Catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona
Hi ha molta gent que no diferencia “estat” de “nació”. La distinció és important arreu del món i també, és clar, a Espanya. Quan parlem d’“estat”, ens referim a una organització politicoadministrativa, que pot afectar una sola nació o aplegar-ne moltes. La nació, en canvi, és la comunitat de persones unides per la història i la cultura, la llengua, els costums i tradicions, el dret, el sentiment de pertinença i la voluntat de projectar-se cap al futur.
Per això les nacions són més fortes que els estats: una administració es pot fer, desfer i refer, però una nació té l’estabilitat i la cohesió que li donen els sentiments, les complicitats i els implícits compartits durant segles. De fet, les nacions europees s’han mantingut i imposat per damunt de molts estats. El govern de Madrid, però, s’entesta a voler eliminar les diferències nacionals a l’estat espanyol, i ho fa fins i tot en els anuncis, identificant-se a si mateix com “el govern de la nació”, en comptes de presentar-se com el govern de l’estat.
He tornat a pensar en tot això aquest cap de setmana que he passat a la Franja de Ponent, convidat per uns amics d’allà, treballadors infatigables a favor de la cultura catalana, que és la seva i la meva. La cosa és molt fàcil d’entendre: Fraga o Mequinença, per exemple, pertanyen a l’administració del govern de l’Aragó, però han estat, i continuen essent, terres de parla i de cultura catalanes. El català és a les converses del carrer, parlen català –perquè l’han après a casa– els polítics, els botiguers, els mestres i els alumnes, els escriptors i els esportistes. El que resulta sorprenent és que no sigui la llengua (ni tan sols una llengua) de l’administració, oficial i pública.
Al Principat passava en el franquisme, hi ha llocs en què encara passa. L’estat contra una nació? Pura insensatesa política.
Article publicat en el PERIÓDICO DE CATALUNYA dimarts 15 de març del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada