i quines han estat les raons que els han mogut a fer-ho. 'Per entendre milor la cultura catalana; per anar a Barcelona i fer una feina sabent-lo parlar; perquè és una llengua bonica, per conèixer gent nova; perquè la cultura catalana és fascinant; per recuperar les arrels, l'origen català d'alguns parents…'.


El vídeo, l'ha publicat a Facebook, amb una gran difusió, la responsable dels estudis, Elsa Úbeda:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4186230/20140418/estudiants-columbia-university-expliquen-video-aprenen-catala.html

https://www.facebook.com/photo.php?v=10152170177817701&set=o.163412534247&type=2&theater

Google i Shakira, i els jutges

Des d'Espanya, contra Google per usar el català en un vídeo

Fotògrafs espanyols exigeixen a Google Maps Business View que retiri el seu anunci promocional gravat a Barcelona perquè una dona hi parla en català

Gemma Aguilera, Barcelona | Actualitzat el 19/03/2014

“¿A quién se le ocurriría tal chapuza?, ¿En qué pueden estar pensando la gente de Google para sacar un video promocional a nivel nacional en el que los dueños de negocios dan su opinión del producto hablando en catalán? Seamos serios, más sabiendo cómo están las cosas”.

Amb aquest primer missatge, un fotògraf espanyol registrat al fòrum intern de Google Fotos de Negocios España, en què hi poden participar fotògrafs acreditats per Google, alertava aquest matí la resta de professionals sobre un vídeo penjat per la mateixa companyia com a mostra del servei Google Maps Business View, en què els comerços poden promoure el seu negoci amb un recorregut virtual. Al vídeo hi apareixen el propietari de L'Hivernacle de Sants, una floristeria de Barcelona, i la propietària de la cistelleria Siscart. Ell parla en castellà i ella en català. 

Nació Digital ha pogut accedir a l'intercanvi de missatges entre els fotògrafs del fòrum, on la majoria han exigit a Google que retiri immediatament el vídeo, acusant la companyia de tenir un gran desconeixement de les relacions actuals Catalunya-Espanya. Entre els arguments dels fotògrafs, que utilitzen la pàgina oficial de Google Business per promocionar-se com a fotògrafs per fer vídeos per a negocis, per exemple: “Quien haya tomado esta decisión [deixar parlar en català] no tiene ni idea de la situación España/Cataluña. Lo que tiene que hacer Google es quitar ese video de la página y poner uno en el que se presente en la lengua oficial de la península. Yo tengo claro que no voy a mostrar la página oficial a mis clientes porque vivo en Madrid y aquí hay mucho celo con este tema. Pero eso no quiere decir que un cliente de aquí no entre en la página y se tope con este desafortunado video. Vaya tela con los de marketing de Google, pretender promocionar Google Maps Business View con este video”. 

Un altre fotògraf ho atribuïa a la manca de visió estratègica de l'equip de màrqueting de Google: “El video lo deben corregir o cambiar. Sólo se me ocurre que con las prisas del lanzamiento no hayan tenido el cuidado necesario en revisarlos. Porque si alguien de Google España lo ha visto y aún así ha pensado que está bien para el lanzamiento del programa en toda España...”

D'altres encara van més enllà i hi veuen una raó més política, i denuncien que “para el resto de España es casi una agresión y de un valor nulo o incluso contraproducente”. Exigeixen que “se corrija este error inoportuno”, i que “el video debería estar sólo en castellano, ya que es a nivel nacional”

També participa en el debat un fotògraf que va estar present el dia de la gravació del vídeo a Barcelona, i reconeix que “el productor, un fotógrafo de California, pidió a los protagonistas que hablaran en la lengua que les resultara más cómoda, sin problema”, però es queixa que Google no hagi subtitulat el vídeo promocional. 

Després de diversos missatges, un responsable de Google ha respost al fòrum que “el departamento de marketing decidirá qué es lo mejor que se puede hacer y cuándo lo hará. Me imagino que el chico de California fue amable y correcto al preguntar. Se hicieron varios videos y éste terminó siendo el elegido. Es el que mejor reflejaba el programa”. 

“Los negocios deben estar alejados de la política, y dadas las circunstancias, lo mejor es doblarlo al castellano”. “Es de vital importancia que este video no aparezca en la página oficial”, conclouen dos fotògrafs. 

Shakira canta 'Boig per tu' en català i en castellà en el seu nou disc

L'artista ha celebrat la presentació mundial del seu nou treball a Barcelona. Ha escollit aquesta cançó de Sau perquè és una de les preferides de Gerard Piqué, la seva parella

JOAN CALLARISSA / EFE Barcelona | Actualitzada el 21/03/2014 

Shakira a Barcelona en la presentació mundial del seu nou àlbum / EFE

Quinze cançons, la majoria en anglès, tres en castellà i una en català, componen el nou disc de Shakira, que sortirà a la venda el proper 25 de març i que la cantant colombiana ha descrit aquest dijous al vespre com "eclèctic, sincer i molt honest". De fet, la colombiana ha explicat que és el resum de tot el que és ella, per això li ha posat el seu nom per títol. "No és un disc conceptual, sinó que cada cançó és diferent i respon a un sentiment diferent. També són variats els gèneres. Hi ha rock, pop, folk, reggae i fins i to country", ha explicat.

...

Fa l'ullet al català

En honor a aquests "dos catalans tan importants" per a ella, Shakira ha decidit gravar en català la cançó 'Boig per tu', de la banda Sau. Es tracta "d'una de les cançons preferides de Gerard i una de les més boniques que he sentit mai", ha confessat la compositora de Barranquilla. De fet, la cançó catalana apareixerà només a l'edició 'Deluxe' del seu àlbum. No obstant, en farà "una adaptació" en castellà batejada amb el nom de 'Loca por ti' en l'edició estàndard. Les dues edicions estaran disponibles a iTunes des del dilluns 24 de març, mentre que els dos discos estaran a la venda al dia següent, el dimarts 25 de març. 

...

Shakira cantará «Boig per tu» en catalán

REDACCIÓN el 21/03/2014 

La cantante colombiana Shakira incluirá en su próximo disco la célebre canción de la banda Sau Boig per tu en su versión original catalana en honor de su hijo de su compañero, el futbolista del Fútbol Club Barcelona Gerard Piqué, hecho que alguna prensa conservadora española considera que lo ha hecho porque "el embarazo se le ha subido a la cabeza". 

Quince canciones, la mayoría en inglés, tres en español y una en catalán, componen el nuevo disco de Shakira, que saldrá a la venta el próximo 25 de marzo y que la cantante colombiana ha descrito hoy como "ecléctico, sincero y muy honesto".

 

En honor a estos "dos catalanes tan importantes para ella", Shakira ha decido grabar en catalán una de las canciones más populares en Cataluña Boig per tu (Loco por ti), de la banda Sau formada por Carles Sabater y Pep Sala.

La versión en catalán de Boig per tu, que saldrá en una edición especial del disco, es la primera incursión de la cantante en esta lengua y ha sido "un regalo" para Piqué, que es un enamorado de este tema.

"Es una de las canciones favoritas de Gerard [Piqué] y una de las más lindas que he escuchado. La grabé, se la puse un día en el estudio y luego él me ayudó con el acento. Tenía que estar en el disco, ¡no me dio opción!", han comentado la cantante colombiana en la conferencia de prensa de su disco ofrecida ayer en Barcelona.

Boig per tu en su versión original catalana aparecerá sólo en la edición "Deluxe" de su álbum mientras que para la edición estándar grabará una versión adaptada al castellano con el título Loca por ti.

El diario conservador español La Razón ya se ha apresurado a considerar la inclusión de este tema como una forma de "dar el cante" e interpreta que a Shakira "el embarazo se le ha subido a la cabeza". Se da la paradoja de que este rotativo es uno de los que defiende con más vehemencia la unidad de España frente al movimiento secesionista catalán.

Una juez retira la custodia de una hija por el "escollo" del catalán

La magistrada sostiene que la menor ha ido a vivir a una comunidad "definida por unas características especiales de integración" | El padre, en paro, "tiene mayor disponibilidad horaria"

Vida | 21/03/2014 - 13:46h

Barcelona. (EFE).- Una juez de Tenerife ha retirado a una madre la custodia de su hija de cuatro años porque se ha trasladado a vivir a Ripollet (Barcelona) por motivos laborales, alegando que no se ha acreditado que la niña esté adaptada al catalán y que esta circunstancia no suponga un "escollo" en su evolución.
En la resolución judicial, a la que ha tenido acceso Efe, la titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Güímar (Tenerife) apunta que, ante la falta de entendimiento de los padres sobre la custodia de la hija, se debe preservar el interés superior de la menor.
En su escrito, la juez sostiene que la menor ha ido a vivir a una comunidad autónoma "definida por unas características especiales de integración, pues al hecho de adaptación normal a un cambio de territorio o de costumbres, ha de añadirse la dificultad de tener que aprender una lengua cooficial al castellano, el catalán, que de todos es conocido, es lengua empleada por gran parte de la sociedad catalana, así como por las escuelas".
Además, la juez subraya que no se ha podido acreditar que la menor "esté adaptada con el idioma (en referencia al catalán) y que dicha circunstancia no esté suponiendo un escollo en su evolución".
En la información que hoy adelanta el periódico El Punt Avui, la juez razona su decisión de retirar la custodia a la madre porque la mujer trabaja y tiene menos disponibilidad horaria: "el padre está en el paro y, por este motivo, tiene una disponibilidad horaria mayor".

Intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya

Publicat per:
trencanous (4811 missatges)
http://www.racocatala.cat/forums/fil/172139/poema-damor-dun-militar-feixista-sobre-catalunya-mat-porque-era-mia-ocupar-barcelona
04 de març de 2013, 23:31

Manifest contra la Llei de Llengües del PP-PAR

Manifest contra la Llei de Llengües del PP-PAR

Les associacions culturals de la Franja Iniciativa Cultural de la Franja, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans, han fet públic el següent manifest per estar en absolut desacord amb la Llei de llengües.

Manifest en català

Manifiesto en castellano
 

 

LAPAO

Benvolguts/benvolgudes amics/amigues,

Amb més de cinquanta anys de retard ahir vaig saber, oh Espanya !, que la llengua que parlàvem a casa era el lapao, però  a l'escola m'ensenyaven lapolla !!!, cosa de la que m'hagués hagut de confessar..i no ho vaig fer mai.

Entre el sentiment de vergonya aliena i el sentit de l’ humor (sense el qual es fa tot molt pesat), si no ho creieu, consulteu el "mapa" adjunt. Aquest és un mapa dels de debò, i no aquells tan tronats de la infantesa !
http://finestro.files.wordpress.com/2013/05/manifest-contra-la-ll-de-ll.pdf


I si us ve de gust, visiteu aquest blog de gent de la Franja, que estan tan sorpresos com jo. Ens el fan arribar des de l'Associació Cultural del Matarranya.

http://finestro.wordpress.com/2013/05/08/jo-parlo-lapao/


Una abraçada,

Sa lengo baléà

Y en aragoné, castellano de Valladolid, castellano de Arbacete, en mursiano, en estremeño, en madrileño, en zeutí y en canario de cada isla!

Nho bàḥt·ta con libro 'n Bàléà. Tamfién queremò lifvro de'ucasión en Andaluz, la lengua de la mayoría de lo ebitante de la iglah. Pó votasió populà, eḥt·tá pájina paza a eḥt·tá de'ica'a a ese novle fin. Bausá, ponhte la pila, pisxha!

 

 

Emilio Cuatrecasas: "El català és una barrera difícil de gestionar per atraure talent"

Barcelona Global llança nous projectes per impulsar la competitivitat de la ciutat al món, com la protecció jurídica de la marca Barcelona

A.T.

Barcelona | Actualitzada el 19/07/2012 12:18

 

Emilio Cuatrecasas, president de la plataforma Barcelona Global, que intenta promoure la competitivitat de la ciutat al món, considera que el català és un "problema" per atraure talent. "És una barrera interna difícil de gestionar", ha comentat aquest dijous en la presentació dels nous projectes que aquesta associació de rellevants empresaris catalans vol tirar endavant amb l'objectiu de potenciar l'activitat empresarial i el talent a la capital catalana.

Cuatrecasas és també president del prestigiós bufet d'advocats que porta el seu nom.
Un dels projectes més avançats, que ha d'aprovar la junta directiva de Barcelona Global aquesta tarda, és la protecció jurídica de la marca Barcelona, que ja ha estat registrada per l'Ajuntament i que gestionarà una agència de protecció on participarà Barcelona Global, entre d'altres institucions.
L'atracció de talent de fora de Catalunya i de fora d'Espanya és un dels objectius d'aquesta iniciativa engegada per l'empresària andorrana Maria Reig, i vol sumar les 50 primeres empreses que operen a Catalunya. Consideren que els estrangers no "estan ben acollits a la nostra ciutat", en paraules de Gonzalo Rodés, president de GBS Finances Catalunya.

http://www.ara.cat/economia/Emilio-Cuatrecasas-barrera-gestionar-atraure_0_739726151.html

Opinions:

El finès és un obstacle per atraure talents a Finlàndia? El danès és un obstacle per atraure talens a Dinamarca? L'holandès és un obstacle per atraure talents a Holanda? L'alemany, el francès, l'italià o el romanx, són obstacles per atraure talents a Suïssa??? Aquest individu repeteix dogmes sense fonament que fa massa anys que anem sentint. És mentida i ho saben, però de tants anys de repetir-ho, al final s'ho creuen. Si els estrangers "no estan ben acollits a Barcelona", com és que sempre està entre les ciutats millor considerades del món per venir a treballar??? Aquest senyor ignora aquestes dades??? Aquestes declaracions són pura escombreria, la marca "España" no funciona i, en canvi, la marca "Barcelona" és un actiu a nivell mundial. Quina ràbia els fa, no?
QuimX. Barcelona

• martinaygolafre

  • Barcelona

  20.07.2012 - 08:57h

  Per cert, com a investigadora en un centre molt important de Barcelona, els dirè a aquestes dues ments superdotades: Emilio y Gonzalo, que treballo amb talents acadèmics de TOT EL MÓN i mai, MAI ha sigut un impediment el Català. Tots l'acaben entenent PERFECTAMENT inclús alguns s'han animat a parlar-lo...
  

• CogitoBCN

  • Barcelona

  20.07.2012 - 09:11h

  No conec en absolut a aquest Emilio Cuatrecasas, però estic segur que podria endevinar quina és la seva llengua habitual.

  
  

  • Adam Deosdad

    • Deltebre

    20.07.2012 - 13:17h

    aquest individu ha estat imputat per frau fiscal.
    

  • menfis

    • Barcelona

    20.07.2012 - 13:59h

    Crec que a Cuatrecasas el fet que parli sovint espanyol el traeix. Aquest Senyor hauria d'haver dit: "com que no parlem prou bé anglès hem d'emprar l'espanyol per atraure talent; si us plau no emprem el català a les empreses ja que ho complica tot". Així doncs el problema no és el català sinò que el nostre bilingüisme no sigui català-anglès". I és que l'autèntic problema és que ens antaforen l'espanyol, quan amb l'anglès tot seria molt més fàcil.
    

 
 

França declara el Canigou gran paratge i el rebateja amb el nom català del massís

París
França declara el Canigou gran paratge i el rebateja amb el nom català del massís

Redacció Actualitzat a les 20:30 h   15/07/2012 El massís del Canigó ha rebut aquesta setmana una important reconeixement des de terres franceses. El popular cim ha estat considerat Gran Paratge de França, una designació que arriba acompanyada d'un canvi de nom. El Canigou, com el coneixen a l'altra banda dels Pirineus, ja no es dirà més així, sinó que adoptarà la nomenclatura catalana.

El motiu del canvi, segons recull el Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia francès en un comunicat, és el fet que aquest cim és la "muntanya sagrada dels Països Catalans".

Més enllà de la nova denominació, que el Canigó sigui considerat un Gran Paratge de França servirà per enfortir la seva protecció i ampliar la zona d'influència fins a més de 23.000 hectàrees.

A més, tots els sectors implicats treballaran plegats per un turisme respectuós amb la naturalesa.

El Canigó és convertirà en la tercera muntanya de França considerada com a gran paratge després del Mont Blanc i la Vall de la Clarée.

El canvi de nom està motivat perquè és la "muntanya sagrada dels països catalans". (Foto: Flickr / Jordi Payà)

Coca-Cola espera la independència de Catalunya per etiquetar en català

14 de juliol de 2012 05:00 h

Coca-Cola espera la independència de Catalunya per etiquetar en català

De moment la companyia continua discriminant el català malgrat que la presidenta de l’embotelladora, COBEGA, també presideixi el Teatre Nacional de Catalunya

---

COBEGA/Coca-Cola, es defineix com una empresa propera, responsable i integrada en el seu entorn. En la declaració de principis assegura que participa activament en l’àmbit cultural i social, però la realitat és que COBEGA fa anys que discrimina la comunitat lingüística catalana en no reconèixer els seus drets i en no aplicar a Catalunya i a l’Estat espanyol, les mesures de respecte a les diferents comunitats lingüístiques que sí utilitza la marca en altres estats multilingües com Bèlgica, Holanda, Canadà o Suïssa, amb l’etiquetatge multilingüe dels productes. Plataforma per la Llengua ja ho advertia en un informe de l’any 2006 i la qüestió no ha canviat.

---

   
URL curta

---

Sol Daurella hereva d’un llegat franquista

 
Sol Daurella, presidenta de COBEGA i del Teatre Nacional de Catalunya, és la tercera generació del grup COBEGA. El seu avi Santiago Daurella, va obtenir la primera llicència per embotellar la Coca-Cola fa 61 anys. Tal i com va publicar el directe!cat, expliquen alguns estudiosos de la història econòmica del franquisme que la Coca-Cola va començar a vendre’s a Europa als anys 30 però fins a l’any 51 no va començar a fabricar-se a Espanya, on hi va arribar de la ma del basc Juan Manuel Sainz de Vicuña, casat amb la María Fernanda Primo, nevoda de José Antonio Primo de Rivera i neta del general Miguel Primo de Rivera. Vicuña va ser l’encarregat de repartir les llicències, que eren negoci assegurat, en territori espanyol i aquestes van anar a parar a mans d’industrials, oligarques i financers fidels al règim franquista. Sainz de Vicuña s’encarregava del màrqueting de la marca i va ser president de Coca-Cola a Espanya fins a la seva mort el 2006.

Trenta anys de democràcia amb el català qüestionat

Les sentències contra la convivència lingüística enquisten el debat

 

La llengua catalana continua qüestionada tres dècades després de l'inici de la democràcia. Les sentències judicials posen en dubte més que mai el model de convivència lingüística.

JOAN SERRA / SÒNIA SÁNCHEZ

BARCELONA. | Actualitzada el 02/06/2012 00:00

UN MODEL POSAT EN DUBTE L'última resolució del TSJC qüestiona el model d'immersió lingüística i avala les famílies que sol·liciten l'escolarització en castellà. XAVIER BERTRAL 

 

Les últimes resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre l'ús del català a l'escola i les administracions públiques -les sentències fetes públiques dijous tomben l'ús preferent de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona i tornen a qüestionar el model d'immersió- han actualitzat l'amenaça sobre la convivència lingüística. El de la llengua és un debat enquistat després de tres dècades de democràcia, el mateix període transcorregut des de l'aprovació de la primera llei de normalització lingüística. A dibuixar aquest escenari hi contribueixen determinats discursos polítics i un degoteig de dictàmens judicials que segueixen la línia de la doctrina marcada pel Tribunal Constitucional (TC), severa amb el català.

¿La llengua catalana sempre serà qüestionada? Juristes, sociòlegs i acadèmics consultats per l'ARA subratllen que les bastonades judicials contra el model lingüístic català es basen en una lectura política que nega l'estat plurinacional. "El que pateix Catalunya s'explica per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i l'auge del nacionalisme castellà; el problema de fons és la manera d'entendre l'estructura de l'Estat, aquesta mentalitat colonial", explica Xavier Vila i Moreno, director de l'Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB). "La reivindicació per la presència del castellà a Catalunya no parteix d'una preocupació real sinó que és una pugna purament ideològica", raona Olga Tubau, advocada penalista, que lamenta que s'exposi una realitat artificial. "Fa 30 anys el català era un símbol de la recuperació de la democràcia i com que ara ha desaparegut aquesta adhesió emocional a la llengua, certs discursos polítics s'han aprofitat d'aquest filó", afirma Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya.

Desafiaments a la llengua

"Ara hi ha un xoc entre la legalitat i la legitimitat democràtica", exposa el professor Xavier Vila per il·lustrar la pressió judicial sobre el català. Essomba reclama que el poder polític i la societat civil no es poden acostumar al fet que la llengua estigui permanentment qüestionada: "Suposa un desgast massa important i cal un cop de puny sobre la taula perquè no pot ser que encara estiguem discutint quantes pel·lícules podem traduir al català". "A un problema polític, calen respostes polítiques", afegeix Vila.

Salvador Cardús considera que l'amenaça a la llengua catalana perdurarà: "Mentre estiguem a l'estat espanyol tenim garantits aquests desafiaments a la llengua", alerta el sociòleg. "No el volen [l'estat plurinacional], els incomoda la diversitat i han entès quina és la nacionalitat catalana, que veuen més amenaçadora que la basca perquè allà el castellà hi té una posició més còmoda". De fet, Cardús considera que l'onada intimidadora dels últims mesos demostra que les forces centralistes "han comprovat les fortaleses de la llengua catalana i adopten estratègies a la defensiva". "És veritablement ridícul que siguin capaços de modificar un Estatut per defensar el dret de quatre famílies", apunta. El sociòleg aposta per "actuar poc de manera reactiva" en vista del combat polític que alguns grups presenten últimament a la llengua catalana, ja que és una pugna de la qual "al carrer no es té constància ni notícia". L'estratègia, segons Cardús, hauria d'allunyar-se del victimisme i "perdre poc temps" a queixar-se d'aquests atacs per "centrar-se a crear vincles positius amb el català".

Trias es mostra inflexible

El mateix alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va optar ahir per aquesta estratègia i va assegurar que la resolució del TSJC sobre el reglament de l'Ajuntament "no canviarà les coses". Sobre les sentències referents a la immersió lingüística, el vicepresident del Constitucional, Eugeni Gay, va assegurar que el model d'escola català "no està en risc" perquè l'avala l'Estatut.

http://www.ara.cat/premium/societat/Trenta-anys-democracia-catala-questionat_0_711528915.html

Quan el monolingüisme no és possible

ALBERT BRANCHADELL

| Actualitzada el 14/05/2012 00:00

Quan el monolingüisme no és possible FRANCESC MELCION

L'any 2001 el president Pujol va visitar Estònia i Letònia, dos estats lingüísticament heterogenis però oficialment monolingües que alguns autors consideren un model per a un futur estat català independent. En aquella visita, a part de dir i repetir que Catalunya no buscava la independència, Pujol va pronunciar una conferència en què segons les cròniques de l'època "va exposar la seva satisfacció pels resultats del model lingüístic que s'ha aplicat a Catalunya, i va afegir que faria la mateixa política lingüística si Catalunya fos independent".
Onze anys després, tothom sap quina és la nova visió que Pujol té de la independència. Ara bé, en els seus últims pronunciaments Pujol no ha desmentit mai el que va dir en aquell viatge a propòsit de la política lingüística. Més concretament, no ha dit mai que l'estat català independent hagi de ser oficialment monolingüe. Pujol segurament continua pensant el que va explicar l'any 1995 en una conferència intitulada "Què representa la llengua a Catalunya?" En les nostres particulars circumstàncies sociolingüístiques, va dir, "no podem aplicar el model territorial", segons el qual l'única llengua oficial és la del territori. Certament, des del punt de vista lingüístic Catalunya no és com Flandes, ni com el cantó de Zuric, ni com el de Ginebra, que són els tres exemples que Pujol va esmentar. Catalunya s'assembla més a Brussel·les o als quatre cantons suïssos que (ho solem oblidar) tenen més d'una llengua oficial.
La perspectiva que Catalunya esdevingui un estat independent ha suscitat un debat sobre el paper del castellà. La qüestió s'ha centrat inicialment en la conveniència de reconèixer el castellà per assegurar el vot de les persones que parlen aquesta llengua en un referèndum de secessió. Però la qüestió també es pot plantejar fent atenció a la posició que la resta d'Espanya (RdE) i la comunitat internacional tindrien respecte a la política lingüística a l'hora d'avalar (o no) la secessió de Catalunya. Alguns autors han parlat de fer renúncies abans d'hora, com si en un escenari de secessió unilateral totes les opcions de política lingüística fossin possibles. Aquí és on una mica de realpolitik comparada pot anar bé.
Les secessions de Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Kosovo són instructives respecte a les possibilitats reals de decidir un règim lingüístic. En el cas de BiH, la República Srpska va optar inicialment per l'oficialitat exclusiva del serbi, però la comunitat internacional va forçar l'oficialitat addicional del croat i el bosnià; i la Federació de Bòsnia i Hercegovina primer va optar per l'oficialitat del croat i el bosnià però va ser obligada a incorporar també la del serbi. Macedònia va optar per l'oficialitat exclusiva del macedoni, però la sublevació armada albanesa va fer que la comunitat internacional imposés l'oficialitat de "qualsevol altra llengua parlada per un mínim del 20 per cent de la població", una condició que només satisfà l'albanès. I en el cas de Kosovo, tot i que la població que parla serbi no arriba ni en somnis al 20 per cent, el bilingüisme oficial ja va venir de fàbrica. El pla presentat per Martti Ahtisaari abans de la secessió unilateral de la província ja deia que les llengües oficials serien l'albanès i el serbi, un precepte que després va recollir la Constitució del nou estat.
Algú podria dir que hi ha els contraexemples d'Estònia i Letònia. Caldria replicar tres coses: en cap dels dos països la població russa constitueix la meitat de la població; inicialment tots dos països van optar per la doble oficialitat, i no és cap secret que el monolingüisme a ultrança que practiquen incomoda les institucions europees. Com va dir una vegada Gérard Stoudmann, un alt executiu de l'OSCE, seria "lògic" que el rus fos oficial a Letònia. El Consell d'Europa està cansat d'exigir a aquests països que compleixin el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, que preveu un cert ús oficial del rus a l'administració local. I tots dos formen part del club d'estats recalcitrants que es neguen a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que empararia l'ús oficial del rus en molts àmbits.
En definitiva: si Kosovo, amb una població sèrbia tan exigua, ha hagut de reconèixer l'oficialitat del serbi, què fa pensar que Catalunya, on la meitat de la població parla habitualment castellà, podrà passar per alt la pressió internacional i sobretot la de la RdE (un membre de la Unió) perquè el castellà mantingui la seva oficialitat?

http://www.ara.cat/premium/opinio/monolinguisme-no-possible_0_700129989.html

Schulz insisteix en que el català s’hauria de poder parlar a l’Eurocambra

2 de maig de 2012 10:52 h

El president del Parlament Europeu afirma que hi treballarà però que també depèn del govern espanyol

---

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha insistit avui a ‘Els Matins’ de TV3 en el fet que “una llengua tan important com el català” s’hauria de poder parlar a l’Eurocambra. En la visita que està fent a Barcelona, Schulz ha recordat que ell té la voluntat que el català es pugui parlar a la cambra i que tornarà a posar el tema “a l’ordre del dia”. Això no obstant, ha recordat que també depèn del govern espanyol, que és qui ha de posar diners per finançar-ho. El fet d’introduir una llengua “costa molts diners”, assegura Schulz, perquè cal trobar traductors capaços de traduir les llengües de l’Eurocambra. 

---

Quan se li ha preguntat per quin posicionament tindria Europa sobre la independència de Catalunya, el president del Parlament Europeu no ha volgut entrar en debat. Ha reconegut l’existència del dret d’autodeterminació per a tots els pobles però ha vaticinat que “el dret d'autodeterminació ha de ser acordat entre els pobles”. “És una qüestió interna espanyola i catalana que jo no puc jutjar”, ha declarat. I ha afegit que no creu que els catalans i els espanyols vulguin consells des de fora sobre el que han de fer. 

 

http://www.directe.cat/noticia/197691/schulz-insisteix-en-que-el-catala-shauria-de-poder-parlar-a-leurocambra

Las embajadas culturales de Wikipedia

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/05/120501_tecnologia_wikipedia_catalan_aa.shtml

Posted: 02 May 2012 11:40 AM PDT
(article recomanat publicat a la web BBC Mundo - veure link aquí)

Wikipedia, la enciclopedia libre de internet, se ha convertido en la última década en una importante herramienta de difusión tanto del idioma como de los puntos de vista propios de las culturas minoritarias.

El catalán es ejemplo de ello. No es raro descubrir que muchos contenidos en inglés de la página cuentan con versiones traducidas al catalán, pero en castellano brillan por su ausencia.

Aún más curioso resulta averiguar que las entradas en catalán en Wikipedia, alrededor de 370.000, suman la mitad de las escritas en castellano, algo que contrasta con el número de personas que hablan uno y otro idioma.

La enciclopedia digital se ha convertido en el frente de batalla preferido de aquellos "wikipedistas" deseosos de revivir o difundir culturas minoritarias. En el caso del catalán, cuentan con una asociación y un con cientos de personas dedicadas a traducir, corregir y publicar entradas a diario.


Los Viquipedistas

"No es raro que proporcionalmente, las lenguas minoritarias tengan más entradas que otros idiomas mayoritarios", explicó a la BBC Stevie Benton, portavoz de Wikipedia en Reino Unido.

"Algunos de ellos usan Wikipedia para mantener idiomas vivos. Un ejemplo es el inglés antiguo. Nadie lo habla pero hay 1.000 entradas", apuntó.

"En esperanto tenemos unas 100.000 entradas y en latín unas 10.000".

Volviendo al caso del catalán, este idioma no sólo cuenta con un grupo de activos "viquipedistas" (tal y como se conocen los editores voluntarios de la versión de Wikipedia en catalán: Viquipèdia) , sino que se fundó la asociación Amical Viquipèdia dedicada a difundir y organizar todo tipo de encuentros y actividades en torno a la Wikipedia catalana.


"Los primeros"

Jimmy Wales, fundador de Wikipedia, con wikipedistas catalanes durante un encuentro en Polonia en 2010
"La wikipedia en catalán, fue la primera edición no inglesa en publicar un artículo", aseguró a BBC Mundo David Parreño Mont, portavoz de Amical Viquipèdia, asociación nacida hace cuatro años.

Según explicó, esta primera entrada la habría hecho un andorrano. El idioma oficial del principado de Andorra, un pequeño estado en la frontera entre España y Francia, es el catalán.

La entrada fue publicada en marzo de 2001 (Wikipedia nació en febrero) y la palabra elegida fue ábaco, porque empieza por la letra "a".

La labor de los wikipedistas catalanes no se limita a traducir, explica Parreño, sino que a menudo aportan el punto de vista que distintas culturas tienen sobre un mismo personaje o evento.

En el caso de la entrada sobre las islas Malvinas/Falkands en catalán, Parreño señaló que dista mucho de la versión en inglés.

"El artículo sobre Cristóbal Colón -o Cristòfol Colom- habla más de las posibles nacionalidades del navegante, mientras la versión en castellano retrata más su viaje a América", apunta Parreño.

Paralelamente, los cerca de 60 miembros de Amical Viquipèdia se dedican a difundir la enciclopedia en catalán mediante la coordinación de todo tipo de encuentros, actividades e incluso concursos de entradas en Wikipedia en centros escolares.

Uno de los proyectos más ambiciosos es el que se está llevando a cabo a nivel internacional con museos de todo el mundo conocido como GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums)


"Los únicos en el sur de Europa"

"Este proyecto internacional nació en el Museo Británico, cuando esta institución se dio cuenta de que había más entradas sobre el museo en Wikipedia que en su propia página web", explica Parreño.

"Decidieron contratar a un wikipedista que se dedicara a ampliar de forma objetiva todos los artículos de Wikipedia sobre el museo". El plan se extendió a muchos otros museos e instituciones culturales del mundo,incluyendo el Archivo Nacional de Estados Unidos.

Los wikipedistas catalanes no podían ser menos y de hecho se jactan de ser el "único sitio del sur de Europa que cuenta con un wikipedista dedicado a los museos".

"Este wikipedista colabora con el Museo Picasso, la fundación Joan Miró y distintos museos de Cataluña".
Pero el caso del catalán no es el único. Con 271 idiomas representados en Wikipedia, la página se ha convertido en un diverso mosaico de culturas en un proceso de renovación continuo.

"Wikipedia está haciendo un buen trabajo, incluso para lenguas minoritarias que jamás habían tenido un diccionario o enciclopedia", indica Parreño.

Ejemplo es el caso del aragonés en España, un idioma con unos pocos miles de hablantes que cuenta hoy con su pequeña embajada cultural en la red.

Jordi Solé argumenta que sense independència no hi ha normalització lingüística

"Independència o mort... de la llengua" un llibre de Jordi Solé i Camardons, editat per Voliana edicions. Argentona 2011. Amb el pròleg de Patrícia Gabancho: Llibertat s'escriu amb "ll" de llengua, o viceversa

06/04/2012 Lletres

Jordi Solé argumenta que sense independència no hi ha normalització lingüística | Autor: portada

El darrer llibre del sociolingüística Jordi Solé i Camardons, "Independència o mort... de la llengua"  és un conjunt d’escrits seus a l’entorn de la situació sociolingüística, la realitat i el futur de la nació lingüística catalana.  Aquests escrits analitzen diversos aspectes de la realitat que ens acosten més a la substitució lingüística o mort del català o de tot allò que ens pot allunyar d’aquesta mort tot acostant-nos a l’anhelada normalitat d’ús del català, segons l'editorial.

En aquesta línia Pere Mayans diu en el seu bloc, "Crec que no m'equivoco si afirmo que en aquest llibre s'ha condensat tot el pensament sociolingüístic del Jordi Solé -que va començar amb el mític Sociolingüística per a joves, publicat a la dècada dels 80, i del qual l'autor ha anunciat una nova edició-. L'autor no pot arribar a una altra conclusió que no sigui que, com hem pogut veure amb les sentències recents dels tribunals espanyols, amb el no reconeixement del català a Europa, amb la política clarament anticatalana dels recents governs balear i aragonès (sense oblidar el cas valencià, és clar)..., si no ets estat no ets comptat! Sortosament, cada cop més són els catalans d'arreu dels Països Catalans que se n'adonen..."

Així també s'expressa David Vila i Ros a Llengua Nacional, el llibre és un recull de textos que l'autor ha escrit en el darrers anys i s'estructura en que tre parts difrenciades: Reflexions i propostes per a fer possible la normalitat lingüística als Països Catalans, en què aprofundeix en la idea que sense independència no hi ha llengua. Un segon bloc, I com ens relacionem amb la resta del món?, dedicat a les interllengües i al rol que el català pot tenir en un món globalitzat. El tercer, Què cal dir i fer avui?, que inclou l'article L'ús social de la llengua catalana i la independència, un argumentari a favor de la independència que, segons David Vila, "hauria d'esdevenir imprescindible per a tots els independentistes" i el darrer bloc, Documents, que agrupa textos de temàtiques més específiques.

Ferran Suay diu al PuntAvui, que "el llibre l'haurien de llegir tant aquelles persones que pensen que el títol és una exageració, com aquelles altres que, en sentir parlar del retrocés del català, solen defugir el tema amb una ràpida referència de l'estil de “això ja ho arreglarem quan serem independents”. Les dos posicions trobaran material i arguments per a transformar-se, i progressar en realisme".

Per a Víctor Alexandre, "un llibre per reflexionar sobre el nostre present lingüístic, cultural i nacional, tres elements que són indestriables, perquè la mort del primer o del segon implica inevitablement la mort del tercer"

http://www.llibertat.cat/2012/04/jordi-sole-argumenta-que-sense-independencia-no-hi-ha-normalitzacio-linguistica-17385

El català és la 27a llengua del món en pes econòmic

Encara que el català es troba entre les 100 llengües més parlades al món (de més de 6.000), en termes de pes econòmic encara és més rellevant. L’Índex Steinke, que estableix la importància econòmica de les llengües, estableix que el català té una importància en l’àmbit econòmic molt superior al que li correspondria pel nombre de parlants que té. Aquest índex situa el català en la posició número 27, per sobre d’altres llengües com el romanès, el serbi, l’urdú o l’eslovac.

Parlen català prop de 10 milions de persones, i l’entenen gairebé tots els habitants del seu domini lingüístic.

Podeu descarregar-vos l'InformeCAT aquí.

La periodista Isabel San Sebastián diu que el "'vascuence'" només l'entenen "els separatistes, els filoetarres i els nacionalistes

La locutora de Punto Radio ha criticat l'exalcalde de Sant Sebastià Odon Elorza per parlar euskera al Congrés dels Diputats, una llengua "que no entén ningú"

ARA

Barcelona | Actualitzada el 16/03/2012 10:26

La periodista Isabel San Sebastián, presentadora del programa 'El Contrapunto' a Punto Radio, ha criticat durament l'exalcalde de San Sebastià Odon Elorza per parlar en euskera al Congrés dels Diputats. La periodista opina que "com que se li permet parlar en una llengua que no entén ningú, diu el que vol". San Sebastián recorda que el reglament del Congrés prohibeix que s'utilitzin les llengües cooficials de l'Estat. És per això que, segons ha dit, "les normes, o es compleixen o s'anul·len".
Per la periodista, el "'vascuence'" –com l'anomena– només l'entenen "els separatistes, els filoetarres i els nacionalistes".
El programa de ràdio 'El món a RAC1' ha reproduït aquest matí les paraules d'Isabel San Sebastián.

http://www.ara.cat/politica/Isabel-San-Sebastian_0_664733605.html

En castellà també, sisplau

EDUARD VOLTAS

| Actualitzada el 26/02/2012 00:00

¿Vostè donaria suport a un polític que no parlés mai en la se- va llengua? ¿S'apuntaria a un projecte que emetés senyals de no estimar les coses que vostè estima, o fins i tot, de menysprear les coses que vostè estima?

En el meu últim article (La tribu o l'estat , 22 de gener) demanava la formulació d'un projecte d'estat català capaç d'incloure i acollir amb alegria i respecte les diverses sensibilitats identitàries presents en la societat catalana d'avui, i acabava posant l'exemple de Nelson Mandela, que en el seu camí cap a la victòria va trencar tots els tabús del moviment negre sud-africà i va arribar a abraçar un dels símbols màxims del domini blanc: la samarreta verda de la selecció sud-africana de rugbi.

Doncs bé, avui aniré més enllà i m'atreviré a concretar: defenso que, en el camí cap a la victòria, el catalanisme ha d'abraçar la llengua castellana.

Molts independentistes pensen que la clau per guanyar-se la voluntat dels catalans de parla castellana és el discurs econòmic, la denúncia de l'espoli fiscal, la promesa d'una independència sinònim de benestar. No dic que vagin errats, ni de bon tros, però crec que es queden a mitges. Perquè la gent no només té butxaca, la gent també té sentiments. Té identitat. Si jo fos un català d'identitat espanyola, davant la hipòtesi de la independència estic segur que em preguntaria: d'acord, amb la independència viuríem millor, però en aquest estat català que em proposen, ¿jo podré continuar sent jo? ¿La meva llengua, els meus costums, els meus referents, seran respectats i assumits com a propis pel nou estat? ¿O seran tractats com una nosa, com una anomalia que s'ha d'ignorar o superar?

Potser m'explicaré millor formulant-ho a l'inrevés. Molts catalans ens sentim profundament incòmodes a l'estat espanyol perquè ens demostra cada dia que el molesta que siguem com som. Ells voldrien que fóssim com ells, som una molèstia, una anomalia. I ho notem: no estimen el que nosaltres estimem, tenen al·lèrgia a la diversitat interna. És per això que, fins i tot si es resolgués el dèficit fiscal, igualment ens en voldríem anar.

Per la mateixa regla de tres, el futur estat català no es pot construir sobre la base de l'al·lèrgia a la diversitat interna, sinó de la seva plena assumpció, perquè en cas contrari esdevindrà inviable. El que proposo és neutralitzar aquest risc des d'ara mateix, fer un pas endavant i assumir el castellà com una cosa pròpia. No dic tolerar-lo, no dic suportar-lo com una mena de fatalitat històrica que ens ha tocat patir, no dic simplement respectar-lo, sinó convertir-lo en un actiu, tractar-lo com un element definitori de la Catalunya d'avui i de demà. Incorporar-lo al relat del país del futur. Encaixar-lo en el nostre projecte d'estat.

Al catalanisme li agrada dir-se tolerant i inclusiu, i certament ho és si el comparem amb altres ismes , però, si analitzem honestament els nostres mecanismes profunds, molts catalanistes (parlo de líders polítics, civils i culturals, d'articulistes i creadors d'opinió, però també de la bona gent de la base social) haurien d'admetre que perceben el castellà com una amenaça per al català, o bé com una cosa de fora , o bé com un símbol de l'opressió política secular. I se'ls nota, encara que sigui un reflex inconscient. I com que se'ls nota, generen desconfiança en molta gent.

Crec sincerament que ens cal un canvi sincer d'actitud, perquè el castellà no és només la llengua pròpia i estimada d'almenys la meitat dels nostres compatriotes, sinó que a més és un actiu econòmic brutal que s'ha de mimar o prendrem mal. En el procés cap a l'estat, hem d'assumir sense complexos i no cansar-nos d'explicar que la Catalunya independent continuarà sent com a mínim bilingüe, que el nostre serà un espai rigorosament garantista dels drets lingüístics de tots els ciutadans, que el castellà continuarà sent oficial i que Barcelona continuarà competint per ser cada vegada més influent en el món hispà. I que tot això és i serà perfectament compatible amb noves conquestes per a la llengua catalana, beneficiària directa i evident del canvi de titular de la sobirania.

Sí, es tracta d'un canvi de paradigma radical per al catalanisme lingüístic de tota la vida. És passar del bilingüisme com a amenaça al bilingüisme com a valor identificatiu del projecte de país. Tota la vida li hem dit al món que som diferents perquè allà parlen castellà i aquí parlem català. Doncs bé, potser en realitat l'autèntica diferència és que allà parlen només una llengua, i aquí... aquí en parlem dues.

http://www.ara.cat/ara_premium/debat/castella-tambe-sisplau_0_653334661.html