No és el que et penses

No és el que et penses

10/06/2014  

 

Matthew Tree explica les dificultats per a explicar Catalunya al món i proposa que potser la manera més concisa d'aclarir la situació als estrangers, és explicar el que Catalunya no és:

Primer: no és pas una regió espanyola pròspera que ara es fa dir país o nació per poder agafar els diners i córrer (que és la imatge de Catalunya més estesa actualment a la premsa internacional).

Segon: al contrari de la majoria dels països europeus, no té cap sentit d'identitat ètnica: per raons històriques i geogràfiques no hi ha – no hi poden haver - catalans de raça; i un símptoma d'aquesta no-etnicitat tan refrescant és que Plataforma per Catalunya - l'equivalent local dels partits anti-immigració (i racistes) europeus (UKIP a Anglaterra, El Partit per la Llibertat de Holanda, el Front Nacional francès, etc.) - no té representació parlamentària.

Tercer: el procés sobiranista no és un procés tancat, sinó obert a qualsevol que hi vulgui participar, vingui d'on vingui, tingui el fenotip que tingui, parli l'idioma que parli.

Quart: la consulta no és pas un referèndum, sinó un intent de descobrir quin futur polític una majoria de catalans desitja (només el 20% dels catalans no volen votar en aquesta consulta).

Cinquè: la majoria dels catalans que desitgen la independència política de Catalunya no volen crear una rèplica de l'Estat espanyol, sinó un país més transparent, més just i més equitable: la independència política s'associa al progrés social.

Sisè: el procés sobiranista català no és nacionalista en el sentit tradicional de la paraula, o sigui: no exalta la nació catalana, no prima els catalans per damunt d'altres poblacions, no va en contra dels espanyols (però sí en contra del poder central espanyol), no vol privar cap ciutadà de la seva nacionalitat, sinó afegir-n'hi una altra si el ciutadà en qüestió ho desitja.

Setè: el procés sobiranista català està motivat per una barreja de raons històriques, sentimentals, econòmiques, lingüístiques, culturals i personals: cada ciutadà independentista és un món.

Vuitè: tan complex és, doncs, el procés sobiranista, que podríem dir fins i tot que és post-nacionalista. Un model a seguir en una Europa que sembla haver perdut el senderi cultural fins al punt que la màxima aspiració dels països que la constitueixen sembla ser tancar les seves fronteres amb pany i clau alhora, tornar al nacionalisme estatal colèric que feia tanta furor fa un centenar d'anys.

Article sencer: http://www.catdem.org/cat/notices/2014/06/no-es-el-que-et-penses-7625.php