Querol i Strubell relacionen usos i representacions lingüístiques amb les reivindicacions nacionals

Ressenya publicada en la revista PRESÈNCIA diumenge 24 de gener del 2010

«Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya»

Autors: Ernest Querol i Miquel Strubell

Editorial: UOC

Pàgines: 224

PVP: 20 euros

La incorporació i la interrelació de preguntes sobre la identitat nacional dels enquestats i sobre la seva posició davant de qüestions de caire polític obre una via per entendre millor la societat catalana.

Vostè què faria?

          Totes les enquestes vetllen per la idoneïtat de les preguntes: aquest llibre no n’és una excepció, en presentar i comparar dues enquestes sobre coneixements i usos lingüístics, l’una de 1997 i l’altra de 2008. Un munt de dades i de precisions sobre la capacitat d’entendre, de parlar, de llegir i d’escriure recorre les preguntes i les interpretacions que en fan els autors, Ernest Querol i Miquel Strubell. Hi ha diferències, per exemple, entre les persones que han tingut el català com a llengua inicial (terme que es refereix a la llengua que l’enquestat “va parlar primer, a casa, quan era petit”) i les que no han tingut el català com a llengua inicial. És interessantíssim, també, adonar-se de l’evolució de la transmissió lingüística intergeneracional, segons la llengua inicial de cada cònjuge i també segons l’edat i el sexe. Així mateix, és destacable l’evolució de la llengua inicial, de la llengua habitual, de la llengua amb la parella i de la llengua transmesa als fills. No debades els autors acaben maquillant una frase coneguda del basc JoxAnton Artze: una llengua no es perd perquè els qui no la saben no l’aprenen sinó perquè els qui la saben no la fan servir. Els autors la retoquen, vistos els resultats, dient que una llengua és viable quan els qui no la saben l’aprenen i quan els qui la saben la fan servir i la transmeten als fills.

          Una de les preguntes de l’enquesta de 2008, innovadora en relació amb una de les preguntes habituals del Centro de Investigaciones Sociológicas, és “vostè què faria, en un referèndum democràtic per decidir la independència de Catalunya?” Ja no es demana què votaria sinó què faria. Aquí hi ha la possibilitat d’abstenir-se, de votar en blanc o de dir que no sap què faria. La resposta és clara: el 36% aniria a votar a favor de la independència! És una llàstima, no això, sinó que els primers quadres de l’obra apareguin incomplets i algun, fins i tot, il·legible.    

David Paloma