U: Sé que hi ha molts catalans que prefereixen oblidar o ignorar Espanya. Ho entenc. Espanya és avui un subjecte polític quasi sempre desesperant i indignant. Entenc que molta gent es decanti per, simplement, protestar-hi. Entenc que molts prefereixin sublimar-ho tot en les conteses victorioses del Barça i oblidar les altres coses amb les quals hi perdem. El problema és que mentre Espanya no reconegui el seu caràcter plurinacional i mentre els catalans hi siguem dins, hauríem de recordar que tot el que hi succeeix ens afecta.
Recordem que l’Estat és –molt més que el govern autonòmic– el principal instrument de producció de benestar, o en el seu defecte de malestar, de cada ciutadà. Són els sistemes estatals els qui poden fer front seriosament a la crisi de l’economia, o poden acabar amb la nul·la qualitat de la justícia, o poden intentar un nou pacte institucional que interessi als catalans. És davant d’aquests àmbits que els catalans han de treballar amb una sola veu. No porta enlloc observar-los com si no tinguessin res a veure amb nosaltres. Com si ens conforméssim a somiar una Catalunya independent o lliurement associada a una Espanya federal plurinacional. Els problemes d’avui no ens permeten remetre’ns sempre a demà. És avui que calen conviccions, unitats i mobilitzacions.
DOS: En el terreny de la justícia, per exemple, el sumatori d’actuacions vergonyants del sistema genera inseguretat entre les persones i debilita els principis democràtics. El Tribunal Constitucional ha dinamitat els pactes polítics del 78. El Tribunal de Comptes no ha fiscalitzat els comptes dels partits polítics; la corrupció ha conquerit i desprestigiat la política fins a límits impensables. El Tribunal Suprem s’ha convertit en un niu de pugnes gremials presidides per una lectura absolutament conservadora –quan no reaccionària– o fins i tot franquista de la realitat espanyola. L’operació contra Garzón és també una operació contra la llei de la memòria històrica espanyola; com és també una operació a favor dels encausats del cas Gürtel i del Partit Popular.
L’acceptació pels jutges de les querelles presentades per organitzacions polítiques hereves del franquisme posen de manifest una incontestable voluntat desestabilitzadora de la vida democràtica. En altres països aquestes organitzacions no estarien permeses o bé no tindrien cap credibilitat acusatòria. Molts antidemòcrates han trobat en el sistema judicial la plataforma per impedir la recuperació de la memòria, obstaculitzar la lluita contra la corrupció o l’imprescindible progrés democràtic. A Espanya hi ha jutges que contribueixen a impedir que se sàpiga on són els cossos de les víctimes de la Guerra Civil; el fiscal general de l’Estat, assistit per la seva junta, pot optar sense rubor per denegar una petició de revisió del judici fet al president Companys presentada per la Generalitat de Catalunya; pot atribuir-se facultats que no té. Només la feblesa democràtica pot explicar que setanta anys més tard un Estat no rehabiliti sense ambigüitats un president democràticament elegit.
TRES: L’àmbit judicial espanyol viu una situació excepcionalment crítica i escandalosa. Més enllà de la feina abnegada de molts jutges, les grans institucions han extraviat els principis ètics i morals més elementals. El conjunt del sistema està a punt de fer fallida. La desconfiança de la societat civil és absoluta. L’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo ha dit: “Els magistrats del Tribunal Suprem han donat un cop brutal a la democràcia espanyola convertint-se en instruments de l’expressió del feixisme espanyol [...] I ara s’han posat en mans de la Falange. Em fa sentir vergonya!”.
QUATRE: Un bon objectiu col·lectiu dels catalans seria exigir la supressió del Suprem i la substancial modificació del Constitucional. Queda ben clar que Espanya se l’estan carregant els qui més diuen defensar-la. Sense una justícia justa no hi ha un Estat just. A Espanya allò que és legal està cada vegada més lluny del què és just.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/sistema_contrajudicial_95235.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada