Emilio Cuatrecasas, president de Barcelona Global encarregada de protegir i promoure la marca Barcelona, imputat pel l’evasió de 3,8 milions a través d'empreses fantasma
Emilio Cuatrecasa president de la plataforma empresarial Barcelona Global, que el mes de març passat va signar un acord amb l’ajuntament de Barcelona per posicionar la marca de la ciutat al món, i que va ser nomenat president per l’entitat malgrat estar imputat per defraudar quatre milions d'euros en impostos, haurà de declarar aquest setembre. L'advocat fiscalista finalment declarà, gairebé deu mesos després d'haver estat acusat d'evasió fiscal a través d'empreses fantasma. El president de Barcelona Global i del prestigiós bufet Cuatrecasas-Gonçalves Pereira hauria desviat 3,8 milions d'euros en impostos a través d'empreses fantasma, segons la querella que va presentar la fiscalia el desembre passat.
Comparteix
Etiquetes
Actualitat
La fiscalia es va querellar contra l'advocat al desembre, però diversos recursos havien suspès la declaració fins ara. La declaració de Cuatrecasas s'havia de fer al febrer, però diversos recursos judicials l'han retardat fins ara. En la querella, el ministeri públic demana que se l'imputi per deu delictes contra la hisenda pública, que li poden suposar fins a 50 anys de presó.
Decidit a promocionar la marca Barcelona o a liquidar la identitat?
Per Emilio Cuatrecasas, president de l’entitat, a Barcelona hi ha «barreres internes difícils de gestionar», i una d’aquestes és la política lingüística que regeix a Catalunya, ja que és un escull «important a l'hora d'atraure talent de la resta d'Espanya... molta gent no vol venir a Barcelona perquè saben que, per exemple, haurien de portar els seus fills a una escola només en català i pensen que aquest idioma després no els serveix per a res», assegurava el president de Barcelona Global i que va recollir El Mundo.
Un "sofisticat artifici negocial" per no tributar a hisenda
Se l’acusa de no tributar per l'IRPF, l'impost de patrimoni o l'IVA de despeses personals com habitatges, viatges o una embarcació, de les quals es va beneficiar també la seva exdona, que també haurà de declarar.
Segons la denúncia presentada per l'Agència Tributària a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona, l'advocat fiscalista, soci principal del bufet barceloní que porta el seu cognom i fundat pel seu avi, va ordir una trama per "camuflar" a Hisenda els beneficis obtinguts en diversos exercicis i impostos amb una "finalitat patent d'amagar-ho". A través d'una sèrie de negocis "simulats", va mostrar al fisc una realitat econòmica "falsa", aparentant que el seu patrimoni personal i familiar com els diversos habitatges, un iot, mobles, personal de servei, viatges i altres despeses estaven lligades a una activitat econòmica, gràcies a falsos contractes d'arrendament.
D'aquesta manera, les despeses es podien deduir dels impostos de l'empresa i no del seu IRPF personal. Però les diverses empreses fantasma també van servir-li per reduir el pagament de l'Impost sobre el Patrimoni. Hisenda ha denunciat el pagament de l'Impost sobre el Patrimoni dels anys 2006 i 2007, l'IRPF del 2006 al 2008, l'IVA del 2006 al 2008 de l'empresa Emesa SL, i l'Impost de Societats del 2006 de la mateixa companyia. En total, hauria evadit 3,8 milions d'euros d'aquests impostos, inclosos 142.000 euros de l'Impost sobre el Patrimoni de l'any 2006 de la seva dona d'aleshores, Mercedes B.R..
Des del 1991, Emilio Cuatrecasas era propietari d'Emesa a través d'Union CB SL, empresa espanyola que a la vegada era propietària de la suïssa BC Property. Cuatrecasas, la seva esposa i les seves tres filles eren els propietaris d'Union CB, fins el juliol del 2007, quan totes les accions van passar a Emilio Cuatrecasas arran dels acords econòmics pel divorci del matrimoni.
Ni Union CB ni BC Property van realitzar cap activitat econòmica, sinó que només servien per posseir les accions d'Emesa. Però Union CB va afirmar haver pagat serveis professionals de supervisió d'inversions i activitats immobiliàries i financeres a l'esposa de Cuatrecasas els anys 2005 i 2006. Però Mercedes B.R. nega que prestés cap servei a l'empresa, ja que ella és metgessa.
Emesa sí que tenia certa activitat econòmica: cobrant lloguers de diversos immobles, facturant l'activitat del querellat com a advocat del despatx Cuatrecasas-Gonçalves Pereira i, per últim, incloent en els seus actius tots els béns personals i familiars del querellat, que és la part que es considera delictiva. De fet, l'ús d'una societat externa per facturar al seu propi bufet és molt habitual entre els advocats per estalviar-se impostos, cosa que Hisenda va advertir que era il·legal i que va provocar que Emilio Cuatrecasas i molts altres advocats haguessin de fer declaracions complementàries.
Per simular que els seus béns personals pertanyien a la seva pròpia empresa, simulava contractes de lloguer. Per justificar-ho, l'objecte social d'Emesa era tan ampli que incloïa activitats com activitats d'hostaleria, lloguer de vehicles, embarcacions, ordinadors i mobiliari. Així, per exemple, Emilio Cuatrecasas suposadament pagava un lloguer per la seva casa familiar, al barri de Pedralbes, i una casa a la Val d'Aran a Emesa.
Després del divorci, l'advocat es va traslladar a un àtic amb cinc places d'aparcament i trasters del Passeig de Gràcia, valorat en 9,3 milions d'euros, pel qual també 'paga' un lloguer a Emesa, i va fer el mateix amb una segona residència al Baix Empordà per 7,7 milions. El mateix procediment l'utilitza per la seva embarcació, 'Concòrdia', i dos amarraments al port de Mataró, tot valorat en 6 milions, a més de nou automòbils, alguns d'ells utilitzats per personal de la tripulació del iot i familiars.
Emesa es va fer càrrec de totes les despeses relacionades amb aquestes propietats, com mobles, electrodomèstics, decoració, subministraments, manteniment, personal de servei i els vuit tripulants de l'embarcació. L'empresa també pagava viatges, targetes Visa i restaurants.
Els contractes simulats tenen clàusules de lloguer "absolutament inusuals". Per exemple, l'arrendament dels habitatges es fa amb la condició que Emesa es comprometi a satisfer sense límit previ tota classe de despeses en mobiliari, servei domèstic, manteniment, jardineria, rentat, consum sense límit d'aigua, llum i gas. I s'autoritza el subarrendament, la domiciliació d'empreses espanyoles o estrangeres i l'ús de l'immoble com a oficines.
El lloguer del iot també incloïa que l'empresa es fes càrrec de les despeses de tripulació, combustible, manteniment i funcionament ordinari. En canvi, dels cotxes no s'han aportat els contractes de lloguer, però sí les factures emeses per Emesa. L'empresa també es feia càrrec de compres d'objectes personals, quotes de clubs, restaurants i viatges.
Tots aquests suposats pagaments, segons el fiscal, anaven "de la butxaca esquerra a la butxaca dreta" d'Emilio Cuatrecasas, ja que resulta "irrellevant" que ingressés "esporàdicament" diners a Emesa si llavors en podia disposar il·limitadament. Però, a més, el querellat no va ser "meticulós" en el pagament d'aquests falsos lloguers, perquè els pagaments no concretaven a quins rebuts es referien.
Però, a més, la majoria d'ingressos a Emesa no eren en diners comptables, sinó mitjançant la cessió de crèdits que suposadament Emilio Cuatrecasas tenia amb el seu propi bufet d'advocats. Però Emesa no consta que reclamés aquests diners al bufet, tot i que en alguns casos havien passat dos anys. Per últim, el querellat encara deuria entre un i 2,5 milions d'euros a Emesa en concepte de lloguers i despeses diverses.
En resum, Emesa hauria defraudat uns 830.000 euros en l'IVA de 2006 a 2008 i 312.887 euros de l'Impost de Societats l'any 2006. De l'IRPF, Cuatrecasas hauria defraudat uns 775.000 euros entre 2006 i 2008, ja que no va computar com a ingressos el pagament de serveis diversos i propietats que feia Emesa per al seu ús personal. De l'Impost de Patrimoni, Cuatrecasas hauria evadit 1,7 milions d'euros entre 2006 i 2007, mentre que la seva dona hauria defraudat 142.821 euros l'any 2006.
Tot i això, la fiscalia conclou que Mercedes B.R. no va participar conscientment en aquest frau ni en el disseny de les empreses ni la seva actuació. Però com que es va beneficiar d'aquestes activitats del seu exmarit, podria ser imputada com a títol lucratiu. El 16 de novembre, l'exesposa de Cuatrecasas va presentar un escrit a la fiscalia on acreditava haver dipositat 143.000 euros en una notaria per fer front a una suposada responsabilitat civil, cosa que probablement la deixarà fora del procés.
Per últim, l'anàlisi de l'Agència Tributària ha detectat possibles factures falses pagades per Emesa a diverses empreses valorades en poc més de 400.000 euros. Però la última factura és de l'1 de desembre del 2008 i el delicte prescriu als tres anys, termini que ja hauria passat en gairebé tots els documents suposadament falsificats. Tot i així, es podria sancionar aquesta actuació amb multa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada