EL PAÍS QUE VOLEM ARA (3): FUTUR
El nou estat se situaria per sobre del Regne Unit i a l'alçada de França en riquesa per habitant
El procés de secessió podria paralitzar inversions. SEAT
El primer dia després de la secessió, Catalunya seria el desè estat
més ric de la Unió Europea. Superaria el Regne Unit i se situaria a
l'alçada de França en producte interior brut (PIB) per càpita (al
voltant dels 29.000 euros). I amb menys desigualtats socials que la
mitjana europea. El coeficient Gini, que serveix per comparar el nivell
de distribució de la riquesa, era a Catalunya el 2010 de 31,9 (30,5 a la
UE, en una escala descendent), però lluny de Suècia (24,1). Espanya, en
canvi, amb un 33,9 era el tercer estat de la UE amb pitjor coeficient
Gini. El nou estat seria eminentment turístic, però amb un sector
productiu (indústria de béns de consum) molt important. Caldria fer
front als reptes econòmics de la independència: des del finançament
públic fins a l'obtenció d'energia.
Seguiríem a l'euro?
"Crear una moneda pròpia tensionaria molt el procés d'independència", afirma el professor de la UPF i autor del llibre Sense Espanya , Modest Guinjoan. Els experts consultats coincideixen a destacar que Catalunya hauria de seguir a dins de l'euro, tot i que Espanya podria dificultar l'entrada a la Unió Europea (UE) del nou estat. "Fins i tot sense formar-ne part podríem tenir l'euro com a moneda", destaca Guinjoan, que cita l'exemple d'Andorra. La secessió, però, com alerten alguns analistes, podria fer inviable l'economia espanyola i de retruc posaria l'euro en perill. Dins la UE Catalunya seria un estat donant net de fons (aportaria més al pressupost europeu del que rebria), segons l'últim estudi sobre el tema, fet per la Generalitat l'any 2003 amb dades del 1999. De fet, Catalunya ho és des del moment en què Espanya es va adherir a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1986.
Fugirien inversions?
Les empreses tenen al·lèrgia a la incertesa i un canvi com el naixement d'un nou estat en genera. El vicerector d'economia de la UB, Gonzalo Bernardos, avisa que el primer any és probable que les multinacionals evitessin invertir a Catalunya, "a l'espera de saber amb certesa les polítiques que adoptaria el govern català un cop deslligat d'Espanya". "La incertesa és inhibidora de la inversió", rebla l'economista Miquel Puig. Però Catalunya tindria marge per fer una fiscalitat que atragués inversions "a la irlandesa", destaca l'economista Xavier Cuadras Morató, tot i que la UE tendeix "a una equiparació fiscal".
Com ens finançaríem?
L'estat català naixeria amb un deute del 80% o 90% del PIB, perquè, segons els experts, assumiria la part del deute espanyol que li correspon segons el seu pes en l'economia estatal. Això no és alarmant -se situa a l'alçada d'Alemanya i per sota d'Itàlia, per exemple- però obliga a fer front a venciments. Suposant que des del minut zero el nou estat recaptés tots els impostos, i considerant el dèficit fiscal -16.000 milions d'euros que ara es recapten a Catalunya i no tornen-, segons Puig "no tindria problemes de finançament a partir del primer trimestre".
El professor d'economia José María Gay de Liébana discrepa d'aquesta opinió. Considera que recórrer a Espanya quan no es poden pagar els deutes és un avantatge. "Si no podem demanar ajuda a Madrid haurem de recórrer als mercats, que ens exigiran interessos elevadíssims pel nostre deute, i no hem d'oblidar que fa poc les agències de qualificació van etiquetar-lo de porqueria". Els bancs del país podrien fer de finançadors. Catalunya té avui només dos bancs amb seu al territori, CaixaBank i el Banc Sabadell. Aquesta alta concentració en el sector financer, però, es veuria compensada pels bancs estrangers, assenyala Bernardos.
Viuríem un boicot?
La dependència de les empreses catalanes de les vendes a Espanya s'ha reduït dràsticament en els últims anys. Ja exportem més a la resta del món que a l'Estat. Tot i així, un boicot als productes catalans "generaria perjudici", indica Guinjoan. Ell, igual que Cuadras Morató, considera que aquests tipus de boicot acostumen a centrar-se en productes emblemàtics, com el cava, i duren poc. A més, destaquen, és molt complicat que una empresa canviï de proveïdor per raons polítiques si això vol dir comprar un producte pitjor o més car.
Estaríem ben connectats?
El professor de la UB Germà Bel considera que el fet que Catalunya fos un estat ja incrementaria les connexions internacionals de l'aeroport del Prat, encara que no hi hagués un canvi de gestió. Perquè es generaria nova demanda de bitllets en classe business - els més rendibles-, com a conseqüència de la nova activitat institucional. A més, si el govern català assumís la gestió, podria fer-ne una de més proactiva, perquè, diu, "és impossible que ho sigui menys que ara", i això també podria incentivar els vols intercontinentals. Quant a les connexions ferroviàries, Bel assegura que un estat català estaria més ben connectat "amb França i el centre d'Europa" i amb el sud d'Espanya i, segurament, no tant amb Madrid.
Baixaria l'atur?
"Un estat català mai hauria deixat degradar tant les xifres d'atur", opina Guinjoan, que assenyala a una potenciació del model productiu industrial, com a conseqüència de l'augment de recursos que es produiria a l'estat català. El professor de l'Iese José Ramón Pin, però, assegura que una hipotètica pèrdua del mercat espanyol seria "desastrosa" per al mercat de treball català. En última instància, considera que acabaria havent-hi una pèrdua de població. Pel que fa a sindicats i patronals, Guinjoan assegura que el més normal seria que se separessin de la matriu espanyola, tot i que en un espai "cada cop més interrelacionat" no seria imprescindible.
Què passaria amb les pensions?
En la negociació política, a més d'acordar que Catalunya assumeix una part del deute de l'Estat, caldria traspassar la part proporcional dels fons per a pensions de la Seguretat Social, que des d'aleshores es nodriria exclusivament de les aportacions de treballadors catalans. Pin alerta, però, que la població catalana està "més envellida" que l'espanyola, i això podria obligar o "a endarrerir l'edat de jubilació" o a "abaixar pensions". Fins a cert punt, però, el dèficit fiscal podria compensar-ho.
D'on obtindríem l'energia?
Les tres centrals nuclears que té Catalunya pertanyen a empreses espanyoles o internacionals. Els experts coincideixen que no hi ha cap motiu per pensar que alguna companyia abandonaria el negoci. El nou estat seria autosuficient en generació energètica, però dependent de l'exterior pel que fa a petroli i gas. "Catalunya hauria de crear el seu propi regulador energètic i nuclear", considera l'expert en energia Marcel Coderch. I tot i que en depèn al 50%, Catalunya "pot viure sense nuclears, si la transició es prepara amb suficient temps".
Hi hauria més retallades?
Els 16.000 milions de dèficit fiscal quintupliquen les retallades de 2.900 milions previstes en els pressupostos de la Generalitat del 2012. I són més de la meitat de tot el pressupost del govern català. "Si se seguissin aplicant retallades, no seria per raó forçada", considera Guinjoan. "Sobrarien diners", rebla Puig.
De fet, el 2011 la Generalitat va tenir un dèficit del 3,29% del PIB -6.687 milions d'euros-. Si se li sumen els 16.000 milions de dèficit fiscal, el resultat -sobre el paper- hauria estat de més de 9.000 milions de superàvit. Tot i que el nou govern hauria d'assumir noves despeses, que ara paga l'estat espanyol, com els subsidis d'atur. Segons un recent estudi de la fundació CatDem, pròxima a CDC, aquests guanys, tenint també en compte els ingressos addicionals, serien de 13.000 milions.
Seguiríem a l'euro?
"Crear una moneda pròpia tensionaria molt el procés d'independència", afirma el professor de la UPF i autor del llibre Sense Espanya , Modest Guinjoan. Els experts consultats coincideixen a destacar que Catalunya hauria de seguir a dins de l'euro, tot i que Espanya podria dificultar l'entrada a la Unió Europea (UE) del nou estat. "Fins i tot sense formar-ne part podríem tenir l'euro com a moneda", destaca Guinjoan, que cita l'exemple d'Andorra. La secessió, però, com alerten alguns analistes, podria fer inviable l'economia espanyola i de retruc posaria l'euro en perill. Dins la UE Catalunya seria un estat donant net de fons (aportaria més al pressupost europeu del que rebria), segons l'últim estudi sobre el tema, fet per la Generalitat l'any 2003 amb dades del 1999. De fet, Catalunya ho és des del moment en què Espanya es va adherir a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1986.
Fugirien inversions?
Les empreses tenen al·lèrgia a la incertesa i un canvi com el naixement d'un nou estat en genera. El vicerector d'economia de la UB, Gonzalo Bernardos, avisa que el primer any és probable que les multinacionals evitessin invertir a Catalunya, "a l'espera de saber amb certesa les polítiques que adoptaria el govern català un cop deslligat d'Espanya". "La incertesa és inhibidora de la inversió", rebla l'economista Miquel Puig. Però Catalunya tindria marge per fer una fiscalitat que atragués inversions "a la irlandesa", destaca l'economista Xavier Cuadras Morató, tot i que la UE tendeix "a una equiparació fiscal".
Com ens finançaríem?
L'estat català naixeria amb un deute del 80% o 90% del PIB, perquè, segons els experts, assumiria la part del deute espanyol que li correspon segons el seu pes en l'economia estatal. Això no és alarmant -se situa a l'alçada d'Alemanya i per sota d'Itàlia, per exemple- però obliga a fer front a venciments. Suposant que des del minut zero el nou estat recaptés tots els impostos, i considerant el dèficit fiscal -16.000 milions d'euros que ara es recapten a Catalunya i no tornen-, segons Puig "no tindria problemes de finançament a partir del primer trimestre".
El professor d'economia José María Gay de Liébana discrepa d'aquesta opinió. Considera que recórrer a Espanya quan no es poden pagar els deutes és un avantatge. "Si no podem demanar ajuda a Madrid haurem de recórrer als mercats, que ens exigiran interessos elevadíssims pel nostre deute, i no hem d'oblidar que fa poc les agències de qualificació van etiquetar-lo de porqueria". Els bancs del país podrien fer de finançadors. Catalunya té avui només dos bancs amb seu al territori, CaixaBank i el Banc Sabadell. Aquesta alta concentració en el sector financer, però, es veuria compensada pels bancs estrangers, assenyala Bernardos.
Viuríem un boicot?
La dependència de les empreses catalanes de les vendes a Espanya s'ha reduït dràsticament en els últims anys. Ja exportem més a la resta del món que a l'Estat. Tot i així, un boicot als productes catalans "generaria perjudici", indica Guinjoan. Ell, igual que Cuadras Morató, considera que aquests tipus de boicot acostumen a centrar-se en productes emblemàtics, com el cava, i duren poc. A més, destaquen, és molt complicat que una empresa canviï de proveïdor per raons polítiques si això vol dir comprar un producte pitjor o més car.
Estaríem ben connectats?
El professor de la UB Germà Bel considera que el fet que Catalunya fos un estat ja incrementaria les connexions internacionals de l'aeroport del Prat, encara que no hi hagués un canvi de gestió. Perquè es generaria nova demanda de bitllets en classe business - els més rendibles-, com a conseqüència de la nova activitat institucional. A més, si el govern català assumís la gestió, podria fer-ne una de més proactiva, perquè, diu, "és impossible que ho sigui menys que ara", i això també podria incentivar els vols intercontinentals. Quant a les connexions ferroviàries, Bel assegura que un estat català estaria més ben connectat "amb França i el centre d'Europa" i amb el sud d'Espanya i, segurament, no tant amb Madrid.
Baixaria l'atur?
"Un estat català mai hauria deixat degradar tant les xifres d'atur", opina Guinjoan, que assenyala a una potenciació del model productiu industrial, com a conseqüència de l'augment de recursos que es produiria a l'estat català. El professor de l'Iese José Ramón Pin, però, assegura que una hipotètica pèrdua del mercat espanyol seria "desastrosa" per al mercat de treball català. En última instància, considera que acabaria havent-hi una pèrdua de població. Pel que fa a sindicats i patronals, Guinjoan assegura que el més normal seria que se separessin de la matriu espanyola, tot i que en un espai "cada cop més interrelacionat" no seria imprescindible.
Què passaria amb les pensions?
En la negociació política, a més d'acordar que Catalunya assumeix una part del deute de l'Estat, caldria traspassar la part proporcional dels fons per a pensions de la Seguretat Social, que des d'aleshores es nodriria exclusivament de les aportacions de treballadors catalans. Pin alerta, però, que la població catalana està "més envellida" que l'espanyola, i això podria obligar o "a endarrerir l'edat de jubilació" o a "abaixar pensions". Fins a cert punt, però, el dèficit fiscal podria compensar-ho.
D'on obtindríem l'energia?
Les tres centrals nuclears que té Catalunya pertanyen a empreses espanyoles o internacionals. Els experts coincideixen que no hi ha cap motiu per pensar que alguna companyia abandonaria el negoci. El nou estat seria autosuficient en generació energètica, però dependent de l'exterior pel que fa a petroli i gas. "Catalunya hauria de crear el seu propi regulador energètic i nuclear", considera l'expert en energia Marcel Coderch. I tot i que en depèn al 50%, Catalunya "pot viure sense nuclears, si la transició es prepara amb suficient temps".
Hi hauria més retallades?
Els 16.000 milions de dèficit fiscal quintupliquen les retallades de 2.900 milions previstes en els pressupostos de la Generalitat del 2012. I són més de la meitat de tot el pressupost del govern català. "Si se seguissin aplicant retallades, no seria per raó forçada", considera Guinjoan. "Sobrarien diners", rebla Puig.
De fet, el 2011 la Generalitat va tenir un dèficit del 3,29% del PIB -6.687 milions d'euros-. Si se li sumen els 16.000 milions de dèficit fiscal, el resultat -sobre el paper- hauria estat de més de 9.000 milions de superàvit. Tot i que el nou govern hauria d'assumir noves despeses, que ara paga l'estat espanyol, com els subsidis d'atur. Segons un recent estudi de la fundació CatDem, pròxima a CDC, aquests guanys, tenint també en compte els ingressos addicionals, serien de 13.000 milions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada