La primera llengua de Colom era el català

• Puntuava els textos amb un signe típic de la Corona d’Aragó

JUAN RUIZ SIERRA
MADRID

Tant esforç per combatre la regnant tesi que Cristòfol Colom va ser el fill d’un teixidor nascut a Gènova el 1451, amb estudis que sostenen que el descobridor d’Amèrica era francès, portuguès, alemany, escandinau, cors, anglès, grec, suís, gallec, aragonès, mallorquí, valencià, eivissenc o basc, i ara resulta que el secret del seu origen està en la vírgula, un extint signe de puntuació en forma de diagonal que al segle XV podia servir com a coma, punt i coma o punt. Colom, diu Estelle Irizarry, lingüista de la universitat nord-americana de Georgetown, era un puntuador conscienciós. I feia servir moltíssimes vírgules, símbol ortogràfic que al segle XV es trobava gairebé exclusivament als textos en català de la Corona d’Aragó. Per tant, el personatge, continua la filòloga, que acaba de publicar el llibre El ADN de los escritos de Cristóbal Colón (Ed. Puerto), procedia d’una zona de parla catalana.
Irizarry desconeixia les vírgules quan va començar a escrutar els escrits originals del mariner. «He de confessar la meva sorpresa quan em vaig topar amb el signe, que és similar al que apareix a les adreces d’internet [el / de http://]. Després de sorprendre’m –va dir ahir des de Washington– vaig decidir buscar-lo en altres manuscrits de l’època de tots els països o regions que han reclamat Colom com a propi. Però aquesta puntuació només era típica de la parla catalana. I sobretot d’Eivissa».
La filòloga, que no va començar la investigació amb la idea de provar d’on era natural el navegant, va passar llavors a definir Colom com un fi estilista narratiu, versat en les diferències i dobles sentits que proporcionen els signes ortogràfics. «Era conscient de si mateix com a escriptor. Puntuava. Quan escrivia dels reis Catòlics era ambigu, i les seves frases, a causa de la puntuació, podien interpretar-se de tres formes: un no sap si els està agraint alguna cosa, discutint-los o criticant-los. Sol dir-se que escrivia com un negociant, però això és perquè només va escriure el 25% dels seus diaris», va explicar. ¿Com ho sap? «En el 75% restant no hi apareixen vírgules. I en l’únic document que diu que va néixer a Gènova, tampoc. Si no hi ha vírgules, es tracta de transcripcions o falsificacions».

ANÀLISI CONCLOENT / Sobre l’incorrecte castellà de Colom s’han omplert centenars de pàgines. El peruà Luis Ulloa, primer, i el català Lluís Yzaguirre, després, van sostenir que el descobridor cometia els típics errors d’algú que va aprendre a parlar en català, però el mateix Yzaguirre, professor de lexicografia de la Universitat Pompeu Fabra, va admetre que el seu estudi no era concloent.
El d’Irizarry, segons ella mateixa, sí que ho és. «N’estic convençuda: la primera llengua de Colom va ser el català. Posteriorment va aprendre castellà».
Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=653479&idseccio_PK=1021&h=091016