La relació entre Catalunya i Flandes va conéixer el moment culminant amb el nomenament de Carles d'Àustria, duc de Borgonya (i en conseqüència duc de Bravant, comte de Flandes, etc.), com a rei de Catalunya el 1519. En època anterior, no obstant, tots dos països ja havien mantingut relacions polítiques, per bé que, a manca de documents, la història es perd en dimensions mítiques. Si examinem les banderes i els escuts de les ciutats flamenques de la província d'Antwerpen, descobrirem de forma sorprenent la presència de simbologia catalana. Les ciutats de Berchem, Duffel, Geel, Mortsel, Retie, Sint-Katelijne-Waver, Mechelen i Niel incorporen el senyal dels comtes de Barcelona tot i que, en comptes de les quatre barres, n'hi llueixen només tres. Aquest fet podria portar algú a interpretar que, en realitat, el que tenim al davant no és simbologia catalana sinó d'algun altre indret, però els textos ens permeten descobrir una llegenda que justifica, en efecte, l'origen català dels símbols de les ciutats flamenques que hem citat.
La llegenda en qüestió parla de la família Berthout, a la província belga d'Antwerpen. Quan al segle XII, el rei d'Aragó va ser amenaçat pels moros, el rei va sol·licitar ajut arreu d'Europa. El Senyor de Berthout va ser un dels voluntaris. En véncer sobre els moros, el rei d'Aragó va reconèixer l'ajut rebut atorgant terres i el títol de governador, però Berthout els va rebutjar i se'n va tornar a Flandes. Anys més tard, Berthout va tornar a ser present per rebutjar un altre atac dels moros. En aquesta ocasió, el rei d'Aragó va voler agrair el suport rebut concedint la mà de la seva filla, però Berthout també va tornar-se'n a casa sense acceptar l'oferiment. Finalment, després d'un tercer atac dels moros, Berthout va sol·licitar al rei que li permetés fer servir les armes d'Aragó en les seves pròpies armes. El rei va accedir-hi però parcialment: només podria representar tres pals en comptes de quatre per a així commemorar que havia lluitat en les tres decisives batalles. L'escut de la ciutat de Berchem mostra la imatge d'un moro en referència a aquesta llegenda.
Les fonts no permeten datar amb exactitud l'antiguitat de la presència de l'escut català en el senyal de la família dels Berthout, però l'Armorial Wijnbergen (escrit entre 1265 i 1270) (folis 1172 i 1173) i, més tard, l'Armorial de Gelre (escrit entre 1370 i 1414) (folis 75v i 76v) incorporen l'escut dels Berthout amb les barres catalanes entre llurs representacions. En conseqüència, podem assegurar que l'adopció del senyal del casal de Barcelona per les ciutats flamenques de la província d'Antwerpen s'havia produït, com a molt tard, el 1270, és a dir, en temps de Jaume I el conqueridor. Referències: Heraldry on the world, Flags of the world, Una segona llegenda, de difícil documentació, situa Gauthier IV Berthout en la conquesta de Mallorca al 1229.
Del conjunt de ciutats belgues que incorporen el senyal dels comtes de Barcelona amb només 3 barres destaca Mechelen (Malines en francès). L'origen històric de la Senyoria de Malines és desconegut, però sabem que al segle X va passar a formar part dels dominis dels Principat de Lieja, tot i que va conservar la independència sota la direcció de la família dels Berthout. Situat entre el Principat de Lieja i el Ducat de Brabant, va patir sempre pressions per ser assimilada per un o altre però la ciutat va aconseguir conservar els seus privilegis. El 1333, Malines va ser venuda al comte Lluís I de Flandes, i, des de llavors, la Senyoria de Malines ha estat lligada als títols del comte de Flandes. El 1288, el ducat de Brabant es va annexionar el ducat de Limburg i, a partir de 1430, Brabant-Limburg va passar a mans de la casa dels Borgonya, que també era propietària del comtat de Flandes. D'aquesta manera, els ducs de Borgonya van imposar una unitat política sobre els territoris dels Països Baixos. El 1473, Carles I de Borgonya (Carles el temerari), fill de Felip el Bo, va establir a la ciutat de Malines la Cambra Central de Comptes i el Tribunal Suprem (o Parlament de Malines). Margarida d'Àustria el va abolir el 1477 però Felip el bell (el marit de Joana d'Aragó, filla de Ferran el catòlic) el va reinstaurar el 1504 i va fer de la ciutat la seu de la cort de l'estat de Borgonya. Per aquesta raó, Malines serà el lloc de residència dels fills del matrimoni de Felip el bell i Joana d'Aragó a partir del nomenament d'aquesta com a reina de Castella el 1504. La germana de Felip se'n faria responsable de l'educació. El 1530, després de la mort de Margarida d'Àustria, governadora del Ducat de Borgonya i dels Països Baixos, Carles d'Àustria, fill de Joana d'Aragó, traslladaria la cort a Brussel·les. El mapa següent potser ajudarà a situar-nos dins el context de l'enrevesada història dels Països Baixos:
Després d'haver assistit al conjunt d'aquestes informacions, comença a fer-se evident el paper de Catalunya en la relació política amb Flandes i el conjunt dels territoris dels Països Baixos. Al mateix temps, les pretensions nacionalistes castellanes sobre aquests territoris resulten ridícules i es basen només en la decisió de Felip II de Castella de conservar-hi per la força la seva titularitat. La resta d'informacions fan de Castella un nom sense cap significació en aquest escenari. En propers articles aprofundirem en més aspectes de la relació de Flandes amb Catalunya. 20 de juny de 2010 |
dissabte, 26 de juny del 2010
Joan Cavaller. Catalunya i Flandes: una relació històrica (3). Malines
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada