Xavier Roig
La senyora Esperanza Aguirre té, segons la majoria de catalans, molts defectes.
Doncs jo li trobo virtuts remarcables. Si alguna cosa em fa empipar
d’ella és el fet que una persona tan intel·ligent no jugui al meu equip.
No només és intel·ligent, sinó que té una cosa que als catalans ens
falta: coratge i valentia. La por sembla una característica intrínseca a
la classe política. No pas en el cas de la presidenta Aguirre.
Ara acaba de dir una cosa que és evident però que per por als pares de la Constitució espanyola la majoria de gent no s’atreveix a manifestar: el tema de les autonomies va constituir un error. Lluny de deixar a Catalunya i el País Basc tranquils i confortables, ha provocat que aquestes dues nacions se sentin incòmodes. Aquest error té noms: els que van escriure la Constitució en són uns (aprofitem per recordar que el 28,57% del redactors de la Constitució espanyola eren catalans) i el PSOE del Felipe González, que va elevar Andalusia (amb la connivència catalana) a la categoria de nacionalitat històrica, en són uns altres. Aquell va ser l’origen del “cafè per a tots” que tant ens ha costat als catalans. Jo fitxaria la senyora Aguirre per tal que continués manifestant veritats addicionals que nosaltres no tenim els nassos de manifestar.
I la convidaria a Catalunya, de pas, per tal que digués que a Catalunya sobren municipis i que s’hauria de procedir a una fusió que ningú té pebrots de fer. Que la feina de les comarques hauria de ser representar territorialment la Generalitat i que la feina dels municipis s’hauria de limitar a serveis purament administratius i d’obres (enllumenat, asfaltat, escombraries, etc.) seguint el model anglosaxó. Que les diputacions haurien de desaparèixer. Que el nombre de regidors hauria de disminuir. En resum, que s’ha de procedir a una limitació i simplificació del poder municipal (pou dels vicis i corrupteles típics de les societats mediterrànies) per enfortir el poder de la Generalitat.
¿Haurem d’esperar des de Catalunya que hagi de venir la presidenta de Madrid per dir-nos algunes obvietats sobre la nostra estructura territorial que els vicis partidistes –sobretot del bàndol socialista i excomunista- s’han encarregat de perpetuar amb l’objectiu de minar el poder de la Generalitat? Els senyors del PP no són cap angelet. Al contrari. Però Catalunya només començarà a comportar-se com un cos social intel·ligent el dia que col·loqui socialistes i populars al mateix nivell d’anticatalanisme. Mentre el país segueixi veient la senyora Aguirre com un papus a l’hora que no s’adona que ha estat el socialisme català qui ha creat les bases per laminar el poder de la Generalitat (la d’ara, l’anterior, i l’anterior a l’anterior), serem presa fàcil. Per tontos i per partidistes.
Ara acaba de dir una cosa que és evident però que per por als pares de la Constitució espanyola la majoria de gent no s’atreveix a manifestar: el tema de les autonomies va constituir un error. Lluny de deixar a Catalunya i el País Basc tranquils i confortables, ha provocat que aquestes dues nacions se sentin incòmodes. Aquest error té noms: els que van escriure la Constitució en són uns (aprofitem per recordar que el 28,57% del redactors de la Constitució espanyola eren catalans) i el PSOE del Felipe González, que va elevar Andalusia (amb la connivència catalana) a la categoria de nacionalitat històrica, en són uns altres. Aquell va ser l’origen del “cafè per a tots” que tant ens ha costat als catalans. Jo fitxaria la senyora Aguirre per tal que continués manifestant veritats addicionals que nosaltres no tenim els nassos de manifestar.
I la convidaria a Catalunya, de pas, per tal que digués que a Catalunya sobren municipis i que s’hauria de procedir a una fusió que ningú té pebrots de fer. Que la feina de les comarques hauria de ser representar territorialment la Generalitat i que la feina dels municipis s’hauria de limitar a serveis purament administratius i d’obres (enllumenat, asfaltat, escombraries, etc.) seguint el model anglosaxó. Que les diputacions haurien de desaparèixer. Que el nombre de regidors hauria de disminuir. En resum, que s’ha de procedir a una limitació i simplificació del poder municipal (pou dels vicis i corrupteles típics de les societats mediterrànies) per enfortir el poder de la Generalitat.
¿Haurem d’esperar des de Catalunya que hagi de venir la presidenta de Madrid per dir-nos algunes obvietats sobre la nostra estructura territorial que els vicis partidistes –sobretot del bàndol socialista i excomunista- s’han encarregat de perpetuar amb l’objectiu de minar el poder de la Generalitat? Els senyors del PP no són cap angelet. Al contrari. Però Catalunya només començarà a comportar-se com un cos social intel·ligent el dia que col·loqui socialistes i populars al mateix nivell d’anticatalanisme. Mentre el país segueixi veient la senyora Aguirre com un papus a l’hora que no s’adona que ha estat el socialisme català qui ha creat les bases per laminar el poder de la Generalitat (la d’ara, l’anterior, i l’anterior a l’anterior), serem presa fàcil. Per tontos i per partidistes.
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/3469/quan/senyora/aguirre/toca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada