En un dur informe al juliol, la Comissió Nacional dels Mercats i la
Competència (CNMC) va deplorar per ineficient i
contrari a la lògica del mercat el model de gestió centralitzada que vol
perpetuar el govern del PP amb la privatització parcial d’Aena. La CNMC
va demanar que es faci d’aeroport en aeroport i no com un lot, tal com
té previst l’executiu espanyol, perquè la gestió centralitzada és “una
excepció” en l’entorn europeu i ha “provocat ineficiències”. A més,
l’organisme va criticar que hi hagi una “caixa comuna” amb què els
aeroports rendibles “sufraguen els deficitaris”, un model “inadequat a
les necessitats del mercat”. La ministra de Foment, Ana Pastor, però, no
fa cas a Competència i tirarà endavant la privatització parcial i en
lot. [extret de l'ARA]
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ofec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ofec. Mostrar tots els missatges
diumenge, 31 d’agost del 2014
diumenge, 14 de juliol del 2013
La Federació de Municipis de Catalunya es manifesta en defensa de l'esport amateur català
Uns 200 assistents s'han reunit a l'Auditori del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona
Reunió a l’Auditori del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona
La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) s'ha manifestat aquest
dimecres en defensa de l'esport amateur català i considera un atac
gravíssim les actuacions inspectores a les entitats esportives
catalanes. Uns 200 assistents s'han reunit en una jornada per
reivindicar el sistema esportiu a l'Auditori del Col·legi d'Arquitectes
de Barcelona.
La Federació de Municipis de Catalunya sol·licitarà al Govern espanyol ampliar la moratòria en les actuacions inspectores a les entitats esportives sense ànim de lucre en l'àmbit de l'esport no professional fins a produir-se un canvi normatiu que contempli la realitat de l'esport de base i amateur. A més, proposarà al govern de la Generalitat l'encàrrec d'un informe jurídic a un despatx de reconegut prestigi i experiència per tal que elabori una proposta normativa que contempli aquestes realitats i que garanteixi la seguretat jurídica de les entitats esportives. També instarà el Parlament de Catalunya a traslladar al Congrés de Diputats la necessitat d'efectuar els canvis legislatius necessaris per preservar els valors socials de la tasca realitzada per aquest col·lectiu.
La Federació de Municipis reitera la necessitat d'anar conjuntament amb el govern de la Generalitat, les entitats municipalistes, les entitats locals, les federacions esportives i la resta d'entitats vinculades al sector esportiu.
La Federació de Municipis de Catalunya sol·licitarà al Govern espanyol ampliar la moratòria en les actuacions inspectores a les entitats esportives sense ànim de lucre en l'àmbit de l'esport no professional fins a produir-se un canvi normatiu que contempli la realitat de l'esport de base i amateur. A més, proposarà al govern de la Generalitat l'encàrrec d'un informe jurídic a un despatx de reconegut prestigi i experiència per tal que elabori una proposta normativa que contempli aquestes realitats i que garanteixi la seguretat jurídica de les entitats esportives. També instarà el Parlament de Catalunya a traslladar al Congrés de Diputats la necessitat d'efectuar els canvis legislatius necessaris per preservar els valors socials de la tasca realitzada per aquest col·lectiu.
La Federació de Municipis reitera la necessitat d'anar conjuntament amb el govern de la Generalitat, les entitats municipalistes, les entitats locals, les federacions esportives i la resta d'entitats vinculades al sector esportiu.
Contingut relacionat
- La Unió de Federacions Esportives de Catalunya insta els grups parlamentaris a actuar
- Les federacions catalanes s'uneixen per fer força contra les inspeccions fiscals
dimarts, 11 de desembre del 2012
Espanya prepara l’assalt definitiu a “La Caixa”
10 de desembre de 2012 05:00 h
El decret de Guindos pren a Catalunya i Euskadi el control de les fundacions
Ho diu clar i en espanyol el mateix diari en el seu article, aquest és un decret fet a mida per agafar les competències en temes de caixes d’Euskadi i Catalunya, que és on queden les dues caixes més importants - les caixes basques i La Caixa-, el Govern Espanyol no s’atura i comença a posar tots els mecanismes possible per fer fracassar el dret a decidir.
El Govern Espanyol no fa un decret sense el vist i plau d’Isidre Fainé
El silenci de Fainé dels últims mesos podria fer pensar en un pacte amb el Govern Espanyol per part del directiu de La Caixa, per poder seguir movent els fils a canvi que Madrid passi a controlar l’entitat. Sense el vist i plau d’Isidre Fainé el Govern Espanyol no hagués fet un decret tant o més centralista que en èpoques franquistes. Ens tornen a robar, ja no es conformen amb l’espoli de 16.000 milions sinó que ara ens roben el control dels més de 300.000 milions en dipòsits i els més de 40.000 de liquiditat que té l’entitat catalana.
Una veritable espanyolització de La Caixa
Segons El País el decret és una veritable andanada a la línia de flotació de la Generalitat de Catalunya, entre altres preveu que el trasllat de la seu no necessitarà el vist i plau del Govern de Catalunya, i tampoc cap autorització de la Generalitat per la fusió amb altre entitats.
L’acord de Govern entre CiU i ERC ha e donar resposta al nou atac del Govern Espanyol contra Catalunya
Primer va ser boicotejar la proposta republicana de posar un import a les transaccions bancàries, creant la figura impositiva per a cost zero i ara vol treure el control de La Caixa al Govern de Catalunya i fer augmentar la sagnia financera i les dificultats per exercir el dret a decidir. Cal doncs una resposta als nous robatoris que Espanya ens vol infligir. No s’entendria que davant els nous espolis, els catalans estiguéssim quiets.
http://www.directe.cat/noticia/264770/espanya-prepara-lassalt-definitiu-a-la-caixa
Espanya prepara l’assalt definitiu a “La Caixa”
Segons avança "El País", el Govern Espanyol té preparat un decret per tal de passar a controlar les poques caixes que han sobreviscut a la crisi i treure poder a Euskadi i Catalunya
Segons explica "El País" de forma clara i molt èxplicit en el seu titular, “La fi del poder autonòmic a les caixes.”, amb l’excusa que és Europa qui imposa nous mecanismes de control, el ministre de Guindos vol recuperar el control de les poques caixes sanes que queden, el decret estableix mecanismes per tal que les fundacions propietàries de les caixes passin a estar sota control del Govern de l’estat espanyol, i la decisió afecta bàsicament a dos governs; el d’Euskadi i el de Catalunya, territoris que, segons ells diuen, un dia o altre plantejaran l’exercici del seu dret a decidir. El Govern de l’estat ja ha començat a posar tots els impediments possibles al dret a decidir i té clar que el control econòmic és clau, deixar Catalunya sense el control de “La Caixa” és igual a dificultar el procés sobiranista endegat a Catalunya per la força dels vots. En el nou embat dEspanya, Fainé hi té un paper.
Comparteix
Actualitat
19
( 12 vots )
Ho diu clar i en espanyol el mateix diari en el seu article, aquest és un decret fet a mida per agafar les competències en temes de caixes d’Euskadi i Catalunya, que és on queden les dues caixes més importants - les caixes basques i La Caixa-, el Govern Espanyol no s’atura i comença a posar tots els mecanismes possible per fer fracassar el dret a decidir.
El Govern Espanyol no fa un decret sense el vist i plau d’Isidre Fainé
El silenci de Fainé dels últims mesos podria fer pensar en un pacte amb el Govern Espanyol per part del directiu de La Caixa, per poder seguir movent els fils a canvi que Madrid passi a controlar l’entitat. Sense el vist i plau d’Isidre Fainé el Govern Espanyol no hagués fet un decret tant o més centralista que en èpoques franquistes. Ens tornen a robar, ja no es conformen amb l’espoli de 16.000 milions sinó que ara ens roben el control dels més de 300.000 milions en dipòsits i els més de 40.000 de liquiditat que té l’entitat catalana.
Una veritable espanyolització de La Caixa
Segons El País el decret és una veritable andanada a la línia de flotació de la Generalitat de Catalunya, entre altres preveu que el trasllat de la seu no necessitarà el vist i plau del Govern de Catalunya, i tampoc cap autorització de la Generalitat per la fusió amb altre entitats.
L’acord de Govern entre CiU i ERC ha e donar resposta al nou atac del Govern Espanyol contra Catalunya
Primer va ser boicotejar la proposta republicana de posar un import a les transaccions bancàries, creant la figura impositiva per a cost zero i ara vol treure el control de La Caixa al Govern de Catalunya i fer augmentar la sagnia financera i les dificultats per exercir el dret a decidir. Cal doncs una resposta als nous robatoris que Espanya ens vol infligir. No s’entendria que davant els nous espolis, els catalans estiguéssim quiets.
http://www.directe.cat/noticia/264770/espanya-prepara-lassalt-definitiu-a-la-caixa
dimecres, 21 de novembre del 2012
Pensiones
Adjunto podéis ver un documento pdf sacado directamente de la web del ministerio de hacienda.
La dirección general de costes de personal y pensiones publicas, dependiente de la secretaría de estado de presupuestos y gastos publica informaciones tan esclarecedoras como ésta.
Tras las amenazas de algunos políticos populares, socialistas y de Ciudadanos sobre la imposibilidad
de pagar las pensiones a los jubilados catalanes después de la independencia, decidí informarme
directamente sobre el tema, para evitar los “filtros” que ponen todos los medios de comunicación.
Debo confesar que lo que me llevó a hacer la consulta fue el miedo,
pensando que Cataluña no podria pagar las pensiones.
Y cuál ha sido mi sorpresa al ver que:
Comunidad de Madrid.......................................................... 6.489.680 habitantes
Pensiones pagadas septiembre 2.012 .............................. 154.797.342,94 €
Catalunya............................................................................ 7.539.618 habitantes
Pensiones pagadas septiembre 2.012 ................................ 75.370.808,80 €
Cómo es posible que la Comunidad de Madrid,
con un millón de habitantes menos,
gaste en pensiones el doble que toda Cataluña?
La dirección general de costes de personal y pensiones publicas, dependiente de la secretaría de estado de presupuestos y gastos publica informaciones tan esclarecedoras como ésta.
Tras las amenazas de algunos políticos populares, socialistas y de Ciudadanos sobre la imposibilidad
de pagar las pensiones a los jubilados catalanes después de la independencia, decidí informarme
directamente sobre el tema, para evitar los “filtros” que ponen todos los medios de comunicación.
Debo confesar que lo que me llevó a hacer la consulta fue el miedo,
pensando que Cataluña no podria pagar las pensiones.
Y cuál ha sido mi sorpresa al ver que:
Comunidad de Madrid.......................................................... 6.489.680 habitantes
Pensiones pagadas septiembre 2.012 .............................. 154.797.342,94 €
Catalunya............................................................................ 7.539.618 habitantes
Pensiones pagadas septiembre 2.012 ................................ 75.370.808,80 €
Cómo es posible que la Comunidad de Madrid,
con un millón de habitantes menos,
gaste en pensiones el doble que toda Cataluña?
dimarts, 6 de novembre del 2012
"A VIVIR QUE SON 2 DIAS"
> Real, como la vida misma.
>
> Éramos cuatro en mi familia. matrimonio y dos hijos en edad de ir al
> instituto. Vivíamos en la ciudad y solo trabajaba uno de nosotros. Al
> mes entraban en casa 1.100
>
> euros.
> Nos hablaron del PER y pensando en ello decidimos vender el piso e
> irnos a un pueblo andaluz cuyo alcalde era un amigo de mis tiempos
> juveniles.
>
> Hablé con mi amigo, vendimos el piso de la capital, de 3 dormitorios,
> por 245.000 euros. Compramos en el pueblo un trozo de finca de
> aproximadamente unas dos Has. de regadío y una casa de 4 dormitorios.
> Todo ello nos costó 205.000 euros.
>
>
> Arreglamos todos los papeles con la ayuda de nuestro conocido el
> alcalde y nos apuntamos mi esposa y yo al PER.
>
> Empezamos a recibir cada uno 600 euros x 2 = 1.200 euros al mes.
> Sin trabajar. Más de lo que ganaba al mes en la ciudad trabajando. Al
> tener con el PER todo el tiempo libre pude dedicarme a hacerlo en
> nuestra finca, en donde incluso teníamos animales domésticos.
>
>
> De la finca empezamos a sacar dos cosechas anuales por un importe
> aproximado de 4.500 euros en cada cosecha. Eso sí, el trabajo lo
> hacíamos entre los dos, sin ayuda
> exterior y, claro está, sin pagar a la SS, ni impuestos, ya que éramos
> “pobres” obreros parados acogidos al PER.
>
>
> Al final del año el ingreso de la familia se multiplicó, y la crisis
> es para los demás.
> ¡Ah!, como oficialmente somos pobres, pobres, nos han dado becas para
> los niños y los tenemos en la ciudad con los abuelos estudiando.
> Cuando terminen los estudios, como ya
>
> serán mayores de edad, si no se colocan, nos los traeremos al pueblo y
> los apuntaremos al PER hasta que se coloquen: otros 1.200 euros al
> mes, y así sin problemas gracias al PER.
> Cuando se nos acabe el PER nos haremos con las veinte jornadas que
> necesitamos y otra vez al PER. Y cuando llegue la jubilación, tanto mi
> esposa como yo la tenemos asegurada,
>
> ……¡¡¡Viva el PER!!!!
> ¡Ah! Y ahora en una cuentita ahorrando lo que podamos, por si se os
> ocurre votar mal y se nos acaba esto, tener un buen plan de pensiones.
> Señores, sean espabilados y actúen, que si padecen crisis es porque
> quieren, no piensan o piensan poco.
>
> Y cuando lleguen elecciones… ¿saben a quién votamos? ....
> Al PSOE al partido de los trabajadores.
> Pues sí, ¿a quién si no?.
>
> 2.400.000 andaluces cobran el PER desde hace años y son los 2.400.000
> votos seguros del PSOE porque les quita el dinero a los trabajadores
> que trabajan para dar la PAGA DEL PER y crear holgazanes vitalicios
divendres, 26 d’octubre del 2012
Madrid se autodeclara principal puerto español de cruceros
25/10/2012
“Aquí no hay playa” como diría el grupo de la movida
madrileña Los refrescos; pero hay cruceros, según la Comunidad de
Madrid. Tantos, que la capital española ha decidido reivindicarse como
principal puerto del país. El coordinador de Asuntos Económicos de
Madrid, Javier Conde, subrayó que Madrid es "el puerto con mayor
proyección internacional", ya que recibe a 5,23 millones de pasajeros al
año procedentes del sector cruceros.En este sentido, Conde argumentó que aunque la capital no tiene mar "tiene mucho que ofrecer" con una "oferta extensa y variada" y una posición estratégica "perfecta" para la ubicación de sedes de navieras. Recordó que la capital recibe a ocho millones de turistas anualmente, cuya aportación al PIB es "cercano al 8%, con 180.000 trabajadores y que hacen una ciudad abierta, amable y hospitalaria".
Un puerto llamado España
Pero abriendo el campo de visión a toda España, el Ministerio de Fomento prevé que el sector cruceros vuelva a crecer en 2014 con tasas de entorno al 4%, "inferiores a la de años precedentes", y pidió este jueves, en el marco de la II edición International Summit Cruise en Madrid, un reconocimiento al "esfuerzo institucional" en materia de bonificaciones.
http://www.02b.com/es/notices/2012/10/madrid_se_autodeclara_principal_puerto_espanol_de_cruceros_4299.php
dijous, 25 d’octubre del 2012
Un informe del Govern alerta d'una "invasió competencial" que "perjudica l'activitat econòmica"
Així ho ha explicat el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, que al
maig va anunciar que s'encarregava aquest informe l'Institut d'Estudis
Autonòmics
El Govern, reunit en el consell executiu d'aquest dimarts / ACN
"Les duplicitats són molt generalitzades", ha denunciat Homs, en matèria de turisme, serveis socials, habitatge, indústria i relacions laborals. "Es basen en una interpretació esbiaixada de la Constitució", ha lamentat el portaveu de l'executiu, que s'ha queixat també de la "manca de seguretat jurídica" existent a Espanya.
Homs ha passat bona part de l'explicació d'aquest informe de l'IEA explicant dades que situen Espanya com un dels països amb menys seguretat jurídica del món i on la burocràcia és més nociva a l'hora de crear empreses. "Hi ha indicadors que situen l'estat al nivell d'Uganda", ha resumit el portaveu.
http://www.ara.cat/politica/Francesc_Homs-Consell_Executiu-Govern_0_797320397.html
diumenge, 30 de setembre del 2012
dissabte, 23 de juny del 2012
"Papa, per què el Barça porta "Qatar foundation" a la seva samarreta?"
Una veritat com un temple. Santa innocència la dels infants, o no?
Conversa entre fill i pare...
- Papa, per què el Barça porta "Qatar foundation" a la seva samarreta?
- Perquè els paguen molts diners cada any.
- Aleshores, per què Espanya no porta "Catalunya" a la seva samarreta??????
Conversa entre fill i pare...
- Papa, per què el Barça porta "Qatar foundation" a la seva samarreta?
- Perquè els paguen molts diners cada any.
- Aleshores, per què Espanya no porta "Catalunya" a la seva samarreta??????
dijous, 14 de juny del 2012
Geografia de Catalunya de Flos i Calcat
Un segle desprès tot segueix igual o pitjor
El llibre que us envio és la Geografia de Catalunya de Flos i Calcat.
Inicis del segle XX per situar-nos.
Edició facsímil
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12472749922389384210435/index.htm
Aneu directament a la plana 90 / 91
Canviant pessetes per euros, no sé de què em sona la història aquesta
El llibre que us envio és la Geografia de Catalunya de Flos i Calcat.
Inicis del segle XX per situar-nos.
Edició facsímil
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12472749922389384210435/index.htm
Aneu directament a la plana 90 / 91
Canviant pessetes per euros, no sé de què em sona la història aquesta
dimecres, 13 de juny del 2012
Fins i tot podem perdre “La Caixa”
10 de juliol de 2012 22:35 h
Fins i tot podem perdre “La Caixa”
Entre les condicions per rescatar la banca, Brussel•les exigeix que les caixes no tinguin participacions majoritàries als bancs
Primer van liquidar el model
català de caixes, amb lleis clarament beneficioses per la banca i amb el
silenci còmplice del Conseller Castells, les van uniformar - i tots
cofois perquè teníem “La Caixa” la més gran i la que havia fet tots els
deures-, i ara resulta que “La Caixa” ha caigut a la trampa, i malgrat
que alguns ho vam alertar, i ens van titllar d’alarmistes, ara resulta
que teníem raó. La Caixa és va convertir en CaixaBank i havia de
controlar un 75% del capital, però a resultes d’una campanya
d’adquisicions, sense perspectiva catalana i sense que el Govern de la
Generalitat digués ni una paraula, La Caixa compra “Banca Cívica” i de
cop i volta ja tant sols controla un 61% del capital. I si no en teníem
prou i amb el silenci del Govern, CaixaBank perd un 40% del seu valor a la borsa en tres mesos i avui el grup La Caixa tant sols val 9.400 milions d’euros.
Comparteix
Actualitat
Adéu a “La Caixa”
La gestió de la principal entitat catalana i dels diferents consellers d’economia ha estat nefasta en tot aquest procés, sobretot per no treballar per evitar la liquidació d’un model d’èxit fins fa quatre dies, com era el model català de caixes, un cop més el silenci i la complicitat amb els govern espanyols ens ha acabat perjudicant. Cap autoritat del país ha marcat el rumb a La Caixa, ningú ha controlat una política expansiva nefasta pels interessos de Catalunya; captació de clients a la resta de l’Estat sense cap control, fusions amb entitats sense cap mena de sentit que espanyolitzaven el model, i una política de participacions a grans corporacions que no ha aportat cap mena de valor afegit a l’esperit fundacional de “La Caixa.”
Mentre diem adéu a La Caixa, a Alemanya les caixes estan més fortes que mai
Mentre a Catalunya ens hem deixat malmetre el model català de caixes - i una majoria política se sentia cofoia perquè “La Caixa” ho havia fet molt bé-, a Alemanya les caixes superaven la crisi amb nota alta i sortien reforçades, les anomenades “Sparkassen” seguien el model d’entitats properes als seus territoris, en definitiva l’esperit fundacional de totes les caixes catalanes arrelades al territori, que quant van voler expandir-se i imitar la “gran” va començar el seu fracàs, l’ambició d’uns dirigents ens ha portat a perdre el patrimoni centenari de tot el país.
“Sparkassen” un model d’èxit basat en l’arrelament al territori
Les caixes alemanyes tenen el 45% de la quota del mercat de l’estalvi, ofereixen el 44% de tot el crèdit a les PIMES i el 71% de les petites i mitjanes empreses mantenen relació amb les caixes. El model és base en l’arrelament al territori i el control dels diferents “lands” alemanys i el control per part dels diferents ajuntaments. Caixes arrelades al territori, la clau del èxit alemany, no com les caixes catalanes, la seva ambició, la seva perdició, van intentar la conquesta d’Espanya i van quedar atrapades, i a sobre oferint productes financers de dubtosa fiabilitat.
La gestió de la principal entitat catalana i dels diferents consellers d’economia ha estat nefasta en tot aquest procés, sobretot per no treballar per evitar la liquidació d’un model d’èxit fins fa quatre dies, com era el model català de caixes, un cop més el silenci i la complicitat amb els govern espanyols ens ha acabat perjudicant. Cap autoritat del país ha marcat el rumb a La Caixa, ningú ha controlat una política expansiva nefasta pels interessos de Catalunya; captació de clients a la resta de l’Estat sense cap control, fusions amb entitats sense cap mena de sentit que espanyolitzaven el model, i una política de participacions a grans corporacions que no ha aportat cap mena de valor afegit a l’esperit fundacional de “La Caixa.”
Mentre diem adéu a La Caixa, a Alemanya les caixes estan més fortes que mai
Mentre a Catalunya ens hem deixat malmetre el model català de caixes - i una majoria política se sentia cofoia perquè “La Caixa” ho havia fet molt bé-, a Alemanya les caixes superaven la crisi amb nota alta i sortien reforçades, les anomenades “Sparkassen” seguien el model d’entitats properes als seus territoris, en definitiva l’esperit fundacional de totes les caixes catalanes arrelades al territori, que quant van voler expandir-se i imitar la “gran” va començar el seu fracàs, l’ambició d’uns dirigents ens ha portat a perdre el patrimoni centenari de tot el país.
“Sparkassen” un model d’èxit basat en l’arrelament al territori
Les caixes alemanyes tenen el 45% de la quota del mercat de l’estalvi, ofereixen el 44% de tot el crèdit a les PIMES i el 71% de les petites i mitjanes empreses mantenen relació amb les caixes. El model és base en l’arrelament al territori i el control dels diferents “lands” alemanys i el control per part dels diferents ajuntaments. Caixes arrelades al territori, la clau del èxit alemany, no com les caixes catalanes, la seva ambició, la seva perdició, van intentar la conquesta d’Espanya i van quedar atrapades, i a sobre oferint productes financers de dubtosa fiabilitat.
dissabte, 26 de maig del 2012
Why Spain Won't Reform
Catalans know first-hand that in Spain, all roads—and high-speed rail—run through Madrid.
By RAYMOND ZHONG Barcelona
Is Spain next to go on the Brussels dole? Not if the assurances coming out of Spanish officials lately are to be believed.
Prime Minister Mariano Rajoy, addressing reporters in Poland this month: "Spain will not be rescued. The alarm is unjustified. . . . It's not possible to rescue Spain. There's no intention of it, and we don't need it."
Mr. Rajoy, at a conference of his People's Party in Madrid: "[Investors] lend to you if they are confident you will pay it back. . . . There are countries near to us that couldn't, and they are in the situation everyone knows about. This is not the case for Spain."
Economy Minister Luis de Guindos, on the possibility of a Spanish bank rescue: "The government won't create anything, neither a good bank nor a bad bank, and there won't even be the smallest bit of public money available."
The good news is that markets don't seem to be buying Madrid's sanguinity. That's also, of course, the bad news.
***
Spain's crisis isn't of a piece with Greece's or Portugal's, and it won't be resolved in the same way. The Spanish economy is much larger, but its ailments are not principally fiscal. Public debt was 65.8% of GDP at the end of last year. Indebtedness actually fell between 1996 and 2007 before climbing again during the financial crisis.Rather than fixating on deficit targets, official Europe should be watching the danger lurking in Spanish banks. Like the Irish, Spaniards overinvested in property during the easy-money days, and banks' losses on residential mortgage-backed securities will probably trigger some form of public support as the housing bubble deflates further. Irish property values halved between peak and trough, whereas Spanish real-estate prices have so far only fallen about a quarter from their 2007 highs.
Still, the billion-euro issues are growth and structural reform. On these, too, Mr. Rajoy has assured and reassured markets and policy makers of his resolve. But here in Catalonia, the autonomous region of Spain whose capital is Barcelona, few are counting on Madrid to do the right thing.
For now, the evidence is on the
doubters' side. In February, the prime minister passed a major law that
addressed, among the Spanish labor market's many malignancies, Spain's
menu of around 40 types of employment contracts. As Mr. de Guindos wrote
in a Journal op-ed in January, Madrid's goal is a system with two
contracts: one for full-time workers and another for temporary labor. Yet February's reform did not reduce the number of contracts. Instead, it created a new one, for firms with fewer than 50 employees.
Catalans have additional reasons to question the Spanish government's capacity for change. Of late Mr. Rajoy has been blaming Spain's regional governments for the country's deficit overruns, saying that wayward local spending had jeopardized the entire nation's creditworthiness. Madrid has threatened to intervene in the regional governments' budgets if they don't tidy their books on their own.
Alinari Archives/Corbis
Carlos III put Spain on the road to overinvestment.
But according to Andreu Mas-Colell, Catalonia's economy minister, the real
story is a little different. He explains that with the exception of the
Basque Country, Spain's 17 regions enjoy spending autonomy but almost no
revenue autonomy. It's up to the central government to decide how
nationwide revenue gets distributed between regions, and there's no
guarantee that what a region's citizens pay to Madrid is returned
euro-for-euro in funding to that region.That means the central government can make its own budget shortfalls look smaller—and the regional governments' look bigger—simply by keeping more of the revenue pot to itself.
The result? Catalonia is the seat of Spanish industry and one of the most important industrial districts in Europe, lagging only the likes of Italy's Lombardy and the German Ruhr in productivity. Yet each year since 1986, an average of 9% of Catalonia's GDP in net terms has left the region to be redistributed or spent by Madrid. In Spain, only the Balearic Islands surrender a larger share of their annual output. Nowhere else in Europe or North America do intra-national transfers of such size occur as a matter of course.
"In discretionary expenses we feel we have been historically shortchanged," Mr. Mas-Colell says. "We represent 15% of the population, and we represent close to 18% in terms of GNP. . . . In this year's budget, the investment in Catalonia is 11% of public investment in Spain."
"There are inefficiencies in the autonomous communities for sure," he adds. "But not to a larger extent than the inefficiencies in the central administration. . . . Spain in all its components has to gain on efficiency, on liberalization, on flexibility."
Seen this way, Madrid's threats to recentralize fiscal policy look like a political play that distracts from reforms that could actually help the regional governments close their budget gaps. Mr. Mas-Colell says that it's up to Madrid, for instance, to make regulatory changes that would enable hospitals to charge for prescriptions, meals and overnight stays, as his government is trying to do.
He also notes that Barcelona has cut government employees' wages. Madrid hasn't.
It's a little bewildering that Madrid would choose to inflame separatist feeling in Catalonia at a time of national crisis. More than 40% of Catalans now say they'd support seceding from Spain. But Madrid's centuries-long jiu-jitsu with the regions suggests something about the national character, according to Germà Bel, an economist at the University of Barcelona. Centralized control, Mr. Bel told me, is in "the genetics of the Spanish state."
The example Mr. Bel and others like to use is infrastructure investment, which Spain's leaders since the 17th century have deployed to affirm their rule and proclaim the Spanish nation. Today Spain, the fifth largest EU member state by GDP and by population, has more international airports and more miles of motorways than any other country in Continental Europe. It has more miles of high-speed rail than any country in the world except China; it also has the lowest ridership per mile of high-speed rail in the world. More miles of high-speed rail are currently under construction in Spain than in all other EU countries combined.
***
Fast trains to nowhere are emblems of government folly the world over. But Spain's centralizing impulse runs deeper than most, Mr. Bel says. Ever since the 18th-century Bourbon kings, Spain's leaders have sought to make their state in France's image: strongly unified, with power amassed at the center and all roads (or rails) extending outward from the capital.But the Iberian kingdoms' strong cultural and historical identities meant that yoking them together has created continuous unease. Spain's rulers made "a bad copy" of France, said Ferran Requejo, a political scientist at Pompeu Fabra University, when we met last week.
Even a facsimile shares some characteristics with the real thing. In Spain, Mr. Bel says, "Any type of economic reforms that increase flexibility and uncertainty will be heavily resisted."
"This was the case, for instance, in the case of [February's] labor reform. They didn't significantly change the way in which collective bargaining is conducted. Firms can decrease wages, but still the collective bargaining is at the provincial level . . . This is going to be bad two or three years from now."
Is it unfair to take Madrid's attitude toward the regions as a weathervane for its ability to undertake structural reforms generally? Throughout Europe, politicians are discovering the limits to governing from the center during a crisis. There are rigidities associated with concentrated authority, but there are also important questions of legitimacy and shared cause.
"The fact is," Mr. Bel says of Catalonia and Spain, "there is a sense of being different nations." Under strain, the EU is learning that it, too, is made up of different nations. Brussels could use its own Catalonian thorn in its side: a reminder that nations are not just vehicles for paying off their governments' debts.
—Mr. Zhong is an editorial page writer for The Wall Street Journal Europe.
http://online.wsj.com/article/SB10001424052702304811304577367321691794512.html
diumenge, 13 de maig del 2012
Una mare dóna a llum a dues nenes bessones i els hi posa de nom Catalunya i Espanya...
Una mare dóna a llum a dues nenes bessones i els hi posa de nom Catalunya i Espanya...
La noticia corre com la pólvora a tot l'estat espanyol... fins i tot arriba al Palau de la Sarsuela. Quan el reiet s'assabenta pensa: Això no m'ho vull perdre!!!
Dit i fet programa una visita privada a Barcelona i visita la Maternitat per conèixer aquesta bona dona i les seves dues filles... Un cop arribat a la Maternitat entra a l'habitació de la partera i just en aquell moment està alletant a una de les nenes...
- "Bon dia" diu el rei
- "Bon dia" exclama sorpresa la mare.
- "Vostè és la mare de Catalunya i Espanya, no?" li demana el rei...
- "Si" li contesta la dona.
- "I aquesta quina és?" li demana el rei referint-se a la que esta xuclant del seu pit.
- "Aquesta és Espanya" li diu la mare
- "Molt maca, molt maca aquesta nena... I Catalunya on és?" li demana el monarca
- "Catalunya està dormint"
En Juan Carlos li prega llavors:
- "I no podria despertar-la, si us plau? Així veuria a les dues nenes despertes"
I la mare li diu:
- "Perdoni majestad... és que si Catalunya es desperta, Espanya deixarà de mamar
La noticia corre com la pólvora a tot l'estat espanyol... fins i tot arriba al Palau de la Sarsuela. Quan el reiet s'assabenta pensa: Això no m'ho vull perdre!!!
Dit i fet programa una visita privada a Barcelona i visita la Maternitat per conèixer aquesta bona dona i les seves dues filles... Un cop arribat a la Maternitat entra a l'habitació de la partera i just en aquell moment està alletant a una de les nenes...
- "Bon dia" diu el rei
- "Bon dia" exclama sorpresa la mare.
- "Vostè és la mare de Catalunya i Espanya, no?" li demana el rei...
- "Si" li contesta la dona.
- "I aquesta quina és?" li demana el rei referint-se a la que esta xuclant del seu pit.
- "Aquesta és Espanya" li diu la mare
- "Molt maca, molt maca aquesta nena... I Catalunya on és?" li demana el monarca
- "Catalunya està dormint"
En Juan Carlos li prega llavors:
- "I no podria despertar-la, si us plau? Així veuria a les dues nenes despertes"
I la mare li diu:
- "Perdoni majestad... és que si Catalunya es desperta, Espanya deixarà de mamar
dissabte, 12 de maig del 2012
Un estudi calcula el cost per als treballadors de l'espoli fiscal
| Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat, segons el Cercle Català de Negocis | Aquest grup d'empresaris presenta dijous a Barcelona la Nòmina Catalana amb la voluntat "d'unir els catalans basant-se en la butxaca"
Xavier Alegret
Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya tingués Estat propi. En aquest cas, una família que cobra 4.000 euros bruts al mes, guanyaria gairebé 9.000 euros més a l'any. Aquests són els comptes que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN), un grup d'empresaris independentistes que presentaran, dimarts a Sant Cugat i dijous a Barcelona, la Nòmina Catalana a tots els empresaris que hi vulguin assistir. Compten amb el suport d'economistes com Emili Valdero, Jacint Ros Hombravella i Elisenda Paluzie, que clourà l'acte de Barcelona, i de l'enginyer Xavier Roig.Els càlculs estan fets sobre la base que Catalunya, com a Estat propi, utilitzés el dèficit tributari actual amb Espanya per reduir els impostos directes: abaixar els tipus de l'IRPF en tots els seus trams, fins a una mitjana d'un 48,5%; reduir les quotes a la Seguretat Social en un 13,2% i reduir l'impost de societats per deixar-lo en un 20%.
Tot plegat costaria 8.200 milions, un terç dels 22.000 milions en què està calculat l'espoli fiscal. La resta, explica Ramon Carner, president del CCN, s'utilitzaria per assumir les competències pròpies d'un Estat i que ara Catalunya no té, i, a més, a polítiques socials i pensions i a construir i millorar les infraestructures.
La Nòmina Catalana és producte de molts mesos de treball per part del CCN i ara volen oferir-la als seus associats, més de mig miler, perquè la donin als seus treballadors juntament amb la nòmina real: "La Nòmina Catalana ha de ser la corretja de transmissió del sentiment nacional de l'empresari cap als treballadors, que així veuran el que hi perden. És important fer evident que l'espoli fiscal afecta totes les classes", explica Carner. El CCN calcula que uns 10.000 treballadors catalans ja rebran la nòmina catalana aquest mes.
Units per la butxaca
Sobre les possibles reticències d'empresaris a apostar per l'independentisme per por a no vendre a Espanya, Carner es mostra clar: "El que té un prisma espanyolista, és un empresari mort, i nosaltres volem l'empresari del futur. El mercat mundial és molt més important que el mercat espanyol". Al marge d'ideologies, el que vol el CCN és "unir els catalans basant-se en la butxaca. La ideologia desuneix; la butxaca uneix, i amb la crisi més", conclou Carner.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Diumenge, 29 de novembre del 2009
http://paper.avui.cat/article/economia/178807/estudi/calcula/cost/treballadors/lespoli/fiscal.html
divendres, 11 de maig del 2012
LA HIPOTECA ESPANYA
Asunto: Hipoteca Espanya
- Client bancari: Bon dia, miri, venia perquè he vist que m'han cobrat, erròniament, 200 €.
- Banquer: Ah, no! No és cap error, és la seva hipoteca Espanya.
- Client: Però si jo no l'he demanada!
- Banquer: No, no cal demanar-la. Us l’assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Client: Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Banquer: Ui, moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
- Client: Però...si jo no en tinc, d'ordinador! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo! I, per a mi, què hi haurà?
- Banquer: "Per a mi, per a mi..." au, home, no sigui tan egoïsta! Que a vostè no li ve d'aquests 200 € al mes!
- Client: Que no em ve, a mi, de...però... Això vol dir que ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Banquer: Sí, sí, és clar, tots els titulars.
- Client: Però això són més de 800 € cada mes! És una vergonya!
- Banquer: Miri, amb franquesa, entre vostè i jo...sí, és un escàndol, però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així.
- Client: Doncs, miri, sap què li dic? Que, a la que pugui, canviaré de banc!!! O bé hauré de marxar a un altre estat... Au, que tingui bon dia, senyor...?
- Banquer: Té vostè una solució molt bona: Es trasllada a viure a Sevilla, s’apunta al PER, és passa el dia gratant-se els collons, prenent un "fino de Montilla con tapas y...a viví que son do dia....heyyyy Macarena" i així s'estalviarà la hipoteca i els seus fills tindran els ordinadors gratuïts, podrà circular sense pagar peatges, etc...
NOTA ACLARATÒRIA
La hipoteca “Espanya” és exactament l’aplicació del dèficit fiscal de Catalunya: 17.000 milions de euros, dividit per 7 milions de catalans (inclosos els nadons) i després ho dividiu per 12 mesos i teniu la quota mensual de la Hipoteca Espanya per cada membre de la família. Si voleu comprovar-ho, feu la divisió. QUINS PEBROTS !!!
PEL NOSTRE PROPI INTERÈS, FEU-HO CÓRRER, ÉS IMPORTANT QUE TOTHOM HO SÀPIGA!!!
- Client bancari: Bon dia, miri, venia perquè he vist que m'han cobrat, erròniament, 200 €.
- Banquer: Ah, no! No és cap error, és la seva hipoteca Espanya.
- Client: Però si jo no l'he demanada!
- Banquer: No, no cal demanar-la. Us l’assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Client: Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
- Banquer: Ui, moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
- Client: Però...si jo no en tinc, d'ordinador! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo! I, per a mi, què hi haurà?
- Banquer: "Per a mi, per a mi..." au, home, no sigui tan egoïsta! Que a vostè no li ve d'aquests 200 € al mes!
- Client: Que no em ve, a mi, de...però... Això vol dir que ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Banquer: Sí, sí, és clar, tots els titulars.
- Client: Però això són més de 800 € cada mes! És una vergonya!
- Banquer: Miri, amb franquesa, entre vostè i jo...sí, és un escàndol, però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així.
- Client: Doncs, miri, sap què li dic? Que, a la que pugui, canviaré de banc!!! O bé hauré de marxar a un altre estat... Au, que tingui bon dia, senyor...?
- Banquer: Té vostè una solució molt bona: Es trasllada a viure a Sevilla, s’apunta al PER, és passa el dia gratant-se els collons, prenent un "fino de Montilla con tapas y...a viví que son do dia....heyyyy Macarena" i així s'estalviarà la hipoteca i els seus fills tindran els ordinadors gratuïts, podrà circular sense pagar peatges, etc...
NOTA ACLARATÒRIA
La hipoteca “Espanya” és exactament l’aplicació del dèficit fiscal de Catalunya: 17.000 milions de euros, dividit per 7 milions de catalans (inclosos els nadons) i després ho dividiu per 12 mesos i teniu la quota mensual de la Hipoteca Espanya per cada membre de la família. Si voleu comprovar-ho, feu la divisió. QUINS PEBROTS !!!
PEL NOSTRE PROPI INTERÈS, FEU-HO CÓRRER, ÉS IMPORTANT QUE TOTHOM HO SÀPIGA!!!
dilluns, 7 de maig del 2012
dimarts, 24 d’abril del 2012
TVE gastó más de 9 millones de euros en toros entre 2007 y 2011
Aunque
desde el año 2006 la televisón pública no emite corridas de toros, el
programa de contenido taurino ‘Tendido Cero’ continúa emitiéndose, con
un coste anual de más de un millón de euros.
Enviado por: ECOticias.com / Red / Agencias, 12/04/2012, 15:55 h | (61) veces leída
Aunque desde el año 2006 la televisón pública no emite corridas de toros, el programa de contenido taurino ‘Tendido Cero’ continúa emitiéndose, con un coste anual de más de un millón de euros.
Igualmente, la retransmisión de los encierros de San Fermín continúa realizándose y supone un gasto para la televisión pública de 800.000 euros anuales.
En total, entre los años 2007 y 2011, la televisión pública tuvo un gasto de más de 9 millones de euros en el fomento y retransmisión de contenidos de temática taurina.
Desde el partido Animalista recordamos que las corridas de toros fueron eliminadas de la parrilla televisiva al ser catalogadas como contenido violento. Por la misma razón, debieran ser eliminados totalmente de la programación de TVE todos los programas cuyo contenido sea el fomento de la tauromaquia y de los festejos taurinos, en cualquiera de sus formas.
“En una situación económica como la actual, cuando el Gobierno está recortando todo tipo de prestaciones y servicios sociales básicos, resulta lamentable conocer estos datos y saber que la Televisión Pública que pagamos entre todos destina varios millones a fomentar la tortura”, lamenta Laura Duarte, portavoz del Partido Animalista.
http://www.pacma.es - ECOticias.com –
http://www.ecoticias.com/sostenibilidad/64326/el-cambio-climatico-acentuara-el-estres-hidrico-africano-medio-medioambiente
Espanya deixa Catalunya sota el 'pacte de la fam'
11 d'abril de 2012 11:00 h
Com podem enfrontar-nos a aquest pacte de la fam i sortir victoriosos?
Aragonès, en el seu bloc, desgrana un seguit de propostes a curt i mig termini i considera que la solució definitiva és iniciar el procés cap a la independència. També reclama una campanya internacional per visualitzar que “l’esforç fiscal dels catalans és suficient i que aquests problemes vénen derivats de l’espoli de l’estat espanyol”. A mig termini, Aragonès proposa afrontar la reivindicació del concert econòmic d’una vegada per totes, aprovant la proposta al Parlament i sotmetent-la a referèndum de la ciutadania.
http://www.directe.cat/noticia/193882/espanya-deixa-catalunya-sota-el-pacte-de-la-fam
Espanya deixa Catalunya sota el 'pacte de la fam'
L'Estat espanyol provoca a Catalunya una situació d’asfíxia econonòmica premeditada mentre ens deu 11.000 milions d’euros
Mas-Colell, en resposta a una interpel·lació del diputat d'ERC
Pere Aragonès, ha advertit que el principal problema per cobrar els
deutes de l'Estat és la inseguretat jurídica, i ha assegurat que la llei
d'estabilitat pressupostària estatal amenaça a la sobirania de
Catalunya. Aragonès, en la seva intervenció, ha afirmat que l’Estat
aplica una estratègia recentralitzadora que té com a darrer exemple els
pressupostos generals de l'Estat, i ha utilitzat l'expressió de Ramon
Trias Fargas, "pacte de la fam", per referir-se a la situació actual.
Aragonès, en el seu bloc, desgrana un seguit de propostes a curt i mig termini i considera que la solució definitiva és iniciar el procés cap a la independència. També reclama una campanya internacional per visualitzar que “l’esforç fiscal dels catalans és suficient i que aquests problemes vénen derivats de l’espoli de l’estat espanyol”. A mig termini, Aragonès proposa afrontar la reivindicació del concert econòmic d’una vegada per totes, aprovant la proposta al Parlament i sotmetent-la a referèndum de la ciutadania.
http://www.directe.cat/noticia/193882/espanya-deixa-catalunya-sota-el-pacte-de-la-fam
Recoder, sobre els pressupostos de l'Estat: "Com a govern reaccionarem, però la societat catalana civil i empresarial també ho ha de fer"
Recoder, sobre els pressupostos de l'Estat: "Com a govern reaccionarem, però la societat catalana civil i empresarial també ho ha de fer"
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha
assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que se sent "amb esperança
escassa" davant les retallades dels pressupostos de l'Estat i s'ha
compromès a votar-hi en contra si no es modifiquen
Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat
Davant aquesta situació, el conseller assegura que el Govern reaccionarà, però reconeix que les possibilitats de reacció són minses. Per això ha dit que s'haurà de fer conjuntament com a país, des de la política, la societat i l'àmbit econòmic. Recoder afirma que sí que poden portar els deutes pendents de l'Estat amb Catalunya als tribunals, però que aquesta no és una solució eficient.
Concretament, Recoder ha dit que "no hi ha base jurídica per dur l'Estat als tribunals, perquè el TC ja ens va barrar el pas. La resposta ha de ser política", fent referència a una resposta conjunta per part de societat, política i sectors empresarials. En aquest sentit, ha insistit que "els àrbitres no són del nostre equip" i que "en matèria d'infraestructures, l'Estatut és paper mullat. Així ho va decidir el Tribunal Constitucional", cosa que reforça la seva posició de no portar l'Estat als Tribunals.
Els greuges de Catalunya
Per il·lustrar els dèficits en infraestructures als quals els pressupostos sotmeten Catalunya, Recoder ha afirmat que mentre que Rodalies –utilitzat per 400.000 persones cada dia– s'emporta el 0,5% de les inversions d'aquests comptes, l'alta velocitat –que ha d'arribar a Galícia, Extremadura o Astúries des de Madrid– se n'endú el 70%. Tot i això, assegura que aquesta situació no és culpa del govern espanyol actual, sinó també de l'executiu de Zapatero. A més, ha afegit que "el corredor del mediterrani és una prioritat per a Europa", una qüestió que no es veu reflectida als pressupostos, segons el titular de Territori.
Actitud de Pastor
Recoder ha lamentat l'actitud de la ministra de Foment, Ana Pastor, que diu que li va donar "bones raons" quan va venir a Catalunya i va reconèixer que l'Estat havia d'invertir 5.600 milions d'euros en Rodalies, cosa que no s'ha vist corresposta en els pressupostos presentats. "Cap gran demanda té solució" en els comptes, ha lamentat Recoder.
http://www.ara.cat/societat/Recoder-presupostos-reaccionarem-catalana-empresarial_0_680332066.html
De Guindos, sobre els pressupostos: "No són una revenja contra ningú"
El ministre d'Economia defensa que els ajustos es fan "per
convicció" i no per imposició de ningú. Ha insistit que el 2012 serà un
any "molt dur" per a Espanya
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, amb el conseller Mas-Colell
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, nega rotundament que els
pressupostos generals de l'Estat, que no preveuen el deute en
infraestructures que l'administració central té amb Catalunya i retallen
la inversió, siguin una "revenja" contra "ningú". Així ha respost el
titular d'Economia a la pregunta que li ha formulat el president de la
patronal Cecot, Antoni Abad, que ha acusat l'executiu de fer política
amb els comptes que ha presentat.
En un dinar-col·loqui a la seu de Foment del Treball, en què hi ha assistit una nodrida representació d'empresaris catalans, De Guindos ha subratllat que els pressupostos s'han elaborat tenint en compte el greu escenari econòmic, i ha reblat que no hi havia cap altra alternativa. "Si vinguessin uns altres a fer els pressupostos, ja veurien el que és ajustar els comptes", ha etzibat. També ha negat que els pressupostos tinguin un rerefons polític i ha defensat que no queda cap altre remei que "posar ordre a casa".
En la pregunta més tensa que ha enfrontat el ministre, Abad li ha expressat la preocupació pels pressupostos i la davallada en algunes partides.
Durant el col·loqui, al qual ha assistit el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el ministre ha insistit que els ajustos pressupostaris del govern espanyol es fan "per convicció" i no per imposició de ningú de fora, i que en tot cas les visions de l'executiu són coincidents amb les dels socis europeus.
Sobre la darrera retallada anunciada a sanitat i educació, De Guindos no ha especificat si es tindran en compte els ajustos ja fets en aquests àmbits a Catalunya. "La racionalització és imprescindible si volem una sanitat pública viable", s'ha limitat a dir, i ha afegit que el que hi ha hagut fins ara a Espanya és insostenible en el futur.
Un 2012 encara molt dur
La incertesa dels mercats sobre Espanya, expressada en les darreres caigudes de la borsa, i l'escalada de la prima de risc, s'han de relativitzar, segons De Guindos, i s'han d'observar les tendències a mitjà termini seguint un "full de ruta" que, segons ha dit, el govern espanyol té molt clar.
Malgrat apuntar a una "certa estabilització" dins de l'entorn negatiu, el ministre ha reconegut que el 2012, i especialment la primera meitat, seguirà sent un any "molt dur" per a Espanya i que això es deixarà notar en les xifres d'aturats, que seguiran creixent.
Luis de Guindos, que es troba a Barcelona per diversos actes amb empresaris catalans, també ha visitat la Cambra de Comerç, on ha assegurat que l'executiu espanyol té "el diagnòstic" de la situació i la "recepta" per sortir de la crisi. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha demanat a De Guindos que busqui "la manera de transferir a Catalunya" les quantitats pendents, plasmades a l'Estatut. Valls també li ha demanat que doni el suport al corredor mediterrani, com fa Brussel·les.
http://www.ara.cat/economia/Guindos-assegura-que-recepta-prosperar_0_680332125.html
En un dinar-col·loqui a la seu de Foment del Treball, en què hi ha assistit una nodrida representació d'empresaris catalans, De Guindos ha subratllat que els pressupostos s'han elaborat tenint en compte el greu escenari econòmic, i ha reblat que no hi havia cap altra alternativa. "Si vinguessin uns altres a fer els pressupostos, ja veurien el que és ajustar els comptes", ha etzibat. També ha negat que els pressupostos tinguin un rerefons polític i ha defensat que no queda cap altre remei que "posar ordre a casa".
En la pregunta més tensa que ha enfrontat el ministre, Abad li ha expressat la preocupació pels pressupostos i la davallada en algunes partides.
Durant el col·loqui, al qual ha assistit el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el ministre ha insistit que els ajustos pressupostaris del govern espanyol es fan "per convicció" i no per imposició de ningú de fora, i que en tot cas les visions de l'executiu són coincidents amb les dels socis europeus.
Sobre la darrera retallada anunciada a sanitat i educació, De Guindos no ha especificat si es tindran en compte els ajustos ja fets en aquests àmbits a Catalunya. "La racionalització és imprescindible si volem una sanitat pública viable", s'ha limitat a dir, i ha afegit que el que hi ha hagut fins ara a Espanya és insostenible en el futur.
Un 2012 encara molt dur
La incertesa dels mercats sobre Espanya, expressada en les darreres caigudes de la borsa, i l'escalada de la prima de risc, s'han de relativitzar, segons De Guindos, i s'han d'observar les tendències a mitjà termini seguint un "full de ruta" que, segons ha dit, el govern espanyol té molt clar.
Malgrat apuntar a una "certa estabilització" dins de l'entorn negatiu, el ministre ha reconegut que el 2012, i especialment la primera meitat, seguirà sent un any "molt dur" per a Espanya i que això es deixarà notar en les xifres d'aturats, que seguiran creixent.
Luis de Guindos, que es troba a Barcelona per diversos actes amb empresaris catalans, també ha visitat la Cambra de Comerç, on ha assegurat que l'executiu espanyol té "el diagnòstic" de la situació i la "recepta" per sortir de la crisi. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha demanat a De Guindos que busqui "la manera de transferir a Catalunya" les quantitats pendents, plasmades a l'Estatut. Valls també li ha demanat que doni el suport al corredor mediterrani, com fa Brussel·les.
http://www.ara.cat/economia/Guindos-assegura-que-recepta-prosperar_0_680332125.html
El govern espanyol diu que no està obligat a pagar els diners que deu de l'Estatut
El secretari d'estat d'Administracions Públiques assegura que segons
la sentència del TC "només està obligat a dotar aquesta mena de
partides pressupostàries si hi ha acord" i, segons ha dit, no n'hi ha.
Beteta adverteix que intervindrà les autonomies que no compleixin amb el
dèficit
El secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, amb el diputat de CiU Sánchez Llibre
El secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta,
assegura que l'Estat no està obligat a pagar a Catalunya els diners que
deu de l'Estatut per compensar la falta d'inversions, tal com recull la
disposició addicional tercera. Beteta assegura que la sentència del
Tribunal Constitucional sobre l'Estatut deixa clar que l'Estat "només
està obligat a dotar aquesta mena de partides pressupostàries si hi ha
acord", cosa que, segons ha dit, no s'ha donat.
"Les comunitats han de complir la llei, però l'Estat també l'ha de complir", ha dit Beteta en resposta a una pregunta de la portaveu socialista Meritxell Batet, que ha denunciat que els pressupostos de l'Estat vulneren els estatuts d'autonomia de Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella Lleó, Balears i Extremadura.
En una intervenció a la comissió de pressupostos del Congrés, el secretari d'estat d'Administracions Públiques també ha deixat clar que Espanya complirà amb els objectius de dèficit "per més gran que sigui la magnitud a reduir", i ha advertit que no dubtarà a intervenir una comunitat autònoma si no fa els deures.
"Una comunitat podrà ser objecte d'intervenció si manifesta la impossibilitat d'atendre les seves obligacions financeres". ha dit.
Després que el Fons Monetari Internacional (FMI) afirmés aquest dimarts que l'Estat no complirà amb l'objectiu de dèficit del 3% fins al 2018, Beteta també ha deixat clar: "Complirem amb el dèficit. Que ningú tingui el més remot dubte, per més difícil que sigui la conjuntura, per gran que sigui la magnitud a reduir".
Beteta ha recordat que tant les comunitats autònomes com els ajuntaments, conscients de la situació econòmica, es van comprometre a complir amb aquests objectius.
"Si volem tenir credibilitat i generar confiança, hem de demostrar que la nostra paraula val alguna cosa, que no és fum, lluny del funambulisme financer", ha afegit.
http://www.ara.cat/economia/deficit-crisi_del_deute_0_684531651.html
"Les comunitats han de complir la llei, però l'Estat també l'ha de complir", ha dit Beteta en resposta a una pregunta de la portaveu socialista Meritxell Batet, que ha denunciat que els pressupostos de l'Estat vulneren els estatuts d'autonomia de Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella Lleó, Balears i Extremadura.
En una intervenció a la comissió de pressupostos del Congrés, el secretari d'estat d'Administracions Públiques també ha deixat clar que Espanya complirà amb els objectius de dèficit "per més gran que sigui la magnitud a reduir", i ha advertit que no dubtarà a intervenir una comunitat autònoma si no fa els deures.
"Una comunitat podrà ser objecte d'intervenció si manifesta la impossibilitat d'atendre les seves obligacions financeres". ha dit.
Després que el Fons Monetari Internacional (FMI) afirmés aquest dimarts que l'Estat no complirà amb l'objectiu de dèficit del 3% fins al 2018, Beteta també ha deixat clar: "Complirem amb el dèficit. Que ningú tingui el més remot dubte, per més difícil que sigui la conjuntura, per gran que sigui la magnitud a reduir".
Beteta ha recordat que tant les comunitats autònomes com els ajuntaments, conscients de la situació econòmica, es van comprometre a complir amb aquests objectius.
"Si volem tenir credibilitat i generar confiança, hem de demostrar que la nostra paraula val alguna cosa, que no és fum, lluny del funambulisme financer", ha afegit.
http://www.ara.cat/economia/deficit-crisi_del_deute_0_684531651.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)