dilluns, 8 de març del 2010

Ens cal també independència mental

Josep Maria Casasús / Periodista


Joan Maragall assenyalava l'any 1895 un camí vers la independència. Deia: "Pensem que el dia que Catalunya s'hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid (i de la d'aquí que encara es fa a la madrilenya), la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada; i el dia que la nostra independència intel·lectual sigui completa la resta serà secundari, i Catalunya formarà part d'Europa".

Vaig rellegir aquell escrit després de participar fa poc en un Congrés sobre comunicació reunit a Màlaga. El poeta i periodista Maragall qualificava de ridículs "els clixés de la premsa madrilenya o amadrilenyada". Blasmava també el "xulisme" i el "flamenquisme" que en aquell temps s'imposava en els locals d'esbarjo de Barcelona.

He comprovat que molts andalusos compartirien avui aquell punt de vista maragallià. Antonio Moreno, catedràtic a la Universitat de Granada, ho remarcà, dolgut, a la seva conferència: "En España, el nacionalismo de Estado se apropió de los signos de identidad andaluza". A un Estat sense identitat natural li cal confiscar icones d'alguna de les cultures nacionals sotmeses. Van triar l'andalusa.
Fou una depredació que no beneficià la cultura andalusa. Tampoc les altres, pel fet de patir experiències dissolvents. La globalització, dominada per l'anglofonia, accelerarà el procés de desnaturalització de les cultures nacionals. Abans depeníem de l'andalusa matussera. Ara, de l'anglesa maquinal.
Amparo Porta, professora a la Universitat de Castelló, va descriure aquest fenomen en una ponència titulada Què escolten els nens a la televisió. No apareixen referents de cultura nacional en les bandes sonores dels programes infantils. Hi ha, doncs, una pèrdua de valors propis en la construcció social de la consciència sonora.

Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, al·ludí fa poc, en un esmorzar de Nueva Economía Fórum, al deure ètic de regular els continguts televisius que puguin afectar els menors. "No volem salvar ànimes, només protegir els infants", digué. Potenciar que noies i nois s'identifiquin amb la música catalana és una manera de protegir-los, i de garantir en part la independència intel·lectual de la nació.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dilluns, 8 de març del 2010
Paraules clau: Independència, Catalunya, Intel·lectual
http://paper.avui.cat/article/dialeg/186297/ens/cal/tambe/independencia/mental.html