Lluís Tolosa: 'Els catalans ens hem d'adonar que el món és molt més gran que Madrid'
El sociòleg Lluís Tolosa explica en aquesta entrevista a Crònica.cat com, amb la col·laboració de la Fundació CatDem, s'ha elaborat un estudi que situa Catalunya en els 20 principals rànquings internacionals i permet saber quins són els punts forts i els reptes de futur de Catalunya, independentment dels d'Espanya.
T'agrada aquest article?
Comparteix
Anna Rosenfeld
Quin és l'objectiu de l'estudi que acaben de presentar?
Aquest estudi neix quan ens vam plantejar que parlàvem molt del posicionament internacional de Catalunya i Barcelona però la majoria de rànquings per posicionar països són rànquings d’estats. Com que no tenim estat, no sortim enlloc i, per tant, no sabem ben bé on estem. I va ser en aquest moment quan vam decidir recopilar rànquings mundials i mirem de situar Catalunya dins d’aquests rànquings i veure on estem.
I, on estem?
Doncs tenim alguns punts forts i alguns punts febles. Però, per exemple, estem entre les 25 economies més importants del món, en PIB per càpita. És a dir, estem en el TOP25! I per sobre la mitjana europea. És a dir, en principi estem bé.
Aquesta és una molt bona dada. Però ara deia que també hi ha punts febles.
És cert que hi ha certs reptes de futur que ens fan perdre posició, especialment en l’àmbit sociodemogràfic.
A què es refereix amb sociodemogràfic?
En el punt que estem més per sota la mitjana, per exemple, és en atur. És a dir, estem entre les 25 economies del món; ara bé, si mirem el rànquing d’atur veurem que Catalunya està entre els 10 països amb més atur del món. Però mirem quins són els altres nou: Zimbabwe, Namíbia, Afganistan, Kènia, Macedònia, Mauritània, Sud-àfrica i Martinica. Pensa que Sèrbia, Kosovo o la República Dominicana estan millor que nosaltres! La xifra és alarmant.
I a què atribueix aquest contrast entre una xifra i l’altra?
A vegades les dades globals amaguen grans desequilibris interns. Llavors, tenim una economia potent, però el nostre sistema laboral i productiu té un greu problema. Som el país del món occidental amb un problema més greu d’atur. I si ja mirem la dada d’atur juvenil, la dada ja és dramàtica. Per tant, aquest seria un punt molt feble estructuralment.
Quines són les conseqüències socials d’aquesta feblesa?
Doncs, per exemple, un retard en l’edat d’emancipació; per tant, un retard en l’edat de matrimoni; per tant, un retard en l’edat de tenir el primer fill; per tant, una tendència a tenir menys fills; per tant, un problema de reproducció demogràfica. Això posa de manifest que no és un problema només dels joves. És un problema estructural.
Com més problemes demogràfics, més problemes socials?
Exacte. No tenim prou gent contribuint en el sistema; i, en canvi, en tenim massa que està cobrant del sistema perquè cobra l’atur. I això és greu. Un 20% d’atur és una bestiesa. Però quan mires en franges d’edat i veus que en joves és d’un 40% te n’adones que aquest és un problema gravíssim. I aquest és un repte de país. Ho hem de solucionar com sigui, perquè si no, anirem enrere perquè serà insostenible.
Tot i això, a l’estudi es pot veure com Barcelona és una des les ciutats del món amb més qualitat de vida.
Sí. Estem entre les 42 ciutats amb més qualitat de vida del món, al mateix nivell que Nova York o Washington. Però aquí estem parlant de Barcelona, no de la resta de comarques de Catalunya. Barcelona pot gaudir d’algunes condicions privilegiades de Catalunya. Però a la plana de Lleida o al Pirineu les coses no són tan bones.
El fet de tenir una capital potent, però, afavoreix Catalunya.
Oi tant. I, segurament, a hores d’ara la marca Barcelona és més potent que la marca Catalunya a nivell internacional. Segons a quin país vas, si dius que ets de Catalunya molta gent no sap on és. Si, en canvi, els parles de Barcelona, tothom ho situa. I també hi ha el factor Barça, que ajuden a posicionar Barcelona al món.
Aquest seria un dels punts forts que dèiem abans?
Clar, és que fins ara només hem parlat de les febleses. Però hi ha molts àmbits en què estem molt ben posicionats. Per exemple, en recerca i desenvolupament estem entre els 20 països del món que més destinen a recerca. Ara, en inversió estrangera estem a la cua. I per què? Doncs senzillament perquè no som capital d’estat.
Creu que en alguns àmbits la posició internacional de Catalunya milloraria si ens independitzéssim d’Espanya?
Totalment. Un clar exemple és el de trànsit a l’aeroport, inversió estrangera, etc. , que es multiplicarien si Catalunya fos un estat. I ho diré d’una altra manera: Té molt mèrit que no sent capital d’estat i tenint un estat que sovint treu pit de tallar les ales a tot allò que considera perifèric, estar entre les 25 economies del món. Té molt de mèrit, perquè no tens totes les eines. És com guanyar una carrera si ets coix.
Espanya frena la projecció internacional de Catalunya?
Sens dubte, sí. Però jo sóc de parar que tot i que formar part d’Espanya ens limita, no podem estar tot el dia pensant en això. Hem de continuar tirant milles. Els mercats ja estan globalitzats i si una empresa se’n va a Tokio a vendre, aquí Madrid hi pinta poc. L’empresari que tingui una millor estratègia, triomfarà. I per això moltes empreses catalanes estan funcionant bé en els mercats internacionals. Pensa que Freixenet, Codorniu o Torres són tres multinacionals brutals que venen vi a tot el món.
L’economia globalitzada, doncs, beneficia Catalunya?
Catalunya sempre ha tingut vocació internacional. I, per tant, tot el que faciliti el món global encaixa bastant en la perspectiva catalana. Hi ha molts catalans circulant pel món. I fins i tot et diria que sempre que fas un viatge, t’acabes trobant amb catalans. I el futur està aquí.
Hem de deixar de barallar-nos amb Madrid?
No, hem de continuar barallant-nos amb Madrid. Però ens hem d’adonar que el món és molt més gran. I són molt més importants les oportunitats que tenim fora, que les limitacions que ens pugui posar Madrid.
El posicionament de Catalunya, depèn més de nosaltres que de Madrid?
Jo crec que sí. De fet, hi ha un repte que és que hem de desenvolupar una política internacional pròpia. Com es pugui. Si administrativament no podem fer algunes coses perquè no ens ho permet l’estat, n’hem de fer unes altres i que els empresaris surtin pel seu compte. Una part dels catalans han d’estar lluitant a Madrid tot el dia. Però la resta, han de pensar en gran.
http://www.cronica.cat/noticia/Lluis_Tolosa_Els_catalans_ens_hem_dadonar_que_el_mon_es_molt_mes_gran_que_Madrid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada