dimecres, 29 de juny del 2011

Catalunya i les batalles del segle XXI

28/06/11 02:00 JORDI BAGES-QUEROL

Espanya fa temps que ataca els catalans pel vessant econòmic, però, en no disposar d'un Estat, no tenim cap representant polític que coordini la defensa i ordeni el contraatac
En els segles passats, quan una metròpoli volia sotmetre una regió o país atacava aquest territori i lliurava una guerra que, en ser guanyada, sotmetia de cop la seva gent i en disposava, entre d'altres, de tota la seva riquesa. Al segle XXI, al cor d'Europa ja no és possible una guerra amb armament, però sí que tenen lloc batalles econòmiques dirigides per la metròpoli poderosa que sotmet la regió (colònia) amb els mecanismes típics d'un Estat. Espanya fa temps que ataca els catalans pel vessant econòmic, però, en no disposar d'un Estat, no tenim cap representant polític que coordini la defensa i ordeni el contraatac.
Tot i que segurament podríem remuntar-nos uns quants segles enrere per trobar els primers atacs econòmics contra Catalunya, a partir de la presidència d'Aznar aquests es fan de forma reiterada, selectiva i sistemàtica.
Sense necessitat d'ordre cronològic, permetin-me llistar-ne uns quants: la decisió presa al 2003 de prioritzar el TCP (Tunel Central dels Pirineus), en lloc del corredor mediterrani, impedeix a Catalunya desenvolupar una de les seves riqueses naturals més importants: la logística. Aquest eix implicaria la instal·lació de noves plantes productives com va anunciar Volkswagen quan oferia implantar una nova fàbrica de motors, en el moment que el corredor fos una realitat. La segona decisió va ser fer un macroaeroport internacional a Madrid i deixar sota mínims el del Prat. Aquesta mesura va anar acompanyada d'un seguit de negociacions amb multinacionals per situar les seves seus a la capital, aprofitant la pressió que un Estat pot exercir a l'hora de concedir suports en les grans decisions que tota multinacional ha de prendre. Recordin algunes farmacèutiques com Merck, bancs com el Deutsche Bank, etc. També vam tenir l'atac a les fires, acompanyat per la potenciació de la feria de Madrid. Així vam perdre el saló de moda Gaudí, entre altres.
En el sector automòbil també hi ha hagut atacs, en aquest cas concedint subvencions milionàries (500 milions) a la planta de Valladolid de Renault en detriment de la de Nissan que, tot i ser del mateix grup, patia un ERO de més de 1.500 empleats. El sector germà de fabricació de motos també va patir amb l'increment de l'edat per portar ciclomotor als 16 anys, decisió que va afectar de ple els grans fabricants com Derby, que finalment marxa, seguint el camí de Yamaha i en menor mesura Honda. En totes les batalles hi ha víctimes, i en les batalles econòmiques aquestes víctimes es diuen aturats. Quants aturats han suposat a Catalunya aquests atacs de l'Estat espanyol? Quants més n'hem d'aguantar per organitzar el nostre contraatac que no pot ser altre que l'assoliment d'un Estat propi? En els propers mesos es podria dur a terme. Només la societat civil pot organitzar-lo.
Cap de comunicació del Cercle Català de Negocis
Darrera actualització ( Dimarts, 28 de juny del 2011 02:00 )
Publicat a
  • El Punt Comarques Gironines 28-06-2011 Pàgina 16
  • http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/428537-catalunya-i-les-batalles-del-segle-xxi.html