Entrevista a Justo Molinero, president fundador del grup Tele-Taxi
Fa gairebé trenta anys i coincidint amb els mundials de futbol del 1982, el president del grup Tele-Taxi, Justo Molinero, va detectar la necessitat de crear una emissora per establir contactes entre taxistes i clients. Amb el projecte consolidat i contra alguns tòpics ara, quasi trenta anys després, Molinero fa campanya a favor del dret a decidir i anima els catalans a "ser menys educats" i a no canviar de llengua quan ens parlin en castellà.
per Helena Sabaté
Com va arribar al món de la ràdio?Vaig començar de mecànic, després de taxista i finalment vaig entrar al món de la ràdio. S’apropava l’any 1982, quan Barcelona es preparava pels mundials de futbol i tothom parlava del model de ciutat i de l’esdeveniment. Vaig pensar que si venia tanta gent segur que molts perdrien coses en els taxis.
I va muntar una emissora...
Sí, que estigués dedicada a la recuperació d’objectes perduts dins dels taxis per donar un servei a tothom que vingués. Amb això m’assegurava que les institucions fessin promoció de la ràdio i que poguéssim cridar un taxista que era a casa seva i que el necessitaven per alguna cosa, encara que aleshores no hi havien telèfons mòbils. Volia que l’emissora també s’escoltés als autobusos i al metro.
Realment, un emprenedor.Em va semblar molt bona idea i me’n vaig anar a veure a Narcís Serra, llavors alcalde de Barcelona i president de la Corporació Metropolitana del taxi, per presentar-li. També li va agradar però me’n vaig anar decebut perquè em va dir que les concessions de ràdio no depenien d’ell.
Depenen del Ministeri d’Indústria.Exacte. La qüestió és que vaig decidir muntar-la sense l’autorització de ningú, és a dir, pirata. Vam muntar l’emissora, vam fer allò que volíem i ràpidament la van escoltar molts taxistes. Després dels mundials va venir la pregunta, què faig amb l’emissora?
I fins avui.Vaig continuar emetent, plantejant-me fer ràdio d’una manera més seriosa i professional, amb uns estudis nous... I així fins avui, que portem prop de trenta anys.
Vostè acaba de presentar el manual “El català també és meu”, per oferir als nouvinguts consells per a que es llancin a parlar en català. Quan va aprendre’l?Vaig decidir aprendre’l quan me’n vaig adonar de la importància que donaven els catalans a la llengua. Vaig veure que el català era important pels catalans i jo volia ser-ne un més.
Vostè se sent català, andalús...?Jo sóc un català nascut a Còrdoba. Els catalans naixem allà on volem. Només sóc català a Villanueva de Cordoba. Allà em diuen "el català". Aquí sóc "l’andalús", però vull ser un català més.
Quina importància li dóna a la identitat?En té molta. A vegades la gent diu que la llengua ens diferencia dels demés. No ens ha de diferenciar de res. Som catalans, aquesta és la nostra identitat. Som com som precisament també per la llengua.
Hi ha molta gent de la seva edat que va venir d’Andalusia o d’altres punts i no parla català. Es considera una excepció?Perquè tenen vergonya. Segur que en algun moment van decidir parlar-lo però com que li van contestar en castellà, llavors ja van desistir. El català ho fa perquè és massa educat, no se’n adona que l’important és que continuï parlant en la seva llengua. De fet, ara és l’hora dels catalans. És hora de dir: “No, jo em mantinc en la meva llengua perquè el que volem és que el que no el parla, el pugui parlar”. A parlar només s’aprèn parlant-lo. Els catalans han de fer el pas i encara més de cara a la gent nouvinguda. Si alguna cosa tenim en comú entre les 250 llengües que es parlen a Catalunya, precisament és el català. Estem en un moment clau perquè el català deixi de ser educat i no canviï tant de llengua.
Creu que hi ha gent que se sent fracassada per no parlar-lo?Segur. Quan l’estàs aprenent també és difícil fer noves relacions en català. No és fàcil trobar llocs d’utilització del català. On el parlo? A vegades a l’entorn professional potser no els parles, a l’entorn familiar tampoc... S’ha d’intentar en les noves relacions, perquè si coneixes algú parlant-li en català segurament que ho acabaràs fent sempre.
Hi ha un fenomen de guetització? Jo durant molt de temps vaig pensar que el català era un gueto i que els primers interessats en que la gent no l’aprengués eren els catalans. Això ja m’ho he tret del cap, vaig veure que era una fal·làcia i que tot es deu a l’excés de bona gent i bons principis que canviessin de llengua.
També hi ha desinterès.
Sí, però és que ha estat tant fàcil poder-se desenvolupar en castellà... Excepte en algun casos.Per exemple, l’any 1968 treballava a la Renault i volia que m’apugessin el sou o ascendir, però per ser recepcionista necessitava saber català. Aleshores vaig comprendre que si el que volia era no anar sempre amb el mono ple de greix havia d’aprendre català. Ara tinc dos fills i la llengua vehicular a casa és el català.
En plena dictadura li van exigir el català...?
Sí, i ara no és necessari. Avui, hi ha cambrers o dependents que no parlen ni tres paraules. S’ha de posar més èmfasi i fer pedagogia, perquè ara que no hi ha fluxos migratoris tant massius és quan s’ha de fer el pas. No és veritat que haguem avançat, hem retrocedit.
Precisament fa uns dies el TSJC va suspendre de forma cautelar el reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida acceptant el recurs del PP...Tots aquests Ajuntaments tenen problemes molts més importants que aquests. Jo vull que els meus fills es puguin desenvolupar tant en castellà com en català. El castellà no el perdran, qui digui que el castellà està en perill a Catalunya va molt errat.
Vostè ha donat suport a les consultes sobre la independència. Sí, perquè els catalans tenim dret a decidir, ningú ha de fer-ho per nosaltres.
A qui fa por aquesta pregunta?No ho sé, sembla ser que a alguns polítics però que el poble tingui dret a decidir és el més democràtic que hi ha. No puc entendre que es neguin a deixar una urna a un local.
En les últimes onades el fenomen s'ha desinflat.No hi ha cap malaltia que pugui durar tota la vida. Anar-ho muntant durant tant de temps...Tothom sabia que la gent se’n cansaria. Si el Barça-Madrid jugués cada setmana també perdria tota l’atenció. S’hauria d’haver fet a més llocs alhora, poder-ho explicar i donar més mitjans perquè la gent de manera democràtica pugués expressar la seva.
Quines reaccions ha rebut pel fet d’haver-se implicat en les consultes? Sempre hi ha algú que no ho pot entendre i assumeixo que ho manifestin. D’altra banda, també hi ha gent que em diu endavant, ànims. Jo n’estic plenament convençut i crec que l’única manera de tirar-ho endavant és tenint el dret a decidir. I dret a decidir no vol dir implicar-se ni amb el "sí" ni amb el "no". Es va fer la consulta de la Diagonal i no va passar res. La gent va dir que no i prou. I d’aquí a deu anys segurament es tornarà a fer una consulta i potser sortirà un altre resultat. No passa res.
Vostè també va fer campanya per l’Estatut. Com va encaixar la retallada del Constitucional?Malament i per això vaig anar a la manifestació. D’aquell dia recordo una imatge molt grata: la gent, les famílies... Va ser una festa. Si no ens volen estimar, tampoc podem obligar ningú que ens estimi.
És dels decebuts?
No sé si els polítics van saber llegir el missatge que la gent els hi va donar a la manifestació, suposo que sí. Ara, amb les eleccions la gent podrà decidir i cada partit s’està posicionant en aquest sentit. No ens expliquen gaire com trobarem feina, no parlen ni d’atur ni de crisi; però, en canvi, hi ha partits que s’estan posicionant en com ha de ser la Catalunya que necessitem. El dèficit que tenim de diners també ve motivat per aquesta retallada de l’Estatut. El que no pot ser és que Catalunya estigui pagant molt més del que rep. Catalunya està molt necessitada. Alguna cosa no s’està fent bé. S’haurien de tornar a repartir les cartes del joc perquè Catalunya és qui té les pitjors cartes. Aquestes cartes s’acabaran i s’hauran de recollir, tornar a barrejar i repartir. Hi ha una persona que cada dia, quan s’aixeca, sap que és un perdedor. Aquests som nosaltres.
Es va vendre el nou finançament com el millor de la història...A sobre això, que si som uns insolidaris, pesseteros, uns independentistes i un grapat de coses que no són veritat. Som més solidaris que ningú, paguem més que ningú i l’únic que volem és tenir el dret a decidir. Hem de poder administrar-nos els nostres diners, poder dir què fem amb això, què fem amb les nostres empreses, com han de ser els nostres aeroports, qui ha de decidir si circulen deu trens cap a Puigcerdà o quatre cap a Tarragona. Catalunya ha d’administrar els seus recursos, no es tracta de que aporti deu i li tornin u per gastar, sinó que es quedi els seus deu, els administri i se’ls gasti i decideixi una quantitat per col•laborar. No podem donar diners a altres llocs del territori quan els primers necessitats som nosaltres. A la Generalitat no hi ha un duro, estem venent bons i arribarà un moment que no en tindrem ni cinc per pagar les nòmines.
Es veu dins d’una Catalunya independent?Si Catalunya tingués un Estat propi millorarien molt les relacions amb el conjunt d’Espanya. Seria un estat amic de l’estat espanyol i crec que ens entendríem amb moltíssimes coses perquè tots ens necessitem.
Què li sembla la campanya d’alguns grups mediàtics contra Catalunya?Res de nou. Proclamen l’Espanya única i indivisible. Ells fan la seva feina són els demés els que no saben imposar-se, motivar-se i posar-se en contra. Ells ja saben el que volen, els que hem de tenir clar el que volem som nosaltres. A més, també van catalans a dir-hi la seva, els escolto i el que diuen tampoc s’ajusta a la realitat de país. Després aquesta gent arriben d’Espanya aquí sense tenir el més mínim pudor i sense passar pel Consell de l’Audiovisual perquè digui el que poden o no poden dir. Però a mi, aquí, que no se m’acudeixi dir allò que no pertoca perquè sinó tindré maldecaps…Tinc un jutge a casa meva mentre de fora ens poden dir fills de puta a qualsevol hora.
I va muntar una emissora...
Sí, que estigués dedicada a la recuperació d’objectes perduts dins dels taxis per donar un servei a tothom que vingués. Amb això m’assegurava que les institucions fessin promoció de la ràdio i que poguéssim cridar un taxista que era a casa seva i que el necessitaven per alguna cosa, encara que aleshores no hi havien telèfons mòbils. Volia que l’emissora també s’escoltés als autobusos i al metro.
Realment, un emprenedor.Em va semblar molt bona idea i me’n vaig anar a veure a Narcís Serra, llavors alcalde de Barcelona i president de la Corporació Metropolitana del taxi, per presentar-li. També li va agradar però me’n vaig anar decebut perquè em va dir que les concessions de ràdio no depenien d’ell.
Depenen del Ministeri d’Indústria.Exacte. La qüestió és que vaig decidir muntar-la sense l’autorització de ningú, és a dir, pirata. Vam muntar l’emissora, vam fer allò que volíem i ràpidament la van escoltar molts taxistes. Després dels mundials va venir la pregunta, què faig amb l’emissora?
I fins avui.Vaig continuar emetent, plantejant-me fer ràdio d’una manera més seriosa i professional, amb uns estudis nous... I així fins avui, que portem prop de trenta anys.
Vostè acaba de presentar el manual “El català també és meu”, per oferir als nouvinguts consells per a que es llancin a parlar en català. Quan va aprendre’l?Vaig decidir aprendre’l quan me’n vaig adonar de la importància que donaven els catalans a la llengua. Vaig veure que el català era important pels catalans i jo volia ser-ne un més.
Vostè se sent català, andalús...?Jo sóc un català nascut a Còrdoba. Els catalans naixem allà on volem. Només sóc català a Villanueva de Cordoba. Allà em diuen "el català". Aquí sóc "l’andalús", però vull ser un català més.
Quina importància li dóna a la identitat?En té molta. A vegades la gent diu que la llengua ens diferencia dels demés. No ens ha de diferenciar de res. Som catalans, aquesta és la nostra identitat. Som com som precisament també per la llengua.
Hi ha molta gent de la seva edat que va venir d’Andalusia o d’altres punts i no parla català. Es considera una excepció?Perquè tenen vergonya. Segur que en algun moment van decidir parlar-lo però com que li van contestar en castellà, llavors ja van desistir. El català ho fa perquè és massa educat, no se’n adona que l’important és que continuï parlant en la seva llengua. De fet, ara és l’hora dels catalans. És hora de dir: “No, jo em mantinc en la meva llengua perquè el que volem és que el que no el parla, el pugui parlar”. A parlar només s’aprèn parlant-lo. Els catalans han de fer el pas i encara més de cara a la gent nouvinguda. Si alguna cosa tenim en comú entre les 250 llengües que es parlen a Catalunya, precisament és el català. Estem en un moment clau perquè el català deixi de ser educat i no canviï tant de llengua.
Creu que hi ha gent que se sent fracassada per no parlar-lo?Segur. Quan l’estàs aprenent també és difícil fer noves relacions en català. No és fàcil trobar llocs d’utilització del català. On el parlo? A vegades a l’entorn professional potser no els parles, a l’entorn familiar tampoc... S’ha d’intentar en les noves relacions, perquè si coneixes algú parlant-li en català segurament que ho acabaràs fent sempre.
Hi ha un fenomen de guetització? Jo durant molt de temps vaig pensar que el català era un gueto i que els primers interessats en que la gent no l’aprengués eren els catalans. Això ja m’ho he tret del cap, vaig veure que era una fal·làcia i que tot es deu a l’excés de bona gent i bons principis que canviessin de llengua.
També hi ha desinterès.
Sí, però és que ha estat tant fàcil poder-se desenvolupar en castellà... Excepte en algun casos.Per exemple, l’any 1968 treballava a la Renault i volia que m’apugessin el sou o ascendir, però per ser recepcionista necessitava saber català. Aleshores vaig comprendre que si el que volia era no anar sempre amb el mono ple de greix havia d’aprendre català. Ara tinc dos fills i la llengua vehicular a casa és el català.
En plena dictadura li van exigir el català...?
Sí, i ara no és necessari. Avui, hi ha cambrers o dependents que no parlen ni tres paraules. S’ha de posar més èmfasi i fer pedagogia, perquè ara que no hi ha fluxos migratoris tant massius és quan s’ha de fer el pas. No és veritat que haguem avançat, hem retrocedit.
Precisament fa uns dies el TSJC va suspendre de forma cautelar el reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida acceptant el recurs del PP...Tots aquests Ajuntaments tenen problemes molts més importants que aquests. Jo vull que els meus fills es puguin desenvolupar tant en castellà com en català. El castellà no el perdran, qui digui que el castellà està en perill a Catalunya va molt errat.
Vostè ha donat suport a les consultes sobre la independència. Sí, perquè els catalans tenim dret a decidir, ningú ha de fer-ho per nosaltres.
A qui fa por aquesta pregunta?No ho sé, sembla ser que a alguns polítics però que el poble tingui dret a decidir és el més democràtic que hi ha. No puc entendre que es neguin a deixar una urna a un local.
En les últimes onades el fenomen s'ha desinflat.No hi ha cap malaltia que pugui durar tota la vida. Anar-ho muntant durant tant de temps...Tothom sabia que la gent se’n cansaria. Si el Barça-Madrid jugués cada setmana també perdria tota l’atenció. S’hauria d’haver fet a més llocs alhora, poder-ho explicar i donar més mitjans perquè la gent de manera democràtica pugués expressar la seva.
Quines reaccions ha rebut pel fet d’haver-se implicat en les consultes? Sempre hi ha algú que no ho pot entendre i assumeixo que ho manifestin. D’altra banda, també hi ha gent que em diu endavant, ànims. Jo n’estic plenament convençut i crec que l’única manera de tirar-ho endavant és tenint el dret a decidir. I dret a decidir no vol dir implicar-se ni amb el "sí" ni amb el "no". Es va fer la consulta de la Diagonal i no va passar res. La gent va dir que no i prou. I d’aquí a deu anys segurament es tornarà a fer una consulta i potser sortirà un altre resultat. No passa res.
Vostè també va fer campanya per l’Estatut. Com va encaixar la retallada del Constitucional?Malament i per això vaig anar a la manifestació. D’aquell dia recordo una imatge molt grata: la gent, les famílies... Va ser una festa. Si no ens volen estimar, tampoc podem obligar ningú que ens estimi.
És dels decebuts?
No sé si els polítics van saber llegir el missatge que la gent els hi va donar a la manifestació, suposo que sí. Ara, amb les eleccions la gent podrà decidir i cada partit s’està posicionant en aquest sentit. No ens expliquen gaire com trobarem feina, no parlen ni d’atur ni de crisi; però, en canvi, hi ha partits que s’estan posicionant en com ha de ser la Catalunya que necessitem. El dèficit que tenim de diners també ve motivat per aquesta retallada de l’Estatut. El que no pot ser és que Catalunya estigui pagant molt més del que rep. Catalunya està molt necessitada. Alguna cosa no s’està fent bé. S’haurien de tornar a repartir les cartes del joc perquè Catalunya és qui té les pitjors cartes. Aquestes cartes s’acabaran i s’hauran de recollir, tornar a barrejar i repartir. Hi ha una persona que cada dia, quan s’aixeca, sap que és un perdedor. Aquests som nosaltres.
Es va vendre el nou finançament com el millor de la història...A sobre això, que si som uns insolidaris, pesseteros, uns independentistes i un grapat de coses que no són veritat. Som més solidaris que ningú, paguem més que ningú i l’únic que volem és tenir el dret a decidir. Hem de poder administrar-nos els nostres diners, poder dir què fem amb això, què fem amb les nostres empreses, com han de ser els nostres aeroports, qui ha de decidir si circulen deu trens cap a Puigcerdà o quatre cap a Tarragona. Catalunya ha d’administrar els seus recursos, no es tracta de que aporti deu i li tornin u per gastar, sinó que es quedi els seus deu, els administri i se’ls gasti i decideixi una quantitat per col•laborar. No podem donar diners a altres llocs del territori quan els primers necessitats som nosaltres. A la Generalitat no hi ha un duro, estem venent bons i arribarà un moment que no en tindrem ni cinc per pagar les nòmines.
Es veu dins d’una Catalunya independent?Si Catalunya tingués un Estat propi millorarien molt les relacions amb el conjunt d’Espanya. Seria un estat amic de l’estat espanyol i crec que ens entendríem amb moltíssimes coses perquè tots ens necessitem.
Què li sembla la campanya d’alguns grups mediàtics contra Catalunya?Res de nou. Proclamen l’Espanya única i indivisible. Ells fan la seva feina són els demés els que no saben imposar-se, motivar-se i posar-se en contra. Ells ja saben el que volen, els que hem de tenir clar el que volem som nosaltres. A més, també van catalans a dir-hi la seva, els escolto i el que diuen tampoc s’ajusta a la realitat de país. Després aquesta gent arriben d’Espanya aquí sense tenir el més mínim pudor i sense passar pel Consell de l’Audiovisual perquè digui el que poden o no poden dir. Però a mi, aquí, que no se m’acudeixi dir allò que no pertoca perquè sinó tindré maldecaps…Tinc un jutge a casa meva mentre de fora ens poden dir fills de puta a qualsevol hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada