dimarts, 21 de setembre del 2010

Foneria de canons i estats moderns



L’establiment, el 1537, de la foneria reial de canons a tocar la Rambla de la ciutat de Barcelona és un indici d’un canvi important en la tecnologia militar.
 
Durant l’Edat Mitjana, la cavalleria era el nucli dut de qualsevol exèrcit. Els canons i les bales impulsades per la pólvora fan canviar la tecnologia militar i els exèrcits: l’artilleria n’esdevé el centre i el seu cost és molt elevat. Els canons van en rodes, pels camins, però són també a les naus de guerra i a punts elevats de les costes. La necessitat de recursos per tenir un exèrcit amb canons és un dels motors de creació dels Estats moderns.
Catalunya ha optat, des de 1469, per la construcció d’un gran imperi confederal hispànic, basat en el model de la conferació de la Corona catalano-aragonesa. En 1516-19, aquest imperi s’amplia extraordinàriament, car Carles I, rei de Catalunya-Aragó, rei de Castella i arxiduc d’Àustria, esdevé, per elecció, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic. És Carles I qui ordena la creació d’una foneria reial de canons a Barcelona, on ja existia una llarga tradició metal·lúrgica, heretada de les fargues pirinenques. La idea de Carles I és impedir l’expansió del regne de França (que ha optat per un altre model de creació d’Estat modern: el model hipercentralitzat, on es van conquerint, a canonades, nous territoris que perden totes les seves institucions polítiques). Catalunya, i els altres Estats de la corona catalano-argonesa, estan integrats dins els dos imperis de Carles I (l’hispànic i el germànic), però té just al costat, al nord, l’imperi francès, també en construcció i amb afanys d’expansió geogràfica. Serà, doncs, escenari bèl·lic durant dos segles. Tal com succeeix a la Europa que transita dels regnes medievals als Estats moderns.

Francesc Roca
17.01.2006
Font: 20 Minutos
A la fotografia: Antiga foneria de canons a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Edifici original de 1777, reformat el 1858 per Josep Oriol Mestres i Esplugas, per convertir-lo en la seu del Banc de Barcelona, de Manel Girona. El banc va tancar l'any 1920. Font: Wikipedia
http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01127