18/08/2004 |
Girona, 18 d’agost del 2004 H. Sr. Dick Thomson Cònsol General de la Gran Bretanya Barcelona Honorable senyor, Aquests dies ha estat commemorat el 300è aniversari de la sobirania de Gibraltar a favor de la Corona de la Gran Bretanya, la qual cosa fou aconseguida gràcies als catalans que també hi varen col·laborar i ajudar militarment dins del gruix expedicionari. Tanmateix em permeto adreçar-li aquesta lletra per demanar al Govern de la Gran Bretanya si també seria possible commemorar amb igual solemnitat el 300è aniversari de la signatura del “Tractat d’Aliança, Amistat i Protecció” conclòs a Gènova el dia 20 de juny del 1705 entre la Sereníssima Reina d’Anglaterra i el Principat de Catalunya. V.S. deu conèixer com jo mateix que el poble de Catalunya va dipositar durant molt de temps la plena confiança en el Govern Anglès per l’acompliment de les clàusules signades a Gènova el 1705, per les quals literalment deia que “darà con toda seguridad, garantia y protección de la Corona de Inglaterra sin que puedan padecer la más mínima alteración ni detrimento de sus personas, bienes, Leyes ni Privilegios; de modo que ahora y en lo venidero goze el Principado de Cataluña todas las Gracias, Privilegios, Leyes y costumbres, tanto en Común como en Particular del modo que dicho Principado gozaba dichos Privilegios, Leyes y Gracias en tiempo del difunto Rey Carlos II”. Després d’haver signat aquest tractat internacional, els catalans varen complir escrupolosament la seva part, i en canvi, quan anys més tard es va concordar el Tractat d’Utrecht el 13 de juliol de 1713, ens vàrem trobar abandonats pels anglesos, tot i que si que es va mantenir la cessió a favor de la Corona de Gran Bretanya de “la plena y entera propiedad de la ciudad y castillo de Gibraltar”,,,”dandola dicha propiedad absolutamente paraque la tenga y goze con entero derecho y para siempre, sin excepción ni impedimento alguno”. No cal dir que V.S. igual que tothom coneix que els catalans no solament vàrem perdre les nostres Constitucions i consegüentment les nostres llibertats, sinó que també vàrem ésser perseguits en els bens i en les persones. Per aquest motiu els catalans el 1736 ho varen fer conèixer al Sereníssim Rei Jordi-August, Rei de la Gran Bretanya (Jordi II) on a més de demanar-li l’acompliment del Tractat li deien que seria “en tot temps un públic monument de nostra justícia”. Per tant, la celebració del 300è aniversari del Tractat de Gènova ha de tenir una finalitat de revifar la memòria històrica, però també com a recordança de fer possible allò que es va pactar. El Principat de Catalunya actualment no té encara les Constitucions ni les lleis que ens garantien la nostra llibertat política, però si que disposa de Parlament. L’honor d’Anglaterra tal com reclamaven els autors dels opuscles “The Deplorable History of the Catalans” o “The Case of the Catalans consider’d”, editats tots dos a London el mateix 1714, encara el podem recuperar, i és fent valedor el Govern de la Gran Bretanya a favor dels interessos nacionals dels catalans. Darrerament s’han observat accions i omissions per les quals els catalans ens hem trobat en el terreny internacional absolutament abandonats pels qui tenen encara l’obligació de fer-nos costat, atès que no varen acomplir els seus compromisos. I no cal dir que si al Tractat d’Utrecht no se li pot aplicar la clàusula “Rebus sic Stantibus”, tampoc al Tractat de Gènova se li pot aplicar, amb la qual cosa no ha prescrit, ni ha estat derogat. Per tot això, em plau sol·licitar a més a més, si ateses les circumstàncies polítiques actuals, el Govern de la Gran Bretanya pot col·laborar intensament a favor de les demandes que s’hagin formulat oficialment des del Govern de la Generalitat, com podria ser la constància de l’oficialitat de la llengua catalana al Tractat de la Constitució de la Unió Europea, l’ajut a l’entrada de les Federacions Esportives Catalanes dins de les Federacions Internacionals, i no cal dir també en el Comitè Olímpic Internacional, la presència oficial de la cultura catalana dins de la UNESCO atesa la seva singularitat política, etc. Si efectivament el Govern de S.M. en el seu moment hagués acomplert el Tractat de Gènova, avui possiblement no estaríem escrivint aquesta lletra, però a la vista de que no ha prescrit, i que parcialment es pot retornar en el camp internacional la presència que anhela el Principat de Catalunya, seria de molt bon entendre pel poble català el vostre ajut, ja que ens retornaria el sentit de la vostra justícia, i del vostre honor. Tan de bo, es pugui culminar en accions pràctiques el vostre ajut pendent, i mentre us saluda molt afectuosament, Francesc Ferrer i Gironès Tinent d’Alcalde CONTESTA DEL CONSOLAT DE LA GRAN BRETANYA 31 d'agost del 2004 Ilm. Sr. Francesc Ferrer Gironès GIRONA Ilustríssim senyor, Li agraiexo la seva carta damb data de 18 d'agost. Hem près bona nota del contingut d'aquesta carta i com que l'Embaixada Britànica a Madrid s'ocupa d'assumptes internacionals relacionats amb les activitats del Regne Unit, em complau comunicar-li que m'he permés enviar la còpia de la seva carta a l'Embaixada per a la seva atenció. Aprofito l'avinentesa per saludar-li ben cordialment, Geoffrey S. Cowling Cònsul General de Sa Magestat Britànica http://www.francescferrer.cat/pub/cat/redaccio/notis-detall.asp?Item=893&seccio=Noticies |
divendres, 3 de setembre del 2010
FERRER DEMANA AL CONSULAT GENERAL DE LA GRAN BRETANYA QUE L'ANY VINENT EL DIA 20 DE JUNY DEL 2005, ES FACI LA COMMEMORACIÓ DEL TRACTAT DE GENOVA, TAL COM ES VA FER LA DE GIBRALTAR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada