Presumptes delictes de “Blesapàtria”

OPINIÓ. Francesc Sanuy  22/05/2013

"És molt trist comprovar que 20 anys més tard la història es repeteix"
Francesc Sanuy

La premsa financera internacional va publicar la notícia de la detenció de Miguel Blesa, l’expresident de Caja Madrid, tot subratllant el caràcter excepcional de la mesura. I és que, en efecte, des de fa 20 anys, quan les accions punibles del president del Banesto, Mario Conde, el van conduir a la presó, no havia tornat a passar una cosa semblant. En part, perquè les jerarquies financeres eren intocables en aquest sistema encara vigent de cleptocràcia que barreja el capitalisme de compares amb la complicitat necessària dels poders polítics i el règim d’impunitat que el poder judicial tolera mentre el Banc d’Espanya xiula o té de governador un delinqüent com Mariano Rubio. O bé, en part també, perquè al costat de cada presumpte delinqüent hi havia generalment figures que amb la seva sola presència donaven la imatge i l’aparença de beneir el magnat amb una mena de patent de corsari, cosa que, en el passat, els països feien per a convalidar i dignificar la funció dels pirates.

Recordem Mario Conde acompanyat d’Alfonso Guerra pronunciant una conferència a Moscou, parlant d’ètica al Vaticà o amb el rei Juan Carlos a la seva exaltació de doctor “dineris causa” a la Complutense del rector Villapalos? Doncs bé, sembla que tot aquest joc de “travestis” ja no pot funcionar quan la crisi econòmica ha sumit en la misèria la població treballadora i els banquers i caixers l’han rematada amb estafes que els han robat els estalvis mentre els culpables es segueixen enriquint de manera impúdica i bestial. Tal com van dir els portuguesos al 1640: “Els espanyols (avui els banquers), amb els nassos dineiros, feien festes i guitarrades”. Cosa que volia dir prou i que ara és el crit i la indignació dels qui no poden arribar a final de mes i, a sobre, han d’assistir a l’obscena exhibició de riquesa dels qui no tenen cap altre mèrit que el de pertànyer a la casta dels que, situats per damunt del bé i del mal, es burlen de la llei i de les víctimes.

Una altra novetat és que aquest primer ingrés a la presó d’un executiu financer després de l’inici de la crisi, afecta per primera vergada a un membre del cercle personal més íntim i políticament més proper a José Mª Aznar. No sé si algú es donarà per al•ludit, però alguns centres de poder generalment insensibles als problemes del comú dels mortals, com ara, per exemple, la família reial, ja han començat a plegar veles i, posem per cas, a renunciar al macro-iot “Fortuna”, cosa que ens ha permès de saber quant costava d’omplir el dipòsit de carburant. Menys, naturalment, que aquest submarí que després de tants anys i tants milers de milions d’euros ens ha costat als contribuents afectats per les retallades socials i que ara resulta que, per error de càlcul i de construcció, no funciona. Potser si l’haguessin batejat Monturiol-Peral, i no solament Peral, hauria funcionat. Llàstima, perquè seguiran amb despeses d’armament inservible en la línia habitual de prioritat de canons i no mantega.

No es podria ser objector de consciència contra determinats capítols pressupostaris? Per exemple, en l’apartat corresponent a l’IMSERSO que vulnera dues competències exclusives de la Generalitat (Benestar social dels avis i Turisme) i, en realitat es va convertir en un negoci corrupte del president de la patronal CEOE, Díaz Ferrán, avui empresonat i, a més a més, en un organisme que enguany ha subvencionat amb € 78.000 l’associació de nazis de la “División Azul” que, per vergonya de tots, era condecorada en un acte d’exaltació del genocidi, l’holocaust i el crim més terrible de la historia. Vull ser objector també d’aquest pressupost, perquè van intentar matar-me a mi de petit aquells herois de la Legió Condor a Barcelona en els primers covards bombardejos de població civil de la història, tot esperant l’entrada de mercenaris marroquins o les canonades del vaixell feixista Duc d’Acosta (amb el Canarias fent-li companyia). Els projectils em queien molt a prop, atès que vivia al costat de la fàbrica Elizalde, fabricant de motors d’aviació.

Com per riure-li les gracies a hores d’ara a una “delegada del gobierno” que, segons la llei, només ha de coordinar les administracions en casos necessaris, inundacions o incendis forestals, però mai retre homenatge a criminals de guerra. Algú li ha explicat a aquesta diguem-ne persona que el representant ordinari de l’Estat a Catalunya és el president de la Generalitat que, per cert, no entenc que encara no hagi pres possessió de la sala VIPS d’autoritats a l’aeroport de Barcelona a fi d’exercir el seu càrrec en donar la benvinguda als visitants il•lustres i evitar, sobretot, que als nazis algú altre els pugui retre els honors d’ordenança?

Per tornar a la imputació de Blesa convé recordar que no es tracta exactament d’un altre cas Filesa com el que als anys 90’s servia per a finançar el PSOE amb “donatius” d’empreses que fingien pagar assessors i consultors. En realitat, el cas Bárcenas és més greu pel seu superior volum i perquè s’arrossega des del 1990 quan J.Mª Aznar es va fer càrrec del partit. Ja llavors hi havia l’acusació dels pagaments d’una gram empresa constructora, però el Tribunal Suprem ho va sobreseure per un defecte de forma. També ara, la Fiscalia s’ha pronunciat a tota pressa contra les actuacions igual que ha fet (en contradicció amb el seu rol preferentment acusatori) en favor de la intangible infanta Cristina, Sra. De Urdangarín que acumula, que se sàpiga, al menys dos càrrecs d’obra social que depenen ambdós de La Caixa degut a la compra del Banc de Valencia, en règim de pluri-ocupació i duplicitat de funcions. En tot cas, convé recordar que la sentència de Filesa va trigar 6 anys o que la condemna a presó d’un gran constructor –promotor del Barcelona que subornava inspectors d’hisenda- ha trigat 24 anys i que, si el recurs té la mateixa capacitat d’esquivar l’aplicació de la Llei, quan li toqui entrar a l’establiment penitenciari ja farà molt anys que estarà criant malves. I és que, amb segons qui i a canvi de segons què, es veu que hi ha jutges molt amables i comprensius.

De moment, una cosa queda molt clara i és que Aznar té un pèssim gust a l’hora de triar els amics íntims i els socis i molta coherència en trobar-los tots coixos del mateix peu, és a dir, al cantó dels que voregen la corrupció o està ja provat que la practiquen. Als Gonzàlez Reyna, per exemple, els va conèixer de petits quan les famílies estiuejaven juntes al parador oficial de turisme de Nerja com molts més funcionaris d’un cert rang que hi passaven les vacances atès que els hi feien més bons tractes. De grans, a ell el van fer secretari d’estat d’hisenda i a la germana Pilar, presidenta a la Gescartera, que va estafar els diners dels orfes de la policia i de la guàrdia civil, els recursos de diverses ordres religioses, etc. Després de la condemna, el jutge va deixar, però, la senyora en llibertat amb l’argument jurídicament pelegrí de que una senyora amb una tan accentuada fe religiosa no podia ingressar a la presó.

Blesa i Aznar es van conèixer quan van presentar-se junts a les oposicions per a inspectors d’hisenda i un cop nomenats van triar d’anar destinats tots dos a Logroño on vivien al 7è i 8è pis respectivament de la mateixa casa. Era quan Aznar escrivia articles contra la democràcia i la Constitució als diaris de la zona i províncies confrontants mentre l’amic predilecte es treballava contractes per a prosperar. Ara ha sortit de la presó a temps de casar-se en segones núpcies. També l’amic Villalonga de Telefònica (el que va arruïnar totes les vídues “Matildes” estalviadores que havien comprat accions de la filial Terra) que es va tornar a casar amb la Sra. Abascal excompanya sentimental del “Tigre” Azcárraga de la Televisa de Mèxic.

Tanmateix, tot segueix en plena activitat i ara toca comprar en subhasta la immobiliària Bankia Habitat mitjançant fons voltors com ara el que representa Fernández Norniella exconseller delegat de la pròpia Bankia Habitat i segons la premsa de Madrid conegut com l’home del maletí (de Rato) que ara es presenta amb el fons TPG. Un altre participant serà el fill d’Aznar associat amb el fons Cerberus que, igual que son pare, es va escaquejar de fer la mili. Per cert el pare José Mª va cobrar un temps de fons Centaurus que tampoc no són precisament germanetes de la caritat. Ara, però, el jutge ha reclamat els milers de correus electrònics enviats o rebuts per Blesa on hi surten p. ex. crèdits al vice president Rodriguez Ponga i al vicepresident J.A. Moral Santín que ells neguen haver rebut, però l’auditora KPMG confirma que van ser de 5,3 i 18,7 milions respectivament.

Segur que molts lectors ja s’hauran perdut, però queden vuit investigacions més en marxa: una, per exemple, la concessió d’un crèdit de € 1.000 milions a Martinsa – Fadesa (d’aquell Fernando Martin que va ser breument president del Real Madrid) i que casualment va anar acompanyat el mateix dia per un crèdit idèntic i de la mateixa quantia per part de La Caixa (Fainé) i que, igual que l’altre, va quedar atrapat quatre o cinc dies més tard en la fallida de la constructora. Va ser incompetència, negligència, imprevisió o tracte de favor? Deixem-ho, de moment, perquè és molt trist comprovar que 20 anys més tard la història es repeteix i, a més a més, creix de manera exponencial el nombre de famílies arruïnades i així es destrueixen caixes i bancs que paguen tots els contribuents mentre els autors de les malifetes segueixen en el luxe i l’ostentació més fastigosos. Blesa amb el seu cotxe blindat de mig milió d’euros que, displicent i únic diu que és incòmode i amb la casa que es va fer comprar a Miami, perquè “cal tenir un lloc per a rebre visites”. La llista actual serà segurament encara més nombrosa que la M. Rubio, M. Conde, Roldán, Barrionuevo, Vera, de la Rosa, de la Concha, la directora del BOE, Salanueva, Manuel de Prado, Urralburu, Sancristòbal, etc. Em temo que l’espectable serà aquesta vegada digne del “més difícil encara” del circ. Comença, doncs, la funció.

__________________________________________________________________


Francesc Sanuy Advocat. Ha estat conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya, diputat a les Corts espanyoles i cap del departament de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. També director de la Fira Internacional de Barcelona, assessor de la presidència de Corporació Industrial Catalana i director i fundador de la Institució Firal de Madrid, IFEMA. Ha escrit Els Plats trencats: banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica (La Magrana).

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/05/presumptes_delictes_de_blesapatria_94267.php