¿Podrà Podem si algun dia arriba al poder?

ALBERT PLA NUALART | Actualitzada el 29/11/2014 18:24

Un partit idealista que decideix que el camí més ràpid per alliberar el poble d’un govern despòtic és ocupar el seu lloc s’assembla al pare de família que tip que un mafiós extorqueixi el barri decideix plantar-li cara.

Entra en una escala, sabent que el mafiós viu a l’àtic, i al primer replà l’aturen i li diuen que per seguir pujant ha de mentir. I ell es diu: “Què és una mentida tenint un fi tan noble? Mentiré però per dins seguiré sent honest”. Al segon replà, la condició és trair un amic. Li sap greu, però si tot va bé ja el compensarà. Al tercer, ha de maltractar un nen. Venç la repugnància pensant en el bé que farà a tants altres. Al quart, toca robar a una àvia, què hi farem! I al cinquè, matar el goril·la del capo.

Irromp a l’àtic, tira el mafiós pel balcó i, tot suat, descobreix en un mirall que s’assembla més a l’home defenestrat que al pare de família que va començar a pujar l’escala. 

La paràbola il·lustra un fet prou sabut: que molt sovint no és que uns corruptes arribin al poder sinó que és l’ascens al poder el que els corromp. 

Què separa el Felipe de Suresnes del que és conseller de Gas Natural? Un primer replà en què renega del marxisme, un segon on se li traspapera el dret a l’autodeterminació, un tercer on diu sí a l’OTAN, un quart on confia en Roldán i un cinquè on -hop!- apareixen els GAL. 

Iglesias, encara al portal, ja ens ha apujat la jubilació dels 60 als 65. Cada pis pot ser una renúncia i quan, per fi, reuneixi tots els vots i les benediccions necessàries per manar, què li quedarà d’altermundista? Què tindrà de transgressor si ara ja és fan del Papa i admira els exèrcits? 

Tot individu o moviment que no canvia el sistema a mesura que es fa hegemònic només esdevé hegemònic deixant-se canviar pel sistema. No hi ha dreceres. 

Sempre que ho apostem tot a un lideratge, sempre que militem en alguna forma de messianisme, estem demanant a algú una virtut sobrehumana alhora que ens condemnem a ser amargament decebuts.

 

http://www.ara.cat/premium/opinio/Podra-dia-arriba-al_0_1258074220.html

Ella no és el problema

www.naciodigital.cat/opinio/6075/ella/no/problema 

Ella no és el problema
Per Eduard Voltas

Atenció, que el problema no és Llanos de Luna. L'acte de l'altre dia a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, amb entrega de diploma a a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, era un acte oficial, no una festa privada al domicili de la delegada. Un acte dins del protocol més estricte, un protocol que havia passat tots els filtres i on amb tota seguretat hi constava, amb un detall minuciós com sempre en aquest casos, que a tal hora es procediria al lliurament de diplomes, i que entre els receptors del reconeixement hi hauria la citada Hermandad. És més, m'atreviria a jurar que escenes com aquesta s'han repetit centenars de vegades des de 1977 dins de casernes arreu d'Espanya. Perquè la Transició no va derrotar el franquisme: el va amnistiar.

Els militars revoltats. Els policies torturadors. Els jutges del TOP. Els ministres i alts càrrecs. A tots els va sortir gratis la participació en el règim criminal. La majoria, de fet, van continuar fent la seva feina en democràcia, i molts van prosperar a la vista de tothom (fem llistes? No cal, oi?). La Falange no va ser prohibida. Saludar amb el braç en alt o enaltir la dictadura no va ser inclòs en cap codi penal. Les avingudes del Generalísimo i les places de los Caídos es van mantenir en el nomenclàtor. I l'Estat va subvencionar, any rere any, la Fundación Francisco Franco. En aquestes circumstàncies, algú em pot explicar per què a Llanos de Luna, al seu cap de protocol o al comandant de la caserna de Sant Andreu de la Barca els havia de semblar estranya l'entrega d'un simple diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul? Què va ser la División Azul? Una expressió més del règim que al 1977 vam amnistiar. O és que són pitjors aquells voluntaris fanàtics que van anar a combatre el comunisme amb els nazis que el jutge que va condemnar Puig Antich i que si tingués edat per exercir encara estaria exercint?

Potser era el preu que calia pagar, o almenys això és el que se'ns ha dit fins ara. Però sigui com sigui, la democràcia que hem tingut és un edifici que s'alça sobre una gran, una immensa, una fosca immoralitat. Aquest és el problema, i no Llanos de Luna. No ho perdem de vista.

Autor

Eduard Voltas

Sóc de Barcelona (1970). Periodista i editor. Actualment professor de periodisme a Blanquerna (URL) i editor deTime Out Barcelona. Tuitejo compulsivament des de @eduardvoltasperò no em busqueu a Facebook perquè no m'hi trobareu.

La serenitat d'Alfred Bosch treu de polleguera l'entrevistador i els tertulians d'Intereconomía

La serenitat d'Alfred Bosch treu de polleguera l'entrevistador i els tertulians d'Intereconomía

El diputat d'ERC al congrés espanyol hi va ser entrevistat dimecres sobre el procés d'independència

El programa de la televisió espanyola Intereconomía 'El gato al agua', conegut per la seva furibunda línia anticatalana, va entrevistar abans-d'ahir el diputat d'ERC al congrés espanyol, Alfred Bosch. Com sol fer, el diputat independentista va respondre a les preguntes de l'entrevistador amb un to serè i amb actitud positiva i calmada. Les maneres de Bosch i les respostes, que desmuntaven una vegada i altra les preguntes plenes de tòpics, desconcertaven cada vegada més Javier Algarra, conductor del programa.
Després de l'entrevista inicial, Bosch s'encara als atacs verbals dels tertulians del programa, entre els quals l'ex-banquer empresonat Mario Conde.
A continuació, podeu veure l'entrevista:

El rei, 'persona non grata' a Berga; Què n'han dit els mitjans d'arreu del món?

La capital del berguedà aconsegueix ressò internacional pel rebuig del ple municipal a la monarquia espanyola

ARA

Barcelona | Actualitzada el 06/05/2012 17:09

El rei Joan Carles amb Esperanza Aguirre JAVIER LIZÓN / EFE

La declaració del rei 'persona non grata' que va aprovar la setmana passada l'Ajuntament de Berga ha posat de nou la capital del berguedà al mapa mundial. Mitjans de tot el món s'han fet ressò de la iniciativa de la CUP de rebuig a la monarquia espanyola que va aprovar el ple de Berga gràcies a les abstencions de CiU i el PSC. Així, han recollit la informació mitjans nord americans, argentins, mexicans, russos, romanesos, alemanys o italians, entre molts altres. La crisi de la monarquia espanyola segueix interessants als mitjans internacionals. Tot seguit enllacem alguns dels mitjans que han parlat del rebuig berguedà al rei Joan Carles I.

-ABC (Estats Units)

-The Guardian (Gran Bretanya)

-Washington Post (Estats Units)

-ANSA (Itàlia)

-Clarín (Argentina)

-Suddeutsche.de (Alemanya)

-TV.net (Romania)

-RT (Rússia)

-Jornada (Mèxic)

http://www.ara.cat/mon/Rei-Berga-persona_non_grata-resso-internacional_0_695330626.html

El president del Poder Judicial equipara la seva sensibilitat pel català amb la que té pel mandinga

Carlos Dívar explica que una vegada va cridar un intèrpret de la llengua africana quan li demanen més facilitats per utilitzar totes les llengües oficials de l'Estat als jutjats

ARA

Madrid | Actualitzada el 13/02/2012 17:58

El president del Consell General del Poder Judicial espanyol té la mateixa sensibilitat pel mandinga que pel català. O almenys això és el que ha semblat aquest dilluns al matí en la seva compareixença al Congrés per fer balanç de l'activitat de la justícia el 2010.
Quan se li ha preguntat per les dificultats que encara hi ha per utilitzar el català, el gallec i el basc als jutjats, Carlos Dívar ha volgut demostrar la seva sensibilitat per les llengües recordant que una vegada va haver d'interrogar una persona que només parlava mandinga i que es va encarregar personalment de trobar un intèrpret.
"Retiri o aclareixi aquesta referència desgraciada a la llengua mandinga", ha dit el portaveu d'ERC, Joan Tardà, que ha considerat l'anècdota "ofensiva per als 10 milions de catalanoparlants de l'Estat".
Dívar s'ha disculpat i ha assegurat a Tardà que una de les seves lectures preferides és Salvador Espriu. Ja saben, el de "diversos són els homes i diverses les parles", ha dit, informa l'agència Efe.

http://www.ara.cat/politica/president-Judicial-equipara-sensibilitat-mandinga_0_645535595.html

Ara sí que els molesta

CARLES FITÉ

| Actualitzada el 11/02/2012 00:00

Ara sí que els molesta DENIS DOYLE / GETTY IMAGES

Una de les singularitats que tenim els catalans és que estem enmig de francesos i espanyols. I segurament, en certes coses, ens sentim més identificats amb els veïns de dalt que no pas amb els de baix. Però nosaltres som molt nostres, i per això no ens sentim ni una cosa ni l'altra, simplement som catalans.

L'ombra del dopatge acompanya tots aquells que guanyen. Així va passar amb el Barça el 2006, en què l'equip liderat per Rijkaard i Ronaldinho va guanyar la Champions a París. El diari francès Le Monde va vincular els blaugranes amb el dopatge. El cas va acabar als tribunals i finalment, cinc anys després, el rotatiu ha hagut de pagar 15.000 euros al Barça.

Però no cal anar tan lluny. Fa poc més d'un any, una cadena de ràdio espanyola -per ser més concrets: la que és propietat de l'Església- afirmava que el Reial Madrid sospitava que els jugadors del Barça anaven dopats. De fet, en molts sectors del madridisme encara creuen que les famoses hormones de creixement de Messi haurien d'estar considerades com a substància dopant. El Barça també ha portat el tema a la justícia i caldrà veure com acaba. Tot i que amb el precedent de Le Monde , no cal que ens esperem gaires coses.

I ara, arran del cas Contador, sembla que Espanya hagi declarat la guerra a França. Tertúlies, editorials, rodes de premsa oficials, denúncies... Tots els organismes estan indignadíssims pel tracte que reben del país de Sarkozy. I tot per uns guinyols. Per parlar de dopatge en un context d'humor. ¿No és molt pitjor, pregunto, que s'hagin vessat crítiques de dopatge a un club que participa en la lliga espanyola, en un diari tan prestigiós com Le Monde o en una de les emissores més escoltades d'Espanya? ¿No han fet a la televisió espanyola un munt de paròdies dels francesos, de Sarkozy, de la seva dona, del cop de cap de Zidane a Materazzi, i no ha passat res?

La conclusió és tan evident com senzilla: amb el Barça s'hi poden ficar i no passa absolutament res; ara, si surt perjudicat algun dels héroes nacionales de la armada española , llavors si cal, fins i tot, estem disposats a treure els tancs al carrer. D'això jo en dic doble moral interessada.

http://www.ara.cat/ara_premium/esports/Ara-que-molesta_0_644335629.html

Alemanya desclassifica documents del 1981 que revelen la simpatia del rei amb els colpistes del 23-F

MEMÒRIA HISTÒRICA

El setmanari 'Der Spiegel' publica extractes d'un despatx en què l'ambaixador alemany a Espanya afirmava el 1981 que el rei havia mostrat "comprensió" amb el cop d'estat. El monarca li va dir: "Només pretenien el que tots desitjàvem, la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat"

ARA

Berlín | Actualitzada el 05/02/2012 14:52

L'ambaixador alemany a Espanya el 1981, Lothar Lahn, va assegurar en un informe enviat al seu país –que publica el setmanari 'Der Spiegel' aquest diumenge–, que el rei Joan Carles va mostrar "comprensió" cap als protagonistes del cop d'estat del 23 de febrer. La revista alemanya difon extractes del despatx 524, recentment desclassificat pel ministeri alemany d'Exteriors al costat d'altres documents de l'època, enviat per Lahn al govern germànic, que llavors presidia Helmut Schmidt.
El setmanari alemany assenyala que l'ambaixador d'Alemanya a Espanya entre el 1977 i el 1982, i mort el 1994, va mantenir una conversa de caràcter privat amb el monarca el 26 de març del 1981 en la qual el rei li va comentar les seves impressions sobre el frustrat cop d'estat. El rei "no va mostrar ni menyspreu ni indignació davant dels actors, és més, va mostrar comprensió, quan no simpatia", segons va interpretar Lahn en el missatge enviat al seu govern i que cita el setmanari 'Der Spiegel'.

"Pretenien el que tots desitjàvem"
Afegeix el despatx que el monarca va dir a l'ambaixador: "Els capitostos només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat". El document citat per la revista assenyala que el rei va manifestar a Lahn que la responsabilitat última de l'intent de cop d'estat no va ser dels seus caps, sinó del llavors president del govern espanyol, Adolfo Suárez, a qui retreia que "menyspreava" els militars.

En el seu informe, l'ambaixador alemany va destacar així mateix que el monarca espanyol havia aconsellat reiteradament sense èxit a Adolfo Suárez que "atengués els plantejaments dels militars, fins que aquests van decidir actuar pel seu compte". El rei, que va expressar el seu interès perquè els fets s'oblidessin "com més aviat millor", va manifestar davant l'ambaixador d'Alemanya, segons la seva versió, que tractaria d'influir en el govern i els tribunals per evitar un càstig sever als colpistes, perquè "només pretenien el millor", assenyala 'Der Spiegel'. El setmanari escriu finalment que la casa reial espanyola no ha volgut pronunciar-se sobre l'informe de l'ambaixador alemany, i va argumentar que als arxius oficials no hi consta res sobre aquesta "conversa privada" entre el rei i Lahn.

Fonts de la Casa del Rei consultades per Efe s'han limitat aquest diumenge a considerar que "el paper i l'actuació del rei el 23-F estan ja consolidats per la història, i la manera decidida i determinant com va actuar en defensa de la democràcia és coneguda per tota la societat espanyola i a tot el món". Però el cert és que l'informe del llavors ambaixador alemany si més no posa en dubte la versió oficial dels fets.
http://www.ara.cat/politica/Alemanya-desclassifica-documents-revelen-simpatia-rei-colpistes-23-F_0_640736050.html

La premsa estrangera diu la veritat sobre el passat de Fraga

Dimarts, 17 de gener de 2012 09:56 h

La premsa estrangera diu la veritat sobre el passat de Fraga

'The Guardian', la 'BBC' i el 'The New York Times' ressalten el paper de Fraga com a ministre de Franco i peça clau durant el franquisme, mentre la premsa d’aquí es mostra tèbia

---

Sembla que la premsa internacional sigui més conscient del que representava la figura de Manuel Fraga que no pas la premsa catalana i espanyola. Mentre les nostres publicacions feien titulars que es mostraven molt moderats en parlar del passat franquista de Fraga i ressaltaven la seva suposada importància en la construcció de la democràcia, la premsa anglòfona parlava ben clar. El The Guardian, la BBC i el The New York Times titulaven ben clarament la mort de l’últim ministre de Franco. El The Guardian deia: 'Manuel Fraga, l’últim ministre de l’època de Franco a Espanya, mor als 89 anys' ('Manuel Fraga, last minister from Spain's Franco era, dies aged 89'). Per la seva banda, el The New York Times també ho deixava clar: 'Manuel Fraga Iribarne, ajudant de Franco i de la força política espanyola, mor als 89' ('Manuel Fraga Iribarne, Aide of Franco and Spain Political Force, Dies at 89'). Finalment, la BBC titulava: 'Fraga, polític de l’època de Franco a Espanya, mor a l’edat de 89 anys' ('Spain Franco-era politician Fraga dies, aged 89').

---

Comparteix

   
URL curta

---

Etiquetes

Fraga, ministre de fran, premsa catalana, premsa espanyola, Premsa internacional

---

Actualitat

populars

+ comentades

comentaris recents

La premsa estrangera diu la veritat sobre el passat de Fraga
amb 29458 lectures.

Jordi Pujol: “Econòmicament, segur que és viable una Catalunya independent”
amb 6731 lectures.

Una manifestació a Castelló reclamarà el restabliment de TV3
amb 2935 lectures.

8  

( 9 vots )

Això s’enfronta al recull de reaccions i lloances que publicaven els diaris d’aquí i a les poques crítiques que es van dur a terme als grans mitjans. Només el diari ARA destacava la poca crítica al passat franquista del gallec i repassava en 7 frases del mateix Fraga les seves opinions sobre política. Pel que fa als altres diaris, la majoria es van limitar a reproduir les paraules de molts dirigents i membres de la classe política que es van desfer en elogis cap a l’últim ministre de Franco. Fins i tot, La Vanguardia publica avui un editorial que repassa 'El llegat de Fraga', obviant tot el seu passat d’abans de la transició i admirant el seu paper com a 'protagonista' de la democràcia.

Malgrat la poca presència de Fraga a la premsa internacional, The Guardian, la BBC i el The new York Times van deixar clara la veritat sobre Fraga. La BBC comença la notícia destacant que ha mort 'l’últim polític supervivent de l’època de Franco a Espanya a casa seva a Madrid'. El The New York Times posava en èmfasi la col·laboració del gallec amb la dictadura franquista.

Però qui més va ressaltar la realitat va ser el The Guardian. Al segon paràgraf de la notícia el periodista anglès autor de la notícia escrivia: 'L’habilitat de Fraga per prosperar tant a la dictadura com a la democràcia el van mantenir a la llum pública durant mig segle. Recentment, s’havia retirat del càrrec de senador als 89 anys, però mai va perdre la seva llengua viperina ni les seves maneres bel·ligerants i, de vegades, autoritàries'. I seguia destacant: '“L’homosexualitat és una anomalia” va ser una de les seves contribucions més recents en el sí del debat sobre el matrimoni homosexual'.

Així doncs, poca presència internacional, però una presència contundent. Més que no pas a la premsa espanyola i gran part de la catalana.

"Ningú es preocupa d'il·legalitzar el PP o Plataforma per Catalunya"

06 / 05 / 2011













Hèctor López Bofill lamenta "el greuge comparatiu" amb l'esquerra abertzale.

El dirigent de Solidaritat, Hèctor López Bofill, ha lamentat durant la tertúlia d'Els Matins de TV3 "el greuge comparatiu que ha d'afrontar l'esquerra abertzale". "És demencial, i més si tenim en compte que hi ha partits que cauen en aquest suposit en la Llei de Partits", ha criticat.

En aquest sentit ha denunciat que "ningú no es preocupa d'il·legalitzar Falange. Ningú no es preocupa d'il·legalitzar Plataforma per Catalunya, que no defensa els valors democràtics i promou la xenofòbia".

Finalment ha assenyalat que "alguns fins i tot diuen que gairebé caldria il·legalitzar el PP, perquè si ens hi possessim segur que també entren dintre dels motius de la llei de partis que ells mateixos van aprovar".


http://politica.e-noticies.cat/ningu-es-preocupa-dillegalitzar-el-pp-o-plataforma-per-catalunya-52830.html

Notes: Boicot del PP i C's a un acte contra la "repressió franquista" i en canvi El PP sí que commemora la fi de la II Guerra Mundial
Potser també es podria considerar si no seria objecte d'il·legalització segons la llei de partits dos elements com:
a) L'odi xenòfob que han generat contra Catalunya
b) La xenofòbia que han generat contra la immigració després que, quan governaven, les fronteres van ser un colador, de manera evident intencionadament.

Facebook contra el català: censura la pàgina a favor de la immersió lingüística a l'escola

'El català, ni tocar-lo. SÍ a la immersió lingüística a les escoles', aquest és el nom de la pàgina que Facebook ha decidit bloquejar sense avís al·legant 'violar les condicions d'ús'. En la pàgina hi ha inscrites gairebé 12.000 persones. Els creadors han decidit obrir-ne una de nova, reclamant llibertat d'expressió

23.12.2010 - 02:12 - Països Catalans

Els creadors de la pàgina han informat a Crònica.cat que Facebook ha deixat que la pàgina sigui visible, però inservible, és a dir, no s'hi poden deixar ja comentaris al mur, ni fotografies, ni vídeos o notícies relacionades. La pàgina, que tenia gairebé 12.000 usuaris apuntats en menys de 24h estava sent el punt de trobada de Facebook per debatre sobre les respostes a la sentència del Tribunal Suprem en contra del català.

Tot i les al·legacions dels creadors de la pàgina dient que “en cap cas estem violant les normes d'ús, no estem insultat a ningú ni ferint la sensibilitat de ningú, simplement volem un  punt de trobada al Facebook per la gent que considera que cal mantenir el model d'immersió lingüística, que és molta”.És per aquest motiu que els creadors han decidit obrir una pàgina amb el mateix lema “per demostrar a Facebook que aquesta demanda a favor del català no és cosa de quatre eixelebrats”.  

 

Accedir a la nova pàgina de Facebook: 'El català, ni tocar-lo. SÍ a la immersió lingüística a les escoles'   

http://www.cronica.cat/noticia/Facebook_contra_el_catala_censura_la_pagina_a_favor_de_la_immersio_linguistica_a_lescola

La Federació Espanyola de Futbol torna a intentar perjudicar el Barça

• El president del Barça no apareix liderant el Club, fins que ha publicat una carta on es mostra lleugerament molest.
• Guadiola esclata tot sol davant els perjudicis continuats que la Federació li comporta. 
• La Federació sembla que no té por ni respecte per un president que fa reverències a Espanya

Aquestes són les notícies:

• La RFEF admite que comunicó al Barça que el partido se aplazaba
• La Federación admite que dijo al Barça que el partido se aplazaba al domingo
• La RFEF assegura que el Barcelona no perdria el partit en el cas de no arribar a Pamplona
• «Som d'un país, d'allà dalt, petit i no hi pintem res»
• "Estem en un país que és diu Catalunya i pintem poc"
• Guardiola: "La Federació ens ha fet quedar com el dolent de la pel·lícula"
• "Indignació" del Barça amb la Federació Espanyola
• Rosell es rebel·la davant les "injustícies". El president del FC Barcelona, Sandro Rosell, ha assumit "tota la responsabilitat" al voltant el viatge del primer equip blaugrana a Pamplona en una carta oberta dirigida al socis i aficionats del club.

Spanair i Andalus

Quan un grup d'empresaris i institucions catalanes van adquirir la propietat de Spanair es va parlar de si calia canviar-li el nom per un que mostrés més nítidament la catalanitat, com volcat o altres.

Però es va desestimar perquè potser podria haver patit boicots o vés a saber què... El nostre país no té dret a gestionar la seva imatge, la seva promoció, etc? És curiós que altres ho facin i no suposi cap problema:

Inicio

Ofertas

Destinos

Información útil

Empresa

Mi Perfil

Mis Viajes

Noticias

Reserva de vuelos

Equipaje

Pasajeros Especiales

Mascotas

Documentación

Líquidos

Dispositivos Electrónicos

Sobre nuestra compañía

Flota

Agencias de viajes

Sobre nuestra compañía

Ándalus es una compañía cuyo objetivo es operar con seguridad y regularidad. Nuestra base está localizada en el aeropuerto de Málaga y nuestras oficinas centrales se encuentran en el Parque Tecnológico de Andalucía (Málaga) donde nuestros profesionales dedican todos sus esfuerzos a satisfacer sus necesidades.
Queremos ofrecer todo tipo de soluciones a medida de nuestros clientes para que puedan volar a cualquier lugar del mundo. En Ándalus apostamos por una mejora continua que nos convierta en una referencia de mercado. Ándalus es una compañía de vuelos Regulares, Chárter y Adhoc cuyo objetivo es captar los flujos turísticos hacia Andalucía y ofrecer al mercado de nuestra comunidad nuevos destinos. Operaciones ACMI y WET-LEASE de larga y corta duración. Tarifas equitativas, competitivas para comodidad de nuestros usuarios.
Nuestra seña de identidad es la calidad y la excelencia. Por ello mantenemos una comunicación constante con nuestros clientes y nos adaptamos a sus necesidades gracias a los profesionales que forman nuestra compañía, Ándalus Líneas Aéreas. En Ándalus apostamos por aquellos valores añadidos que hacen de nuestra compañía un concepto dinámico, altamente especializado y con una mejora continua, optimizando recursos, elemento diferenciador dentro de la competencia de mercado.

Xiulada reial

Ziga-zaga

Toni Brosa

Xiulada reial

Els himnes són més política que esport i posar himnes en un eModifica l'HTMLsdeveniment esportiu és politizar l'esport o, com a mínim, barrejar-los. Els reis són personatges de la política -i si volen del paper couché- molt més que de l'esport i la seva presència en un event esportiu també politiza l'esport.

Això ve a tomb de la monumental xiulada dedicada als reis d'Espanya i al seu himne abans de la final de la Copa de bàsquet entre Barça i Madrid, a Bilbao, amb majoria absoluta de bascos i catalans a les grades. Per fer-s'ho mirar, els monarques, la seva Espanya i la seva tele, TVE, que va fer el ridícul intentant amagar els fets altra cop.

Sí,  plou sobre mullat, perquè a l'última final de Copa del Rei de futbol (Barça-Athletic) va passar el mateix, la xiulada reial, el ridícul de TVE i alguna destitució. I també, com llavors, l'Espanya mediàtica que s'indigna, que no entén, ni vol, rescatant el missatge tòpic, enllaunat i autista que diu “altra cop bascos i catalans, radicals i independentistes, politizant, emprenyant, violentant els símbols dels espanyols...”.

Res de nou, incloses les dèries de sòmines, somiatruites i políticament correctes, que avui parlen del respecte que s'ha de tenir pels himnes, per les institucions, o de no fer allò que no vols que et facin i romanços similars. Estic totalment d'acord amb ells. Jo també vull viure en aquest mon ideal on es respecten himnes, reis, llengües i fins i tot els drets i aspiracions dels pobles i nacions, els que tenen Estat i els que no.
Font: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/xiulada_reial_88921.php

Desclot

Vicent Sanchis

Contra la realitat

Televisió Espanyola va destituir el seu director d’esports, Julián Reyes, després de la final de la Copa del Rei de futbol que va enfrontar el Barça i l’Athletic de Bilbao a València. Coneixent les dues aficions, Reyes va organitzar un dispositiu dissuasiu. Per evitar que la cridòria previsible en el moment de sonar l’himne espanyol arribés a tots els espectadors, va multiplicar la potència de la megafonia a Mestalla. Bateria d’altaveus en cadena. Debades. La xiuladissa va ser tan bèstia que es va veure obligat a canviar de tàctica i, desbordat, va tallar el directe durant la interpretació de l’himne.Aquest gest va ser interpretat com un “desaire” i Julián Reyes va ser destituït.

Diumenge es veia a venir que repetirien drama. Jugaven la final de la Copa del Rei de bàsquet el Barça i el Reial Madrid a Bilbao. Camp no neutral. Aquesta vegada TVE –l’encarregada de distribuir el senyal– va dissenyar un altre operatiu. En lloc d’apujar el volum de l’himne a l’estadi, va reduir el de la protesta als receptors. Enhorabona. Ara sí. No cal que dimiteixi ningú.

Els espectadors presents al Bizkaia Arena saben que la cridòria va tornar a ser total. I també els oïdors de les emissores de ràdio catalanes que ho retransmetien en directe. Els televidents espanyols van viure una altra història. Al final, només els compta amagar la realitat. Reprimint-la o distorsionant-la.
Font: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/contra_la_realitat_88913.php

23/2/2010 POLÈMICA PER LES ESBRONCADES A JOAN CARLES
La xiulada al Rei atia el debat del retorn de la ‘roja’ a Euskadi 
• El ‘lehendakari’ rebutja les «faltes de respecte» al Monarca i Basagoiti vaticina que remetran

Catalanitat de La Celestina

Catalanitat de La Celestina és la tesi que defensa Jordi Bilbeny per la que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem és la traducció al castellà feta per la censura de l'època^{[cal citació]} que feu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la catalanitat del Quixot i del Lazarillo de Tormes. La tesi es fonamenta en estudis anteriors d'acadèmics i aficionats sense reconeixement acadèmic.


Llegir tot l'article a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanitat_de_La_Celestina


Comentari: Malgrat que no hi ha proves concloents, sí que hi ha dades que clarament fan sospitar, més enllà de les catalanades i les dificultats perquè es vegin 'navíos' des d'un terrat de Salamanca o Toledo. Em semblen interessants aquestes dues argumentacions:

• José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i actual rector de la mateixa, és qui al llibre La ocultación de la Celestina (2000)^[3] defensà per primer cop que tant l'autoria de l'obra com l'escenari de l'acció s'han de buscar a la Corona d'Aragó del segle XV. Seguint les traces^[4] d'aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l'obra "havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d'Aragó" i que els tres "cimenterios" (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni a Toledo, ni a Sevilla, ja que Castella havia proscrit l'estada de musulmans en els seus dominis, mentre que, per exemple, a València era normal trobar-n'hi durant tot el segle XV. Mentre que García Valdecasas dubta entre València i Saragossa com a l'ubicació original de la novel·la, en Bilbeny es decanta per València.
• L'editor Josep Maria Orteu, al pròleg del llibre La vida de Llàtzer de Tormos (2007)^[7], ha assenyalat dues còpies d'un llibre ^[8] d'en Joan Lluís Vives (edicions de 1531 i 1785), on Vives diu explícitament que l'autor de La Celestina la va escriure en la "nostra llengua": "In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam" (vegeu thumbs). La llengua d'en Vives (la família del qual fou perseguida la Inquisició) seria, segons l'Orteu, únicament el català, i quan no va poder escriure en aquesta llengua, abans de fer-ho en la castellana optaria per escriure en llatí, també segons l'Orteu. A l'edició en castellà de 1948 d'aquestes mateixes obres^[9] de Joan Lluís Vives , es traduí "nostra lingua" per "vulgar castellano".
• García Valdecasas presentà dos documents dels segles XVII iXVIII en què es diu que l'autor era "aragonès" i que per algun motiu era "encobert" (vegeu thumbs). Als llibres La agudeza y Arte de Ingenio ^[10] de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment "y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea". Per en Bilbeny, el terme "aragonès" denomina un membre de la Corona d'Aragó, ja que afirma que hi havia una tradició d'anomenar-ne així els súbdits
• Per últim, una edició anglesa de La Celestina del XVIII esmentaria València com la ciutat on viuen els protagonistes, segons en Bilbeny.

Frente empresarial en favor del eje del mediterráneo

El Cercle y el lobby valenciano crean un foro permanente
SALVADOR ENGUIX  - Barcelona

Que es urgente impulsar el corredor mediterráneo es una evidencia ya interiorizada por las patronales catalana y valenciana. "Es fundamental para nuestro futuro", subrayó ayer Salvador Alemany, presidente del Cercle d´Economia, en el IV encuentro celebrado con la Asociación Valenciana de Empresarios (AVE). Que a esta necesidad le falte el apoyo explícito de la clase política de ambas autonomías y del Gobierno español es, para las patronales, un déficit que superar. Razón por la que el presidente de AVE, Francisco Pons, animó a los asistentes a "actuar más allá de nuestras empresas".

El mensaje de Pons, que junto a Alemany presidió el debate "El espacio público como elemento de relación y de promoción económica; retos y oportunidades para tres ciudades del eje Valencia-Barcelona-Lyon", incluyó una metáfora cargada de simbolismo: "Hemos de superar la raya". Significa que las sociedades civiles de Catalunya y Valencia deben construir nuevos "espacios de colaboración y superar viejos agravios". El profesor de Geografía Josep Vicent Boira lo definió como la lógica de "crear la Commonwealth valenciano-catalana". Idea que integra la necesidad de sumar esfuerzos en los intereses comunes entre Catalunya y Valencia. Boira denunció que el Gobierno español "no tiene en cuenta las ciudades para el diseño territorial; no tienen una política urbanística". Valencia, concluyó, dispone de las cualidades para estar en primera división europea, "pero falta el corredor que la convierta en eje de la geografía productiva con Barcelona, de una macrorregión europea".

El director adjunto de La Vanguardia,Enric Juliana, advirtió durante el debate, en el que participaron, entre otros, el filósofo Josep Ramoneda, cómo la crisis económica ha "desnudado" las carencias y necesidades entre Catalunya y Valencia, y subrayó la necesidad de que "las discusiones políticas e ideológicas entre ambas autonomías, y también las sentimentales, evolucionen".

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20100211/53888248175.html

"Els espanyols prefereixen que Colom sigui genovès"

01 / 12 / 2009

El professor Merrill diu que els historiadors espanyols s'estimen més que no sigui català

Comentari

Nom

E-mail

Ciutat

Comentari

caràcters.

Introdueix el texte de la imatge * És un codi per evitar enviaments automàtics

Enviar

   

Avís

Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.

 

 Audio

No hi ha imatges per aquesta noticia.

Votar

 

Enviar a un amic

El teu nom

El teu e-mail

Nom del teu amic

E-mail del teu amic

Missatge

Enviar

 

El professor Charles J. Merrill ha dit, en una entrevista a La Vanguardia, que la nacionalitat catalana de Cristòfol Colom "és la més possible". L'historiador nord-americà ha afegit que "constato que la majoria dels historiadors espanyols prefereixen que Colom sigui genovès abans que català! I, a la vegada, molts catalans tenen a Colom per genocida i prefereixen que no sigui català".

Quines proves hi ha de la catalanitat de Colom? Segons Merrill, "el delaten els seus textes en castellà, plens de catalanades: 'a todo arreo' (a tot arreu), 'todo de un golpe' (tot d'un cop), 'setcentas' (set-centes), 'nombre' (en lloc de número), 'al sol puesto' (al sol pots)..."

El professor de la Mount Saint Mary's University ha indicat que Colom no va declarar-se català "per protegir-se i per no violentar al rei Ferran". Merill ha assegurat que Ferran el Catòlic va excloure els catalans i aragonesos del descobriment d'Amèrica "perquè a Ferran l'enlluernava Castella, ambicionava engrandir-la i ser el seu rei".

http://cultura.e-noticies.cat/els-espanyols-prefereixen-que-colom-sigui-genoves-35394.html


Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval

"Colón era un barcelonés que camufló su origen"
Tengo 59 años. Nací en Kansas y vivo en Roma. He sido profesor en la Mount Saint Mary´s University (Maryland) durante 35 años. Soy soltero. Tengo dos hijos. Soy más bien conservador. Fui protestante y me convertí al catolicismo: ahora me preparo para ser sacerdote
VÍCTOR-M. AMELA
¿Colón era catalán?

De todas las nacionalidades que se le atribuyen, la catalana es la más plausible.

Siempre nos dijeron que era genovés.

¡Sin pruebas! Yo no puedo probar irrebatiblemente que Colón fuese catalán, pero nadie ha podido probar que fuese genovés.

¿Cuál es su hipótesis?

Era de una familia catalana de la pequeña nobleza, los Colom de Barcelona, quizá descendientes de judíos conversos.

¿Colom o Colón?

Colom. Documentos castellanos le citan como Colom o Colomo, luego castellanizado Colón. Nada de Colombo italiano.

¿Hay un Cristoforo Colombo genovés?

Sí, un modesto cardador de lanas y mercader de quesos, sin formación marítima y cuya edad no coincide con la del navegante: ese Colombo, pues, no es nuestro Colom.

¿Dejó Colón testimonio de su origen?

No, prefirió no dejar constancia documental. Pero tenemos dos pistas que confluyen. Una: para los documentos castellanos Colón es un "extranjero", o sea, no castellano. Dos: en una carta a los Reyes Católicos, Colón los denomina "mis señores naturales".

¿Conclusión?

Si la reina Isabel era señora de Castilla y ahí Colón era "extranjero", es que era natural de la corona catalano-aragonesa, de la que el rey Fernando era señor, ¡su señor!

Podría ser aragonés y no catalán...

De vuelta de su primer viaje, Colón escribe a Lluís Santàngel, "escribà de ració" del rey Fernando, una carta en catalán (lo consigna el inventario del archivo de su hijo Hernando), aunque sólo se conserva versión castellana y latina. ¡Colón era catalanohablante!

Pero no hay pruebas, dice...

Le delatan sus textos en castellano, rebosantes de catalanadas: "a todo arreo" (a tot arreu),"todo de un golpe" (tot d´un cop),"setcentas" (set-centes),"nombre" (en vez de número), "al sol puesto" (el sol post)...

Podría ser valenciano o balear...

Rigurosos estudios lingüísticos concluyen que su caligrafía, sintaxis y léxico delatan catalán oriental aprendido en la niñez.

¿Y por qué nunca declaró ser catalán?

Para protegerse y para no violentar al rey Fernando.

¿Protegerse de qué? ¡La familia de Colón había intentado matar al rey Juan II, padre del rey Fernando!

¡Vaya! ¿En qué circunstancias?

La familia de Colón, como otras familias barcelonesas, combatió activamente al rey Juan II. Francesc Colom - pariente de Cristóbal Colón-era el jefe de la Generalitat, luchó contra un rey al que consideraban extraño y usurpador.

¿Conocía el rey Fernando el origen catalán de Colón?

Seguro, pero callaba. Y seguro que Colón sabía que Fernando lo sabía... Por eso ambos callaban: Colón tenía interés en obtener respaldo real, y Fernando en vincular el proyecto de Colón a la grandeza de Castilla.

¿Por qué? ¿Por qué Fernando excluyó a catalano-aragoneses de esa aventura?

Porque a Fernando le fascinaba Castilla, ambicionaba engrandecerla y ser su rey.

¿Y era muy aventurado apostar por el proyecto de Colón, o iban sobre seguro?

En 1472, tras perder esa guerra, Colón abandonó Catalunya. Y se instaló en Portugal: ahí participó en 1477 en una expedición luso-danesa a Islandia, Groenlandia... ¡y llegaron hasta Haití! De vuelta aquí, buscó el respaldo de Fernando para abrir esa vía...

¿Está diciéndome que Colón redescubrió América para los Reyes Católicos?

Sí, y así lo delatan las propias capitulaciones de Santa Fe: ¡hablan de "las tierras que ha descubierto" el Almirante...!

¿Y cómo se explica el fácil acceso de Colón a los Reyes Católicos?

Colón era muy carismático, vehemente y convincente. Pero además ya tenía trato con Fernando... y creo que compartieron amante: Beatriz de Bobadilla, de la Segarra.

Resultará que el descubrimiento de América fue cosa de catalano-aragoneses.

La aventura colombina fue más catalanoaragonesa de lo que pensamos: fue el valenciano Lluís Santàngel quien calculó que merecía la pena invertir en ese proyecto.

¿Se rodeó Colón de otros catalanes?

Era muy devoto de Montserrat: llevó consigo a monjes montserratinos en un viaje, y bautizó Montserrat una isla caribeña...

¿Y desde cuándo empezó a circular la idea de que Colón era un genovés?

A Colón le venía bien enmascararse así: los genoveses eran prestigiosos en la Castilla del sigo XV, donde había muchos. Pietro Martire D´Anghera, cronista real, publicará en 1530 que era "ligur"... Yen los siglos ulteriores, los intereses castellanos borrarán toda traza de la catalanidad de Colón.

¿Por ejemplo?

Aunque Colón siempre firmó Xristo ferens ("portador de Cristo") y nada más, sabemos que existió un testamento de 1502 en el que firmó como Colom: ¡este documento se hizo desaparecer misteriosamente años después! Y otros documentos se falsificaron.

¿Qué dicen hoy los historiadores de estas aportaciones suyas?

Constato que la mayoría de los historiadores españoles ¡prefiere que Colón sea genovés antes que catalán! Y, a la vez, muchos catalanes tienen a Colón por genocida y prefieren que no sea catalán. Por mi parte, yo sólo persigo la verdad histórica, nada más.