El Papa farà a Barcelona un gest sense precedents amb Catalunya

L'ampli ús del català que Ratzinger farà a la Sagrada Família inaugurarà una nova etapa

L'Església catalana intenta marcar ara un perfil propi que li permeti recuperar la seva identitat

Dilluns, 1 de novembre del 2010

JORDI CASABELLA / Barcelona

Els temps en la relació entre el Vaticà i Catalunya estan canviant. A finals dels anys 90, el nunci hongarès de la Santa Seu a Espanya, Lajos Kada, comparava la situació dels castellanoparlants a Catalunya amb la de la marginada minoria hongaresa a Transsilvània. Kada no aconseguia entendre per què a les esglésies s'hi havia de fer servir el català. Hi va haver un temps en què el seu successor, Manuel Monteiro de Castro, en un atac de sinceritat, va admetre que era partidari que la missa de les 12 dels diumenges se celebrés en castellà. El català s'havia de deixar per a la intimitat, per a les celebracions eucarístiques semibuides de les vuit del vespre.

Sistach besa la mà de Benet XVI al Vaticà, el 2007. AFP / CHRISTOPHE SIMON

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 20 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 01 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Però l'actual nunci, Renzo Fratini, ha deixat de parlar de la llengua. Ara és el Papa qui decideix en aquesta qüestió. Diumenge que ve, a la Sagrada Família, en un gest sense precedents amb Catalunya, Benet XVI té previst utilitzar la llengua catalana en diferents passatges de la seva intervenció, segons ha confirmat el
Vaticà.

Ratzinger no només farà un ús ampli de l'idioma autòcton a l'interior de la nova basílica, en presència dels Reis; el president del Congrés dels Diputats, José Bono; el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, sinó també en altres moments de la visita, com a l'hospital del Nen Déu. «A Barcelona s'hi sentirà molt català», va anunciar divendres el portaveu de la Santa de la Santa Seu, Federico Lombardi, als periodistes.

PARAULES DE CORTESIA / Si ens remuntem a l'anterior visita d'un Pontífex a Catalunya, la de Joan Pau II el 1982, l'única registrada fins ara, les comparacions resulten odioses. Llavors el Papa polonès es va valer només d'unes quantes paraules de cortesia en català. Tampoc hi va haver cap gest envers la identitat nacional catalana, cosa que va provocar la irritació del llavors president de la Generalitat, el nacionalista Jordi Pujol. No feia falta gaire intuïció per presagiar el que vindria després: anys de travessia en el desert per a tot el que fes referència a Catalunya.

Durant la segona part del mandat de Joan Pau II al capdavant de l'Església catòlica es van percebre amb més nitidesa les conseqüències d'aquella política. Els nomenaments episcopals de les diòcesis catalanes es perfilaven a Madrid, a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola i al despatx del nunci. Els matisos nacionalistes es van convertir en un obstacle insalvabale per a qualsevol aspirant a bisbe a Catalunya. El mapa episcopal català va experimentar un tomb. La tradicional sensibilitat catalanista de la majoria de la jerarquia catòlica a Catalunya va passar a millor vida. Ara els bisbes espanyolistes rivalitzen en nombre amb els catalanistes. El reconeixement jurídic de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, un succedani de la Conferència Episcopal Catalana que els prelats catalans van idear per no irritar Roma, va quedar totalment encallat. Avui continua en una via morta.

L'ascens de Tarcisio Bertone a la Secretaria d'Estat del Vaticà, el 2006, i la investidura de Lluís Martínez Sistach com a cardenal, el 2007, després que aquest assumís la direcció de l'Arquebisbat de Barcelona en substitució de Ricard Maria Carles, van començar a modificar el curs de la situació. Aquesta aliança compta, a més a més, amb poderosos suports, com ara el del nou cardenal Gianfranco Ravasi, un purpurat amic de Catalunya a qui, segons els experts, l'espera un futur brillant.

NOVA ETAPA / A l'abril, quan Bertone va presidir a Barcelona la beatificació de Josep Tous, ja es va percebre el començament d'una nova etapa. Bertone no només va fer un ús notori del català en relació amb el que la Santa Seu tenia per norma, sinó que Benet XVI també es va servir de la llengua catalana davant dels que celebraven l'ascens del caputxí als altars.

L'Església catalana busca ara marcar un perfil propi a partir de la nova situació. El juny del 2004, la manifestació d'un miler de catòlics que va tenir lloc davant de la catedral de Barcelona contra la divisió de la diòcesi imposada per Roma va finalitzar amb el cant del Virolai. Diumenge, la lletra de mossèn Cinto Verdaguer arribarà a les orelles de Benet XVI, a la Sagrada Família.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20101101/papa-fara-visita-bcn-gir-relacio-amb-catalunya/569407.shtml