El 1362-1363, a la vila de Montsó, a les Corts Generals de la Confederació de Catalunya-Aragó (és a dir, a la reunió conjunta dels tres parlaments: el Parlament del Principat de Catalunya –on estava representat el Regne de Mallorca–, el Parlament del Regne d'Aragó i el Parlament del Regne de València) es definí l'establiment d'una xarxa de duanes, que havia d'estar dirigida per les tres Generalitats: la Generalitat de Catalunya, la Diputació General d'Aragó i la Generalitat Valenciana. El comerç exterior de la Confederació ja era important i corresponia a la màxima instància administrativa –l'estat– la concreció dels llocs i els tipus de duanes necessàries per al bon funcionament del conjunt de l'economia nacional, que, per primera vegada, tindria uns límits administratius-econòmics. Molt abans, doncs, dels diversos intents de creació de mercats nacionals (protegits per duanes i aranzels) a l'Europa del segle XIX.
Les duanes establertes a les Corts de Montsó serien de dos tipus: terrestres i marítimes. Les terrestres definien la frontera econòmica amb Navarra (amb duanes a Borja, Ejea, Sos i Termas) i amb els comtats occitans i el Regne de França (amb duanes a Jaca, Biesques, Broto, Belsa, Benasc, Vielha, Malpas, Pobleta de Bellveí, Llavorre, la Seu, Puigcerdà, Vilafranca, Ceret i Perpinyà). La guerra d'aquell moment amb Castella feia impensables les duanes. Les duanes marítimes seguien tot l'Arc Mediterrani: de Cotlliure a Alacant (passant per Roses, Torroella, Palamós, Sant Feliu, Barcelona, Cubelles, Tarragona, Cambrils, Tortosa, Peníscola, Burriana, València i Dènia).
El mercat nacional, dibuixat a mitjan segle XIV.
Francesc Roca
Per saber-ne més: www.dpz.es/ifc/atlasH
Publicat al num.: 1284
Una col·laboració de l'ACCAT i Barcelona 20 minutos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada