Fins i tot podem perdre “La Caixa”
Entre les condicions per rescatar la banca, Brussel•les exigeix que les caixes no tinguin participacions majoritàries als bancs
Primer van liquidar el model
català de caixes, amb lleis clarament beneficioses per la banca i amb el
silenci còmplice del Conseller Castells, les van uniformar - i tots
cofois perquè teníem “La Caixa” la més gran i la que havia fet tots els
deures-, i ara resulta que “La Caixa” ha caigut a la trampa, i malgrat
que alguns ho vam alertar, i ens van titllar d’alarmistes, ara resulta
que teníem raó. La Caixa és va convertir en CaixaBank i havia de
controlar un 75% del capital, però a resultes d’una campanya
d’adquisicions, sense perspectiva catalana i sense que el Govern de la
Generalitat digués ni una paraula, La Caixa compra “Banca Cívica” i de
cop i volta ja tant sols controla un 61% del capital. I si no en teníem
prou i amb el silenci del Govern, CaixaBank perd un 40% del seu valor a la borsa en tres mesos i avui el grup La Caixa tant sols val 9.400 milions d’euros.
Comparteix
Actualitat
30
Adéu a “La Caixa”
La gestió de la principal entitat catalana i dels diferents consellers d’economia ha estat nefasta en tot aquest procés, sobretot per no treballar per evitar la liquidació d’un model d’èxit fins fa quatre dies, com era el model català de caixes, un cop més el silenci i la complicitat amb els govern espanyols ens ha acabat perjudicant. Cap autoritat del país ha marcat el rumb a La Caixa, ningú ha controlat una política expansiva nefasta pels interessos de Catalunya; captació de clients a la resta de l’Estat sense cap control, fusions amb entitats sense cap mena de sentit que espanyolitzaven el model, i una política de participacions a grans corporacions que no ha aportat cap mena de valor afegit a l’esperit fundacional de “La Caixa.”
Mentre diem adéu a La Caixa, a Alemanya les caixes estan més fortes que mai
Mentre a Catalunya ens hem deixat malmetre el model català de caixes - i una majoria política se sentia cofoia perquè “La Caixa” ho havia fet molt bé-, a Alemanya les caixes superaven la crisi amb nota alta i sortien reforçades, les anomenades “Sparkassen” seguien el model d’entitats properes als seus territoris, en definitiva l’esperit fundacional de totes les caixes catalanes arrelades al territori, que quant van voler expandir-se i imitar la “gran” va començar el seu fracàs, l’ambició d’uns dirigents ens ha portat a perdre el patrimoni centenari de tot el país.
“Sparkassen” un model d’èxit basat en l’arrelament al territori
Les caixes alemanyes tenen el 45% de la quota del mercat de l’estalvi, ofereixen el 44% de tot el crèdit a les PIMES i el 71% de les petites i mitjanes empreses mantenen relació amb les caixes. El model és base en l’arrelament al territori i el control dels diferents “lands” alemanys i el control per part dels diferents ajuntaments. Caixes arrelades al territori, la clau del èxit alemany, no com les caixes catalanes, la seva ambició, la seva perdició, van intentar la conquesta d’Espanya i van quedar atrapades, i a sobre oferint productes financers de dubtosa fiabilitat.
La gestió de la principal entitat catalana i dels diferents consellers d’economia ha estat nefasta en tot aquest procés, sobretot per no treballar per evitar la liquidació d’un model d’èxit fins fa quatre dies, com era el model català de caixes, un cop més el silenci i la complicitat amb els govern espanyols ens ha acabat perjudicant. Cap autoritat del país ha marcat el rumb a La Caixa, ningú ha controlat una política expansiva nefasta pels interessos de Catalunya; captació de clients a la resta de l’Estat sense cap control, fusions amb entitats sense cap mena de sentit que espanyolitzaven el model, i una política de participacions a grans corporacions que no ha aportat cap mena de valor afegit a l’esperit fundacional de “La Caixa.”
Mentre diem adéu a La Caixa, a Alemanya les caixes estan més fortes que mai
Mentre a Catalunya ens hem deixat malmetre el model català de caixes - i una majoria política se sentia cofoia perquè “La Caixa” ho havia fet molt bé-, a Alemanya les caixes superaven la crisi amb nota alta i sortien reforçades, les anomenades “Sparkassen” seguien el model d’entitats properes als seus territoris, en definitiva l’esperit fundacional de totes les caixes catalanes arrelades al territori, que quant van voler expandir-se i imitar la “gran” va començar el seu fracàs, l’ambició d’uns dirigents ens ha portat a perdre el patrimoni centenari de tot el país.
“Sparkassen” un model d’èxit basat en l’arrelament al territori
Les caixes alemanyes tenen el 45% de la quota del mercat de l’estalvi, ofereixen el 44% de tot el crèdit a les PIMES i el 71% de les petites i mitjanes empreses mantenen relació amb les caixes. El model és base en l’arrelament al territori i el control dels diferents “lands” alemanys i el control per part dels diferents ajuntaments. Caixes arrelades al territori, la clau del èxit alemany, no com les caixes catalanes, la seva ambició, la seva perdició, van intentar la conquesta d’Espanya i van quedar atrapades, i a sobre oferint productes financers de dubtosa fiabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada