Els científics de Catalunya són els més productius d'Espanya
Madrid ocupa la primera posició en publicació d'articles, però l'impacte internacional és inferior
La medicina, la genètica i altres àrees pròximes suposen més del 50% de la recerca científica
Dimecres, 17 de novembre del 2010 
ANTONIO MADRIDEJOS / Barcelona
Catalunya és darrere de Madrid la segona comunitat autònoma en producció científica, un índex establert a partir del nombre d'articles publicats en revistes especialitzades, però si s'analitza l'impacte internacional dels citats documents o papers, llavors se situa de manera destacada en primera posició. En certa manera, es podria dir que la producció dels centres de recerca catalans és la de millor qualitat, la més brillant, en el conjunt d'Espanya.
Informació publicada en la página 22 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 17 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Aquesta és una de les principals conseqüències de l'informe Indicadors bibliomètrics de l'activitat científica de Catalunya, elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya i el grup Scimago a partir de la base Scopus, que recopila dades de 19.000 publicacions internacionals de l'àmbit científic entre els anys 2003 i 2008. A falta d'un altre mètode més precís, el nombre d'articles publicats en revistes és el mètode habitual per calibrar la producció d'un investigador (els autors assumeixen que un dels problemes d'aquest mètode és que discrimina certes disciplines, com l'enginyeria i la tecnologia, menys proclius a la publicació de papers que la genètica o l'astronomia).
REDUCCIÓ DE LA BRETXA / El 2008, últim any amb xifres disponibles, les institucions dedicades a la R+D a Catalunya (centres de recerca, universitats, hospitals i altres) van elaborar 14.781 articles, xifra que suposa el 26,6% del total espanyol. Al davant se situa Madrid, amb 19.724 papers, mentre que els llocs següents els ocupen, ja molt lluny, Andalusia (8.175), el País Valencià (6.757) i Galícia (3.540). «El nombre de publicacions a Catalunya ha augmentat un 78% des del 2003, cosa que ha suposat retallar l'avantatge de Madrid i pujar en el rànquing mundial», explica Félix de Moya, responsable del grup Scimago i investigador de l'Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC, a Madrid. De Moya i la rectora de la UOC, Begoña Gros, van presentar ahir aquest informe a Barcelona.
Al marge de la producció en brut, Catalunya aconsegueix pujar fins a la primera posició si s'analitza l'impacte dels articles, seguida de les Balears, Aragó, Madrid i el País Valencià. Aquest índex de qualitat es calcula a partir del nombre de citacions que reben en articles escrits per altres investigadors. La taxa en el conjunt de Catalunya és d'1,42, fet que significa que els articles reben un 42% més de citacions que la mitjana mundial (amb independència de la quantitat total de papers). Madrid obté un 1,2; Espanya, un 1,1.
ICREA, UN ÈXIT / El domini en brut de Madrid es fonamenta, entre altres factors, en la mida de les seves universitats i en la gran abundància de centres del CSIC i d'altres institucions, destaca el coordinador de l'estudi. Pel que fa a la qualitat de la ciència a Catalunya, De Moya insisteix en quatre factors positius: la recent creació de centres de recerca científica molt especialitzats al marge de les universitats, però que treballen en estreta col·laboració amb elles; l'elevada productivitat científica dels hospitals, herència d'una llarga tradició investigadora; una aposta per atraure talent internacional a partir de programes molt ben dotats, com ICREA i, finalment, la implicació més forta de l'empresa privada en la R+D. Grosso modo, insisteix De Moya, «resulta un 10% més barat publicar a Madrid que a Barcelona».
Les disciplines cultivades a Catalunya són molt variades, destaca l'informe, però és sens dubte l'àmbit biomèdic el que se situa al capdavant, amb més del 50% del total de papers. Entre altres camps destaquen la genètica, l'oncologia, la immunologia, la pneumologia, la cardiologia, els trasplantaments i la biologia del desenvolupament, mentre que les úniques disciplines amb resultats discrets són l'otorinolaringologia, l'anestesiologia i la geriatria. «Aquest domini de la biomedicina no és ni bo ni dolent, sinó simplement un signe de modernitat -precisa De Moya-. És el que acostuma a demanar la societat als països occidentals».
En xifres absolutes, també són disciplines molt productives la bio química, la química, la física-astronomia i la computació-informàtica, entre d'altres. Segons el coordinador de l'estudi, els pitjors resultats s'obtenen en el camp de les enginyeries, «ara més desplaçades cap als països asiàtics». «Cada país ha de buscar el seu propi perfil», afegeix.
De Moya, finalment, insisteix en el risc que suposarà per al desenvolupament científic reduir la inversió pública fins i tot amb la «lògica» excusa de la crisi econòmica. «No és fàcil atraure, però tampoc ho és mantenir», sentencia l'investigador.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia-i-tecnologia/20101117/els-cientifics-catalunya-son-els-mes-productius-despanya/590654.shtml
Catalunya hace ciencia más barata y de más calidad que Madrid
La comunidad se equipara a países científicamente avanzados como Canadá y Finlandia | Llamamiento a mantener la apuesta por atraer talento y estimular la excelencia | Se han analizado los trabajos publicados en 19.000 revistas en el periodo 2003-2008
JOSEP CORBELLA | Barcelona | 17/11/2010 | Actualizada a las 01:46h | Ciudadanos
Sin ánimo de ofender a nadie, lo que ocurre en el mundo de la ciencia no parece ser tan distinto de lo que ocurre en los campos de fútbol: Catalunya practica una investigación de más calidad que Madrid, y lo hace gastando menos dinero, según un estudio que ha comparado la actividad científica en Catalunya con la del resto de España.
Cuando se analiza la inversión, el coste medio de cada investigación científica que se hace en Catalunya es entre un 10% y un 15% más bajo que el coste de las que se hacen en Madrid, informó ayer Félix de Moya, investigador del Instituto de Políticas y Bienes Públicos del CSIC, con sede en Madrid, y codirector del estudio. Pero cuando se analiza la calidad, Catalunya emerge como la comunidad donde las investigaciones tienen un nivel más alto.
Los indicadores de cantidad sitúan a Madrid como la comunidad con mayor volumen de producción científica de España, con 93.655 trabajos publicados en el periodo 2003-2008. Catalunya, donde ya se sabe que la plantilla es más corta, ocupa el segundo lugar con 69.728 trabajos publicados.
Los indicadores de calidad sitúan a Catalunya al nivel de países científicamente avanzados como Canadá, Singapur y Finlandia. Por ejemplo, el impacto científico medio de los trabajos publicados por investigadores de Catalunya es de 1,4. Esto significa que tienen un impacto un 40%más alto que la media mundial –el impacto se refiere a la influencia que tienen en el trabajo posterior de otros investigadores–.
En cambio, los trabajos de investigadores de Madrid, tienen un impacto medio de 1,19 –un 19% más alto que la media mundial, pero más bajo que el de los países científicamente más avanzados–. Madrid, pese a estos datos, cuenta con focos de excelencia como el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), que alcanza un impacto medio de 2,5 –un 150% por encima de la media mundial–.
El estudio, en el que han participado la Universitat Oberta de Catalunya y la Universidad Carlos III de Madrid, ha tenido en cuenta los artículos científicos publicados en más de 19.000 revistas científicas de la base de datos Scopus. Las conclusiones, presentadas ayer en rueda de prensa, "deben producir una cierta satisfacción [en Catalunya] porque se homologa con países más avanzados", declaró De Moya.
Pero advirtió que "el recorte de presupuestos por la crisis" es "una amenaza importante". Para mantener el nivel alcanzado. De Moya abogó por mantener las inversiones en investigación, así como las políticas de búsqueda de talento y excelencia que han producido buenos resultados.
Los indicadores de cantidad sitúan a Madrid como la comunidad con mayor volumen de producción científica de España, con 93.655 trabajos publicados en el periodo 2003-2008. Catalunya, donde ya se sabe que la plantilla es más corta, ocupa el segundo lugar con 69.728 trabajos publicados.
Los indicadores de calidad sitúan a Catalunya al nivel de países científicamente avanzados como Canadá, Singapur y Finlandia. Por ejemplo, el impacto científico medio de los trabajos publicados por investigadores de Catalunya es de 1,4. Esto significa que tienen un impacto un 40%más alto que la media mundial –el impacto se refiere a la influencia que tienen en el trabajo posterior de otros investigadores–.
En cambio, los trabajos de investigadores de Madrid, tienen un impacto medio de 1,19 –un 19% más alto que la media mundial, pero más bajo que el de los países científicamente más avanzados–. Madrid, pese a estos datos, cuenta con focos de excelencia como el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), que alcanza un impacto medio de 2,5 –un 150% por encima de la media mundial–.
El estudio, en el que han participado la Universitat Oberta de Catalunya y la Universidad Carlos III de Madrid, ha tenido en cuenta los artículos científicos publicados en más de 19.000 revistas científicas de la base de datos Scopus. Las conclusiones, presentadas ayer en rueda de prensa, "deben producir una cierta satisfacción [en Catalunya] porque se homologa con países más avanzados", declaró De Moya.
Pero advirtió que "el recorte de presupuestos por la crisis" es "una amenaza importante". Para mantener el nivel alcanzado. De Moya abogó por mantener las inversiones en investigación, así como las políticas de búsqueda de talento y excelencia que han producido buenos resultados.
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101117/54071386416/catalunya-hace-ciencia-mas-barata-y-demas-calidad-que-madrid.htmlL'estat de la recerca | Indicadors bibliomètrics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada