Què vol dir autodeterminació

"El dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'home."
Resolució 637 A(VII) de l'Assemblea General de l'ONU

El dret a l'autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, és tracta del dret individual i col·lectiu a "decidir lliurement... la condició política i a perseguir lliurement... el desenvolupament econòmic, social i cultural."
El principi d'autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l'any 1945.

La obligació de respectar el principi d'autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul:
Article 1.2a.: "Els objectius de les Nacions Unides són [...] desenvolupar les relacions amistoses entre nacions basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d'autodeterminació dels pobles, i prendre altres mesures apropiades per enfortir la pau universal..."

El dret a l'autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre.(*)

Pactes Internacionals sobre Drets Humans

Són el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Tots dos documents van ser aprovats per l'Assemblea General de l'ONU, en la seva 1496 Sessió Plenària, el 16 de desembre de 1966.
Aquests Pactes parlen del dret a l'autodeterminació en l´article 1 apartats 1 i 3, comuns a tots dos textos. L'apartat 1 de l'article 5, que també és comú, hi fa referència de manera implícita.

Article 1.1 "Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural."

Article 1.3 "Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides."

Article 5.1 "Res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu, perquè pugui emprendre activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol dels drets i llibertats que hi queden reconeguts o la seva limitació en major mesura de la que es preveu en aquest Pacte."

Aquests articles són una bona referència per parlar del d'autodeterminació dels pobles, perquè els Pactes tenen un caràcter de tractats internacionals, és a dir, de normes jurídiques vinculants per a tots els estats que els han ratificat, com per exemple l'Estat espanyol, que ho va fer el 20 d'abril de 1977.

La referència al dret d'autodeterminació als Pactes atorga a aquest dret el caràcter de dret fonamental, de clau de volta de la construcció jurídica dels drets humans.

Resolucions de l'Assemblea General de l'ONU

Resolució 545 (VI), 5 de febrer de 1952:
"Tots els pobles tenen el dret de disposar per ells mateixos."

Resolució 637 A(VII), 16 de desembre de 1952: "Els Estats membres de l'Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per elles mateixes."
"El dret dels pobles i de les nacions a disposar per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'home."

Resolució 1514 (XV): Declaració de Descolonització, 14 de desembre de 1960: "Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i lliurement busquen el seu desenvolupament econòmic, social i cultural." Aquesta resolució es va adoptar per reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles en vies de descolonització.

Resolució 2625: Declaració sobre Principis de Dret Internacional referents a les Relacions d'Amistat i Cooperació entre Estats, 24 d'octubre de 1970: "Tots els pobles tenen el dret a determinar lliurement, sense interferència externa, el seu estatus polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i tots els Estats tenen el deure de respectar aquest dret d'acord amb allò estipulat en aquest capítol."

"El principi d'igualtat de drets dels pobles i del seu dret de disposar per ells mateixos constitueix una contribució significativa al dret internacional contemporani i la seva aplicació efectiva té una importància màxima en la promoció de les relacions d'amistat entre els Estats que tenen el seu fonament en el respecte del principi de la igualtat sobirana."

Resolució 49/148, 7 de febrer del 1995:

S'hi proclama "la realització universal del dret dels pobles a l'autodeterminació" i s'hi destaca "la importància, per a la garantia efectiva i el compliment dels drets humans, de la realització del dret dels pobles a l'autodeterminació".

Declaració Universal dels Drets dels Pobles

SECCIÓ I Dret a l'existència

Article 1: Tots els pobles tenen dret a l'existència.
Article 2: Tots els pobles tenen dret al respecte de la seva identitat i cultura.
Article 3: Tots els pobles tenen dret a conservar la possessió pacífica del seu territori i de tornar-hi en cas d'expulsió.
Article 4: Ningú, a causa de la seva identitat nacional o cultural, no pot ser objecte de massacre, tortura, persecució, deportació, expulsió, ni pot estar sotmès a unes condicions de vida tals que comprometin la identitat o integritat del poble al qual pertany.

SECCIÓ II Drets a l'autodeterminació política

Article 5: Tots els pobles tenen el dret imprescindible i inalienable a l'autodeterminació. Ells han de determinar el seu estatut polític lliurement i sense cap mena d'ingerència estrangera.
Article 6: Tots els pobles tenen el dret d'alliberar-se de tota mena de dominació colonial o estrangera directa o indirecta i de tots els règims racistes.
Article 7: Tots els pobles tenen el dret a un règim democràtic representant el conjunt de ciutadans sense distinció de raça, de sexe, de creences o de color, i capaç d'assegurar el respecte efectiu dels drets humans de les llibertats fonamentals per a tots. (**)

Tal com es pot deduir la Nació Catalana té tot el dret del mon a reivindicar la seva autodeterminació i està totalment emparat amb les lleis internacionals.

(*) més informació
(**) més informació


Font: http://www.autodeterminacio.cat/autodeterminacio.php