Persona, empresa i societat - el bloc de Josep M. Lozano |
| Hi ha dues coses que serien nefastes demà a la nit. La primera, que a les 8 dels vespre, des de les primeres declaracions, es donés per inaugurada la campanya electoral de les municipals. La segona, que el desfici per començar una nova etapa, tingui la forma que tingui, ens faci donar el passat per oblidat o superat. No es pot conduir mirant el retrovisor, però no es pot conduir sense mirar el retrovisor. Els directament afectats, per raons òbvies, però també tot el país en tots els seus registres (polítics, econòmics, socials, culturals...) en algun moment dels propers mesos s’hauria de preguntar amb calma què hem après d’aquests anys de tripartit i de tot el que s’hi ha esdevingut, tant Catalunya endins com Catalunya enfora. Avui no toca fer aquest exercici, però serà imprescindible fer-lo... si som capaços no convertir-lo en un ball de bastons o en l’apoteosi del ressentiment.  A qui governi li tocarà reforçar la secció de Bombers perquè tenim focs encesos per totes bandes: crisi econòmica i unes xifres d’atur que porten latent una crisi social; crisi institucional que afecta al distanciament o insatisfacció dels catalans amb relació a la manera com es desenvolupa la democràcia a Catalunya, amb una baixíssima valoració dels partits polítics i una pèrdua brusca i substancial de la valoració i el protagonisme del Parlament; crisi política en les relacions entre Catalunya-Espanya simbolitzada per la pèrdua de legitimitat atorgada al Tribunal Constitucional i concretada en el futur incert que li espera a l’Estatut de Catalunya, tant en el seu contingut concret com en la seva consideració de símbol d’una etapa... superada?; crisi del model de benestar, que inclou el repte de saber quines són les possibilitats financeres reals de la Generalitat, però que se situa en un context que desborda a la pròpia Generalitat, i en el que fatxenderia ideològica no té costos, però la bona gestió sí. Les urgències (i fins i tot l’apagar focs), com sol passar, es menjaran la major part de la immediata acció de govern i del seu President: caldrà posar les llums curtes, i saber amb precisió quina és la nostra posició i donar-hi resposta. Amb el petit afegit que les urgències no són conjunturals, sinó que són la manifestació de problemes estructurals de llarg abast.Però –més enllà dels ajustaments de l’arrencada del nou govern- no n’hi haurà prou amb navegar a prop de la costa i anar salvant esculls. En algun moment, caldrà fer ús de la brúixola i fixar una ruta, marcar un objectiu i cridar a la tripulació a navegar mar endins. En algun moment haurem de posar les llums llargues i mirar enllà... per saber des de quin marc de referència abordem l’agenda esmentada anteriorment. Es aquí on es fan visibles dos nous eixos, que reclamen un altíssim grau de lucidesa i de responsabilitat tant al govern com a l’oposició. En primer lloc: el nou equip de govern, amb tota probabilitat, si no fa només de bomber determinarà el recorregut del país per tota la dècada (d’aquí la importància de saber no tan sols qui governa, sinó també amb quines condicions governa, i amb quins plantejaments per part de l’oposició). En segon lloc, amb el rerefons de la sentència del TC i de la massiva manifestació de protesta dels catalans, entrarem en un període nou i decisiu de Catalunya que decidirà si ultrapassem o no l’horitzó de l’Estatut. A excepció feta dels casos sobtats d’independència derivats de l’esfondrament de règim comunista, els processos sobiranistes, com en el cas del Quebec o Flandes, són de llarg recorregut i han anat desplegant i consumint etapes i cicles. En el nostre cas, el cicle autonòmic, que ha durat 31 anys (del 79 fins ara) i que ha tingut com a formacions centrals a CiU i al PSC, sembla mostrar símptomes evidents d’esgotament. La multiplicació grupuscular de nous partits, plataformes i moviments de tota mena és un símptoma del començament d’un nou cicle i de la reestructuració que caldrà fer de les línies centrals d’actuació. Per això, el que també estarà en joc a partir d’ara serà quins partits o formacions seran capaços de fixar el relat de la nova navegació. Article publicat a l'AVUI juntament amb Àngel Castiñeira el 27.11.10 http://www.josepmlozano.cat/Bloc0/PersonaEmpresaiSocietat/tabid/217/EntryId/1055/28N-Retrovisor-curtes-i-llargues.aspx  |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada