Som plenament conscients que tenim a casa nostra un dels pols empresarials més creatius d'Europa; ara cal que ho sapiguem mantenir i potenciar mentre duri la batalla de la crisi
Amb l'entorn de crisi que ens envolta, a Catalunya ens convé que les empreses amb futur puguin seguir existint, creixent, generant riquesa i llocs de treball. Hi ha moltes empreses a casa nostra que són líders en el seu sector, referents pel seu producte, pel seu know-how, o per la seva creativitat. Són empreses que en un entorn normal, en un Estat eficient, creixerien còmodament, però que avui no ho poden fer perquè la crisi de l'Estat espanyol no els ho permet.
Fa uns mesos, des del Cercle Català de Negocis denunciàvem la necessitat d'ajudar Ossa, la mítica marca de motos catalana, perquè altrament es veia obligada a marxar a Galícia, on aquella comunitat autònoma els donava el finançament que necessitaven per poder fer front a la producció de les comandes en curs, la majoria de les quals destinades a països tan llunyans com els EUA i Austràlia. Ossa havia desenvolupat una moto única al món en el seu segment i en altres moments hauria crescut sense límits, però ara no. Ara, sense garanties reals, cap banc privat ni l'administració pública estaven disposats a ajudar-la. Finalment la campanya als mitjans que va llançar el CCN va suposar que el nou govern implementés un pla d'ajudes per al sector de la moto que no només ha salvat Ossa sinó que fins i tot també ha retingut momentàniament Derbi.
Però a part d'Ossa, hi ha centenars d'empreses a casa nostra que responen a la mateixa radiografia: producte únic i diferenciat, demanda internacional, però manca de finançament per fer front a la producció. I lamentablement moltes d'aquestes empreses han d'optar per marxar a altres comunitats autònomes o a l'estranger.
Donat l'escanyament del sistema de finançament espanyol (ara sí que podem dir que Espanya “roba” Catalunya), en aquests moments cal una economia de guerra que, a part d'aplicar les retallades necessàries per sobreviure, impulsi també dos grans eixos estratègics per potenciar les nostres empreses: internacionalització i innovació. Aquestes dues I+i són la clau per aguantar la tempesta mentre no esdevinguem estat. Si som capaços d'aguantar aquestes empreses en plena tempesta, quan vingui la calma, l'estat propi, estaran molt ben situades per esdevenir empreses globals o multinacionals.
El Cercle Català de Negocis tenim associades algunes d'aquestes empreses, però estem segurs que n'hi ha centenars d'altres, que degudament acompanyades poden esdevenir innovadores en el seu sector i fer-se un lloc al món. Aquestes empreses es caracteritzen en general per un canvi de paradigma, per superar aquella màxima de “què necessita el client” i passar a una de nova: “com puc sorprendre el consumidor”. Això combinat amb la idea que el nostre mercat és el món.
I cal que tothom, administracions (Generalitat i ajuntaments), patronals i associacions empresarials, sindicats i altres representants socials, ens posem d'acord per tenir cura i promocionar totes les empreses que tenen un producte innovador i mercats internacionals on col·locar-lo.
Tenim la sort (segurament perquè s'ha fet bé la feina) de tenir a Catalunya una xarxa molt intensiva en creativitat i innovació que dóna suport a les empreses i que de vegades obviem. El cas d'ACC1Ó és el més important perquè recull justament aquests dos factors estratègics, internacionalització i innovació, però també els centres tecnològics com Cetemmsa, els parcs científics com el de Barcelona, tres de les millors escoles de negocis del món, i tota la xarxa universitària en general. Això amanit amb un entorn de grans infraestructures de recerca com el supercomputador Marenostrum i el sincrotró Alba.
Pocs països al món tenen estils artístics reconeguts mundialment com el romànic, gòtic i modernista, pintors de referència com Dalí o Miró, una cuina internacional que ha estat líder durant els darrers anys, un model de club com el Barça únic al món pels seus valors i forma de fer, hem aportat al món grans invents com el submarí, el telescopi o la volta catalana. I aquest fet diferencial es detecta també en el lideratge avui en certs sectors econòmics europeus com el biomèdic, el farmacèutic, l'agroalimentari i el turístic. En definitiva, som un país creatiu, aquesta és una de les nostres majors virtuts, n'hem de ser conscients i aprofitar-ho. Per alguna cosa, a Catalunya hem estat líders del comerç internacional ja fa més de cinc-cents anys, exportem avui fora de casa nostra (incloent més enllà de l'Ebre) el 60% de tot el que produïm, vàrem fer una revolució industrial sense recursos energètics, i hem estat el motor econòmic del sud d'Europa amb milers d'empreses en pràcticament tots els sectors.
Els que viatgem sovint per negocis som plenament conscients que tenim a casa nostra un dels pols empresarials més creatius d'Europa. Ara cal que ho sapiguem mantenir i potenciar mentre duri la batalla de la crisi. Cal actuar fent economia de guerra, potenciant la internacionalització i la innovació en el camp de batalla. Aquesta l'hem de guanyar, ens hi juguem el futur.
Fa uns mesos, des del Cercle Català de Negocis denunciàvem la necessitat d'ajudar Ossa, la mítica marca de motos catalana, perquè altrament es veia obligada a marxar a Galícia, on aquella comunitat autònoma els donava el finançament que necessitaven per poder fer front a la producció de les comandes en curs, la majoria de les quals destinades a països tan llunyans com els EUA i Austràlia. Ossa havia desenvolupat una moto única al món en el seu segment i en altres moments hauria crescut sense límits, però ara no. Ara, sense garanties reals, cap banc privat ni l'administració pública estaven disposats a ajudar-la. Finalment la campanya als mitjans que va llançar el CCN va suposar que el nou govern implementés un pla d'ajudes per al sector de la moto que no només ha salvat Ossa sinó que fins i tot també ha retingut momentàniament Derbi.
Però a part d'Ossa, hi ha centenars d'empreses a casa nostra que responen a la mateixa radiografia: producte únic i diferenciat, demanda internacional, però manca de finançament per fer front a la producció. I lamentablement moltes d'aquestes empreses han d'optar per marxar a altres comunitats autònomes o a l'estranger.
Donat l'escanyament del sistema de finançament espanyol (ara sí que podem dir que Espanya “roba” Catalunya), en aquests moments cal una economia de guerra que, a part d'aplicar les retallades necessàries per sobreviure, impulsi també dos grans eixos estratègics per potenciar les nostres empreses: internacionalització i innovació. Aquestes dues I+i són la clau per aguantar la tempesta mentre no esdevinguem estat. Si som capaços d'aguantar aquestes empreses en plena tempesta, quan vingui la calma, l'estat propi, estaran molt ben situades per esdevenir empreses globals o multinacionals.
El Cercle Català de Negocis tenim associades algunes d'aquestes empreses, però estem segurs que n'hi ha centenars d'altres, que degudament acompanyades poden esdevenir innovadores en el seu sector i fer-se un lloc al món. Aquestes empreses es caracteritzen en general per un canvi de paradigma, per superar aquella màxima de “què necessita el client” i passar a una de nova: “com puc sorprendre el consumidor”. Això combinat amb la idea que el nostre mercat és el món.
I cal que tothom, administracions (Generalitat i ajuntaments), patronals i associacions empresarials, sindicats i altres representants socials, ens posem d'acord per tenir cura i promocionar totes les empreses que tenen un producte innovador i mercats internacionals on col·locar-lo.
Tenim la sort (segurament perquè s'ha fet bé la feina) de tenir a Catalunya una xarxa molt intensiva en creativitat i innovació que dóna suport a les empreses i que de vegades obviem. El cas d'ACC1Ó és el més important perquè recull justament aquests dos factors estratègics, internacionalització i innovació, però també els centres tecnològics com Cetemmsa, els parcs científics com el de Barcelona, tres de les millors escoles de negocis del món, i tota la xarxa universitària en general. Això amanit amb un entorn de grans infraestructures de recerca com el supercomputador Marenostrum i el sincrotró Alba.
Pocs països al món tenen estils artístics reconeguts mundialment com el romànic, gòtic i modernista, pintors de referència com Dalí o Miró, una cuina internacional que ha estat líder durant els darrers anys, un model de club com el Barça únic al món pels seus valors i forma de fer, hem aportat al món grans invents com el submarí, el telescopi o la volta catalana. I aquest fet diferencial es detecta també en el lideratge avui en certs sectors econòmics europeus com el biomèdic, el farmacèutic, l'agroalimentari i el turístic. En definitiva, som un país creatiu, aquesta és una de les nostres majors virtuts, n'hem de ser conscients i aprofitar-ho. Per alguna cosa, a Catalunya hem estat líders del comerç internacional ja fa més de cinc-cents anys, exportem avui fora de casa nostra (incloent més enllà de l'Ebre) el 60% de tot el que produïm, vàrem fer una revolució industrial sense recursos energètics, i hem estat el motor econòmic del sud d'Europa amb milers d'empreses en pràcticament tots els sectors.
Els que viatgem sovint per negocis som plenament conscients que tenim a casa nostra un dels pols empresarials més creatius d'Europa. Ara cal que ho sapiguem mantenir i potenciar mentre duri la batalla de la crisi. Cal actuar fent economia de guerra, potenciant la internacionalització i la innovació en el camp de batalla. Aquesta l'hem de guanyar, ens hi juguem el futur.
Publicat a
- L'Econòmic Catalunya 04-02-2012 Pàgina 13
- http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/502837-economia-de-guerra.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada