Manuel Pizarro s'oposà, Constitució en mà, a la compra d'Endesa, que presidia, per part de Gas Natural Foto: REUTERS.
Els productes catalans es venen en tres blocs: un 33% al mercat espanyol, un 33% a Catalunya i un 33% fora de l'Estat
Catalunya no és autosuficient en res. Fins i tot hem d'anar a comprar rovellons a l'Aragó o a l'Europa de l'Est. La nostra indústria, que és fonamental per a l'economia catalana, és bàsicament transformadora: importem la primera matèria, la transformem i la venem en forma de productes acabats. Fa 100 anys, els empresaris catalans deien sentir-se més espanyols que ningú, ja que el 100% del seu mercat era l'espanyol, tal com els ho recordaven constantment els polítics centralistes. El 1995 –fa 15 anys–, el polític del PP Alejo Vidal-Quadras explicava en un article que Catalunya venia el 70% de la seva producció a la resta de l'Estat, i recomanava als empresaris que anessin amb compte a l'hora de fer manifestacions hostils contra el poder central. Ja havíem baixat el percentatge un 30%. En l'actualitat, els productes catalans –des del cava fins als cotxes o els llibres– es venen en tres blocs, més o menys equivalents: un 33% va destinat al mercat espanyol, un 33% el consumim nosaltres, a Catalunya, i un 33% és exportació fora de l'Estat. El procés de liberalització de l'economia espanyola, la integració a la Unió Europea i la globalització han rebaixat el pes de les vendes a la resta de l'Estat. Espanya és un mercat important, però el percentatge és a la baixa.
La producció catalana es pot mesurar també per les plantes de propietat catalana situades a l'exterior, que deuen ser al voltant de 200, distribuïdes arreu del món, però sobretot a la Unió Europea, a Mèxic i a la Xina. O bé per casos no tan excepcionals com el de Mango, que no produeix res del que ven en territori català o espanyol, però que és una potència mundial. En els dos casos, el centre de decisió és a Catalunya.
En tot cas, i com deia Joan Trullén, un economista seriós i de prestigi –Visca España, AVUI, 11 de juliol–: “Catalunya constitueix l'espina dorsal de la capacitat competitiva espanyola”. Dels onze sectors industrials amb què es classifica l'activitat industrial, explicava, set són liderats per catalans; la mateixa relació que la dels jugadors del Barça a la selecció espanyola, campiona del món de futbol. “Catalunya –definia Trullen–, aporta el gruix de la capacitat exportadora espanyola: un 250% més que Madrid, el País Basc o el País Valencià”.
La tradició històrica dels empresaris catalans ha estat de temor davant del poder polític que representa Madrid. De forma periòdica, en els darrers 200 anys es produeix de tant en tant a la resta de l'Estat un boicot contra els productes catalans, una amenaça contra els seus empresaris, o bé menysteniment per les nostres iniciatives. ¿Recorden aquelles manifestacions del president d'Endesa fa cinc anys dient que no volia ser un “empleado” de La Caixa, quan Gas Natural presentà una oferta pública de compra d'aquella empresa? O el president de la Confederació Espanyola d'Empresaris, fundada per un català –Carles Ferrer i Salat–, dient que aquella oferta era “tacaña, o sea catalana”? Potser és hora de començar a recordar que l'economia catalana és fonamental per a l'economia espanyola.
La producció catalana es pot mesurar també per les plantes de propietat catalana situades a l'exterior, que deuen ser al voltant de 200, distribuïdes arreu del món, però sobretot a la Unió Europea, a Mèxic i a la Xina. O bé per casos no tan excepcionals com el de Mango, que no produeix res del que ven en territori català o espanyol, però que és una potència mundial. En els dos casos, el centre de decisió és a Catalunya.
En tot cas, i com deia Joan Trullén, un economista seriós i de prestigi –Visca España, AVUI, 11 de juliol–: “Catalunya constitueix l'espina dorsal de la capacitat competitiva espanyola”. Dels onze sectors industrials amb què es classifica l'activitat industrial, explicava, set són liderats per catalans; la mateixa relació que la dels jugadors del Barça a la selecció espanyola, campiona del món de futbol. “Catalunya –definia Trullen–, aporta el gruix de la capacitat exportadora espanyola: un 250% més que Madrid, el País Basc o el País Valencià”.
La tradició històrica dels empresaris catalans ha estat de temor davant del poder polític que representa Madrid. De forma periòdica, en els darrers 200 anys es produeix de tant en tant a la resta de l'Estat un boicot contra els productes catalans, una amenaça contra els seus empresaris, o bé menysteniment per les nostres iniciatives. ¿Recorden aquelles manifestacions del president d'Endesa fa cinc anys dient que no volia ser un “empleado” de La Caixa, quan Gas Natural presentà una oferta pública de compra d'aquella empresa? O el president de la Confederació Espanyola d'Empresaris, fundada per un català –Carles Ferrer i Salat–, dient que aquella oferta era “tacaña, o sea catalana”? Potser és hora de començar a recordar que l'economia catalana és fonamental per a l'economia espanyola.
Publicat a
- Avui 18-07-2010 Pàgina 15
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/-/-/196488.html?piwik_campaign=mail&piwik_kwd=mail&utm_source=mail&utm_medium=mail&utm_campaign=mail
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada