Al programa 'El Gato al agua', amb Aleix Vidal-Quadras, que qualifica les declaracions de l'empresari de 'barbaritats'
Vidal-Quadras determina qui són bons i mals catalans!
El president de la multinacional farmacèutica Grífols, Víctor Grífols, ha expressat aquesta setmana públicament el suport al president de la Generalitat, Artur Mas, en el procés sobiranista. 'President, sé que travessa un moment difícil, però si té determinació,
tiri endavant, no s'arronsi', va dir. I va afegir: 'Quan una
organització té un objectiu clar no s'ha d'espantar per les crítiques
que en qüestionen l'estratègia o la raó de ser.' Aquestes declaracions
van deixar astorats els tertulians del programa 'El gato al agua', d'Intereconomía.
Tots destacaven el pes econòmic mundial de la multinacional Grífols, i
no entenien que donés suport a la independència. El polític ultradretà
Aleix Vidal-Quadras, convidat a la tertúlia, qualificava les
declaracions de Grífols de 'barbaritats'. Hi havia de tot: qui opinava
que Grífols havia parlat a la babalà, qui pensava que el fet que es
comprometés formava part d'una estratègia del govern i qui creia que,
com que la multinacional tenia la major part del negoci fora de
Catalunya, la independència la perjudicaria poc. 'Això és ser molt mal
català', reblava Vidal-Quadras.
Vegeu el fragment de la tertúlia en què es tractava aquest tema:
Els Estats Units consideren la farmacèutica catalana com un dels
tres-cents elements estratègics del planeta. El departament d'Estat dels
EUA elabora anualment una llista de tres-cents elements que considera
clau per al futur de la Terra. Això inclou infrastructures, recursos
naturals i empreses. En la llista elaborada el 2009, hi apareix
l'empresa Grífols, segons aquest cable fet públic per WikiLeaks.
L'interès de Washington pel laboratori farmacèutic es deu a la
immunoglobulina d'ús intravenós, producte derivat del tractament del
plasma que té diverses aplicacions terapèutiques.
Grífols, amb filials a vint països, es defineix com la primera
companyia d'Europa del mercat d'hemoderivats i una de les cinc primeres
del món. El 2009 va facturar 913 milions d'euros.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4183851/20140406/tertulians-dintereconomia-perplexos-suport-grifols-independencia.html
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris empreses compromeses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris empreses compromeses. Mostrar tots els missatges
diumenge, 6 d’abril del 2014
Grifols chairman backs Catalan independence movement
MADRID, April 3
0 Comments
Catalan President Artur Mas wants to have a referendum on independence from Spain on Nov. 9. The issue has divided managers of companies
with their roots in northern Catalonia.Spanish Prime Minister Mariano Rajoy says a referendum would be unconstitutional and the central government will go to court to block the vote.
Catalonia accounts for a fifth of Spain's economic output, and advocates of secession argue that the region could flourish economically if it broke with the rest of Spain, whose tax system spreads wealth among the country's other regions.
The head of Barcelona-based Grifols held up his company's
history - growing from a small, family-owned business into the
world's third-largest maker of blood plasma products - as an
example for Artur Mas.During a speech at the inauguration of a plant outside Barcelona, Chairman Victor Grifols turned to Mas, who was attending the opening.
"A company that is determined must not question that determination," Grifols said. "I know you're having a rough time, but if you are determined, keep pushing forward and don't back down."
Besides Grifols, Barcelona is home to some of Spain's biggest companies, including its third-biggest bank, Caixabank and smaller peer Sabadell, the global infrastructure company Abertis and the utility Gas Natural.
The executives of most of these firms have held their views on separatism close to their chest. Taking either side might cause a backlash from customers on the other side.
Grupo Planeta Chairman Jose Manuel Lara stoked the fury of Catalan separatists last year when he threatened to move the publishing firm's Barcelona headquarters to Seville if Catalonia separated from Spain.
Catalan cava maker Freixenet says some Catalans have boycotted its wine products since its chairman Josep Lluis Bonet spoke out against independence. But in a Catch-22, Bonet says the company also faces a boycott in the rest of Spain just for being Catalan.
Separatist movements in Europe have come under renewed scrutiny following Russia's recent annexation of Crimea. ($1 = 0.7263 Euros) (Reporting by Tracy Rucinski; Editing by Larry King)
http://www.reuters.com/article/2014/04/03/spain-catalonia-grifols-idUSL5N0MV42I20140403
diumenge, 9 de juny del 2013
Primera multinacional que es declara apolítica davant el procés sobiranista
KIM FAURA DIRECTOR GENERAL DE TELEFÓNICA A CATALUNYA
“La societat catalana ens trobarà al seu costat en l'escenari que sigui”
08/06/13 02:00 - Barcelona - Marc Rovira
El director general de Telefónica a
Catalunya manté que les tarifes s'ajusten però que la factura no baixa
perquè cada cop inclou més serveis. Foto: ALBERT SALAMÉ.
Sobre el procés sobiranista català, hi ha una remor que diu que les grans empreses premen el fre.
Abans
que ningú pensés que a Catalunya podia haver-hi un plantejament
d'aquest tipus, ja teníem dues companyies amb un CIF català, és a dir,
empreses que facturen des d'aquí i que si un dia s'han de pagar impostos
aquí, els pagaran aquí i per aquí. Sigui quin sigui l'escenari que la
societat catalana dibuixi per al futur, ens trobarà al seu costat,
sempre. I t'ho dic de debò, perquè ho hem fet a tots els països, és a
l'ADN de la companyia i estem preparant els passos pel que sigui que
hagi de ser. Nosaltres hem crescut a còpia de comprar companyies a
diferents països, i cada país té uns problemes diferents. Jo no amago
que vull vendre perquè tinc uns accionistes a darrere. Ara bé, sempre
ens oferim per actuar com a partners i deixem els números clars del que representa treballar amb nosaltres.
Però hi ha pressions perquè a l'escenari futur s'hi arribi més lentament?
Nosaltres no hem tingut pressions des de Madrid en aquest sentit. Nosaltres, com a partners, ens posarem a les ordres i al costat de qui hi hagi i en l'escenari que hi hagi.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/652479-la-societat-catalana-ens-trobara-al-seu-costat-en-lescenari-que-sigui.html
diumenge, 2 de juny del 2013
Les queixes fan que Consum estudiï de prescindir de Levantina de Seguridad
Divendres
24.05.2013
13:50
Autor/s: Josep Casulleras Nualart
Aquesta empresa de seguretat té vincles estrets amb l'extrema dreta
Fonts de Consum han explicat a VilaWeb que Levantina de Seguridad és una empresa de seguretat homologada pel govern espanyol i que no tenien pas constància dels vincles amb l'extrema dreta. Ara, arran de les queixes, estudien quina és aquesta vinculació i decidiran si en prescindeixen.
El president de Levantina de Seguridad és José Luis Roberto, cap del grupuscle ultradretà España 2000 i un dels responsables de l'associació de proxenetes més gran de l'estat espanyol. Els vincles d'aquesta empresa amb l'extrema dreta són evidents, i es poden comprovar: des de la web es pot accedir a una botiga en línia on es venen banderes i complements amb simbologia feixista i nazi.
Consum ha volgut deixar clar que el tarannà de la cooperativa és del tot oposat a aquesta mena d'ideologia i que per aquesta raó 'analitzen la situació' abans de prendre cap decisió.
-
Un guarda de seguretat de Levantina de Seguridad en un supermercat Consum. Foto: Saforinformatiu.es.
-
José Luis Roberto en una manifestació d'España 2000.
diumenge, 11 de novembre del 2012
La Coca-Cola fot el camp de Catalunya, però els seus consumidors volen una Catalunya independent
1 de novembre de 2012 16:00 h
El motiu ó l’excusa, segons ella, és la fusió amb altres
concessionaris del sud d’Europa, altres llengües diuen que ha estat
degut al procés sobiranista català- i li atorguen més atributs
masculins que a J.M. Lara-, i altres apunten a les millors condicions
fiscals que ofereix Madrid. Sigui quina sigui la raó és un error, la
fugida és un símptoma de debilitat de la marca i més quan gran part dels
seus consumidor són ferms defensors de la independència de Catalunya.
Tant sols cal veure aquest simpàtic vídeo. Sra. Daurella per entendre
que amor a Catalunya vol dir estimar-la i defensar-la amb tota fermesa i
la seva fugida deixa molt que desitjar.
D'on surt l'imperi de la senyora “Coca-cola”
El passat més de març, el consell editorial del diari ARA, un òrgan no públic i desconegut per la majoria, va decidir fer un rànquing sobre les dones catalanes més influents i va coronar a Sol Daurella situant-la al capdamunt de la llista. Ens deia el diari ARA que “Sol Daurella (Barcelona, 1966) encarna la tercera generació del grup Cobega, que, de la mà del seu avi Santiago Daurella, va saber caçar l'oportunitat que suposava obtenir la primera llicència per embotellar la Coca-Cola quan a Espanya ningú no sabia què era: fa 61 anys”. El que no explica el diari ARA és el que expliquen alguns estudiosos de la història econòmica del franquisme.
La Coca-Cola va començar a vendre’s a Europa als anys 30 però fins a l’any 51 no va començar a fabricar-se a Espanya i va arribar de la ma del basc Juan Manuel Sainz de Vicuña, casat amb la María Fernanda Primo, nevoda de José Antonio Primo de Rivera i neta del general Miguel Primo de Rivera. Vicuña va ser l’encarregat de repartir les llicències, que eren negoci assegurat, en territori espanyol i aquestes van anar a parar a mans d’industrials, oligarques i financers fidels al règim franquista. Sainz de Vicuña s’encarregava del màrqueting de la marca i va ser president de Coca-Cola a Espanya fins a la seva mort el 2006. Al contrari de la discreció mediàtica de Sol Daurella, les festes i clubs socials que va fundar l’àvia d’aquesta, Pilar Franco, van omplir planes als “ecos de sociedad” de la Vanguardia. Una tarda de cerca a l’hemeroteca del diari permet comprovar en què dedicava el temps “doña” Pilar i de passada veure amb quina flor i nata franquista del moment es relacionava.
La resta al directe.cat
La Coca-Cola fot el camp de Catalunya, però els seus consumidors volen una Catalunya independent
Sol Daurella principal accionista de Coca-Cola i la dona més poderosa de Catalunya, segons el diari ARA, ha decidit traslladar l’empresa i la seva raó social a Madrid.
El motiu ó l’excusa, segons ella, és la fusió amb altres
concessionaris del sud d’Europa, altres llengües diuen que ha estat
degut al procés sobiranista català- i li atorguen més atributs
masculins que a J.M. Lara-, i altres apunten a les millors condicions
fiscals que ofereix Madrid. Sigui quina sigui la raó és un error, la
fugida és un símptoma de debilitat de la marca i més quan gran part dels
seus consumidor són ferms defensors de la independència de Catalunya.
Tant sols cal veure aquest simpàtic vídeo. Sra. Daurella per entendre
que amor a Catalunya vol dir estimar-la i defensar-la amb tota fermesa i
la seva fugida deixa molt que desitjar.
Sol Daurella amb Artur Mas lliurament del premis concurs redacció "Coca-Cola"
Comparteix
Etiquetes
Actualitat
ERC(15/17) pot superar el PSC (16/18) i el PPC(17/18); CiU resta sense majoria absoluta (64/66)
amb 50512 lectures.
amb 50512 lectures.
42
( 11 vots )
El passat més de març, el consell editorial del diari ARA, un òrgan no públic i desconegut per la majoria, va decidir fer un rànquing sobre les dones catalanes més influents i va coronar a Sol Daurella situant-la al capdamunt de la llista. Ens deia el diari ARA que “Sol Daurella (Barcelona, 1966) encarna la tercera generació del grup Cobega, que, de la mà del seu avi Santiago Daurella, va saber caçar l'oportunitat que suposava obtenir la primera llicència per embotellar la Coca-Cola quan a Espanya ningú no sabia què era: fa 61 anys”. El que no explica el diari ARA és el que expliquen alguns estudiosos de la història econòmica del franquisme.
La Coca-Cola va començar a vendre’s a Europa als anys 30 però fins a l’any 51 no va començar a fabricar-se a Espanya i va arribar de la ma del basc Juan Manuel Sainz de Vicuña, casat amb la María Fernanda Primo, nevoda de José Antonio Primo de Rivera i neta del general Miguel Primo de Rivera. Vicuña va ser l’encarregat de repartir les llicències, que eren negoci assegurat, en territori espanyol i aquestes van anar a parar a mans d’industrials, oligarques i financers fidels al règim franquista. Sainz de Vicuña s’encarregava del màrqueting de la marca i va ser president de Coca-Cola a Espanya fins a la seva mort el 2006. Al contrari de la discreció mediàtica de Sol Daurella, les festes i clubs socials que va fundar l’àvia d’aquesta, Pilar Franco, van omplir planes als “ecos de sociedad” de la Vanguardia. Una tarda de cerca a l’hemeroteca del diari permet comprovar en què dedicava el temps “doña” Pilar i de passada veure amb quina flor i nata franquista del moment es relacionava.
La resta al directe.cat
divendres, 26 d’octubre del 2012
Els veritables empresaris estan a favor de l’estat propi
25 d'octubre de 2012
Els empresaris Gironins, els més independentistes
Per demarcacions, a Girona és on hi ha més empresaris partidaris de l'estat propi, amb un 83,2%, seguit ja a més distància de Tarragona, amb un 65,6% i Barcelona i Lleida, amb un 64,7% i un 63,1%, respectivament. Pel que fa un estat federal, és l'opció preferida majoritàriament pel 23,3% dels empresaris lleidatans i per un 22,7% dels tarragonins.
En ser qüestionats sobre el finançament de Catalunya, un 97,5% pensa que hauria de tenir un millor finançament, i un percentatge similar, un 92,2% opina que Catalunya hauria de recaptar els seus propis impostos.
Sense por a la independència
Pel que fa les possibles repercussions sobre les seves empreses amb motiu del debat sobre la independència de Catalunya, un 45,8% dels enquestats pensa que pot tenir "poca" incidència comercial,mentre que un 23% considera que "bastanta" i poc més d'un de cada deu creu que tindria "molta" incidència en la seva activitat comercial.
En termes de boicot dels seus productes a la resta de l'Estat, un 44,3% pensa que en patiria "poc", mentre que un de cada quatre preveu que en patiria "bastant", un 23,7% "molt" i un 16,9% "gens".
De les empreses consultades, un total de 2.224, un 43,9% correspon a microempreses, un 41,4% a empreses petites i en menor proporció, un 12,2% a mitjanes empreses i un 2,6% són grans. De totes aquestes, un 35,4% venen un 30% o més a la resta de l'Estat, un 33,7% no ven gens a la resta de l'Estat i un 30,9% té menys d'un 30% del seu mercat a Espanya.
La petita i mitjana empresa molt més valenta que els grans lobbys empresarials
El president de la patronal de la petita i mitjana empresa, Josep González, ha explicat que amb aquesta enquesta, elaborada els dies 23 i 24 d'octubre, volien conèixer l'opinió dels seus afiliats i que s'ha mostrat sorprès per la "contundència de les respostes". Tal com va anunciar ahir a la nit en el primer sopar de Joves empresaris, González ha assegurat que Pimec no posaria "traves" en la construcció d'un estat propi i que amb la lectura d'aquestes dades es desprèn que el procés segueix "engegat".
El president de Pimec ha definit la resposta dels afiliats com àmplia i representativa, tot i que també ha admès que "potser contesten els més sensibilitzats" i respecte un possible boicot, les empreses grans són qui potser més el temen.
Els veritables empresaris estan a favor de l’estat propi
La petita i mitjana empresa sense complexes i sense por a una Catalunya, nou Estat d’Europa. Un 66,8% dels empresaris de PIMEC a favor
Barcelona (ACN).- El 66,8% dels empresaris de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec) estan a favor de la independència de Catalunya i un 21,1% són partidaris d'un estat federal, mentre que només un 12,1% prefereixen continuar com a comunitat autònoma, segons una enquesta de Pimec, que s'ha presentat avui. De l'estudi també es desprèn que un 81,5% creu que una Catalunya independent seria econòmicament viable i un 82,4% es mostra a favor de l'aprovació per part del Parlament de la proposta de promoure una consulta sobre l'autodeterminació. El president de Pimec, Josep González, ha destacat la "contundència" dels resultats de l'enquesta i que l'objectiu era conèixer el parer dels empresaris.
Josep González, president de PIMEC,
i Moisès Bonal, director d'estudis de PIMEC, han presentat l'estudi
'Què en pensa la pime catalana de l'entorn politicoeconòmic actual?'.
Comparteix
Etiquetes
Actualitat
Per demarcacions, a Girona és on hi ha més empresaris partidaris de l'estat propi, amb un 83,2%, seguit ja a més distància de Tarragona, amb un 65,6% i Barcelona i Lleida, amb un 64,7% i un 63,1%, respectivament. Pel que fa un estat federal, és l'opció preferida majoritàriament pel 23,3% dels empresaris lleidatans i per un 22,7% dels tarragonins.
En ser qüestionats sobre el finançament de Catalunya, un 97,5% pensa que hauria de tenir un millor finançament, i un percentatge similar, un 92,2% opina que Catalunya hauria de recaptar els seus propis impostos.
Sense por a la independència
Pel que fa les possibles repercussions sobre les seves empreses amb motiu del debat sobre la independència de Catalunya, un 45,8% dels enquestats pensa que pot tenir "poca" incidència comercial,mentre que un 23% considera que "bastanta" i poc més d'un de cada deu creu que tindria "molta" incidència en la seva activitat comercial.
En termes de boicot dels seus productes a la resta de l'Estat, un 44,3% pensa que en patiria "poc", mentre que un de cada quatre preveu que en patiria "bastant", un 23,7% "molt" i un 16,9% "gens".
De les empreses consultades, un total de 2.224, un 43,9% correspon a microempreses, un 41,4% a empreses petites i en menor proporció, un 12,2% a mitjanes empreses i un 2,6% són grans. De totes aquestes, un 35,4% venen un 30% o més a la resta de l'Estat, un 33,7% no ven gens a la resta de l'Estat i un 30,9% té menys d'un 30% del seu mercat a Espanya.
La petita i mitjana empresa molt més valenta que els grans lobbys empresarials
El president de la patronal de la petita i mitjana empresa, Josep González, ha explicat que amb aquesta enquesta, elaborada els dies 23 i 24 d'octubre, volien conèixer l'opinió dels seus afiliats i que s'ha mostrat sorprès per la "contundència de les respostes". Tal com va anunciar ahir a la nit en el primer sopar de Joves empresaris, González ha assegurat que Pimec no posaria "traves" en la construcció d'un estat propi i que amb la lectura d'aquestes dades es desprèn que el procés segueix "engegat".
El president de Pimec ha definit la resposta dels afiliats com àmplia i representativa, tot i que també ha admès que "potser contesten els més sensibilitzats" i respecte un possible boicot, les empreses grans són qui potser més el temen.
dimarts, 24 d’abril del 2012
Recoder, sobre els pressupostos de l'Estat: "Com a govern reaccionarem, però la societat catalana civil i empresarial també ho ha de fer"
Recoder, sobre els pressupostos de l'Estat: "Com a govern reaccionarem, però la societat catalana civil i empresarial també ho ha de fer"
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha
assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que se sent "amb esperança
escassa" davant les retallades dels pressupostos de l'Estat i s'ha
compromès a votar-hi en contra si no es modifiquen
Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat
Davant aquesta situació, el conseller assegura que el Govern reaccionarà, però reconeix que les possibilitats de reacció són minses. Per això ha dit que s'haurà de fer conjuntament com a país, des de la política, la societat i l'àmbit econòmic. Recoder afirma que sí que poden portar els deutes pendents de l'Estat amb Catalunya als tribunals, però que aquesta no és una solució eficient.
Concretament, Recoder ha dit que "no hi ha base jurídica per dur l'Estat als tribunals, perquè el TC ja ens va barrar el pas. La resposta ha de ser política", fent referència a una resposta conjunta per part de societat, política i sectors empresarials. En aquest sentit, ha insistit que "els àrbitres no són del nostre equip" i que "en matèria d'infraestructures, l'Estatut és paper mullat. Així ho va decidir el Tribunal Constitucional", cosa que reforça la seva posició de no portar l'Estat als Tribunals.
Els greuges de Catalunya
Per il·lustrar els dèficits en infraestructures als quals els pressupostos sotmeten Catalunya, Recoder ha afirmat que mentre que Rodalies –utilitzat per 400.000 persones cada dia– s'emporta el 0,5% de les inversions d'aquests comptes, l'alta velocitat –que ha d'arribar a Galícia, Extremadura o Astúries des de Madrid– se n'endú el 70%. Tot i això, assegura que aquesta situació no és culpa del govern espanyol actual, sinó també de l'executiu de Zapatero. A més, ha afegit que "el corredor del mediterrani és una prioritat per a Europa", una qüestió que no es veu reflectida als pressupostos, segons el titular de Territori.
Actitud de Pastor
Recoder ha lamentat l'actitud de la ministra de Foment, Ana Pastor, que diu que li va donar "bones raons" quan va venir a Catalunya i va reconèixer que l'Estat havia d'invertir 5.600 milions d'euros en Rodalies, cosa que no s'ha vist corresposta en els pressupostos presentats. "Cap gran demanda té solució" en els comptes, ha lamentat Recoder.
http://www.ara.cat/societat/Recoder-presupostos-reaccionarem-catalana-empresarial_0_680332066.html
De Guindos, sobre els pressupostos: "No són una revenja contra ningú"
El ministre d'Economia defensa que els ajustos es fan "per
convicció" i no per imposició de ningú. Ha insistit que el 2012 serà un
any "molt dur" per a Espanya
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, amb el conseller Mas-Colell
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, nega rotundament que els
pressupostos generals de l'Estat, que no preveuen el deute en
infraestructures que l'administració central té amb Catalunya i retallen
la inversió, siguin una "revenja" contra "ningú". Així ha respost el
titular d'Economia a la pregunta que li ha formulat el president de la
patronal Cecot, Antoni Abad, que ha acusat l'executiu de fer política
amb els comptes que ha presentat.
En un dinar-col·loqui a la seu de Foment del Treball, en què hi ha assistit una nodrida representació d'empresaris catalans, De Guindos ha subratllat que els pressupostos s'han elaborat tenint en compte el greu escenari econòmic, i ha reblat que no hi havia cap altra alternativa. "Si vinguessin uns altres a fer els pressupostos, ja veurien el que és ajustar els comptes", ha etzibat. També ha negat que els pressupostos tinguin un rerefons polític i ha defensat que no queda cap altre remei que "posar ordre a casa".
En la pregunta més tensa que ha enfrontat el ministre, Abad li ha expressat la preocupació pels pressupostos i la davallada en algunes partides.
Durant el col·loqui, al qual ha assistit el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el ministre ha insistit que els ajustos pressupostaris del govern espanyol es fan "per convicció" i no per imposició de ningú de fora, i que en tot cas les visions de l'executiu són coincidents amb les dels socis europeus.
Sobre la darrera retallada anunciada a sanitat i educació, De Guindos no ha especificat si es tindran en compte els ajustos ja fets en aquests àmbits a Catalunya. "La racionalització és imprescindible si volem una sanitat pública viable", s'ha limitat a dir, i ha afegit que el que hi ha hagut fins ara a Espanya és insostenible en el futur.
Un 2012 encara molt dur
La incertesa dels mercats sobre Espanya, expressada en les darreres caigudes de la borsa, i l'escalada de la prima de risc, s'han de relativitzar, segons De Guindos, i s'han d'observar les tendències a mitjà termini seguint un "full de ruta" que, segons ha dit, el govern espanyol té molt clar.
Malgrat apuntar a una "certa estabilització" dins de l'entorn negatiu, el ministre ha reconegut que el 2012, i especialment la primera meitat, seguirà sent un any "molt dur" per a Espanya i que això es deixarà notar en les xifres d'aturats, que seguiran creixent.
Luis de Guindos, que es troba a Barcelona per diversos actes amb empresaris catalans, també ha visitat la Cambra de Comerç, on ha assegurat que l'executiu espanyol té "el diagnòstic" de la situació i la "recepta" per sortir de la crisi. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha demanat a De Guindos que busqui "la manera de transferir a Catalunya" les quantitats pendents, plasmades a l'Estatut. Valls també li ha demanat que doni el suport al corredor mediterrani, com fa Brussel·les.
http://www.ara.cat/economia/Guindos-assegura-que-recepta-prosperar_0_680332125.html
En un dinar-col·loqui a la seu de Foment del Treball, en què hi ha assistit una nodrida representació d'empresaris catalans, De Guindos ha subratllat que els pressupostos s'han elaborat tenint en compte el greu escenari econòmic, i ha reblat que no hi havia cap altra alternativa. "Si vinguessin uns altres a fer els pressupostos, ja veurien el que és ajustar els comptes", ha etzibat. També ha negat que els pressupostos tinguin un rerefons polític i ha defensat que no queda cap altre remei que "posar ordre a casa".
En la pregunta més tensa que ha enfrontat el ministre, Abad li ha expressat la preocupació pels pressupostos i la davallada en algunes partides.
Durant el col·loqui, al qual ha assistit el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el ministre ha insistit que els ajustos pressupostaris del govern espanyol es fan "per convicció" i no per imposició de ningú de fora, i que en tot cas les visions de l'executiu són coincidents amb les dels socis europeus.
Sobre la darrera retallada anunciada a sanitat i educació, De Guindos no ha especificat si es tindran en compte els ajustos ja fets en aquests àmbits a Catalunya. "La racionalització és imprescindible si volem una sanitat pública viable", s'ha limitat a dir, i ha afegit que el que hi ha hagut fins ara a Espanya és insostenible en el futur.
Un 2012 encara molt dur
La incertesa dels mercats sobre Espanya, expressada en les darreres caigudes de la borsa, i l'escalada de la prima de risc, s'han de relativitzar, segons De Guindos, i s'han d'observar les tendències a mitjà termini seguint un "full de ruta" que, segons ha dit, el govern espanyol té molt clar.
Malgrat apuntar a una "certa estabilització" dins de l'entorn negatiu, el ministre ha reconegut que el 2012, i especialment la primera meitat, seguirà sent un any "molt dur" per a Espanya i que això es deixarà notar en les xifres d'aturats, que seguiran creixent.
Luis de Guindos, que es troba a Barcelona per diversos actes amb empresaris catalans, també ha visitat la Cambra de Comerç, on ha assegurat que l'executiu espanyol té "el diagnòstic" de la situació i la "recepta" per sortir de la crisi. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha demanat a De Guindos que busqui "la manera de transferir a Catalunya" les quantitats pendents, plasmades a l'Estatut. Valls també li ha demanat que doni el suport al corredor mediterrani, com fa Brussel·les.
http://www.ara.cat/economia/Guindos-assegura-que-recepta-prosperar_0_680332125.html
dissabte, 14 d’abril del 2012
Una desena d'empresaris es declaren "insubmisos" i paguen l'IVA a l'Agència Tributària Catalana
Asseguren que és un gest que voldrien seguir molts més empresaris i reclamen a la Generalitat que ara "faci el que toca"
El grup de vuit empresaris i autònoms que han registrat aquest dijous el pagaments dels IVA corresponents al primer trimestre a l'Agència Tributària Catalana Una desena d'empresaris i autònoms catalans, aixoplugats per la plataforma independent "DiemProu!", s'han declarat en "insubmissió fiscal" i han pagat l'IVA corresponent al primer trimestre del 2012 a l'Agència Tributària Catalana en comptes de l'espanyola perquè el seu tribut "es quedi a Catalunya".
El gest l'han escenificat aquest dijous registrant els seus pagaments a les oficines d'aquesta administració fiscal a Barcelona, davant una gran expectació mediàtica.
Asseguren que aquest mateix gest de "dignitat democràtica" el voldrien seguir molts més empresaris i reclamen al Govern de la Generalitat que, ara, "faci el que toca" i no permeti que els seus diners marxin a Madrid.
El gest l'han escenificat aquest dijous registrant els seus pagaments a les oficines d'aquesta administració fiscal a Barcelona, davant una gran expectació mediàtica.
Asseguren que aquest mateix gest de "dignitat democràtica" el voldrien seguir molts més empresaris i reclamen al Govern de la Generalitat que, ara, "faci el que toca" i no permeti que els seus diners marxin a Madrid.
Contingut relacionat
- Els insubmisos fiscals ja pagaran l'IVA del primer trimestre a la Generalitat
- http://www.ara.cat/politica/insubmissio_fiscal_0_680932056.html
dijous, 5 d’abril del 2012
Els insubmisos fiscals pagaran a la Generalitat l'IVA d'aquest trimestre
NOU FINANÇAMENT
El Govern expressa "comprensió" amb la iniciativa però defuig donar-los suport
Els promotors de la insubmissió fiscal amb Espanya ja ingressaran l'IVA d'aquest trimestre a l'Agència Tributària Catalana en lloc de fer-ho a l'espanyola. Traslladaran així el dilema a la Generalitat.
Els promotors de la iniciativa no volen deixar de pagar impostos, però es neguen a pagar-los directament a la hisenda espanyola pel tracte fiscal que rep Catalunya. FRANCESC MELCION Els promotors de la plataforma Diem Prou!, que propugna la insubmissió fiscal amb Espanya per plantar-se davant el que consideren un tracte injust de l'Estat amb Catalunya, han decidit passar a l'acció. Segons ha pogut saber l'ARA, a finals de la setmana que ve, entre dijous 12 i divendres 13 -una setmana abans que venci el termini per declarar l'IVA del primer trimestre, el dia 20-, tenen previst de fer visible l'acte de desobediència i ingressaran l'IVA del primer trimestre del 2012 al compte de l'Agència Tributària de Catalunya, en lloc de fer-ho a l'agència espanyola. Després comunicaran a Hisenda (Agència Tributària) que ja han abonat els impostos a l'agència catalana i traslladaran així a la Generalitat el dilema sobre si ha de transferir aquests diners a l'Estat.
D'entrada, faran efectiu el seu acte de desobediència -només a l'abast d'autònoms o empreses- la parella d'empresaris de Siurana (Priorat) Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, precursors del moviment de protesta. Serà una operació coordinada amb representants de la plataforma de cadascuna de les demarcacions territorials catalanes, que faran el mateix, segons va confirmar ahir a l'ARA Bartolomé.
S'emparen en el principi de coordinació entre administracions consagrat en l'article 103.1 de la Constitució espanyola. És a dir, que amb el procediment que seguiran mostren la seva voluntat inequívoca de complir el deure de pagar impostos i passa a ser cosa de les administracions que actuïn coordinades o no. De fet, i apel·lant al principi de coordinació entre administracions, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va exonerar el 2006 un empresari que havia pagat els impostos a l'administració autonòmica en comptes de fer-ho directament a Hisenda.
Punt d'inflexió
Andreu Bartolomé és conscient que el primer acte de desobediència tindrà un caràcter més "simbòlic" que efectiu, si bé també està convençut que pot ser un "punt d'inflexió" que impulsi altres autònoms i empresaris a sumar-se a l'acció de cara al segon trimestre de l'any. De fet, la plataforma Diem Prou! prepara per al mateix divendres 13 un acte de suport a la iniciativa per obrir una segona etapa en el moviment, basada en "l'acció". L'acte es farà al teatre de Cornudella de Montsant i està previst que hi participin les entitats i personalitats que han donat suport a l'acte de desobediència civil, entre els quals hi ha una vintena d'ajuntaments. Precisament, el ple de l'Ajuntament de Vic va aprovar dilluns una declaració de suport a la insubmissió fiscal amb els vots de CiU, ERC, CUP i SI.
Els promotors deDiem Prou! estaran atents a la reacció del govern de la Generalitat, al qual reclamen que retingui a Catalunya els seus impostos, i encara més després de constatar els incompliments de l'Estat amb Catalunya en el pressupost d'aquest any.
Respecte sense suport explícit
A les portes de la negociació del pacte fiscal, és altament improbable que hi hagi alguna actuació del Govern en aquest sentit. A tomb de l'adhesió d'ajuntaments de CiU com els de Girona i Vic a vies de desobediència fiscal, ahir el portaveu de l'executiu català, Francesc Homs, va expressar el "respecte i comprensió" política del Govern amb els partidaris de deixar de pagar a l'Estat els impostos per pagar-los a la Generalitat, però va evitar donar suport explícit a la iniciativa dels municipis: "Entenem aquest tipus d'expressions des d'un punt de vista polític, però com a Govern ens hem d'atendre a la legalitat".
http://www.ara.cat/premium/cronica/insubmisos-fiscals-Generalitat-daquest-trimestre_0_676132454.html
D'entrada, faran efectiu el seu acte de desobediència -només a l'abast d'autònoms o empreses- la parella d'empresaris de Siurana (Priorat) Andreu Bartolomé i Maria Casademunt, precursors del moviment de protesta. Serà una operació coordinada amb representants de la plataforma de cadascuna de les demarcacions territorials catalanes, que faran el mateix, segons va confirmar ahir a l'ARA Bartolomé.
S'emparen en el principi de coordinació entre administracions consagrat en l'article 103.1 de la Constitució espanyola. És a dir, que amb el procediment que seguiran mostren la seva voluntat inequívoca de complir el deure de pagar impostos i passa a ser cosa de les administracions que actuïn coordinades o no. De fet, i apel·lant al principi de coordinació entre administracions, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va exonerar el 2006 un empresari que havia pagat els impostos a l'administració autonòmica en comptes de fer-ho directament a Hisenda.
Punt d'inflexió
Andreu Bartolomé és conscient que el primer acte de desobediència tindrà un caràcter més "simbòlic" que efectiu, si bé també està convençut que pot ser un "punt d'inflexió" que impulsi altres autònoms i empresaris a sumar-se a l'acció de cara al segon trimestre de l'any. De fet, la plataforma Diem Prou! prepara per al mateix divendres 13 un acte de suport a la iniciativa per obrir una segona etapa en el moviment, basada en "l'acció". L'acte es farà al teatre de Cornudella de Montsant i està previst que hi participin les entitats i personalitats que han donat suport a l'acte de desobediència civil, entre els quals hi ha una vintena d'ajuntaments. Precisament, el ple de l'Ajuntament de Vic va aprovar dilluns una declaració de suport a la insubmissió fiscal amb els vots de CiU, ERC, CUP i SI.
