M'agrada trobar que enmig d'aquest tapís de banderes de països hi apareixen els colors que m'identifiquen. Estar dins aquesta mena de patchwork et reconforta per uns instants: existim! Malgrat que després la realitat és més feixuga i ens mostra tot el que ens cal encara per caminar, tot l'esforç que hem de fer per ser normals.
No deixa de ser intrigant el llençol de sota, on els catalans no hi so però en canvi (curiosament en el lloc on alfabèticament ens tocaria) hi ha les Canary Islands! Esperem que aviat els catalans hi puguem aparèixer amb tota normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada