A Espanya diuen que tothom va donar suport a Barcelona 92...

A Espanya diuen que tothom va donar suport a Barcelona 92, i que hem de fer el mateix, aquí veiem el dia de la inaguració:

Catalunya perd en 15 hores el triple de diners que recapta La Marató

Bernat Ferrer | Actualitzat el 18/12/2011 a les 10:43h

El plató 1 dels estud Foto: ACNLa campanya solidària de TV3 acostuma a recaptar uns 7-8 milions d'euros. Al llarg de les 15 hores que dura, el país envia 27 milions cap a l'Estat espanyol, que mai no retornen

Imatge del marcador en finalitzar La Marató de l'any passat. Foto: TV3. 

La Marató que TV3 organitza cada any pels volts de Nadal acostuma a recaptar entre sis i vuit milions d'euros a partir de petits donatius de milers de catalans, diners que la cadena destina a fomentar i promoure la recerca biomèdica d'excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació. Concretament, la Marató d'enguany, que ja ha començat, està destinada a la regeneració i transplantament d'òrgans i de teixits .

La Marató de l'any passat, centrada en les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, va recaptar8.735.103 euros; la del 2009, centrada en les malalties minoritàries, en va aconseguir 7.120.569; la del 2008, dedicada a les malalties mentals, 6.972.341; la del 2007, per a les malalties cardiovasculars, 7.885.378...

La gala solidària de TV3 té 15 hores de durada, durant les quals els catalans poden trucar i fer el seu donatiu. Però durant aquestes mateixes 15 hores, aquests mateixos catalans envien a l'Estat espanyol 27.000.000 euros en impostos que mai els retornen, segons les dades que va fer públiques el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que va xifrar el dèficit fiscal català del 2009 en un 8,4% del PIB català, uns 16.500 milions d'euros anuals.

Segons que ressalta CiU, la dada donada per Mas-Colell significa que Catalunya paga a l'Estat espanyol 500 euros cada segon , o bé, en números absoluts, 16.500 milions d'euros "que no tenen cap tipus de retorn ni generen cap benefici per als catalans. Són diners que donem a l'Estat sense rebre absolutament res a canvi". O bé, dit amb d'altres paraules, "cadascun dels ciutadans de Catalunya paga anualment a l'Estat espanyol 2.200€ sense rebre a canvi cap tipus de servei ni de prestació".

De fet, el propi Josep Antoni Duran i Lleida, va incloure a la seva web de campanyaduran2011.cat un comptador de quin és el dèficit fiscal català, que encara avui avança a una velocitat de 500 euros per segon.

http://www.naciodigital.cat/noticia/37895/catalunya/perd/hores/triple/diners/recapta/marato

EDITORIAL El Periódico: 'Líders en altruisme'

MÉS INFORMACIÓ

• Els donants de més de 60 anys fan pujar el ritme dels trasplantaments

De la mateixa manera que ens queixem pels baixos índexs de segons quins paràmetres econòmics o del suport pressupostari que reben l’educació i la investigació, ens hem d’alegrar per xifres com les que acaba de proporcionar el Ministeri de Sanitat i Política Social referides als donants a Espanya i, com a conseqüència, al nombre de trasplantaments d’òrgans vitals, un 1,8% i un 2,1% superiors, respectivament, a les dades del 2008.

Un país s’ha d’enorgullir de comptar amb una ciutadania tan conscienciada i compromesa, amb uns índexs que, doblant la mitjana europea i vuit punts per sobre de la taxa dels Estats Units, se situen com els més alts del món: 34,3 donants per cada milió d’habitants. Hi contribueix, sens dubte, la reconeguda qualitat i les prestacions ofertes per la medicina pública i les campanyes a favor d’un acte tan solidari i altruista, però també una profunda convicció de la població, que sent la necessitat de ser útil a la societat més enllà de la mort, cosa que sembla molt senzilla de formular i que, a la pràctica, dista molt de ser-ho. En aquest mateix àmbit, però fins i tot amb més dosis de sacrifici personal, s’ha de computar l’augment extraordinari (un 50%) dels trasplantaments renals de donant viu i, des d’una altra perspectiva també de compromís social, la donació de cossos a la ciència.

El país se n’ha d’enorgullir. Xifres com aquestes no només ens permeten ser líders en una llista tan honorable, sinó que són, al mateix temps, un incentiu perquè la taxa no deixi de superar rècords històrics. És una bona notícia que ens redimeix com a societat i que emet un certificat de bona salut ètica.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677350&idseccio_PK=1006&h=100112