Al programa d'actes del cinquantenari del Retrobament, hi té un pes específic el vi. De fet, ahir un primer grup de celleristes catalans havia d'entrar en contacte amb les principals cooperatives vinícoles d'aquest racó de Sardenya per establir vies de diàleg, experimentació i futur, però la vaga de controladors aeris francesos va impedir a darrera hora la connexió. Al rerefons de l'encontre, que es farà més endavant, hi ha per descomptat implicacions econòmiques (els vins de l'Alguer i Sardenya són encara desconeguts als Països Catalans, i a la inversa, amb línies de distribució quasi verges), però també n'hi ha de més sorprenents, a la intersecció entre cultura, història i identitat.
Ho saben molt bé els enòlegs Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, autors de la recentíssima Guia de vins de l'Alguer (complement de la Guia de vins de Catalunya), que sí que es va poder presentar ahir al vespre. Concebuda com un tast a cegues de vint-i-un vins elaborats al territori alguerès, laguia té un abast i una intencionalitat que no es veuen a primer cop d'ull. La vinya catalana (i europea) va ser completament destruïda al final del segle XIX per la fil·loxera i la producció vinícola va reprendre posteriorment amb peu de vinya americana (immune a l'epidèmia), però els ceps sards van resistir-hi excepcionalment i, per tant, les varietats plantades pels catalans des del segle XIV van continuar i continuen escampades pels camps. 'La paradoxa és que la identitat vinícola catalana es va deixar en certa manera a Sardenya, on tenim les arrels', diu Alcover. 'El caràcter primigeni de les varietats de vi del nostre país, doncs, es pot trobar curiosament a l'Alguer, on es fa el vi que tastaven els nostres avantpassats'. Pels dos enòlegs, la guia i el programa paral·lel de contactes entre cellers volen ajudar que aquestes varietats puguin tornar a casa algun dia, perquè 'el vi català torni a tenir gust català'.
La reserva de tipicitat a Sardenya pot ajudar a resoldre l'assignatura pendent de Catalunya amb la identitat de molts dels seus vins, perduda segons els autors arran de la fil·loxera el 1878 i la introducció en massa al camp català, un segle després, de varietats franceses (cabernet, merlot i chardonnay). En confessió, Alcover aprofundeix l'autocrítica: 'Els catalans tenim el nostre ADN mediterrani una mica enterrat, esclaus com som d'un cosmopolitisme excessiu. Amb l'Alguer, tens la sensació de retrobar-te amb l'ADN mediterrani que tenim amagat'. L'estudi i la prospecció minuciosa de les varietats i sòls algueresos i sards, per Alcover i Naranjo, 'és un tresor' que tot just s'obre, i que pot comportar resultats del tot imprevistos en el futur. A tots els nivells, fins i tot en l'econòmic.
I és que l'economia es percep, aquests dies, com un element central en present i en futur de les relacions represes fa mig segle entre l'Alguer i la resta de territoris de parla catalana. Les dues entitats organitzadores dels actes del Retrobament, el Municipi de l'Alguer i la Generalitat, hi aposten cada vegada més fermament. El batlle Marco Tedde així ho afirmava aquesta setmana a VilaWeb, i la representació del govern català a la ciutat, encapçalada pel vinarossenc Joan Elies Adell, té entre mans, més enllà dels programes de suport a la cultura i la llengua, el foment de les relacions econòmiques entre totes dues ribes. El turisme, el motor econòmic de l'Alguer, ja ha començat a constatar els avantatges d'aquesta relació a través de la joveníssima línia marítima de l'empresa Grimaldi entre Barcelona i Portu Turre (al principal port al nord de Sardenya). Els tres trajectes setmanals que hi ha des del març de 2009 han afavorit no sols el nombre de turistes (amb vehicle propi, normalment), sinó també l'intercanvi de béns i mercaderies.
Les empreses de gran distribució comercial (alguereses, sardes i fins i tot italianes) ara poden recórrer al mercat català com a proveïdor d’alguns béns, i deixar de dependre de Milà. Des de Portu Turre, les mercaderies es transporten als centres de distribució de la zona industrial de Sàsser, d'on surten cap als llocs de venda de tota l'illa. En el cas de l'Alguer, la relació es concreta especialment amb la compra per part de restauradors i hotelers de fruita i verdura per a la temporada d'estiu a Mercabarna. La locomotora econòmica catalana, amb Barcelona al centre d'una euroregió, és percebuda cada vegada més a prop i amb més interès des de Sardenya. I en aquest acostament, el govern de Càller i les cambres de comerç i patronals de l'illa no s'obliden de jugar la carta de la catalanitat: amb el pretext cultural i lingüístic, també es vol que per la porta de l'Alguer entri tot Catalunya a Sardenya.
Enrico Daga, president de la Cambra de Restauradors de l'Alguer, ho confirma: 'Els restauradors de l'Alguer demostren ara una sensibilitat particular pel tema de la catalanitat, perquè comprenen que és un valor cultural, però també una capacitat econòmica. Una aliança forta entre el nord de Sardenya i Catalunya ens pot donar visibilitat, economia i diversificació en un mercat globalitzat'. I Stefano Lubrano, president alguerès de l'associació empresarial Confindustria del nord de Sardenya, afegeix que hi ha la intenció d'empresaris del sector del vi, el formatge i l'oli de l'Alguer d'etiquetar els seus productes en català, per poder obrir mercat a ponent. Fins ara, no era infreqüent trobar vins, per exemple, amb noms o topònims algueresos a l'etiqueta: Cabirol, Gínjol, Margalló, Valmell, Vi marí... Molts d'aquests productes, val a dir, aviat es començaran a integrar al portal per la valorització de la gastronomia catalana Gastroteca.cat, dins un apartat propi de l'Alguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada