La Guerra de Successió espanyola va començar el 1702. Va ser un conflicte mundial. Dos models per al futur d’Europa estaven en pugna. D’una banda l’absolutisme de la monarquia dels Borbó que des de França i Espanya pretenia esdevenir universal. De l’altra, l’Europa comercial, industriosa i proto-democràtica representada per les potències marítimes i la benevolent monarquia d’Àustria respectuosa amb drets i constitucions. Catalunya i els estats d‘Aragó, es van alinear, el 1705, en favor de les opcions de la modernitat europea. Carles III i Elisabet de Brunsvic esdevingueren els joves reis que des de Barcelona van provar de liderar la transformació d’Europa. La guerra esdevingué llarga i terrible.
La Pau d’Utrech va segellar el 1713 el que era una evidència: cap dels dos bàndols podia abastar la victòria. Tanmateix els catalans van continuar la lluita en defensa del seu règim constitucional, i Felip Quint solament els va poder doblegar amb el suport militar massiu de França. L’Onze de Setembre del 1714 va acabar l’epopeia, l’estat català, una de les avançades constitucionals d’Europa, va deixar d’existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada