La Federació de Municipis de Catalunya es manifesta en defensa de l'esport amateur català

Uns 200 assistents s'han reunit a l'Auditori del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona

ÀLEX GOZALBO

Barcelona | Actualitzada el 10/07/2013 17:23

Reunió a l’Auditori del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) s'ha manifestat aquest dimecres en defensa de l'esport amateur català i considera un atac gravíssim les actuacions inspectores a les entitats esportives catalanes. Uns 200 assistents s'han reunit en una jornada per reivindicar el sistema esportiu a l'Auditori del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona.
La Federació de Municipis de Catalunya sol·licitarà al Govern espanyol ampliar la moratòria en les actuacions inspectores a les entitats esportives sense ànim de lucre en l'àmbit de l'esport no professional fins a produir-se un canvi normatiu que contempli la realitat de l'esport de base i amateur. A més, proposarà al govern de la Generalitat l'encàrrec d'un informe jurídic a un despatx de reconegut prestigi i experiència per tal que elabori una proposta normativa que contempli aquestes realitats i que garanteixi la seguretat jurídica de les entitats esportives. També instarà el Parlament de Catalunya a traslladar al Congrés de Diputats la necessitat d'efectuar els canvis legislatius necessaris per preservar els valors socials de la tasca realitzada per aquest col·lectiu.
La Federació de Municipis reitera la necessitat d'anar conjuntament amb el govern de la Generalitat, les entitats municipalistes, les entitats locals, les federacions esportives i la resta d'entitats vinculades al sector esportiu.

Contingut relacionat

• La Unió de Federacions Esportives de Catalunya insta els grups parlamentaris a actuar
• Les federacions catalanes s'uneixen per fer força contra les inspeccions fiscals  

http://www.ara.cat/esports/mes_esports/FMC-es-manifesta-defensa-esport-catala_0_953304898.html

Gibraltar a la UEFA

Gibraltar ingressarà demà a la UEFA

Tant el Consell Superior d'Esports d'Espanya (CSD), com la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'oposen a l'ingrés de l'Associació de Futbol de Gibraltar (GFA) a la UEFA

23/05/2013 Internacional

La seu de la selecció nacional de Gibraltar té capacitat per 5000 espectadors i acollirà els partits oficials de la UEFA.

La UEFA acceptarà demà al seu congrés de Londres a l'Associació de Futbol de Gibraltar (GFA) com a membre de ple dret de l'organisme perquè així els obliga el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS). "Estem obligats a integrar Gibraltar perquè així ens ho demana el TAS. És per això que haurem de demanar-li al Congrés que accepti la decisió", va afirmar el president de la UEFA Michel Platini. Des de 2001 la UEFA es regeix per una norma que estableix que només s'acceptaran com a membres plens de l'entitat els països que siguin reconeguts com els Estats membres de l'ONU."És per això que no vam tractar el tema de Kosovo o de Catalunya"-va especificar Platini -"però, Gibraltar va demanar la seva entrada abans del 2001, amb la qual cosa la norma no s'aplica".

L'associació gibraltarenya de futbol va demanar la seva admissió com a membre de la FIFA el 1997, però el 2007 el Congrés de la UEFA el va rebutjar. L'octubre del 2012 Gibraltar va ser admesa de forma provisional a la UEFA (el seu primer partit oficial va ser contra San Marino el passat mes de gener) i d'aquí poques hores ho serà de forma definitiva. Tant el Consell Superior d'Esports d'Espanya (CSD), com la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'oposen a l'ingrés de la GFA a la UEFA, una posició que compta amb el ferm suport del govern espanyol que fins i tot ha amenaçat de retirar el Reial Madrid i el F.C. Barcelona de les competicions europees  si finalment demà es reconeix Gibraltar. 

Gibraltar no tiene un estadio apto para partidos internacionales, pese a la admisión de la UEFA

inShare

EcoDiario.es | 25/05/2013 - 12:28

15 comentarios

Enlaces relacionados

Admitido por la UEFA

"Un día histórico"

La admisión de la UEFA a Gibraltar como miembro número 54 de pleno derecho del fútbol europeo podría tener un inconveniente para la Asociación de Fútbol del pequeño territorio del peñón.
Se trata del estadio en el que su equipo debería disputar los partidos internacionales. En Gibraltar se encuentra el campo de La Victoria, con capacidad para unos 4.000 aficionados. Sin embargo, este se sitúa en una zona de disputa territorial con España, por lo que la UEFA no daría validez a su uso mientras exista dicha disputa.
La Victoria se ubica justo al sur del aeropuerto de Gibraltar, zona que para el Reino Unido marca el límite territorial con España (del aeródromo hacia el sur, sería la parte británica). Sin embargo, según España, la diferenciación no es tan evidente, y tanto una parte de la pista aérea como otra del estadio y los terrenos adyacentes estarían bajo su soberanía.
Debido a este conflicto, la Federación Gibraltareña ya tiene previsto construir otro recinto apto para albergar los partidos de su selección. Este se situaría en Punta Europa, la zona más meridional de Gibraltar, bañada por las aguas más occidentales del Mar Mediterráneo, y que actualmente es poco más que un arenal, en el que se ubica el faro, la mezquita y el santuario católico.
Este nuevo estadio, según las previsiones del organismo gibraltareño, podría albergar a unas 8.000 personas (la población del territorio es de unas 29.000), y mientras no esté construido, está por ver si la UEFA aceptaría provisionalmente y a modo de excepción jugar en La Victoria, algo que parece complicado, o si la selección del peñón se vería obligada a jugar en otro estadio, ya en territorio español, como podría ser el Municipal de la Línea de la Concepción, con gradas para 20.000 personas, aproximadamente.

La afición del Real Madrid despidió al conjunto arlequinado al grito de “no son españoles, son hijos de puta”, por su condición de equipo catalán

Real Madrid Castilla, 2 - Sabadell, 3 RSS Liga Adelante

El Sabadell se sobrepuso a la hostilidad en Valdebebas

Xavi Canals | 14.09.2012 | 23:43h

El Sabadell -Sabadel, según el marcador de Valdebebas- fue el primer equipo catalán que sufrió el efecto de la 'Diada'. El conjunto que dirige Lluís Carreras, fue despedido por la afición del Real Madrid al grito de “no son españoles, son hijos de puta”, tras culminar una fulgurante remontada, según relató en su cuenta de 'twitter' Joan Maria Pou, enviado especial de 'RAC-1' para el encuentro que dirimirá el Barça este sábado ante el Getafe. Todo un adelanto de lo que puede vivir el equipo de Tito Vilanova en el Coliseum Alfonso Pérez.

http://www.sport.es/es/noticias/liga-adelante/sabadell-sobrepuso-hostilidad-valdebebas-2205129

NOTA:

El artículo 3 de los Estatutos de la FIFA estipula, en materia de discriminación, que “está prohibida la discriminación de cualquier país, individuo o grupo de personas por su origen étnico, sexo, lenguaje, religión, política o por cualquier otra razón, y es punible con suspensión o exclusión”.

Prohibirà Espanya el joc “Catan” per evitar l’enfrontament amb Catalunya?

11 d'agost de 2012 15:05 h

Prohibirà Espanya el joc “Catan” per evitar l’enfrontament amb Catalunya?

Catalunya i Espanya competiran per separat al mundial del joc de taula 'Catan' si Espanya no es retira

---

Catalunya i Espanya competiran per separat al mundial del joc de taula 'Catan', que tindrà lloc a Virginia (Estats Units) el mes de setembre. Una quarantena d'aficionats a l'edició catalana finalistes d'arreu de Catalunya es disputen aquest dissabte la preuada plaça. El 'Catan' és un joc de sobretaula que ha venut més de 20 milions d'unitats a tot el món i que va néixer a mitjans dels anys 90 a Alemanya. Cada jugador intenta colonitzar una illa i treure el millor rendiment als seus recursos naturals, i la negociació i la compra venda són claus per guanyar, segons ha explicat a l'ACN el soci director de Devir, Joaquim Dorca, la marca que comercialitza aquest i altres jocs similars.

Els aficionats catalans es disputen una plaça per anar al mundial de 'Catan', que té lloc a Virginia (Estats Units) aquest mes de setembre

---

Comparteix

   
URL curta

---

Actualitat

populars

+ comentades

comentaris recents

Sala-i-Martín ho deixa clar: la única solució possible i urgent és la independència
amb 46542 lectures.

Europa ho confirma: “la independència depèn dels catalans” #11s2012
amb 21091 lectures.

O ens plantem, o el llibre Negre de Catalunya d’Ainaud de Lasarte serà una anècdota
amb 14148 lectures.

18  

( 26 vots )

Espanya no sap perdre ni als jocs de taula

El 'Catan' és un joc de gestió de recursos naturals, on cada jugador colonitza l'illa Catan per treure el millor rendiment als seus boscos, pobles i bestiar. Els participants han de negociar i establir rutes comercials per poder guanyar, i l'atzar, en aquest cas, té poc a veure per obtenir la victòria.

Segons ha apuntat Dorca, editor i distribuïdor de 'Catan', aquest joc forma part dels anomenats 'Eurogames', que són entreteniments de menys d'una hora i on cap jugador queda fora de la partida durant el primer o el segon torn. Aquesta és la principal diferència amb altres jocs com el 'Monopoly'. Fins a l'últim moment no se sap qui guanyarà, ha continuat, i cada partida és diferent, perquè l'illa de 'Catan', on hi ha els recursos, es distribueix d'una forma nova en cada partida. Això és el que ha fet, al seu parer, que s'hagi convertit en un joc molt seguit arreu del món, amb més de 20 milions d'unitats venudes.

El fenomen dels 'Eurogames', com el 'Catan' o el 'Carcassonne', va néixer en la dècada dels 90 com una alternativa als clàssics jocs americans que tenen més de cent anys. Dorca ha explicat que aquest tipus d'entreteniments sempre apareixen en un moment de crisi, de recolliment, que és quan les famílies es queden a casa i necessiten entretenir-se sense gastar. Així, el Trivial és fill de la crisi del petroli, el 'Monopoly' del 'crack' del 29 i el 'Catan' i la resta d''Eurogames' de la reunificació d'Alemanya.

Del total d'unitats venudes a Espanya, entre el 30 i el 40% es compren a Catalunya, que té la seva pròpia edició en català, el que ha fet que tingui una plaça pròpia en el mundial que tindrà lloc a Virginia el proper mes de setembre. Així, aquest dissabte s'ha disputat el campionat català, mentre que el d'Espanya va tenir lloc recentment a Madrid. La final catalana s'estructura a partir d'una lligueta on cada jugador participa en tres partides. Els millors classificats juguen la final que dóna el títol de campió de Catalunya i l'accés al mundial.

Uns 150 jugadors han participat en la fase prèvia, celebrada a botigues, associacions i clubs de jocs de sobretaula. Els finalistes procedeixen de Barcelona, Girona, Tarragona, Badalona, Granollers, L'Hospitalet de Llobregat, Reus i Sant Vicenç dels Horts.

El 'Catan', que va ser creat l'any 1995 a Alemanya, va arribar a Espanya l'any 2000. El 2010 es va començar a comercialitzar l'edició en català.

La Plataforma portarà a la fiscalia les amenaces a Àlex Fàbregas

Els atacs als esportistes catalans no cessen 07/08/12

Els últims dies han estat constants els atacs rebuts per alguns dels esportistes catalans que participen als Jocs Olímpics de Londres. El cas més impactant és el del jugador d'hoquei herba Àlex Fàbregas. L'esportista català va declarar en una entrevista al diari Ara que "En cap moment jugo pensant que ho faig per Espanya" i que "Jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar, no tinc cap altra opció. El meu sentiment és català, no sento el mateix escoltant l'himne espanyol que 'Els segadors". Aquestes paraules van aixecar una gran polseguera i ràpidament va començar a rebre missatges insultants i amenaces al seu compte de twitter que van provocar que l'hagués de tancar poc després. Les amenaces van arribar fins i tot a ser de mort. La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, en boca del seu president Xavier Vinyals, va fer públic ahir que portarà aquestes amenaces a la fiscalia perquè estudiï si són constitutives de delicte. Normalment és l'afectat qui demana la intervenció de la fiscalia però com que són amenaces públiques ho pot fer un tercer. El president de la Plataforma, en declaracions a El 9 Esportiu, valora que el sentiment expressat per Fàbregas és majoritari entre els esportistes catalans presents a Londres. Un altre motiu de polèmica ha estat l'entrevista que la medallista a Londres Mireia Belmonte va concedir a la Plataforma l'any 2009 i on expressava que "veuria bé que Catalunya i Espanya competissin algun dia dins l'aigua". Diversos mitjans se n'han fet ressò, i això també ha ocasionat comentaris i insults per part de seguidors de la selecció espanyola. Des de la Plataforma ProSeleccions continuarem donant suport a aquells esportistes que vulguin significar-se per l'esport català i les Seleccions Catalanes. I els defensarem quan rebin insults i amenaces pel simplet fet d'expressar-se lliurement. Una Nació, una Selecció

http://www.seleccions.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=12281&Itemid=36

Independentistes però amb 'la roja'

ENQUESTA


Una majoria de catalans volen la independència i seleccions pròpies, però mentrestant s'identifiquen amb els equips que representen Espanya



JORDI MUÑOZ


POLITÒLEG | Actualitzada el 22/07/2012 00:00





















Fa unes setmanes van coincidir les celebracions per la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa amb la publicació d'un baròmetre del CEO que situava, per primer cop, el suport a la independència en un hipotètic referèndum per sobre del 50%. Molts van apel·lar a les grans audiències de la roja i als petards que es van sentir aquells dies pels carrers de Catalunya per qüestionar l'evidència demoscòpica o parlar d'una societat fortament polaritzada.

Però ni una cosa ni l'altra semblen ajustar-se a la realitat. Ara sabem, per exemple, que l'1 de juliol una majoria dels independentistes es van alegrar dels gols de Cesc i Jordi Alba davant la selecció italiana. Com sabem, també, que la majoria dels que donen suport a la selecció espanyola són alhora partidaris que les seleccions catalanes puguin competir oficialment. La societat catalana, complexa com és, s'entossudeix a encaixar en els clixés simplificadors que alguns, a banda i banda, voldrien imposar-li.

Per això el debat que s'ha suscitat últimament sobre la necessitat de garantir l'oficialitat del castellà en una hipotètica Catalunya independent sembla menys problemàtic a l'opinió pública que entre determinades elits: una gran majoria dels enquestats pensen que el castellà hauria de seguir sent oficial en un estat català sobirà. Els que voldrien representar el nacionalisme català com un projecte agressiu i amenaçador per als castellanoparlants no sembla que parlin de la nostra realitat. De fet, fins al 60% dels independentistes comparteixen la idea que el castellà hauria de seguir sent oficial, per bé que amb una posició preferent del català.

Aquesta posició en favor de l'oficialitat del castellà sembla molt relacionada amb la confiança en la salut de la llengua catalana: de fet, el rebuig a l'oficialitat del castellà només és majoritari entre els que perceben la situació del català com a molt dolenta (60%), mentre que entre els que pensen que és bona o molt bona, aquesta és una opció molt minoritària. La normalització del català, doncs, és una bona notícia també per al castellà, ja que permet una aproximació més tranquil·la a la qüestió lingüística. Els que diuen defensar el bilingüisme potser n'haurien de prendre nota: una de les claus per a la convivència entre llengües és que tothom pugui percebre que la seva llengua gaudeix de bona salut i no està amenaçada.

Independència i crisi

Pel que fa al suport a la independència, l'enquesta de Tàstic Consulting per a l'ARA confirma la tendència que fa temps que es detecta a les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió. Al voltant del 50% dels enquestats diuen que votarien a favor de la independència si se'ls preguntés, i només un 24% afirmen clarament que hi votarien en contra. Aquestes proporcions, que fa un cert temps ja que observem, ens parlen d'un suport a la independència força transversal, que va més enllà dels votants de partits estrictament independentistes. Una de les claus d'aquest suport creixent possiblement té a veure amb la percepció, clarament majoritària, que la independència milloraria ostensiblement la situació econòmica de Catalunya.




La presència de catalans justifica el suport a Espanya

Els petards de celebració i les grans audiències eren, sembla, un bon indicador del sentiment majoritari: un 70% dels enquestats donen suport a les seleccions espanyoles quan competeixen internacionalment. Tanmateix, abans que els espanyolistes locals dibuixin un somriure de satisfacció amb les xifres, potser haurien de saber que la majoria de partidaris de la roja no ho són per sentiment espanyol sinó, sobretot, perquè hi juguen esportistes catalans i perquè no hi ha seleccions catalanes a les quals poder fer costat. Aquesta diversitat de raons explica que el suport a les seleccions espanyoles sigui majoritari fins i tot entre els independentistes, que s'hi identifiquen bàsicament per la presència de catalans.

El que separa partidaris i detractors de la independència, doncs, no és tant l'adhesió o el rebuig a la selecció espanyola, com els motius (i, possiblement, la intensitat) de la simpatia: per a uns és una expressió de la seva identificació nacional i per a altres és, sobretot, una qüestió més pragmàtica. Una divisòria, doncs, més subtil i matisada del que molts esperarien.

Només els votants de PP i C's no volen seleccions pròpies

Una altra mostra d'aquesta complexitat la trobem en el fet que més del 60% dels que, per un motiu o un altre, donen suport a les seleccions espanyoles són alhora partidaris que les seleccions catalanes puguin competir internacionalment en tots els esports. I és que la reivindicació d'oficialitat de les seleccions catalanes és compartida per un 60% dels enquestats, i és gairebé tan majoritària com el suport a Espanya en competicions internacionals. La causa de les seleccions catalanes compta, de fet, amb un suport molt ampli i transversal: és clarament majoritària entre els votants de tots els partits tret del PP i Ciutadans.

Per exemple, més d'un 60% dels votants del PSC hi estan a favor. Aquest és un terreny en què la distància entre l'opinió pública i la realitat institucional, que impedeix que Catalunya pugui competir oficialment, és molt gran. I una altra mostra que aplegar el consens majoritari de la societat és condició necessària però no suficient per avançar en l'autogovern. La legislació espanyola imposa el seus límits i només permet a Catalunya competir en esports minoritaris.

L'independentisme majoritari no renuncia al castellà

Malgrat les dificultats en alguns àmbits com el cine, la percepció majoritària sobre la salut del català és positiva. Cal dir, tanmateix, que són els castellanoparlants els que tenen una visió més optimista sobre la salut del català: un 73% la veuen bona o molt bona, mentre que entre els catalanoparlants aquesta percepció és compartida només per un 37%. Tot i això, la idea que el castellà hauria de ser oficial en una Catalunya independent suscita un acord molt majoritari en tots els grups, incloent-hi també més d'un 60% dels catalanoparlants.

Majoria sòlida a favor de la independència

L'evidència s'acumula enquesta rere enquesta i és, per tant, cada cop més sòlida. Avui, al voltant de la meitat dels catalans votarien, si poguessin fer-ho, a favor de la independència. Tanmateix, qui pensi que aquesta meitat és un grup compacte i homogeni d'independentistes molt militants, s'equivoca. És un col·lectiu divers, que vota diverses opcions polítiques, i no només partits independentistes. El que sí que els uneix, clarament, és la percepció que la independència milloraria de manera ostensible la nostra situació econòmica en plena crisi.

L'Estat multa amb 3.000 euros un aficionat del Barça per lluir "símbols independentistes" a la final de la Copa del Rei

El govern espanyol al·lega que va infringir la llei "contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport" i diu que va tenir "actitud desafiant" amb els policies

ACN

Barcelona | Actualitzada el 17/07/2012 07:45

Els aficionats culers i bascos van xiular l'himne espanyol abans del partit JOSEBA ETXABURU / REUTERS

 

El govern espanyol ha tramitat una multa que imposa a un jove català, militant de SI, una sanció de 3.001 euros per haver infringit, durant la final de la Copa del Rei de futbol celebrada a Madrid, la llei "contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport" i haver mantingut una "actitud desafiant" amb els policies. La denúncia, a la qual ha tingut accés l'ACN, al·lega que va exhibir una bufanda amb "simbologia independentista basca i catalana", i llegendes amb crides a la llibertat d'Euskal Herria i els Països Catalans. Des de SI recorreran la multa i contraatacaran denunciant per prevaricació davant la fiscalia l'instructor que signa la sanció i la delegada del govern a Madrid.

Els fets van tenir lloc durant el partit de la final de la Copa del Rei, que va enfrontar el Barça i l'Athletic Club de Bilbao a l'estadi Vicente Calderón de Madrid. Un dels joves que aquell dia va acudir a la capital espanyola ara ha rebut una notificació del govern d'Espanya que l'informa que la delegació de l'executiu de l'Estat a Madrid ha iniciat el procediment per sancionar-lo.
El document imputa el denunciat, que, amb motiu del partit de futbol, va "exhibir a l'accés a l'estadi i un cop dins del mateix una bufanda penjada al coll amb la llegenda: 'Units per la llibertat, Askatasunaz eukartuak', així com un 'lauburu' (símbol abertzale) i la llegenda 'Euskal Herria i Països Catalans'".

Per aquest motiu, la delegació del govern espanyol a Madrid li imputa una "infracció greu" de l'article 7.1.c de la llei "contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport". Aquest punt que al·lega la denúncia que ha rebut el sancionat prohibeix exactament "exhibir pancartes, banderes, símbols o altres senyes que incitin a la violència o al terrorisme, o que incloguin missatges de caràcter racista, xenòfob o intolerant". En virtut d'això, imposen una sanció de 3.001 euros al jove i li prohibeixen "l'accés a recintes esportius per un període de sis mesos".

La denúncia, a més, recull que el jove sancionat va mantenir "en tot moment una actitud xulesca i desafiant cap als agents" que el van identificar. I explica, també, que mentre la policia parlava amb ell els va dir: "No sabeu amb qui esteu tractant, us deixaré a l'atur".

Des de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) han assegurat a l'ACN que en pocs dies recorreran la sanció. També tenen previst denunciar davant la fiscalia per prevaricació la delegada del govern espanyol a Madrid, Cristina Cifuentes, i l'instructor que signa la sanció.

http://www.ara.cat/politica/LEstat-militant-simbols-independentistes-Rei_0_738526223.html

Una remadora nord-catalana llueix amb orgull l'estelada en un campionat de França

Marie Geoffroy, alumna de la Bressola, es va endur el passat cap de setmana la medalla d'or del campionat de França, disputat a Mâcon, i va mostrar amb orgull l'estelada al podi

ARA

Barcelona | Actualitzada el 10/07/2012 22:06

Marie Geoffroy amb l'estelada PERPIGNAN AVIRON

La remadora nord-catalana i alumna de la Bressola, Marie Geoffroy, va aconseguir el passat cap de setmana la medalla d'or del campionat de França de la seva modalitat. En el podi, la remadora que pertany al Perpignan Aviron 66 i que competeix amb un mallot amb les quatre barres, va lluit l'estelada.
Aquesta ha estat la segona vegada que Geoffroy ha competit al màxim nivell i ha resultat guanyadora. L'equip nord-català ha aconseguit tres títols de campions de l'estat francès i tres subcampionats en les modalitats en què competeix.

http://www.ara.cat/esports/Bressola-estelada-franca_0_734326773.html

El vencedor de la mitja marató als Sky Games es queda sense medalla per competir amb Catalunya

Jessed Hernàndez s'ha adjudicat la mitja marató (Sky Race), però s'ha quedat sense metall per córrer amb la selecció catalana i no amb l'espanyola

ARA

Barcelona | Actualitzada el 08/07/2012 14:33

Jessed Hernández a la línia d'arribada SKY GAMES

Polèmica als Sky Games. El corredor Jessed Hernàndez ha guanyat la mitja marató (Sky Race) dels Sky Games, però s'ha quedat sense medalla pel simple fet de córrer amb els colors de Catalunya. Això l'ha deixat sense medalla. Hernàndez, però, sí que podrà rebre la dotació econòmica del premi, segons ha publicat VilaWeb.
Tot i vèncer, des dels Sky Games s'ha declarat com a guanyador oficial el japonès Dai Matsumoto, mentre que el segon ha estat el francès Cristophe Bassons i tercer el veneçolà Adel Ojeda. Jessed Hernàndez ha quedat relegat a la primera posició de la categoria 'open', que va ser creada perquè Catalunya pogués competir encara que no entrés en les classificacions finals.
Picas, campiona de la marató
La catalana Núria Picas, que corria amb els colors de la selecció espanyola, sí que ha pogut endur-se la medalla d'or a casa. Tot i així, la catalana ha entrat a la línia de meta lluint amb orgull l'estelada.
Font: http://www.ara.cat/esports/Sky_Games-Jessed_Hernandez-Sky_Race-mitja_marato_0_733126844.html

La gran mentida dels Skygames

On els esportistes de la Selecció Catalana poden participar però no poden ser campions del món 04/07/2012 Des del passat dissabte i fins el proper diumenge la Ribagorça acull els Skygames, que aspiren, amb poc èxit, a ser uns "Campionats del Món de muntanya". Consten de diverses curses de muntanya, de velocitat i de resistència, i una duatló en què també hi ha trams en bicicleta. Malgrat les bones intencions de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) d'aconseguir representació catalana en aquests campionats, el cas d'Esther Hernández, atleta de la Selecció Catalana que ha acabat segona a la prova de SkyBike però a qui no se li ha reconegut el títol de subcampiona, posa de manifest un sistema de classificació absurd. Un sistema que només té una raó de ser: la por de la International Skyrunning Federation (ISF), promoguda per la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME), a que Catalunya pugui mostrar de forma oficial el seu excepcional nivell. La ISF només permet que la Selecció Catalana participi als Skygames en la categoria open, reservada a equips i no a països, tot i que la selecció espanyola està nodrida d'esportistes catalans. Això, per exemple, ha dut a situacions com que la guanyadora de la prova d'SkyBike, la catalana Núria Picas que corria per la selecció espanyola, pugés al podi després de la celebració oficial amb una estelada (a la fotografia). O a la xiulada que va rebre l'himne espanyol quan Agustí Roc va pujar al podi com a campió de la cursa del quilòmetre vertical. La FEDME, amb seu al carrer Floridablanca de Barcelona, farcida de directius i treballadors "catalans", entre ells el president, Juan Garrigós, i el gerent, Lluís López, és una entitat amb poca raó d'existir perquè tothom sap, a Catalunya i també a l'estat espanyol, que el gruix de l'esport organitzat, clubs i esportistes de muntanya, el concentra la FEEC. La FEDME des del seu trasllat a Barcelona no ha fet més que envair l'espai i les competències de l'excursionisme català. Dit d'una altra manera, l'únic objectiu de l'existència de la FEDME és espanyolitzar l'excursionisme català i aprofitar-se de la tradició i l'estructura existent a Catalunya i del nivell tant cultural com esportiu dels milers de federats de la FEEC. En part, perquè l'excursionisme català no és només esport d'elit sinó que hi ha una concepció de país i una defensa de la terra històriques al darrera. Que avui dia Núria Picas, Agustí Roc, Francesc Freixer, Mireia Miró o Kilian Jornet hagin de competir oficialment per Espanya, quan Catalunya té competències exclusives en matèria d'esports i l'excursionisme català té més tradició i nivell que el de tot l'estat espanyol, és només una conseqüència de la manipulació política de la realitat, forçada des del govern espanyol amb la complicitat d'alguns directius i gestors de la FEDME. Una bona mostra de l'actitud dels seus dirigents és el fet que el president Juan Garrigós va intentar impedir que es pengés una pancarta de les Seleccions Catalanes amb el lema "Una nació, una selecció" durant la competició. Els Skygames de la Ribagorça, si alguna cosa estan posant al descobert, és precisament aquest tracte tan injust envers l'excursionisme i en general tot l'esport català. Tan injust que ratlla el ridícul. És contradictori i vergonyós veure Catalunya competint al nivell de les marques comercials enlloc del de les nacions oficials. No pot obtenir títols ni en el cas de guanyar a les seleccions "oficials", alhora que les victòries de la selecció espanyola corren a càrrec d'uns altres esportistes catalans, forçats a fer-ho així si volen optar a títols, i que per dignitat personal acaben entrant a meta amb una bandera estelada o bé l'exhibeixen al podi. Els Skygames, abans de posar-se l'etiqueta de "Campionats del Món de muntanya" haurien d'assegurar-se una veritable representació internacional, perquè hi ha mancances en la participació d'esportistes de renom, com Kilian Jornet o Marco de Gasperi entre molts d'altres, i algunes seleccions, al contrari del que podria ser la catalana, no estan formades ni de lluny pels seus millors atletes. Aquesta manca de convocatòria no és culpa de l'empresa organitzadora sinó de l'ISF i les seves normes excloents. Aquest cap de setmana els Skygames acabaran amb tres proves més: l'SkyRaid (una cursa per relleus on no hi ha categoria open), l'SkyMarathon i l'SkyRace, i es podrien repetir escenes tan ridícules com les del passat cap de setmana, amb la Selecció Catalana present però fora de la competició oficial. Per altra banda, i afortunadament, existeix un circuit internacional de deu curses de muntanya, el Valetudo Mountain Running Internacional Cup, que permet a tots els participants inscriure's per la nació que senten com a pròpia. Aquest circuit arriba a Catalunya d'aquí deu dies, el 15 de juliol, amb la tradicional Olla de Núria, cursa pionera del Gran Premi de lesNacions, el guardó que concedeix el circuit a la nació que suma més punts després de les deu curses. En aquest cas, Catalunya no només hi pot participar amb total normalitat sinó que n'ha estat la guanyadora en les tres edicions que s'han disputat fins ara.

Xiulada a l‘himne espanyol en els “Sky Games” per prohibir les victòries catalanes

1 de juliol de 2012 

Indignació per “l’apartheid” contra l’esport català als campionats del món d’esports de muntanya

---

Ho hem publicat aquest matí, fins on arriba l’odi dels dirigents espanyols per evitar que Catalunya o Euskadi puguin competir representant  les seves seleccions. “L’apartheid” esportiu contra catalans i bascos ha arribat al seu punt culminant en aquests mundials de muntanya, els millors esportistes del rànquing defensen obligatòriament una falsa selecció espanyola i la resta pot competir però no compten en les classificacions oficials malgrat que superin als esportistes que defensen una artificial selecció espanyola. I la gent ha reaccionat xiulant l’himne espanyol cada vegada que es lliurava un premi, quant resulta que el guanyador és basc o català.

---

   
URL curta

---

Indignació contra el joc brut d’Espanya

La situació és surrealista, i els ciutadans han reaccionat, el que no queda tant clar és el que ha fet la Secretaria General de l’Esport, permeten aquest “apartheid” en uns jocs que se celebren en bona part a Catalunya.

Fruit d’aquesta situació en la prova de duatló femení, Núria Picas guanyadora de la prova i que ha entrat a la meta amb una estelada ha estat reconeguda campiona del món perquè oficialment formava part d’aquesta artificial selecció espanyola, lògicament l’himne del país veí ha estat xiulat. Però Ester Hernández que ha arribat segona no se li ha reconegut el subcampionat perquè defensava la selecció catalana, aquest és el joc brut d’Espanya per impedir una realitat, un veritable escàndol que demostra que Espanya ni sap ni vol perdre. 

Silenci mediàtic de les xiulades i de la indignació

El més trist de tot és la situació dels esportistes catalans, víctimes d’una situació indigne d’un país que diu ser democràtic, però també és trist el silenci dels mitjans de comunicació i de la Secretaria General de l’Esport. Amb el silenci no es pot avançar, aquest “apartheid” contra els esportistes catalans són arguments a favor de les seleccions catalanes, arguments contra aquells que critiquen que la majoria de catalans i catalanes no van a favor de la selecció espanyola, prou ja de cornuts i pagar el beure.

“Qui té un problema són les federacions espanyoles, perquè no els deixaran jugar contra Catalunya”

---

URL curta

Entrevista a Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions


Que el Tribunal Constitucional digui que les seleccions catalanes poden participar en competicions oficials mentre no n’hi hagi d’espanyoles, és més un problema pels catalans o pels espanyols?
És una problema per les seleccions espanyoles, clarament. A qui prohibeixen competir és a les espanyoles, no a les catalanes. Perquè el Tribunal Constitucional l’únic que pot fer és sentenciar sobre lleis espanyoles. La Llei Catalana de l’Esport, que emana del Parlament, és una llei espanyola. L’Estatut d’Autonomia és una llei espanyola. En aquests casos té capacitat de regulació. On no competències, i per això aquesta sentència no és correcta pel fet de voler limitar aquesta participació, és a les federacions internacionals esportives. A una federació internacional no li afecta que un tribunal espanyol digui qui pot competir i qui no. Qui convida les federacions a competir és qui regula l’esport. Si una internacional té reconeguda una catalana i una espanyola, convidarà a competir totes dues, d’acord amb les seves normes, digui el que digui la sentència del Tribunal Constitucional.

Fins ara han conviscut seleccions catalanes i espanyoles en diversos esports, això no té per què canviar.
No, a partir d’ara el que passarà és que quan una federació internacional convidi els espanyols i els catalans a competir, quan la federació espanyola demani permís per jugar el Consejo Superior de Deportes li dirà: “No pots anar-hi perquè ja hi ha la catalana competint”. El dia del partit, la federació catalana es presentarà al camp i l’espanyola no.

La sentència del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) del 2008 que regulava el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling tot i que ja n’hi havia una d’espanyola, té més força que el que pugui dir el Tribunal Constitucional (TC)?
El TAS és l’organisme que té jurisdicció sobre qui pot participar i qui es pot reconèixer o no en una federació internacional. El TC només legisla sobre normativa interna de l’estat, i per tant pot legislar sobre la Llei Catalana de l’Esport, però no sobre les federacions internacionals. El TAS ja ha establert jurisprudència amb la sentència del 2008, les federacions internacionals poden reconèixer qui vulguin. La sentència del TC a qui limita és a les federacions espanyoles, que no tindran permís per anar a jugar quan hi sigui Catalunya. Cosa que avui en dia ja està passant en bowling. Catalunya i Espanya estan reconegudes totes dues, i Catalunya participa a totes les competicions, no se’n perd ni una. En canvi, Espanya no té permís del Consejo Superior de Deportes per disputar les competicions on hi sigui Catalunya.

Sembla que des dels mitjans de comunicació no s’ha interpretat bé el que significa la sentència del Tribunal Constitucional. N’hi ha que ho entenen com una derrota. Què et sembla?
En cap cas això és una derrota ni un punt final a les seleccions catalanes, res més lluny de la realitat. La sentència és un gran pas endavant. Es consolida el que s’ha fet fins ara. Queda clar que tot el que hem fet és legal, amb 21 seleccions reconegudes. No són totes les que volem ni són dels esports majoritaris, però ja és un primer pas. A més, ratifica la llei que es va aprovar sobre seleccions esportives catalanes. I la limitació que ens posa no és vàlida perquè, com ja he dit, no té la capacitat legislativa de regular la participació internacional de les federacions esportives, l’únic organisme que ho pot fer és el TAS.

Què et sembla la interpretació que se’n fa des dels organismes espanyols?
Quan ahir el ministre Wert va dir: “Ahora sólo podrán jugar a deportes autóctonos” em recorda a aquell que va a una reunió, li va fatal i surt dient: “Ostres, la reunió m’ha anat de conya”. En aquest cas igual, la sentència a ells no els va bé i a nosaltres sí. Si la sentència diu que Catalunya no es pot enfrontar a Espanya, el que pot fer el govern de l’estat és evitar que la federació espanyola hi participi. El que no pot fer és evitar que la selecció catalana hi participi. Qui s’haurà de retirar és la federació espanyola. Recomano a tothom llegir la sentència del Tribunal Constitucional d’ahir i la del TAS del 2008, perquè ningú en tingui cap dubte. Els organismes internacionals ja han dit que les sentències espanyoles no són vàlides.

Pedro J. Ramírez reprèn Julián Ruiz per insultar Pep Guardiola des d'un blog d''El Mundo'

El periodista es refereix a l'entrenador com "Pepe Guardiola" i l'acusa de ser "un català nacionalista que amb la seva imposició de Tito Vilanova com a successor no portarà el Barça més que al més despòtic i pobre nacionalisme provincià"

ARA

Barcelona | Actualitzada el 03/05/2012 18:23

Blog de Julián Ruiz 'El Mundo'

Julián Ruiz ha escrit una polèmica entrada al seu blog d''El Mundo' que fins i tot ha obligat el director de la publicació, Pedro J. Ramírez, a posicionar-se. "No m'ha agradat gens el blog en què per enaltir el Reial Madrid es denigra altres clubs i persones. Qui insulti no tindrà futur a 'El Mundo', ha escrit a Twitter.
Ruiz comença atacant els aficionats de l'Athletic Club: "És el temple del nacionalisme basc, el d'un terror fastigós cap a tot allò blanc. San Mamés és insuportable contra el Reial Madrid", escriu.
Julián Ruiz opina que el Reial Madrid treu 17 punts al Barça, ja que ell suma "els deu punts robats per Villar i els seus àrbitres, amb l'ajuda de Rosell".
El periodista es refereix a l'entrenador de l'equip blaugrana com "Pepe Guardiola", a qui acusa de ser "un català nacionalista que amb la seva imposició de Tito Vilanova com a successor no portarà el Barça més que al més despòtic i pobre nacionalisme provincià". Segons Ruiz, "Guardiola és més fals que una pela de fusta".
Famós per dirigir el programa de ràdio 'Plásticos y decibelios', Julián Ruiz titlla de "gran fracàs" la temporada del Barça.

http://www.ara.cat/esports/barca/Pedro-Ramirez-repren-Julian-Ruiz-per-insultar-Pep-Guardiola_0_693530814.html

“L’Équipe” dedica un especial al millor equip del món

21 d'abril de 2012 19:01 h

“L’Équipe” dedica un especial al millor equip del món

El prestigiós diari francès dedica tot el seu suplement de més de 100 pàgines al Barcelona, i titula amb català “Més que un club”

---

Amb un acurat disseny i respectant la catalanitat del club, amb senyera inclosa, el suplement fa un extens reportatge sobre el Barcelona, entre els entrevistats el President Sandro Rosell, amb Xavi Hernández i Joham Cruyff.  Reportatges sobre “La Masia” l’entrenador Pep Guardiola, i Messi. En tot moment es parla del Barcelona com un club català. El mateix diari i amb motiu del clàssic d’aquesta nit, pregunta als seus lectors Què estimeu d’aquest Barça? La catalanitat?, la seva universalitat?, el seu arrelament al país?, Messi? El seu palmarès? I amb una impressionat fotografia de les graderies del camp amb un mosaic amb la llegenda “Més que un club.”
 

Gibraltar a la UEFA: què farà Espanya?

Editorial 23/03/2012


Gibraltar tindrà una altra oportunitat per ingressar a la UEFA. La federació de futbol d'aquest país (un territori que pertany al Regne Unit) va demanar fa gairebé una dècada l'entrada a l'organisme continental. El 2007 el govern de José María Aznar i la Federació Espanyola van pressionar els membres de la UEFA perquè hi votessin en contra, i ho van aconseguir. El més curiós, però, és que les federacions d'Anglaterra, de Gal·les, d'Irlanda del Nord i d'Escòcia, també membres del Regne Unit, hi van votar a favor.

Sigui com sigui, el procés s'ha allargat. L'any passat el TAS va fallar a favor de la federació gibraltarenya, que ha tornat a tramitar una petició a la UEFA. L'entitat que presideix Michel Platini ha admès la sol·licitud de Gibraltar i la sotmetrà a votació el 2013, abans de la final de la Champions League a Londres. Durant aquest any que queda, el territori britànic rebrà suport financer i educatiu per part de la UEFA i, sobretot, haurà de posar en marxa una campanya d'imatge per guanyar-se la simpatia i els vots de les altres federacions europees. D'entrada, toparà amb l'espanyola, que haurà de fer cas a la directiva del Consejo Superior de Deportes que indica que totes les federacions esportives han de bloquejar l'accés de Gibraltar a un organisme internacional.

Les comparacions, una vegada més, són odioses. Gibraltar té una molt bona oportunitat d'aconseguir el reconeixement internacional en l'esport més mediàtic del planeta, i si ho fa serà gràcies a altres països que pertanyen al mateix Estat i que, lluny d'oposar-s'hi, hi donen tot el suport. En canvi, Catalunya ha topat sempre amb un Estat espanyol autoritari, presumptuós i xantatgista. Els casos del patinatge amb l'assemblea de Fresno, del bowling o del rugbi són només una petita mostra de les traves que han posat sempre els dirigents espanyols a tot el que els molesta perquè sona diferent. No hem d'esperar que de la nit al dia els presidents de les federacions espanyoles canviïn la manera de fer, però seria desitjable que per una vegada deixessin de ser tant curts de mires i comencessin a tenir una 'mentalitat europea'.

http://www.seleccions.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=12123&Itemid=109

Ara sí que els molesta

CARLES FITÉ

| Actualitzada el 11/02/2012 00:00

Ara sí que els molesta DENIS DOYLE / GETTY IMAGES

Una de les singularitats que tenim els catalans és que estem enmig de francesos i espanyols. I segurament, en certes coses, ens sentim més identificats amb els veïns de dalt que no pas amb els de baix. Però nosaltres som molt nostres, i per això no ens sentim ni una cosa ni l'altra, simplement som catalans.

L'ombra del dopatge acompanya tots aquells que guanyen. Així va passar amb el Barça el 2006, en què l'equip liderat per Rijkaard i Ronaldinho va guanyar la Champions a París. El diari francès Le Monde va vincular els blaugranes amb el dopatge. El cas va acabar als tribunals i finalment, cinc anys després, el rotatiu ha hagut de pagar 15.000 euros al Barça.

Però no cal anar tan lluny. Fa poc més d'un any, una cadena de ràdio espanyola -per ser més concrets: la que és propietat de l'Església- afirmava que el Reial Madrid sospitava que els jugadors del Barça anaven dopats. De fet, en molts sectors del madridisme encara creuen que les famoses hormones de creixement de Messi haurien d'estar considerades com a substància dopant. El Barça també ha portat el tema a la justícia i caldrà veure com acaba. Tot i que amb el precedent de Le Monde , no cal que ens esperem gaires coses.

I ara, arran del cas Contador, sembla que Espanya hagi declarat la guerra a França. Tertúlies, editorials, rodes de premsa oficials, denúncies... Tots els organismes estan indignadíssims pel tracte que reben del país de Sarkozy. I tot per uns guinyols. Per parlar de dopatge en un context d'humor. ¿No és molt pitjor, pregunto, que s'hagin vessat crítiques de dopatge a un club que participa en la lliga espanyola, en un diari tan prestigiós com Le Monde o en una de les emissores més escoltades d'Espanya? ¿No han fet a la televisió espanyola un munt de paròdies dels francesos, de Sarkozy, de la seva dona, del cop de cap de Zidane a Materazzi, i no ha passat res?

La conclusió és tan evident com senzilla: amb el Barça s'hi poden ficar i no passa absolutament res; ara, si surt perjudicat algun dels héroes nacionales de la armada española , llavors si cal, fins i tot, estem disposats a treure els tancs al carrer. D'això jo en dic doble moral interessada.

http://www.ara.cat/ara_premium/esports/Ara-que-molesta_0_644335629.html

REAL MADRID FOOTBALL PHILOSOPHY: FRUSTRATION, ANGER AND VIOLENCE

Penjat per cococoua1 el 20/01/2012

This is a video about the current football phylosophy of Mourinho's and Florentino Perez Real Madrid. It is a show of anger and frustration through violence towards their rivals FC Barcelona, which they are not able to beat, except for the King's Cup final last year. In every game they play, violence from the whites is 100% assured. But, still, they aren't almost shown red cards for they agressive and dangerous behaviour. An example not to follow...

Banderes espanyoles

La Federació Espanyola té un codi disciplinari en el qual s'especifiquen les accions xenòfobes:


Artículo 69  Actos y conductas violentas, racistas, xenófobas e intolerantes en el fútbol



2.  También se consideran actos racistas, xenófobos e intolerantes en el fútbol:

 d)  la entonación en las instalaciones deportivas de cánticos, sonidos y consignas, así como la exhibición de pancartas, banderas u otros símbolos, conteniendo mensajes vejatorios por razón de origen racial, étnico, geográfico, social o por la religión, convicciones, discapacidad, edad, sexo u orientación sexual, así como los que inciten al odio o atenten gravemente contra los derechos y libertades de las personas

La presència abusiva de banderes espanyoles en els partits entre el Reial Madrid i el FC Barcelona, tenint en compte que jurídicament tots dos equips pertanyen al mateix Estat, sembla evident que tenen una intencionalitat política amb un clar missatge unionista. Però és més, el fet que vagin normalment acompanyades de certes consignes i insults diversos a Catalunya i als catalans, fa que aquest missatge unionista tingui a més la voluntat de negar la llibertat del poble català per a decidir el seu futur. Des del meu punt de vista, doncs, la presència de banderes espanyoles suposa un acte penable tal com està descrit al Codi disciplinari.

Desertar de la selecció espanyola de futbol té un càstig de cinc anys sense competir

Caldria demanar el dret a la Objecció de Consciència!

La suspensió pot arribar a ser definitiva per reincidència

La Federació Espanyola té un codi disciplinari que penalitza amb fins a cinc anys sense competir aquells futbolistes que "de forma no justificada no assisteixin o abandonin les convocatòries de les seleccions"

À. G. 

Barcelona | Actualitzada el 04/09/2011 17:09

Aficionats de la selecció espanyola STEFEN SCHMIDT / EFE

La Federació Espanyola de Futbol (RFEF) té un codi disciplinari que penalitza amb fins a cinc anys sense competir aquells futbolistes que "de forma no justificada no assisteixin o abandonin les convocatòries de les seleccions".

Segons l'article 65 del manual, que va ser revisat al mes de juliol, els futbolistes haurien de pagar una multa d'entre 3.006 i 30.051 euros i serien penalitzats amb una d'aquestes sancions: "suspensió o privació de la llicència per un temps de dos a cinc anys" i, en cas de reincidència en infraccions molt greus, "privació de la llicència amb caràcter definitiu".

http://www.ara.cat/esports/futbol/castig-desertar-seleccio-espanyola_0_548345496.html

CONTINGUT RELACIONAT

• Codi disciplinari de la RFEF:
  
  Artículo 65  Inasistencia a las selecciones nacionales1. los futbolistas que de forma no justificada no asistan o abandonen las convocatorias de las Selecciones nacionales, entendiéndose aquéllas referidas a entrenamientos, concentraciones, o celebración efectiva de partidos o competiciones, serán sancionados con multa de 3.006 a 30.051 euros y con una o varias de las siguientes sanciones:   —  Inhabilitación para ocupar cargos en la organización federativa, o suspensión o privación de licencia, por tiempo de dos a cinco años.   —  Privación de licencia, con carácter definitivo; tal clase de sanción sólo podrá imponerse de modo excepcional por la reincidencia en infracciones muy graves.2.  cuando los futbolistas tengan la condición de directivos, se impondrá, además de la multa antedicha, una de las siguientes sanciones:43CÓDIGO DISCIPLINARIO DE LA RFEF. ED. JULIO 2011   — amonestación pública.— Inhabilitación por tiempo de dos a cinco años

El seleccionador espanyol de la Sub 19 justifica que va arrabassar la bandera asturiana perquè són les normes que imposa la Federació

DIMARTS, 2 D'AGOST DE 2011 19:48 H
Assegura que l'ens estatal obliga a lluir només l'espanyola en cas de celebrar un títol

---

La Real Federación Española de Futbol (RFEF) ha prohibit que a partir d'ara els esportistes dels combinats estatals de futbol puguin dur cap bandera que no sigui l'espanyola a l'hora de recollir un eventual trofeu. Tal i com explicaRacó Català així ho ha confirmat l'actual seleccionador espanyol sub 19, Ginés Meléndez, després de la polèmica generada arran de la victòria de la selecció espanyola sub 19 a l'Europeu de futbol aquest dilluns, on el mateix Meléndez va arrabassar la bandera asturiana a un dels seus jugadors. Segons Meléndez la RFEF ha determinat que a partir d'ara estan prohibides totes les banderes no espanyoles, i que en tot cas només es 'toleraran' a les celebracions a la gespa o al terreny esportiu corresponent, però mai durant l'entrega del premi en cas de victòria. 'Són normes internes de la casa' ha dit Meléndez, que ha disculpat el jove asturià (Muñiz) perquè havia oblidar dir-li 'que no es podia pujar al podi a recollir el trofeu amb banderes autonòmiques' (sic).

---

COMPARTEIX

      

 
URL curta

---

ETIQUETES

 Espanya, espanyolisme, esport, polèmica, roja,rojigualda, selecció espanyola, sub-19

---

ACTUALITAT

populars

+ comentades

comentaris recents

Un jove català, pres polític a Irlanda del Nord
amb 4385 lectures.

Duran i Lleida aposta per un govern PP-PSOE-CiU-PNB a Madrid
amb 4025 lectures.

El Barça de Sandro Rosell prepara un homenatge al president Suñol
amb 2914 lectures.

 

 

 18  

     ( 4 vots )

Meléndez ha rebutjat entrar en cap polèmica per aquest tema i ha reiterat que 'només són normes de la Federació, no les penso valorar'. Al vídeo, però, es pot veure el seleccionador amb gest contrariat arrabassant-li la bandera al jugador de l'Sporting de força males maneres, mentre tant el mateix noi com els seus companys es miren amb cara de no entendre res.

La polèmica no ha minvat i fins i tot el coordinador d'IU d'Astúries, Jesús Iglesias, ha dit que el gest de Meléndez de prendre-li la bandera asturiana a un dels seus jugadors evidencia que 'els fatxes treuen pit'.

http://www.directe.cat/noticia/167394/el-seleccionador-espanyol-de-la-sub-19-justifica-que-va-arrabassar-la-bandera-asturiana-pe