He
rebut una llista molt llarga de productes catalans de tota mena i la
seva alternativa espanyola. Un any més, des dels sectors nacionalistes
espanyols, criden al boicot contra Catalunya. Tot plegat ho promou
enguany un mitjà de comunicació madrileny de la ultradreta força
conegut: «mientras al comprar los productos de la segunda columna, ese
dinero se puede reinvertir en un hospital en Sevilla, un colegio en
Valladolid, una carretera en Cantabria o un centro de acogida en Murcia,
al comprar los de la primera columna, ese dinero se lo quedarán
exclusivamente en Cataluña.» A Catalunya, pel que es veu, no necessitem
hospitals, ni carreteres ni centres d'acollida. També es pot deduir que,
a poc a poc, més enllà de l'Ebre van assumint que una cosa és Catalunya
i una altra les comunitats autònomes espanyoles.
De
tot plegat podem extreure algunes conclusions força interessants. La
primera és que a Espanya segueixen, un mes i mig després de l'11-S,
sense entendre res. ¿De debò creuen que el foment dels boicots ens farà
canviar d'opinió? ¿Potser és així com intenten convèncer-nos que ens
estimen i que no volen que marxem d'Espanya? ¿Aquests arguments tan
antics (a començament del segle XX ja promovien a Espanya aquesta mena
de boicots contra Catalunya), cal afegir-los a la interminable llista
d'amenaces? ¿És que Espanya no té absolutament res a oferir a Catalunya que no sigui violència social i econòmica?
Aquests
boicots també són molt interessants per confirmar la supèrbia d'alguns.
El món evoluciona i el nacionalisme espanyol no ha superat l'estructura
mental dels mercats del segle passat, basada en el proteccionisme.
Espanya no és ni el centre del món ni el major consumidor de productes
de l'univers. En plena crisi, l'any 2011 Catalunya va augmentar les
seves exportacions fora de l'Estat en un 14,26%. De fet, més del 25% de
les exportacions que es fan a l'Estat espanyol, les fa Catalunya. Tant
és així, que els catalans ja venem més productes fora d'Espanya que a
dins (des de fa uns anys, això ja es tendència). I, alerta, perquè el
consum de productes catalans a Espanya és gairebé equivalent al consum
de productes espanyols a Catalunya: ens consumeixen pràcticament el
mateix que nosaltres els hi consumim.
Això
és per la suma de dos factors: primer, per la crisi econòmica que
afecta especialment a Espanya, la qual cosa comporta una abaixada en el
consum; i, segon, per l'obertura del mercat català a nous clients
internacionals. El boicot al cava va significar un punt d'inflexió que
ens va ensenyar que refiar-se d'un sol client mai no dóna bon resultat
(si, a més, aquest client es diu Espanya, que des d'alguns sectors
prioritza criteris patriòtics, per sobre de la qualitat i el preu,
encara pitjor).
La
pregunta, però, és què deuen pensar els catalans o residents a
Catalunya que s'identifiquen amb la ideologia que promou el boicot als
productes catalans. L'objectiu és l'asfixia econòmica de Catalunya i,
per tant, de tots nosaltres —d'ells també— i dels nostres fills —dels
seus també. El nacionalisme espanyol no fa distincions entre catalans independentistes i catalans espanyolistes. Volen enfonsar Catalunya:
la seva gent i les seves empreses. Ser català o viure a Catalunya
mereix un càstig. ¿Com es defensa això en un país civilitzat? ¿Com es
defensa això —senyors unionistes— des de dins de Catalunya?
Publicat a Sense embuts
Publicat a Sense embuts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada