dilluns, 16 de novembre del 2009

La campanya 'I'm Catalan, I love freedom' es presenta a Brussel·les

S'ha presentat una campanya al parlament europeu amb el propòsit d'internacionalitzar el projecte nacional català

La campanya 'I'm Catalan, I love freedom' s'ha presentat aquest matí al Parlament Europeu en un acte en què hi han intervingut el lingüista Joan Solà, el coordinador de la Comissió de la Dignitat Toni Strubell, l'eurodiputat Oriol Junqueras, i l'impulsor de 10mil.cat, Enric Canela. El propòsit de la campanya és d'internacionalitzar el cas català durant la presidència espanyola de la Unió Europea, en el primer semestre de l'any vinent.
L'acte de presentació s'ha fet simbòlicament a les onze i onze minuts del dia 11 de novembre (que és el mes de l'any que fa onze) per recordar la data i l'hora en què ja era vigent l'armistici que donava per acabada la Primera Guerra Mundial, fa noranta-un any. Arran d'aquest armistici van néixer nous estats europeus com Estònia, Finlàndia, Hongria, Iugoslàvia, Letònia, Polònia i Txecoslovàquia.

Per començar la campanya, tots els eurodiputats van rebre ahir un exemplar del llibre 'Deu Mil en xarxa per l'Autodeterminació'. El llibre és un recull fotogràfic de la iniciativa que el 7 de març d'enguany va portar milers de catalans a manifestar-se a Brussel·les sota el lema 'Volem l'Estat propi' (Estels a Brussel·les, vídeo de VilaWeb TV).

'El mur de Berlín no era l'últim obstacle per a la llibertat d'Europa, a Espanya encara n'hi ha un contra els catalans', ha advertit el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, que ha lamentat que Catalunya estigui 'obligada a viure en un estat amb estàndards democràtics inacceptables'. Strubell ha dit que fins i tot Kosovo i el Tíbet tenien 'més sort' perquè el 'gran dèficit democràtic' que pateixen sí que havia 'aixecat les sospites' de la comunitat internacional. 'Per què Espanya és tan absolutament incapaç de superar el seu passat autoritari?', s'ha preguntat Strubell, que ha denunciat que 'encara ni tan sols no s'hagin anul·lat, simbòlicament, les penes de mort i de presó contra centenars de milers de republicans' i que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, 'defensi públicament que anul·lar aquestes sentències seria qüestionar els fonaments legals de l'Espanya constitucional'.

Per la seva banda, el Premi d'Honor de les lletres catalanes, doctor en filologia catalana i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Solà, ha recordat que el català 'es parla en quatre estats europeus, França, Espanya, Itàlia i Andorra i té una quota efectiva de parlants de més de vuit milions, molt més que altres llengües totalment reconegudes per la UE per la simple raó que tenen el suport d'un estat'. 'La UE ha donat signes de voler preservar la cultura i els valors dels diferents pobles que la formen, però fins ara la comunitat catalanoparlant no s'ha pogut beneficiar d'aquest desig', ha criticat Solà.

Finalment, el catedràtic de Bioquímica i Biologia molecular de la Universitat de Barcelona i impulsor de la manifestació del Deu mil a Brussel·les per l'autodeterminació, Enric Canela, ha presentat el llibre que 'I'm Catalan I love freedom' va lliurar ahir a tots els eurodiputats. 'Catalunya, com qualsevol altre país del món, té tot el dret a decidir el seu futur i volem transmetre això als nostres germans europeus', ha explicat Canela, que ha recordat que el 13 de desembre més de cent municipis celebraran referèndums d'autodeterminació. 'En el futur farem més consultes fins aconseguir un referèndum vinculant, no volem ser diferents d'altres països que ja han exercit la seva sobirania o que ho faran quan voldran, volem poder escollir el nostre futur', ha reivindicat Canela.


Parlament de Joan Solà


Dear Members of the European Parliament:

We have come here before you as speakers of a European language that at several moments in its history has dispalyed first rate production and quality. It is a language that between the XIIth and XVth Centuries, cultivated prose and poetry of great richness and subtlety in all areas of public and private life: in the Administration, science, history, philosophy, religion and literature, with figures of international projection such as Raymund Lully (Ramon Llull), Ausiàs March, Jaume I or Saint Vicent Ferrer. This diverse and rich cultural tradition is still edited, translated and commented on today by experts from all over Europe.

After the medieval period this language suffered a retreat in the public and written sphere which lasted several centuries. But as of the mid-19th Century, until the present day, it has almost fully recovered. It once again offers the international community creative works of a very high standard and has translated the most important literary works of other languages. This recovery may be almost exclusively put down to the will of different Catalan-speaking communities to conserve their language and culture and to the popular effort exerted to achieve this. Today the speakers of this language have even managed to obtain a particular language internet domain: “.cat”. Only on very rare occasions have the Catalans had a political structure capable of serving this strong will to save our culture; on the contrary, the administration has generally gone against us, even strongly against us in particular periods.

The political workings of the space taken up in the past by what is today the European Union, and the very European Union itself today, have led to a situation in which this language, and the culture that it is associated with, lack the basic support that is needed to survive in the conditions dictated by today’s world, in which globalization, mobility, migrations, large economic trusts and all-powerful media predominate, and in which demographically or politically strong languages push weaker ones off the board, especially those that lack suitable political backing.

Our language is spoken in four European states (France, Spain, Italy and Andorra) and has an effective quota of speakers around the eight million mark, which is greater than that of several fully acknowledged EU working languages for the simple reason that they enjoy the backing of a state, a factor that gives these languages an even more disproportionately large stability and expansive power than other languages.

The European Union has given signs of wanting to preserve the cultural and distinguishing values of the different people that make it up. But until now the Catalan-speaking communities have not been able to benefit from this will because of the strictly political circumstances I referred to above. We therefore demand the same acknowledgement and support that other languages are receieving; that is, the political and legal acknowledgement and the moral and economic backing that are vital to enable us to overcome the disadvantages we have suffered for centuries and to be able to develop our culture unhampered in the complex present-day world.

Many thanks for you attention and the good will you are without doubt going to apply to our case.