Els promotors deDiem Prou! estaran atents a la reacció del govern de la Generalitat, al qual reclamen que retingui a Catalunya els seus impostos, i encara més després de constatar els incompliments de l'Estat amb Catalunya en el pressupost d'aquest any.
Respecte sense suport explícit
A les portes de la negociació del pacte fiscal, és altament improbable que hi hagi alguna actuació del Govern en aquest sentit. A tomb de l'adhesió d'ajuntaments de CiU com els de Girona i Vic a vies de desobediència fiscal, ahir el portaveu de l'executiu català, Francesc Homs, va expressar el "respecte i comprensió" política del Govern amb els partidaris de deixar de pagar a l'Estat els impostos per pagar-los a la Generalitat, però va evitar donar suport explícit a la iniciativa dels municipis: "Entenem aquest tipus d'expressions des d'un punt de vista polític, però com a Govern ens hem d'atendre a la legalitat".
http://www.ara.cat/premium/cronica/insubmisos-fiscals-Generalitat-daquest-trimestre_0_676132454.html
dilluns, 5 de març del 2012
Joan Font: "Als 9 anys el pare ja em duia a les 5 del matí a muntar la parada al mercat"
Perfil Joan Font i Fabregó (Torelló, 1951), president, director general i copropietari, amb el seu germà Josep, de la cadena de supermercats Bon Preu, que té 152 centres i 17 benzineres, factura més de 700 milions d'euros a l'any i en els últims cinc anys ha doblat la facturació. També ha creat dues societats de capital de risc i inverteix en sectors com renovables o selecció de personal per internet. Apassionat per la música clàssica, escolta Miguel Poveda cantant Maria-Mercè Marçal, Roger Mas musicant Verdaguer o Guillem Soldevila cantant Ponç Pons.
JOANFONT: "Als 9 anys el pare ja em duia a les 5 del matí a muntar la parada al mercat" PERE TORDERA M'ha costat mesos aquesta entrevista. Per què no els agrada sortir als diaris als empresaris catalans?
No és la nostra feina, i deixa'm dir que els mitjans esteu desprestigiats. El rigor i la profunditat molts cops no estan a l'altura del que s'espera. No és que ens ajudi tant sortir-hi.
Però si no expliquem històries d'èxit no fomentem l'esperit emprenedor...
Des de FemCat anem als instituts i expliquem què és fer empresa en primera persona. En això hi crec. Però per caràcter som discrets. També ho són els actors i famosos catalans.
Com comença tot?
Els meus pares eren bacallaners. Anaven amb la típica parada de pesca salada, arengades, sardines i olives als mercats de la comarca. Des dels nou anys, el pare de vegades ja se m'emportava a les cinc del matí i em deixava sol vigilant que ningú no robés mentre ell feia un segon viatge.
I d'aquí a 160 supermercats.
Vam obrir el primer autoservei el 1974 a Manlleu. Una de les dependentes que va començar amb 16 anys encara és amb nosaltres. El 1979 muntem el primer a Vic, ja com a Bon Preu. Va ser una revolució. Vam tenir cues i va haver de venir la Guàrdia Urbana a posar ordre a l'entrada.
El seu pare va veure el creixement?
Va morir fa 20 anys, just abans d'inaugurar el primer súper a Barcelona. Estava molt orgullós del nostre èxit. Quan jo tenia 23 anys em va cridar i em va dir: "Veig que l'empresa t'agrada molt. Separarem el patrimoni familiar perquè la teva mare i jo no patim si t'equivoques, i pots tirar endavant amb el patrimoni empresarial". Té mèrit: en aquella època la gent volia manar fins a la tomba.
Li fa por el risc?
No m'espanta, però valorem molt les nostres forces. Fa tres anys ens vam endeutar amb cent milions d'euros per l'operació de compra de botigues Intermarché. Ho hem digerit en menys temps del que pensàvem, i hem anat tornant tots els diners religiosament. Quan apareix una oportunitat s'ha de ser decidit.
I sempre compren els locals...
Tots els que podem. La nostra política no és d'anar a lloguer. Som pocs els que ho fem. Zara n'és un.
Ajuda el país que un distribuïdor tan gran sigui de casa?
És important tenir el centre de presa de decisions al país i amb gent del país, perquè donem molt volum a molts proveïdors i generem cultura empresarial. A Europa cada país té la seva xarxa de distribució, i posen tots els bastons a les rodes perquè els altres no hi vagin. Aquí no. Aquí voldrien que ens envaïssin tots.
És ambiciós?
No pas personalment, però em considero un empresari, i has de ser ambiciós com a empresari. Has d'aprofitar totes les oportunitats per crear l'empresa més potent i més competitiva. Cada cinc anys doblem facturació.
Per tant, en deu anys tindrà 320 súpers?
Per què no? Hem facturat 700 milions d'euros i en podem facturar 1.500 sense gaires escarafalls només a Catalunya, perquè el model nostre té sentit, és competitiu, és ben valorat pel consumidor. Tenim un 7% o 8% del mercat català i podem doblar-lo tranquil·lament.
Quin és el secret de l'èxit?
Hem apostat per un assortit ampli i impecable de marques de referència, i per ser els millors en producte fresc, carn, peix, formatgeria, fleca, fruita. També la proximitat: ser a la vora del ciutadà i ser sensibles a les seves preocupacions, en quin idioma vol que l'atenguem, el nivell de comoditat, higiene, educació, tracte, establir-hi complicitats... Els productes Bon Preu intenten tenir la qualitat del líder i ser un 30% més barats. Donem l'oportunitat a fabricants relativament petits que tenen ofici però no tenen múscul financer per tirar endavant i donar sortida al gènere.
No són a la guerra de Mercadona o Lidl?
Fa deu anys algun guru em deia: "Quan vingui una crisi forta els que patireu de veritat sou vosaltres, perquè els discounters arrasaran". La realitat és que 4 anys després de la crisi nosaltres mantenim vendes i els competidors estan baixant un 6% o un 8%. El nostre target de clients pateix la crisi, però no amb tanta duresa.
Les marques blanques s'ho quedaran tot?
No. Les marques són insubstituïbles, i Catalunya és molt més de marques que Espanya. Amb les càpsules de cafè, Nestlé ha aconseguit doblar el consum. Les marques són necessàries, són les que han de fer la recerca per crear nous productes i donar nous serveis.
Però la publicitat de masses que les mantenia també es desmunta...
S'havien passat una mica. Ja els dèiem als fabricants que no podien carregar tanta publicitat sobre el preu del producte.
Com es nota la crisi a la caixa del súper?
La gent va amb més freqüència al punt de venda i la cistella mitjana baixa. Va més als establiments mitjans de proximitat. Els hípers pateixen més que els súpers. I hi ha traspàs de productes per preu: la vedella pateix més que el porc, i el pollastre i els ous creixen. La fleca ha baixat perquè ja no es tira tant pa i el que sobra es congela. La gent racionalitza més i actua més intel·ligentment.
Creu en la llibertat d'horaris?
No. Crec que tots els mercats tenen unes normes que els operadors han de complir. Les coses han de tenir una certa lògica. Hem d'obrir els festius que el client ens demana, quatre o cinc a l'any.
El petit comerç té futur?
Sí. Ha de buscar en què és bo i diferent dels grans, i hi ha camps en què el petit comerç és igual o millor, però s'ha d'especialitzar, tenir l'assortiment necessari, donar servei...
I el fenomen dels pakis ?
A nosaltres no ens permeten tenir ni una sola persona no assegurada, ni que algú faci més de 40 hores, i ens fan tancar a la nit. Doncs la llei ha de ser per a tots igual.
Amb la crisi ja no costa trobar gent disposada a treballar el cap de setmana?
Ara trobem més gent bona disposada a treballar com a peixaters o carnissers. Fa anys sempre teníem 40 o 50 llocs de treball pendents de cobrir.
Són porucs, com diu el tòpic, els empresaris d'aquí?
No, el català ha agafat la maleta i ha anat a vendre a la Conxinxina sense saber anglès i s'ha espavilat, i des que ha tocat competir a Europa és quan més bé ens ha anat.
S'emmiralla en algun empresari?
De jove admirava molt Duran Farell. Que fos capaç de donar peixet a CCOO en ple franquisme i tirar endavant empreses competitives té molt mèrit. Amancio Ortega, de Zara, és molt bo, i té una gran sensibilitat per a la seva gent.
Som emprenedors els catalans?
I tant, però el d'aquí no és el model Steve Jobs. És el model Josep Tarradellas, que venia de pagès i es va posar a curar embotits. A Catalunya sempre hem estirat el fil de l'ofici dels pares, afegint-hi visió empresarial.
Com veu la crisi?
Doncs que portem 4 o 5 anys i en passarem algun més, perquè és profunda i han de canviar qüestions profundes.
Les causes? O la culpa?
Els empresaris hem d'actuar, no ser tertulians. I, per tant, no vull teoritzar sobre temes en què ni els experts internacionals ni els millors acadèmics no es posen d'acord. Els països, les empreses i les famílies hem gastat més del que podíem gastar. I la banca s'hi ha lluït, i (tret d'honroses excepcions) no estan fent el seu paper que és finançar el sistema. És gravíssim!
Amb Spanair ha tingut un disgust gran?
A ningú li agrada perdre un milió d'euros, però el que em molesta és que s'ha atacat el projecte de país que hi havia darrere. Era molt complicat, i amb tots els enemics que han jugat brut i en plena crisi ha estat impossible. L'equip directiu i Ferran Soriano han fet tot el que han pogut i més. ¿Però creus que si aquest país tingués un estat, Spanair se n'hauria anat a fer punyetes? ¿Creus que Iberia i la seva filial existirien sense un estat al darrere?
Catalunya encara té molt pes econòmic a Espanya?
Sí. I, amb la caiguda de tots els muntatges financers, igual o més. El que passa és que la indústria catalana pateix molt i els empresaris tenen molts problemes per sobreviure.
Veurà Catalunya independent?
Tinc esperança d'arribar a ser un país normal que es governi a ell mateix. Tenim dret a voler un país ric, amb qualitat de vida, amb respecte pels col·lectius més marginals i més indefensos, a tenir una llei que ajudi els emprenedors, una llei de recerca. Jo crec que és legítima aquesta aspiració. El problema és qui lidera tot això. Els empresaris no hem de liderar el procés cap a la independència, però sí donar-hi suport.
El pacte fiscal el tindrem?
Penso que el president Mas sap que els espanyols no el donaran. Si tu estàs en una negociació i saps que l'altra part probablement no farà res, per què has de cedir? Algun dia hi haurà alguna humiliació més, i potser hi haurà un tancament de caixes. Si la Generalitat no liquidés els comptes a Madrid, tindrien un problema gros.
Com veu el president Mas?
Els anys d'oposició li han anat molt bé. Toca de peus a terra, té sentit comú, no té por d'encarar els problemes. Crec que veu que amb Espanya no té sortida, però si fa un pas endavant no vol girar-se enrere i quedar-se sol. El ridícul no el vol fer.
La reforma laboral és la que volia com a empresari?
És una condició necessària per tornar a créixer, però cal resoldre el sistema financer i que hi hagi diners per finançar les empreses o no ens en sortirem. Si no es capitalitza la banca i no s'assumeixen les pèrdues que hi ha de veritat, tampoc avançarem.
El treballador hi surt perdent molt amb la reforma?
S'haurà de treballar més hores i guanyar el mateix. O treballar amb més eficiència i no malgastar tant. Cal incentivar l'esforç, els resultats, ser competitius, no apujar sous de manera artificiosa.
Treballa molt?
De 8 del matí a 9 del vespre. I tots els dissabtes al matí tenim comitè de direcció fins a les 3 de la tarda, des de fa 30 anys. I m'emporto papers a casa. Però és que a mi m'agrada molt aquesta feina. M'ho passo molt bé coordinant uns equips directius tan potents com els que tenim a Bon Preu.
http://www.ara.cat/premium/cronica/JOANFONT-Als-muntar-parada-mercat_0_657534258.html
No és la nostra feina, i deixa'm dir que els mitjans esteu desprestigiats. El rigor i la profunditat molts cops no estan a l'altura del que s'espera. No és que ens ajudi tant sortir-hi.
Però si no expliquem històries d'èxit no fomentem l'esperit emprenedor...
Des de FemCat anem als instituts i expliquem què és fer empresa en primera persona. En això hi crec. Però per caràcter som discrets. També ho són els actors i famosos catalans.
Com comença tot?
Els meus pares eren bacallaners. Anaven amb la típica parada de pesca salada, arengades, sardines i olives als mercats de la comarca. Des dels nou anys, el pare de vegades ja se m'emportava a les cinc del matí i em deixava sol vigilant que ningú no robés mentre ell feia un segon viatge.
I d'aquí a 160 supermercats.
Vam obrir el primer autoservei el 1974 a Manlleu. Una de les dependentes que va començar amb 16 anys encara és amb nosaltres. El 1979 muntem el primer a Vic, ja com a Bon Preu. Va ser una revolució. Vam tenir cues i va haver de venir la Guàrdia Urbana a posar ordre a l'entrada.
El seu pare va veure el creixement?
Va morir fa 20 anys, just abans d'inaugurar el primer súper a Barcelona. Estava molt orgullós del nostre èxit. Quan jo tenia 23 anys em va cridar i em va dir: "Veig que l'empresa t'agrada molt. Separarem el patrimoni familiar perquè la teva mare i jo no patim si t'equivoques, i pots tirar endavant amb el patrimoni empresarial". Té mèrit: en aquella època la gent volia manar fins a la tomba.
Li fa por el risc?
No m'espanta, però valorem molt les nostres forces. Fa tres anys ens vam endeutar amb cent milions d'euros per l'operació de compra de botigues Intermarché. Ho hem digerit en menys temps del que pensàvem, i hem anat tornant tots els diners religiosament. Quan apareix una oportunitat s'ha de ser decidit.
I sempre compren els locals...
Tots els que podem. La nostra política no és d'anar a lloguer. Som pocs els que ho fem. Zara n'és un.
Ajuda el país que un distribuïdor tan gran sigui de casa?
És important tenir el centre de presa de decisions al país i amb gent del país, perquè donem molt volum a molts proveïdors i generem cultura empresarial. A Europa cada país té la seva xarxa de distribució, i posen tots els bastons a les rodes perquè els altres no hi vagin. Aquí no. Aquí voldrien que ens envaïssin tots.
És ambiciós?
No pas personalment, però em considero un empresari, i has de ser ambiciós com a empresari. Has d'aprofitar totes les oportunitats per crear l'empresa més potent i més competitiva. Cada cinc anys doblem facturació.
Per tant, en deu anys tindrà 320 súpers?
Per què no? Hem facturat 700 milions d'euros i en podem facturar 1.500 sense gaires escarafalls només a Catalunya, perquè el model nostre té sentit, és competitiu, és ben valorat pel consumidor. Tenim un 7% o 8% del mercat català i podem doblar-lo tranquil·lament.
Quin és el secret de l'èxit?
Hem apostat per un assortit ampli i impecable de marques de referència, i per ser els millors en producte fresc, carn, peix, formatgeria, fleca, fruita. També la proximitat: ser a la vora del ciutadà i ser sensibles a les seves preocupacions, en quin idioma vol que l'atenguem, el nivell de comoditat, higiene, educació, tracte, establir-hi complicitats... Els productes Bon Preu intenten tenir la qualitat del líder i ser un 30% més barats. Donem l'oportunitat a fabricants relativament petits que tenen ofici però no tenen múscul financer per tirar endavant i donar sortida al gènere.
No són a la guerra de Mercadona o Lidl?
Fa deu anys algun guru em deia: "Quan vingui una crisi forta els que patireu de veritat sou vosaltres, perquè els discounters arrasaran". La realitat és que 4 anys després de la crisi nosaltres mantenim vendes i els competidors estan baixant un 6% o un 8%. El nostre target de clients pateix la crisi, però no amb tanta duresa.
Les marques blanques s'ho quedaran tot?
No. Les marques són insubstituïbles, i Catalunya és molt més de marques que Espanya. Amb les càpsules de cafè, Nestlé ha aconseguit doblar el consum. Les marques són necessàries, són les que han de fer la recerca per crear nous productes i donar nous serveis.
Però la publicitat de masses que les mantenia també es desmunta...
S'havien passat una mica. Ja els dèiem als fabricants que no podien carregar tanta publicitat sobre el preu del producte.
Com es nota la crisi a la caixa del súper?
La gent va amb més freqüència al punt de venda i la cistella mitjana baixa. Va més als establiments mitjans de proximitat. Els hípers pateixen més que els súpers. I hi ha traspàs de productes per preu: la vedella pateix més que el porc, i el pollastre i els ous creixen. La fleca ha baixat perquè ja no es tira tant pa i el que sobra es congela. La gent racionalitza més i actua més intel·ligentment.
Creu en la llibertat d'horaris?
No. Crec que tots els mercats tenen unes normes que els operadors han de complir. Les coses han de tenir una certa lògica. Hem d'obrir els festius que el client ens demana, quatre o cinc a l'any.
El petit comerç té futur?
Sí. Ha de buscar en què és bo i diferent dels grans, i hi ha camps en què el petit comerç és igual o millor, però s'ha d'especialitzar, tenir l'assortiment necessari, donar servei...
I el fenomen dels pakis ?
A nosaltres no ens permeten tenir ni una sola persona no assegurada, ni que algú faci més de 40 hores, i ens fan tancar a la nit. Doncs la llei ha de ser per a tots igual.
Amb la crisi ja no costa trobar gent disposada a treballar el cap de setmana?
Ara trobem més gent bona disposada a treballar com a peixaters o carnissers. Fa anys sempre teníem 40 o 50 llocs de treball pendents de cobrir.
Són porucs, com diu el tòpic, els empresaris d'aquí?
No, el català ha agafat la maleta i ha anat a vendre a la Conxinxina sense saber anglès i s'ha espavilat, i des que ha tocat competir a Europa és quan més bé ens ha anat.
S'emmiralla en algun empresari?
De jove admirava molt Duran Farell. Que fos capaç de donar peixet a CCOO en ple franquisme i tirar endavant empreses competitives té molt mèrit. Amancio Ortega, de Zara, és molt bo, i té una gran sensibilitat per a la seva gent.
Som emprenedors els catalans?
I tant, però el d'aquí no és el model Steve Jobs. És el model Josep Tarradellas, que venia de pagès i es va posar a curar embotits. A Catalunya sempre hem estirat el fil de l'ofici dels pares, afegint-hi visió empresarial.
Com veu la crisi?
Doncs que portem 4 o 5 anys i en passarem algun més, perquè és profunda i han de canviar qüestions profundes.
Les causes? O la culpa?
Els empresaris hem d'actuar, no ser tertulians. I, per tant, no vull teoritzar sobre temes en què ni els experts internacionals ni els millors acadèmics no es posen d'acord. Els països, les empreses i les famílies hem gastat més del que podíem gastar. I la banca s'hi ha lluït, i (tret d'honroses excepcions) no estan fent el seu paper que és finançar el sistema. És gravíssim!
Amb Spanair ha tingut un disgust gran?
A ningú li agrada perdre un milió d'euros, però el que em molesta és que s'ha atacat el projecte de país que hi havia darrere. Era molt complicat, i amb tots els enemics que han jugat brut i en plena crisi ha estat impossible. L'equip directiu i Ferran Soriano han fet tot el que han pogut i més. ¿Però creus que si aquest país tingués un estat, Spanair se n'hauria anat a fer punyetes? ¿Creus que Iberia i la seva filial existirien sense un estat al darrere?
Catalunya encara té molt pes econòmic a Espanya?
Sí. I, amb la caiguda de tots els muntatges financers, igual o més. El que passa és que la indústria catalana pateix molt i els empresaris tenen molts problemes per sobreviure.
Veurà Catalunya independent?
Tinc esperança d'arribar a ser un país normal que es governi a ell mateix. Tenim dret a voler un país ric, amb qualitat de vida, amb respecte pels col·lectius més marginals i més indefensos, a tenir una llei que ajudi els emprenedors, una llei de recerca. Jo crec que és legítima aquesta aspiració. El problema és qui lidera tot això. Els empresaris no hem de liderar el procés cap a la independència, però sí donar-hi suport.
El pacte fiscal el tindrem?
Penso que el president Mas sap que els espanyols no el donaran. Si tu estàs en una negociació i saps que l'altra part probablement no farà res, per què has de cedir? Algun dia hi haurà alguna humiliació més, i potser hi haurà un tancament de caixes. Si la Generalitat no liquidés els comptes a Madrid, tindrien un problema gros.
Com veu el president Mas?
Els anys d'oposició li han anat molt bé. Toca de peus a terra, té sentit comú, no té por d'encarar els problemes. Crec que veu que amb Espanya no té sortida, però si fa un pas endavant no vol girar-se enrere i quedar-se sol. El ridícul no el vol fer.
La reforma laboral és la que volia com a empresari?
És una condició necessària per tornar a créixer, però cal resoldre el sistema financer i que hi hagi diners per finançar les empreses o no ens en sortirem. Si no es capitalitza la banca i no s'assumeixen les pèrdues que hi ha de veritat, tampoc avançarem.
El treballador hi surt perdent molt amb la reforma?
S'haurà de treballar més hores i guanyar el mateix. O treballar amb més eficiència i no malgastar tant. Cal incentivar l'esforç, els resultats, ser competitius, no apujar sous de manera artificiosa.
Treballa molt?
De 8 del matí a 9 del vespre. I tots els dissabtes al matí tenim comitè de direcció fins a les 3 de la tarda, des de fa 30 anys. I m'emporto papers a casa. Però és que a mi m'agrada molt aquesta feina. M'ho passo molt bé coordinant uns equips directius tan potents com els que tenim a Bon Preu.
http://www.ara.cat/premium/cronica/JOANFONT-Als-muntar-parada-mercat_0_657534258.html
diumenge, 4 de setembre del 2011
Jordi Pujol insta l'empresariat a apostar pel pacte fiscal si vol frenar l'ascens de l'independentisme
L'ENCAIX DE CATALUNYA A ESPANYAL'expresident de la Generalitat diu en una carta a 'La Vanguardia' dirigida a un “amic” empresari que només una reacció ferma, decidida, unitària i sense renúncies de tots els actors polítics, econòmics i socials en defensa de la personalitat nacional catalana pot impedir una situació de ruptura que reconeix que “espanta"
REDACCIÓ
Barcelona | Actualitzada el 04/09/2011 16:57
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol insta els actors econòmics, polítics i socials a treballar tots junts per fer canviar d'actitud Espanya i evitar així que segueixi creixent el sentiment independentista. Pujol ho diu en una carta al diari La Vanguardia que dirigeix a un “amic” seu empresari que, en una conversa -explica- li ha traslladat la seva preocupació per les conseqüències que podria tenir per la seva empresa un eventual procés d'independència, després de constatar que cada vegada es troba amb més gent partidària de l'emancipació nacional. Pujol, que admet que assegura que comparteix la preocupació, també posa d'exemple que Eslovènia, Estònia o Eslovàquia van superar “positivament” aquesta situació després de la seva independència.
“Ara ja té sentit pensar que la independència seria la solució lògica” al menyspreu d'Espanya, assegura l'expresident, que convida els empresaris de prestigi i la societat a tancar files amb el Govern sense renúncies interessades en la defensa de la dignitat de Catalunya en aspectes com el pacte fiscal o la llengua. Demana un alt nivell de compromís real, no aparent, que reconeix que també té “riscos” però que són “menors que la dissolució de la personalitat de Catalunya i la gradual decadència econòmica i social”. Perquè arribat el cas, aquesta situació també seria letal per a l'empresa catalana: “Si no reaccionem de veritat -de veritat, repeteixo, no només aparentant-ho- ens convertiran en una societat amorfa i sense empenta, i això també t'afectarà”.
http://www.ara.cat/politica/Pujol-por-independencia-empresaris-compromis_0_548345494.html
Article a la Vanguardia (versió en castellà):
A gente que se asusta
Si se entendiera que la actitud hacia Catalunya ha de cambiar, podría darse un giro en la política española
04/09/2011
JORDI PUJOL
A los que se asustan. Y a los que no se asustan, pero que se tendrían que asustar. Que son muchos. De hecho muchos, casi todos nos tendríamos que asustar. Y para nuestro país y para nuestra sociedad, según cómo, quizá sería bueno que nos asustáramos. ¿Asustarse de qué? ¿Preocuparse por qué? ¿Por la crisis económica? No únicamente. Este artículo es resultado de una conversación con un buen amigo. Que está asustado, sobre todo, por la crisis económica. Con razón. Pero que no me llama por eso. Le asusta más el hecho de que, según me dice, encuentra a más gente que antes que se declara independentista. Y le preocupan, sobre todo, las consecuencias que eso podría tener para su empresa, que si bien exporta bastante, y cada vez más, sigue teniendo a España como su mercado principal. Teme consecuencias negativas por posibles boicots (reconoce que, hasta ahora, de efectos mínimos) o por pérdida de todo o buena parte del mercado español si Catalunya se convirtiera en país independiente. Eso sería largo de discutir y de respuesta no del todo segura. Pero admitamos que al menos, en un primer momento, este empresario amigo mío –y otros, naturalmente– se vieran perjudicados por la independencia de Catalunya. Expertos que han estudiado esta cuestión en diversos casos de independencia valoran de forma diversa las consecuencias económicas y empresariales de una separación. Y Estonia, por ejemplo, o Eslovaquia o Eslovenia, han superado positivamente la instauración de su independencia. Pero el objetivo de este artículo no es tranquilizar a mi amigo y otros como él ante una supuesta independencia de Catalunya, sino hacerle entender que si eso le da miedo, lo que ha de hacer es ayudar a que el sentimiento independentista catalán no se incremente.
Y precisamente mi amigo puede ayudar a eso. Y me propongo explicarle cómo.
Antes, sin embargo, he de confesar a mi amigo –aunque él ya lo sabe– que personalmente, después de más de sesenta años de actuar en muchos terrenos –el de las ideas, el económico, el político, el de la solidaridad con el conjunto del Estado, el político, etcétera– en un sentido no independentista –más aún, un sentido de lo que hemos llamado un buen encaje de Catalunya en Espanya–, ahora ya no tengo argumentos para seguir haciéndolo. Ahora ya tiene sentido pensar que la independencia sería la solución lógica. Pero no niego que eso a mí también me preocupa. Como le asusta a él. No por mi empresa, que no tengo ninguna. Sino porque habría sido mejor, en muchos aspectos, que la política del encaje hubiera tenido éxito. Pero ha fracasado. Y cada vez es más evidente que los grandes partidos españoles, y la opinión pública española, y la publicada también, no quieren saber nada. Y es que hay un propósito claro de ir diluyendo el autogobierno catalán, de ir arrinconando la identidad catalana, de ir poniendo trabas a la cohesión de nuestra sociedad, de ir frenando nuestra economía.
Todo ello me asusta. Me asusta que la política de residualización de Catalunya pudiera triunfar. Y me asusta lo que habría que hacer para evitarlo. Es decir, que no es sólo mi amigo industrial el que se asusta. Ni muchos como él, y no todos empresarios, sino gente muy diversa.
Pero ya que está asustado, lo que quiero decir a mi amigo –y a muchos como él– es que pueden intentar que las cosas vayan de un modo que no les haga falta asustarse. ¿Cómo? Si invirtieran todo su peso, de una manera abierta y comprometida, en hacer entender que la actitud de España hacia Catalunya ha de cambiar, podría ser que se produjera un giro sustancial en la política española. Hay que convenir que es difícil, pero el riesgo de lo que puede pasar es lo suficientemente grande como para que mi amigo, y muchos más, jueguen fuerte en este sentido. Y pueden hacerlo. El resultado no es seguro, pero lo que se juega mi amigo, y muchos más, y el país es de suficiente trascendencia como para que lo intenten. Que lo intenten de verdad.
Durante los próximos meses y los próximos años –pocos años, el tiempo se acaba para unos y otros– se producirán situaciones en que todo el mundo deberá actuar dando la cara. De verdad. Una de estas situaciones será el pacto fiscal. ¿Habrá de defenderlo el gobierno de la Generalitat él solito, acompañado de un tímido y medio a escondidas apoyo de sectores sociales muy determinados –desde los empresariales a los sindicales, pasando por el mundo intelectual–, o estos sectores y otros lo defenderán con rotundidad? El tema de los partidos políticos y de su grado de unidad es otro que ya se verá, pero que nadie puede utilizar como excusa para justificar ningún tipo de timidez. Y, por cierto, es muy probable que el tema del pacto fiscal se vea agravado por la aplicación que los grandes partidos españoles y las instituciones españolas querrán hacer del reciente acuerdo de equilibrio presupuestario.
Es muy posible que se produzca otra situación crítica en el tema lingüístico. En el del catalán en la Administración y sobre todo, especialmente grave, en la escuela. Y eso sería un casus belli. Menciono estos dos grandes posibles conflictos en un futuro probablemente próximo. Hay más.
Todo eso asusta. Debe asustar a todo el mundo. Asusta el conflicto, y sus posibles consecuencias –como bien dice mi amigo–, pero también asustaría que el país aceptara que se lo empujara hacia el ahogo económico, hacia la creciente dificultad en atender a las necesidades sociales de los ciudadanos y, por lo tanto, a su cohesión. Y hacia la insolvencia de las finanzas públicas de la Generalitat, hacia el ahogo económico, hacia una asfixia creciente de los elementos básicos de nuestra identidad como país, empezando por la lengua.
Por tanto, a mi amigo le digo: "Yo tampoco me querría tener que asustar. Incluso por coherencia con sesenta años de compromiso político, social y nacional. Y entiendo que desees no tener que asustarte. Pero eso sólo lo podemos evitar con una acción muy decidida, rotunda, enérgica de todos juntos. De los políticos, evidentemente, pero también, y tanto o más que de los políticos, de gente como tú. Que sois muchos, con prestigio y autoridad cívica y moral... Y con motivo para estar asustados. Como tanta gente.
Una actitud y una reacción de verdad. No del estilo "te reclamo eso, pero tú ya me entiendes...". No para quedar bien o medio bien (medio bien, pero que no engaña ni a los de allí ni a los de aquí), sino con el riesgo de que este compromiso pueda comportar. Que siempre será menor que la disolución de la personalidad de Catalunya y nuestra gradual decadencia económica y social.
Querido amigo, poco o mucho todos estamos asustados. O habríamos de estarlo.
También lo tendría que estar España que ha pasado en cinco años de creerse quién sabe quién y de la mentalidad de nuevo rico a tener que reconocer sus errores. Y a bajar unos cuantos peldaños. Bastantes. De golpe. Y que, por tanto, habría de intentar sumar y no restar, de fortalecer activos y valores aunque sean catalanes. Pero todo indica que no lo hará. Y Catalunya no puede esperar mucho. Sólo iremos adelante por nuestro esfuerzo, nuestro fortalecimiento interno y la preservación de nuestra dignidad. Y por no tener miedo. Es menester que seamos prudentes, pero sin renunciar. Entre otras cosas, porque si no reaccionamos de verdad –de verdad, repito, no sólo aparentándolo–, nos convertirán en una sociedad amorfa y sin empuje, y esto también te afectará a ti.
http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110904/54211841715/a-gente-que-se-asusta.html
dissabte, 16 d’abril del 2011
Les AMPA catalanes se separen de les associacions de pares espanyoles
SOCIETAT 
ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DIVENDRES, 15 D'ABRIL DE 2011 17:19 H
( 13 vots )L'Assemblea General de la FaPaC celebrada el passat 9 d'abril a Lleida va decidir separar-se de la Confederación Española per ser fidel al replantejament del seu funcionament i poder treballar a través de la participació territorial. Els motius de la separació són tres: des del punt de vista organitzatiu la FaPaC considera que la CEAPA 'no funciona de manera federal [...] i representa poc l'actual model d'administracions educatives de l'Estat espanyol'. Un altre motiu és l'econòmic, ja que 'la manca de recursos i serveis rebuts com a federació membre, així com en l'escàs reconeixement al seu pes específic, malgrat que la FaPaC representa una quarta part de la Confederación'. Finalment, el darrer argument passa perquè 'la FaPaC ha estat federació promotora de CEAPA l'any 1979 i ha ocupat la seva presidència, des d'on hya intentat canviar la línia i caràcter de la Confederació, malgrat que ha estat del tot impossible'.
Així doncs, a partir d'ara, la FaPaC, amb 2.025 AMPA associades continuarà les seves relacions amb la Generalitat de Catalunya i aprofitarà els àmbits competencials en educació de l'Estat espanyol i de la Unió Europea, per tal d'obrir canals de comunicació i de relació. Aquesta decisió respon a la missió de la FaPaC aprovada fa dos anys i a la renovació dels seus Estatuts en l'Assemblea de l'any passat. La FaPaC continuarà centrant la seva acció en potenciar la participació territorial i en iniciar actuacions enfocades a establir relacions amb la resta de federacions europees dins d'un Pla de relacions internacionals
http://www.directe.cat/noticia/146346/la-federacio-catalana-d-ampes-abandona-la-confederacion-espanola
ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DIVENDRES, 15 D'ABRIL DE 2011 17:19 HAtribueixen la decisió a un desacord amb el funcionament i a una manca de recursos econòmics
La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) ha decidit abandonar la Confederación Española de Asociacionesde Padres y Madres de Alumnos (CEAPA) per no estar d'acord en el seu funcionament organitzatiu i per la manca de recursos que rep en proporció al seu pes dins de la Confederació. Així doncs, d'ara endavant la FaPaC continuarà les seves relacions amb la Generalitat de Catalunya i aprofitarà els àmbits competencials en educació de l'Estat espanyol i de la Unió Europea, per tal d'obrir canals de comunicació i de relació.
COMPARTEIX
BuzzETIQUETES
ACTUALITAT
( 13 vots )Així doncs, a partir d'ara, la FaPaC, amb 2.025 AMPA associades continuarà les seves relacions amb la Generalitat de Catalunya i aprofitarà els àmbits competencials en educació de l'Estat espanyol i de la Unió Europea, per tal d'obrir canals de comunicació i de relació. Aquesta decisió respon a la missió de la FaPaC aprovada fa dos anys i a la renovació dels seus Estatuts en l'Assemblea de l'any passat. La FaPaC continuarà centrant la seva acció en potenciar la participació territorial i en iniciar actuacions enfocades a establir relacions amb la resta de federacions europees dins d'un Pla de relacions internacionals
http://www.directe.cat/noticia/146346/la-federacio-catalana-d-ampes-abandona-la-confederacion-espanola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)