fília.cat: Nou Barons de la Fama

Segons la llegenda, els Nou Barons de la Fama també coneguts com Els Nou Cavallers de la Terra, eren els més esforçats barons de la terra catalana, amb el deler de reconquerir els territoris ocupats pels sarraïns. Aquests nou cavallers foren els senyors de: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. En algunes versions el de Mataplana és el Comte l'Arnau.

Els nou barons de la llegenda

Guerau d'Alemany.
Bernat d'Anglesola.
Galceran (o Guerau) de Cervelló.
Galceran de Cervera.
Bernat Roger d'Erill.
Hug de Mataplana (o el Comte Arnau, Comte l'Arnau, a la cançó popular).
Dapifer de Montcada.
Galceran de Pinós.
Gispert de Ribelles.

Otger Cataló, el Pare de la Pàtria, els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vistos néixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna, que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe originària.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la Mare de Déu negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony, -que és situada a prop del monestir de Ripoll, que és alhora relacionat amb un altre mite català: Guifré d'Arrià, el Pilós-, i juraren complir amb lleialtat la seva paraula.

Bases històriques de la llegenda

Es creu que la llegenda va ser creada i propagada pels suposats descendents dels nou barons (que porten el nom d'importants famílies nobles de l'edat mitjana) per tal de prestigiar les seves nissagues.

Baronia d'Alemany : No ha existit mai una Baronia d'Alemany. Els Alemany són els Barons de Cervelló a partir d'Alemany Hug de Cervelló (…-1063).
Baronia d'Anglesola: La Baronia de Anglesola sorgí el 1056, quan Ramon Berenguer «el Vell» de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Tàrrega als sarraïns, que cedí el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d'Anglesola.
Baronia de Cervelló: el primer Baró de Cervelló conegut va existir quasi tres segles desprès d'Otger Cataló, i no es deia Galcerà ni Guerau sinó Odalric. Aquest Odalric és descendent del Comte Arnau (oncle de Otger Catalò).
Baronia de Cervera: Cervera va romandre en poder sarraí fins al 1067. Hug Dalmau (1067-1095) va comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocupà la plaça. Ramon Berenguer «el Vell» annexionà la comarca a l'Arcomtat d'Ausona, constituint la Baronia de Cervera, que donà en feu a Hug Dalmau, anomenat des de aleshores Hug Dalmau de Cervera.
Baronia d'Erill: el primer Baró de Erill que es coneix fou Ató d'Erill (...-977). A l'edat moderna passaren a ser comtes.
Baronia de Mataplana: el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s'anomenà igualment Hug de Mataplana, però va nàixer tres segles després d'Otger Cataló. El castell de Mataplana està documentat des del 1076.
Baronia de Montcada: al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada, se l'anomena Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada (un dapifer a l'època de Otger era un senescal). Es tracta d'un fill d'Otger Cataló: Ramistà (…-768) Arcomte de Llemotges i Senescal de Aquitània, assassinat el 768 per Pipí «el Breu» (714-768) rei dels Francs (751-768). Segons els cantars de gesta, acompanyà el 752 el seu pare Otger i el seu fill Arnau en les campanyes contra els sarraïns a Septimània, i morí en el setge de Narbona, però no en batalla, sinó víctima d'unes febres, cosa que segurament és una confusió amb les circumstàncies de la mort del seu pare. La realitat és que de 767 fins a 768 entrà en guerra contra Pipí, rei dels Francs, però fou vençut, capturat i decapitat. El seu fill primogènit fou Arnau, (...-813) Arcomte d'Empúries (795-813) 1r Baró de Rocabertí i 1r Baró de Montcada.
Baronia de Pinós: el primer Pinós fou Mir Riculf de Pinós (...-1068). El seu fill Galceran de Pinós (1068-1117) traslladà la seva seu al castell de Bagà.