CRISI EL XOC CATALUNYA-ESPANYA
Si el pacte fiscal embarranca, el Govern recaptarà els impostos sense el permís de Madrid
És molt poc probable que l'auditori d'empresaris que dijous
escoltava Artur Mas en una jornada organitzada per l'Associació per al
Progrés de la Direcció (APD) fos conscient de què volia dir el president
quan va demanar una "resposta contundent i col·lectiva" a favor del
pacte fiscal. Perquè més d'un, si conegués quins són els plans de
l'executiu en cas que la negociació amb Madrid embarranqui, s'hauria
ennuegat. El que té al cap el president Mas és ni més ni menys que
desbordar la legalitat espanyola amb una llei que permeti crear una
hisenda pròpia i recaptar tots els impostos. En altres paraules, una
declaració unilateral de sobirania fiscal i, per tant, un desafiament en
tota regla a Madrid.
El Govern i CDC han decidit començar a donar conèixer el famós pla B de Mas (una expressió que mai és utilitzada en públic) un cop Mariano Rajoy ha deixat clar en els seus pressupostos que no pensa fer cap concessió (ahir mateix CiU va denunciar que el primer tràmit dels comptes retalla encara més la inversió a Catalunya). Això sí, amb comptagotes i de manera una mica críptica. El tret de sortida el va donar el secretari de la presidència i portaveu, Francesc Homs, en una entrevista al diari ARA el 22 d'abril. "Volem pa amb oli, i si no ens el donen, ens el prendrem", va dir. El "pa amb oli" són els diners, és a dir, el concert (perquè amb el pla B la paraula pacte deixa de tenir sentit).
Hisenda pròpia
I com es faria? Doncs a través d'una llei al Parlament de Catalunya que permetés a l'Agència Tributària de Catalunya, un ens que ja existeix, tot i que consorciat amb l'Estat, recaptar i liquidar tots els impostos. Aquest és també el missatge que ha llançat els últims dies el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull.
Aquesta és l'estació final del pols amb l'Estat, que se situaria en el segon semestre del 2013. Abans de tot això se seguirà el calendari previst: aprovació definitiva de la proposta de pacte fiscal al juliol (amb el PSC o sense), trasllat a la taula de Mariano Rajoy entre setembre i octubre, i marge de negociació fins a finals d'any. Amb el panorama econòmic que s'entreveu a Palau, no confien ni tan sols a encetar una negociació seriosa amb Rajoy, però de cara a l'opinió pública tenen clar que, abans de forçar la màquina, cal fer palès que és Madrid qui es nega a millorar el finançament català.
S'acosten mesos, doncs, de tensió i "vertigen", tal com reconeixen alguns dirigents de CDC. A més a més, el pla B com a tal s'iniciaria amb una decisió d'alt voltatge emocional i estratègic: ¿consulta sobre el pacte fiscal o eleccions anticipades? La consulta té l'avantatge que legitimaria el Govern en una decisió concreta (pacte fiscal sí o no) i sense la contaminació partidista. A més, el suport seria molt transversal, i deixaria en evidència tant el PP com el PSC (si finalment no se suma al pols). Aquesta és l'opció que defensa el sector més sobiranista del partit. El més probable, però, és que s'opti per avançar les eleccions, ja que una consulta ciutadana d'aquestes característiques seria interpretada per l'Estat com un desafiament, que faria tots els possibles per impedir-la.
Avançament electoral
En canvi, unes eleccions són perfectament legals, encara que CiU porti en el seu programa la promesa de desbordar la legalitat espanyola. L'objectiu seria doble: d'una banda, assolir la majoria absoluta per a CiU i, de l'altra, augmentar de manera significativa el suport dels partits favorables al concert, és a dir, ERC, ICV i Solidaritat. El suport del PSC es veu cada vegada més llunyà.
Campanya interna
Aquest salt suposa una autèntica revolució a CDC, un partit d'ordre i poc acostumat a moure's al marge de la llei. Per això ara la prioritat és fer pedagogia interna. "Els nostres encara estan en el paradigma antic", reconeix un dirigent de CDC, "i els hem de fer veure que això no és cap broma". Aquestes reunions ja han començat amb l'objectiu de convertir cada militant en un apòstol del pacte fiscal. El secretari general, Oriol Pujol, està bolcat en aquesta tasca interna i, com era previsible, ha mobilitzat les JNC perquè actuïn com a punta de llança. La segona fase seran actes pel territori, sobretot a l'àrea metropolitana, dirigits al conjunt de la ciutadania.
Mentrestant, el Govern ha posat a treballar de manera discreta diversos equips que preparen el terreny per al xoc. En el camp jurídic sobretot, però també en el logístic. Cal estar preparat per a qualsevol eventualitat i resoldre qüestions pràctiques com ara amb quin cens es podria fer una consulta o quin sistema informàtic cal per poder recaptar els impostos sense passar per Madrid. Els detalls d'aquests treballs són top secret . El pla B no vol soroll, però l'objectiu és evident: tot el que es faci ha de tenir una aparença absoluta de legalitat per guanyar la batalla de l'opinió pública, la pròpia i la internacional.
El front internacional
Precisament, el front exterior treballa a tota màquina per contrarestar la imatge que projecta Madrid d'una Catalunya malbaratadora. Artur Mas ha donat entrevistes als principals diaris europeus (entre els quals, Le Monde i Frankfurter Allgemeine ) i ha aconseguit que l'influent The Wall Street Journal avali la tesi de l'asfíxia fiscal de Catalunya.
Artur Mas no perd l'oportunitat de fer pedagogia, com quan va avisar, el 24 de gener, que "Catalunya s'ha de preparar per camins que trencaran les costures de la Constitució i l'Estatut". El dubte que corseca el president i els seus col·laboradors és fins a quin punt la gent els seguirà. "Què faràs si et dic que ingressis les retencions de l'IRPF al compte que et diré jo si després l'Estat va per tu?", diu una font del Govern. Saben que els adversaris, interns i externs, són poderosos i pressionaran perquè Mas no faci el pas. "Cada cop que parlem d'estat propi La Caixa perd mil clients a Espanya", diu un dirigent de CDC.
La resposta de Madrid també preocupa. "No enviaran els tancs però tampoc s'estaran quiets", va dir Homs. La convicció profunda al Govern i a CDC és que, si no fan res, l'autogovern es diluirà enmig d'una crisi econòmica que fa insostenible el dèficit fiscal que pateix Catalunya. El xoc, doncs, està servit, i les conseqüències no les coneix ningú, tot i que alguns somien amb la independència. O ara o mai, creuen.
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/pla-Mas-desbordar-legalitat-espanyola_0_694730593.html
El Govern i CDC han decidit començar a donar conèixer el famós pla B de Mas (una expressió que mai és utilitzada en públic) un cop Mariano Rajoy ha deixat clar en els seus pressupostos que no pensa fer cap concessió (ahir mateix CiU va denunciar que el primer tràmit dels comptes retalla encara més la inversió a Catalunya). Això sí, amb comptagotes i de manera una mica críptica. El tret de sortida el va donar el secretari de la presidència i portaveu, Francesc Homs, en una entrevista al diari ARA el 22 d'abril. "Volem pa amb oli, i si no ens el donen, ens el prendrem", va dir. El "pa amb oli" són els diners, és a dir, el concert (perquè amb el pla B la paraula pacte deixa de tenir sentit).
Hisenda pròpia
I com es faria? Doncs a través d'una llei al Parlament de Catalunya que permetés a l'Agència Tributària de Catalunya, un ens que ja existeix, tot i que consorciat amb l'Estat, recaptar i liquidar tots els impostos. Aquest és també el missatge que ha llançat els últims dies el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull.
Aquesta és l'estació final del pols amb l'Estat, que se situaria en el segon semestre del 2013. Abans de tot això se seguirà el calendari previst: aprovació definitiva de la proposta de pacte fiscal al juliol (amb el PSC o sense), trasllat a la taula de Mariano Rajoy entre setembre i octubre, i marge de negociació fins a finals d'any. Amb el panorama econòmic que s'entreveu a Palau, no confien ni tan sols a encetar una negociació seriosa amb Rajoy, però de cara a l'opinió pública tenen clar que, abans de forçar la màquina, cal fer palès que és Madrid qui es nega a millorar el finançament català.
S'acosten mesos, doncs, de tensió i "vertigen", tal com reconeixen alguns dirigents de CDC. A més a més, el pla B com a tal s'iniciaria amb una decisió d'alt voltatge emocional i estratègic: ¿consulta sobre el pacte fiscal o eleccions anticipades? La consulta té l'avantatge que legitimaria el Govern en una decisió concreta (pacte fiscal sí o no) i sense la contaminació partidista. A més, el suport seria molt transversal, i deixaria en evidència tant el PP com el PSC (si finalment no se suma al pols). Aquesta és l'opció que defensa el sector més sobiranista del partit. El més probable, però, és que s'opti per avançar les eleccions, ja que una consulta ciutadana d'aquestes característiques seria interpretada per l'Estat com un desafiament, que faria tots els possibles per impedir-la.
Avançament electoral
En canvi, unes eleccions són perfectament legals, encara que CiU porti en el seu programa la promesa de desbordar la legalitat espanyola. L'objectiu seria doble: d'una banda, assolir la majoria absoluta per a CiU i, de l'altra, augmentar de manera significativa el suport dels partits favorables al concert, és a dir, ERC, ICV i Solidaritat. El suport del PSC es veu cada vegada més llunyà.
Campanya interna
Aquest salt suposa una autèntica revolució a CDC, un partit d'ordre i poc acostumat a moure's al marge de la llei. Per això ara la prioritat és fer pedagogia interna. "Els nostres encara estan en el paradigma antic", reconeix un dirigent de CDC, "i els hem de fer veure que això no és cap broma". Aquestes reunions ja han començat amb l'objectiu de convertir cada militant en un apòstol del pacte fiscal. El secretari general, Oriol Pujol, està bolcat en aquesta tasca interna i, com era previsible, ha mobilitzat les JNC perquè actuïn com a punta de llança. La segona fase seran actes pel territori, sobretot a l'àrea metropolitana, dirigits al conjunt de la ciutadania.
Mentrestant, el Govern ha posat a treballar de manera discreta diversos equips que preparen el terreny per al xoc. En el camp jurídic sobretot, però també en el logístic. Cal estar preparat per a qualsevol eventualitat i resoldre qüestions pràctiques com ara amb quin cens es podria fer una consulta o quin sistema informàtic cal per poder recaptar els impostos sense passar per Madrid. Els detalls d'aquests treballs són top secret . El pla B no vol soroll, però l'objectiu és evident: tot el que es faci ha de tenir una aparença absoluta de legalitat per guanyar la batalla de l'opinió pública, la pròpia i la internacional.
El front internacional
Precisament, el front exterior treballa a tota màquina per contrarestar la imatge que projecta Madrid d'una Catalunya malbaratadora. Artur Mas ha donat entrevistes als principals diaris europeus (entre els quals, Le Monde i Frankfurter Allgemeine ) i ha aconseguit que l'influent The Wall Street Journal avali la tesi de l'asfíxia fiscal de Catalunya.
Artur Mas no perd l'oportunitat de fer pedagogia, com quan va avisar, el 24 de gener, que "Catalunya s'ha de preparar per camins que trencaran les costures de la Constitució i l'Estatut". El dubte que corseca el president i els seus col·laboradors és fins a quin punt la gent els seguirà. "Què faràs si et dic que ingressis les retencions de l'IRPF al compte que et diré jo si després l'Estat va per tu?", diu una font del Govern. Saben que els adversaris, interns i externs, són poderosos i pressionaran perquè Mas no faci el pas. "Cada cop que parlem d'estat propi La Caixa perd mil clients a Espanya", diu un dirigent de CDC.
La resposta de Madrid també preocupa. "No enviaran els tancs però tampoc s'estaran quiets", va dir Homs. La convicció profunda al Govern i a CDC és que, si no fan res, l'autogovern es diluirà enmig d'una crisi econòmica que fa insostenible el dèficit fiscal que pateix Catalunya. El xoc, doncs, està servit, i les conseqüències no les coneix ningú, tot i que alguns somien amb la independència. O ara o mai, creuen.
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/pla-Mas-desbordar-legalitat-espanyola_0_694730593.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada