15 DE MARÇ 2010
Sobirania & pensament
Catalunya a la Unió Europea
Antoni Abat
El passat 19 de febrer de 2010 vaig tenir la possibilitat de presentar a la seu de la Comissió Europea a Barcelona un informe encarregat pel Centre d’Estudis Sobiranistes: “Catalunya independent en el si de la Unió Europea. Un informe sobre la viabilitat del procés d’ampliació interna a la UE”.
L’informe conclou fonamentalment que un cop assolida la independència, Catalunya o els països catalans ens trobarem en un situació jurídica semblant sinó idèntica a la Nova Espanya. L’article considera que davant d’una situació d’anòmia als Tractats de la Unió Europea, és a dir, cap norma regula un procés de secessió al si de la Unió, s’hauran d’aplicar solucions jurídiques i polítiques pragmàtiques. L’article no aventura el resultat concret al possible procés successori català, basc o espanyol en el marc de la Unió Europea, ni preveu si un cop assolida la independència catalana l’actual Estat espanyol es dissoldrà o si hi haurà un o més successors, ja que fer-ho seria del tot especulatiu. Entenc que en l’eventual solució que la Unió Europea atorgui al procés d’ampliació interna s’hauran de tenir en consideració els drets fonamentals (moviment, drets laborals, econòmics, etc) de milions de catalans, així com els dels ciutadans de la resta de la Unió Europea a Catalunya. Catalunya compta amb el dret internacional consuetudinari, la necessitat de manteniment d’estabilitat en el si de la Unió Europea, a més dels drets fonamentals de les persones i la democràcia com a principals aliats de la seva successió a la Unió Europea. Tal i com es demostra a l’informe tot fa pensar que la Unió Europea establirà mecanismes jurídics ex-nunc per tal de juridificar les noves realitats jurídiques que afrontarà, entre elles els fenòmens d’ampliació interna.
Aquestes solucions pragmàtiques són necessàries ja que transcendeixen el sentit identitari europeu i poden minvar la pròpia existència de la Unió. La secessió catalana provocarà que com a mínim dos nous Estats apareguin, i ambdós Estats poden succeir l’actual Estat espanyol a la Unió. Negar la possibilitat de successió és negar en qualsevol cas aquesta possibilitat a tots els potencials successors. Els catalans hem d’entendre la Unió Europea com un marc propici per a culminar la nostra llibertat nacional i no com un entrebanc a les nostres legítimes aspiracions nacionals.
Enllaç de l'estudi a la web del CES
font: http://www.sij.cat/article.php?id=58
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada