Perfil. Antonio Garrigues Walker té 77 anys i presideix el bufet Garrigues des de fa mig segle. "Però jo ja no mano gens, és una institució que porta el meu nom i prou, i per protegir-la no hi poden treballar els nostres fills". És el despatx més gran d'Europa en nombre d'advocats, i el novè del món. És autor de teatre i de poesia, "orteguià de formació intel·lectual", pare de 3 fills, avi de 7 néts. I polític? "No, vaig fracassar fa trenta anys". Va rebre el premi Blanquerna de la Generalitat el 2006 pels seus esforços de conciliació de Catalunya amb Espanya.
ANTONIOGARRIGUES WALKER: "En la relació entre Catalunya i Espanya tots ens hi juguem molt" ALBERTO ARCE No crec en altra cosa, no entenc una democràcia en què el diàleg desapareix. La meva formació és liberal, que és la que ha triomfat ideològicament, encara que no políticament. És la ideologia més difícil de practicar perquè és la menys dogmàtica. Una de les coses que em preocupen en aquests moments dels Estats Units és la polarització ideològica, i l'altre país on hi ha una radicalització política més àmplia és Espanya, i això és dolent per a l'eficàcia i la qualitat, tant democràtica com econòmica.
I té una explicació de per què passa?
El món llatí té avantatges i atributs, però entre ells no hi ha el reconeixement de la veritat de l'altre, dels mèrits de l'altre. L'enveja forma part de la nostra manera de ser; la nostra capacitat de consens no és alta. L'hem posat de manifest en un moment determinat de la història democràtica que tothom recorda emocionant i ens en sentim orgullosos, però a partir de llavors les coses han anat evolucionant de manera negativa.
Quins diàlegs troba a faltar?
Estem en una situació realment difícil i caòtica, un país com Itàlia s'ha vist obligat a assumir un govern burocràtic nomenat de manera peculiar. A mi no m'agradaria una gran coalició entre els dos grans partits, però que hi pugui haver consens en temes econòmics, sanitaris, educatius o de justícia ningú ho pot negar. Em meravella que es posin d'acord per modificar ni més ni menys que la Constitució i en temes que realment afectarien d'una manera admirable el funcionament del país els sigui impossible.
¿També troba a faltar diàleg entre Catalunya i Espanya?
Que la relació Espanya-Catalunya no és tan simple ni tan fàcil com amb altres autonomies és cert, i el que jo dic és que la relació entre Catalunya i Espanya no és un tema menor, ens hi juguem molt tots en el fet que funcioni.
Ara fa un any vostè va escriure un article a l' Abc , El futuro de Cataluña , fent una crida al diàleg i demanant confiança de l'Estat en Catalunya. Algú l'ha escoltat?
Entre nosaltres, això no ha millorat gens.
Ha empitjorat.
Jo crec que sí i això és molt dolent perquè ha generat uns sentiments que tenen una càrrega negativa i que a mi m'ofenen, i em sembla il·lògic completament. Em sembla il·lògic des de Madrid i des de Barcelona, perquè és exactament igual.
Se sent sol intentant bastir ponts?
Una miqueta sí, i en aquests moments les converses tant a Madrid com a Barcelona es fan incòmodes. Als Estats Units passa una cosa semblant: abans anaves a sopars on hi assistien republicans i conservadors i els uns es ficaven amb els altres amb sarcasmes i bromes, i ara això ha desaparegut. Jo recordo que abans la Fundació Ortega y Gasset i d'altres com la Vicens Vives interactuàvem. Aquest esforç col·lectiu s'ha de recuperar, i això no ho farà l'estament polític: la idea de recuperar el diàleg autèntic, tant el polític, com l'econòmic i el cultural.
Quan es va acabar?
Jo crec que és al final d'Aznar, amb l'Estatut, el Tribunal Constitucional, les males interpretacions, les manipulacions polítiques. I la falta de reacció, la mandra i fins i tot la por de la societat civil. Tenim una societat civil poc musculada, poc organitzada, que té molta por dels poders de l'Estat, perquè és molt dependent, la majoria de fundacions espanyoles depenen del diner públic. Als Estats Units si els d'una fundació reben ajut públic van a la presó, és un delicte federal.
¿Que Pujol abraci l'independentisme li fa por?
A Pujol jo l'admiro per moltes coses i tothom coneix la nostra amistat i la nostra col·laboració i jo no crec que Pujol sigui una de les persones que impedeixen el diàleg, no ho crec. Si ell veiés capacitat de diàleg, si ell veiés que el diàleg pot portar a coses positives jo estic radicalment segur que ell no seria l'obstacle principal, i jo faria tot el possible per col·laborar amb ell.
¿Veu possible la independència de Catalunya?
Afirmar una cosa com a impossible en aquests moments és poc seriós. Jo insisteixo que crec en una concepció federal d'Espanya, l'autonomisme ja és una forma de federalisme, i crec que anem per aquest camí, i jo crec que d'això és del que hauríem de parlar, de com evolucionar cap a una concepció federal segons el nostre model.
llegir més a http://www.ara.cat/premium/cronica/ANTONIOGARRIGUES-WALKER-relacio-Catalunya-Espanya_0_665933438.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada