Quan 1+1 fan -3

Fragment de "Quan 1+1 fan -3", de Salvador Cardús:

[...] no tot l’independentisme ens apropa a la independència. N’hi ha que ens n’allunya. De manera que, pel que fa a l’independentisme, 1 més 1 no fan dos. Poden fer menys 3. I no tan sols perquè hi ha independentisme antidemocràtic, independentisme xenòfob i fins i tot d’estil fatxa, sinó perquè n’hi ha que segueix un tipus d’estratègia que simplement ens abocaria a la indigència permanent. Em costa entendre tots aquells que en nom de la independència abandonen el sentit crític contra personatges que no passen el mínim llindar de la cultura democràtica. En posaré un cas: jo crec que l’independentisme no ha de ser antiespanyolista. Ho he justificat més extensament a “El camí de la independència”. La majoria social independentista, necessària per arribar-hi democràticament i pacífica, necessita molts catalans que mai no renegaran –i faran bé- de la vinculació als seus orígens. De manera que, per anar bé, l’independentisme hauria d’oferir –posem per cas- la doble nacionalitat a qui la volgués, per tal que no restés vincles, sinó que sumés afiliacions.

Diria que se m’entén: un independentisme que es proposés anar al Parlament espanyol “per rebentar Espanya des de dins”, com hem sentit dir aquests dies, restaria forces al conjunt. Ja no parlo del ridícul de no saber mesurar les pròpies capacitats davant d’un Estat que té al seu abast tots els aparells de coacció que li són propis. Em refereixo al fet que seria políticament inacceptable i generaria el rebuig de la major part dels de casa i de tota la resta del món.


Sencer: http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2309/quan/fan

La Jenifer de Jordi Pujol: 'Las chonis son parte del futuro de nuestro país'

LUNES, 12 DE SEPTIEMBRE DE 2011 16:06 REDACCIÓN

Sensacional intervención de Jordi Pujol. El expresidente de la Generalitat recitó en la Diada de Igualada la canción de Els Catarres, Jenifer, que habla del amor entre un chico "muy catalán" y una "Choni de Castefa". Pujol explicó a los presentes que "una Choni es a menudo una chica del mundo castellano-hablante" y lamentó que las Jenifers "después de muchos años en Cataluña no hablen catalán".

El ex presidente ha sido entrevistado en El matí de Catalunya Ràdio donde ha explicado que eligió la canción porque "la identidad catalana está muy amenazada".

"La Choni es una parte importante del futuro de Cataluña. A mí ya me está bien que salgan con una Choni, pero a mí lo que me interesa es que haya mucha gente que se llame Puigdemont y Martínez", explicó, además de pedirle a uno de los miembros del grupo musical, presente en la charla, que "incorpore a muchas chonis". 'Las Chonis y las Juanis son una parte importante del futuro del país".

---

>>>  Escuchar el audio con la sensacional intervención de Jordi Pujol en la Diada de Igualada  <<<

I també a e-notícies: http://societat.e-noticies.cat/pujol-insta-a-catalanitzar-chonis-56942.html

"No seria el que sóc sense la immersió": l'èxit d'un model educatiu en onze històries

Onze testimonis expliquen a l'ARA aquesta Diada el que els ha permès un sistema escolar en català que ara qüestionen els tribunals amb la petició d'introduir el castellà com a llengua vehicular

LARA BONILLA / THAÏS GUTIÉRREZ 

Barcelona | Actualitzada el 11/09/2011 01:24

Maribel Molina i la seva mare / PERE VIRGILI

"Estic segura que no dominaria el català com ho faig sense la immersió. No seria el que sóc". Ho diu Maribel Molina, filla de murcians i professora de llengua i literatura catalana. Lamenta que es qüestioni un model que ha funcionat durant 30 anys. "Qui es passegi per Barcelona sap que el castellà no està en perill", afegeix.

Maribel Molina és la primera de les 11 històries d'èxit de la immersió lingüística que presentem aquesta Diada, quan el sistema trontolla per una sentència del Tribunal Suprem i una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que exigeixen introduir el castellà com a llengua vehicular.

A més de la història de Maribel, us expliquem les vivències del directiu del Barça Dídac Lee, fill de taiwanesos establerts a Figueres; la de Youcef Allaoui, fill de marroquins d'Osona; i 8 històries més.
Les trobareu totes a l'ARA PREMIUM.

"Ningú es preocupa d'il·legalitzar el PP o Plataforma per Catalunya"

06 / 05 / 2011













Hèctor López Bofill lamenta "el greuge comparatiu" amb l'esquerra abertzale.

El dirigent de Solidaritat, Hèctor López Bofill, ha lamentat durant la tertúlia d'Els Matins de TV3 "el greuge comparatiu que ha d'afrontar l'esquerra abertzale". "És demencial, i més si tenim en compte que hi ha partits que cauen en aquest suposit en la Llei de Partits", ha criticat.

En aquest sentit ha denunciat que "ningú no es preocupa d'il·legalitzar Falange. Ningú no es preocupa d'il·legalitzar Plataforma per Catalunya, que no defensa els valors democràtics i promou la xenofòbia".

Finalment ha assenyalat que "alguns fins i tot diuen que gairebé caldria il·legalitzar el PP, perquè si ens hi possessim segur que també entren dintre dels motius de la llei de partis que ells mateixos van aprovar".


http://politica.e-noticies.cat/ningu-es-preocupa-dillegalitzar-el-pp-o-plataforma-per-catalunya-52830.html

Notes: Boicot del PP i C's a un acte contra la "repressió franquista" i en canvi El PP sí que commemora la fi de la II Guerra Mundial
Potser també es podria considerar si no seria objecte d'il·legalització segons la llei de partits dos elements com:
a) L'odi xenòfob que han generat contra Catalunya
b) La xenofòbia que han generat contra la immigració després que, quan governaven, les fronteres van ser un colador, de manera evident intencionadament.

Musulmans per la independència

Creients islàmics participen en la consulta a la sortida de les mesquites

Imatges

Un musulmà vota la consulta

 

 

Barcelona Decideix celebra que "a la sortida de l'oració dels divendres de les Mesquites del Raval, una contínua afluència de creients islàmics s'interessen per la Consulta del 10-A.  Els immigrants aprofiten per exercir el seu dret de vot sobre la independència de Catalunya".

"La jornada de recollida de vot anticipat d'avui s'ha significat al barri del Raval per una contínua afluència d' immigrants de creença musulmana, principalment d'origen pakistanès i magribí", informen.

D'aquesta manera, "la majoria dels fidels que han sortit aquest migdia de les mesquites ubicades al voltant de la Rambla del Raval ( Tareq ibn Zyad i Minhaj ul Quran, als carrers Sant Rafael i Erasme de Janer, respectivament) han volgut exercir el seu dret de vot  en la Consulta sobre la independència de Catalunya".

"S'han format cercles d'immigrants  al voltant de les mesquites  debatent sobre la conveniència que Catalunya esdevingui o no un Estat independent". Shahid, de Pakistan, que viu a Barcelona des de fa 10 anys i regenta un locutori a prop del carrer Hospital, afirma que "em faria feliç poder contribuir que Catalunya pugui també ser lliure un dia, aquest cop es tracta del futur dels meus fills que han nascut aquí".

http://societat.e-noticies.cat/musulmans-per-la-independencia-51683.html

'Veiem un paral·lelisme entre Catalunya i el nostre país, defensem aquí el que no hem pogut defensar allà'

Omar Diata, senegalès de la Casamance, i Mhamed Abdelouahed, amazic del Marroc col·laboren amb Barcelona Decideix per la consulta del 10-A

---

Una de les diferències de les consultes sobre la independència respecte les eleccions és l'obertura a la participació dels immigrants que només necessiten ser majors de 16 anys i estar empadronats al municipi on es fa la consulta per participar-hi. Aquest és un dels motius pels quals l'Omar Diata i el Mhamed Abdelouahed Abdul, que col·laboren activament amb Barcelona Decideix, conviden els immigrants que viuen a Barcelona a participar en la consulta ja que hi veuen una 'oportunitat' per dir la seva opinió i votar quin creuen que ha de ser el futur de Catalunya, el país on ara viuen i del qual reivindiquen que en són ciutadans, com qualsevol altre. Tant l'Abdul com l'Omar tenen però altres motivacions per implicar-se en el 10-A, ambdós veuen un paral·lelisme entre la situació de Catalunya i la del seu país d'origen. 'Defensem aquí el que no hem pogut defensar allà', expliquen i valoren que quan s'involucren en les reivindicacions dels catalans 'es creen ponts' i guanyen els catalans com uns defensors 'brutals' de les seves pròpies causes.

---

COMPARTEIX

      Buzz 
URL curta

---

ETIQUETES

 10-a, barcelona decideix, consulta barcelona

---

ACTUALITAT

populars

+ comentades

comentaris recents

Google considera el català una de les 10 llengües més actives del món
amb 8449 lectures.

Duran alerta que 'el xoc de trens' entre Catalunya i Espanya 'serà inevitable' si el PP obté majoria absoluta
amb 4407 lectures.

PP i CiU intenten 'reprovar' el govern de Barcelona però ERC frena la iniciativa al Ple
amb 2349 lectures.

 

 

 14  

     ( 5 vots )

Abdul: 'Em sento català i com a ciutadà m'interessa i em preocupa Catalunya'
L'Abdul no es considera immigrant i recorda que ja fa 20 anys que viu a Catalunya i, per tant, se sent d'aquí. És per això que s'interessa i li preocupa el futur del país. A més és amazic i considera que la situació que viu Catalunya és molt similar al conflicte polític, lingüístic i cultural que hi ha al Marroc. Recorda quan va arribar a Catalunya i li van explicar el conflicte amb l'Estat espanyol i va respondre: 'No cal que m'expliquis, ho entenc perfectament'. Així, des de Catalunya vol aprofitar l'espai democràtic per poder expressar i defensar tant Catalunya com els amazics. 'Hem vist que quan defensem allò català creem ponts i els catalans es tornen uns defensors brutals dels amazics'.

L'oportunitat d'expressar-se a les consultes
L'Abdul entén que hi hagi immigrants que no s'hi interessin i que vegin les consultes com una cosa llunyana, però argumenta que s'ha de tenir en compte les prioritats de les  persones -i raona que només després de tenir satisfetes les necessitats bàsiques t'interesses per temes polítics i de conscienciació ciutadana- a més de posar de relleu que la manca de cultura democràtica fomentada a més per les topinades i el caciquisme.

Creu que s''ha de fer pedagogia perquè la gent entengui el sentit del vot' i, encara que no sigui vinculant, troba que les persones que estan a les meses de vot anticipat s'adrecen als immigrants per convidar-los a participar de forma diferent que ho fa l'administració o els alcaldes. L'Omar és de la mateixa opinió i veu amb la independència l'oportunitat per superar els impediments de la Llei espanyola que no li permet participar en les eleccions.

Omar: 'Molts africans som més independentistes que alguns catalans'
L'Omar es reivindica com a 'independentista de naixement'. És de la Casamance, una regió del sud del Senegal que també vol independitzar-se. Viu a Catalunya des de 2006 i creu que s''ha de lluitar conjuntament amb els catalans autòctons per aconseguir la independència'. Tal com l'Abdul, està convençut que ha de 'defensar les coses d'aquí' tenint en compte que al seu país no va poder expressar-se lliurement.

Resulta paradoxal que en la seva tasca a Barcelona Decideix està decidit a convèncer els catalans nascuts aquí que no estan involucrats en la consulta i no pensaven votar per tal que ho facin. 'Tinc el deure de sensibilitzar aquestes persones', conclou.


http://www.directe.cat/noticia/136577/veiem-un-parallelisme-entre-catalunya-i-el-nostre-pais-defensem-aqui-el-que-no-hem-pogut-d

Més de 100.000 europeus resideixen a BCN atrets pel clima i la cultura

21/3/2010  CANVIS DEMOGRÀFICS|EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A LA CAPITAL CATALANA

1. • Italians, francesos i alemanys lideren un fenomen recolzat en les feines estables i la fàcil integració
2. • La xifra d’empadronats de tot el continent s’ha multiplicat gairebé per sis des de l’any 2001

Dos alemanys residents a Barcelona segueixen un partit de futbol, ahir, al pub Black Horse del Born. Foto: ferran nadeu

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.

MÉS INFORMACIÓ

• Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí tenen el nombre més alt d’europeus
• Descens des de l'Àfrica i Amèrica
• “Tan bon punt vaig arribar em va fascinar la calma que es respira”
• “No enyoro res, no tinc temps per a la nostàlgia”
• “En tens prou de caminar per la ciutat per trobar-te obres d’art”
• “M’encanta la vida al carrer i la gent asseguda a les terrasses”

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Els delaten la seva pell o els seus ulls clars, el seu accent i, només de vegades, alguns costums. Però en general la integració és fàcil i fluida. Tant que a començaments del 2001 eren 16.286 i, a mitjans del 2009, ja gairebé s’havien multiplicat per sis i eren 93.776 i segueixen creixent. Es tracta dels europeus instal·lats oficialment a Barcelona, segons el padró, tot i que la xifra real supera de lluny els 100.000, una de cada 15 persones que resideixen a la ciutat. Les dades del 2010 encara no s’han publicat, però fonts municipals avancen que els veïns de la UE (en especial de l’Europa dels 15 prèvia a l’ampliació) seguiran augmentant, tot i que cauran nacionalitats de la resta de països, on la principal motivació per venir era econòmica. Entre els comunitaris, la majoria arriba per feina, amor o estudis, però el còctel de bon clima, cultura i qualitat de vida els porta a instal·lar-se a la ciutat durant llargues temporades o definitivament.

De l’1,6 milions de residents empadronats a la capital catalana, més del 18% són estrangers (uns 300.000 el juny passat), tot i que el gran desembarcament s’associa sempre a la immigració forçosa, que arriba a la recerca de subsistència i d’una vida millor. L’augment d’immigrants ha estat incessant fins ara, però la mateixa economia comença a regular-ne el flux. En el nou padró es perdran uns 10.000 estrangers, segons calculen fonts municipals, encara que correspondran sobretot a sud-americans i a nacionalitats europees que veuen com el seu país d’origen ja no propulsa tanta població a l’exterior, sinó ben al contrari, com Romania, detalla el comissionat per a la Immigració de l’ajuntament, Daniel de Torres.

Per contra, l’Europa comunitària (més de 76.000, i la majoria, dels primers 15 de la UE) seguirà la seva tendència a l’alça, amb Itàlia, França i Alemanya al capdavant. Els europeus arriben en moltes ocasions per motius –no pas necessitats– laborals (la seva pròpia empresa els trasllada a les seves seus a Barcelona), però fàcilment estableixen vincles afectius o simplement prefereixen la qualitat de vida de la ciutat, i el seu assentament és llarg o definitiu. «L’euro, la interrelació europea, els cursos de postgrau i la millora del transport», amb vols barats, ha propiciat el fenomen, encara que el colofó és el fet que la ciutat estigui de moda, assenyala De Torres. La majoria dels europeus instal·lats tenen de 34 a 45 anys i treballen a la ciutat.
Cal destacar que l’allau d’estudiants universitaris d’Erasmus s’acostumen a quedar fora dels còmputs oficials, ja que al passar només uns mesos a la ciutat no s’empadronen, afirma l’expert, mentre que en cursos més llargs sí que ho acostumen a fer. De fet, els màsters d’escoles locals de prestigi com ara ESADE i IESE són en molts casos el germen dels professionals que després de millorar la seva formació durant un o dos anys a la ciutat opten per iniciar aquí el seu negoci o buscar feina, aprofitant les facilitats que els aporta el coneixement d’idiomes.

EFECTE TURÍSTIC / L’eclosió turística de la ciutat (amb 18,4 milions anuals de visitants, 7,5 sense pernoctar, segons les últimes dades) també ha despertat la curiositat entre els que decideixen traslladar-s’hi. Internet ha rematat l’atracció de Barcelona. L’informe elaborat per al Pla Estratègic del Turisme també destaca que la ciutat és una de les més valorades pels internautes i la cinquena més desitjada pels viatgers, i que el ganxo de la seva platja i el seu clima pesen més que no pas les queixes per la brutícia o la inseguretat. Durant uns quants anys, ha ocupat la primera posició del continent en termes de qualitat de vida, segons els rànquings del European City Monitor, i el 2008 va ser considerada la cinquena en oportunitats de negoci i la sisena en estil.

ASSENTAMENT / «Molts cops vénen per la seva empresa, ja que hi ha més de mil societats franceses a la ciutat, però després els encanta Barcelona, viuen com els catalans i s’hi troben a gust», opina Marius Bouras, president del Cercle de Français de Barcelona. Oficialment, uns 14.000 compatriotes resideixen a la ciutat, tot i que fonts del consolat calculen que la xifra és molt més gran, ja que per la proximitat amb França molts no veuen la necessitat d’inscriure’s al padró, ja que no necessiten els avantatges que comporta. «Al francès li agrada molt la cultura i història», afegeixen al consolat.

Més quantiós ha estat el desembarcament italià, encara que es calcula que el 40% dels gairebé 23.000 italians de la ciutat procedeixen de països llatinoamericans i tenen la doble nacionalitat. Fabio Palma, 35 anys (Campobasso, Itàlia), vicepresident de l’Associació Altraitalia, argumenta que «cada vegada vénen més italians joves (de 25 a 40 anys), ja que hi ha una autèntica fuga de cors a causa de la degradació política i moral d’Itàlia. Allà ja no és possible aconseguir la realització personal i la felicitat. Aquí sí». Més enllà de la integració, uns i altres creen els seus propis punts de trobada, amb bars de Ciutat Vella i el litoral com a epicentres principals.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=697773&idseccio_PK=1022&h=100321