per Maria Coll
Vostè fins l’any 1969 va ser membre del comitè polític de Joan III.
He estat multat, expedientat i empresonat dues vegades per ser monàrquic. Però paulatinament he deixat de creure amb la monarquia...
Quan comença aquest procès?
El primer moment va ser quan vaig veure amb molta pena, quasi plorant, que el príncep – el rei actual- jurava els Principis del Movimiento. Aleshores, jo i molts altres, vam considerar que amb aquest gest Joan Carles traïa el seu pare i Franco guanyava.
Però això no va ser suficient...
Malgrat això vaig continuar fidel al rei, Joan III, Comte de Barcelona. Ara bé, quan ell va morir vaig proclamar: “El rei ha mort, visca Catalunya!”. I la gota final, va ser el casament del príncep Felip.
Per què?
Segons una pragmàtica de Carles III tots els membres que es casen amb una persona de fora del cercle de la família reial perden automàticament els seus drets. Des d’aquest rei catorze membres hi han renunciat. Ara bé, en el cas de Joan Carles, cap dels seus tres fills s’ha casat amb un membre d’una família reial, primera norma de la dinastia espanyola, però han continuat formant part d’aquesta.
Per tant, Juan Carles I no ha complert la llei.
Això mateix, ells mateixos se salten les seves pròpies lleis i disposicions. I considero que és una mesura molt poc ètica, perquè mentre mantenen els seus privilegis se salten a la torera les poquíssimes obligacions que tenen.
Un príncep no pot casar-se lliurement?
Esperar-se tants anys per casar-se amb una periodista, divorciada... Ella no representa el prestigi i el símbol que ha de tenir la monarquia i la futura reina d’Espanya.
Una monarquia no pot evolucionar? Modernitzar-se?
El problema és que han anat canviant a pitjor perquè estan segant l’herba sota els seus peus. A Noruega, per exemple, quan es mori l’actual rei, que ja es va casar amb la filla d’un camiser, l’hereu regnarà al costat d’una quatrelletres. Som o no som! Si la monarquia no conserva les seves tradicions, el seu prestigi i la seva simbologia, millor una república.
El rei ha sabut representar millor el seu paper del que s’esperava?
Ja s’han publicat alguns llibres, però tot sortirà el dia que ell es mori. Aleshores es plantejarà el referèndum que s’hauria d’haver fet després de Franco. De moment, la monarquia no té la legitimitat del poble, ja que molts quan van votar la Constitució no sabien ni què votaven.
La monarquia, però, ven...
Si, però ven la seva aureola, el seu prestigi... allò que cada vegada té menys. Si la reina d’Espanya és néta d’un taxista, el seu cosí-germà és un botiguer... Això quin interès té? Volen democratitzar i popularitzar una cosa que per essència no és ni democràtica ni popular. Per tant, com fa la reina d’Anglaterra, haurien d’haver mantingut el prestigi.
Per tant, segons vostè, la monarquia s’està cavant la seva pròpia tomba... Si cau, serà pels seus propis errors o per un clam republicà?
Si la monarquia cau serà després d’un referèndum.
El cas Urdangarin pot accelerar aquest procés de debilitació de la monarquia?
Cal dir que ni el rei ni la família reial tenen la culpa de l’activitat d’aquest senyor, s’han de saber separar les coses. S’ha fet bé en retirar-lo de la família reial. Ara bé, si és imputat no sé que passarà perquè no s’ha donat mai un cas així.
Per què a Catalunya Felip ha de ser Príncep de Girona?
És el títol que, segons la Corona Catalano-aragonesa, li correspon al fill gran del rei. La Constitució diu que l’hereu de la corona té el títol de Príncep d’Astúries i els altres títols que històricament li corresponen. I aquests són príncep de Viana, príncep de Girona, Duc de Montblanc, Comte de Cervera i senyor de Balaguer. Per tant, són títols que per primera vegada s’usen des de Felip V, ja que van ser abolits quan aquest va annexionar Catalunya a Castella.
La conclusió seria: si hem de tenir monarquia, com a mínim, que tingui títols catalans?
Exacte! No podem negar, ens agradi o no ens agradi, que el directe representant de Guifré ‘El Pilós’ o de Jaume I ‘El Conqueridor’ és el rei Joan Carles. Per tant, quan Felip ve a Catalunya hauria de ser presentat com a Príncep de Girona i hauria de fer un discurs sencer en català, no llegit.
Vostè assegura que fa uns anys plorava d’emoció quan sentia l’himne espanyol, en canvi ara es declara independentista. Expliqui’m aquest canvi...
Quan vaig a Madrid em diuen: “Tu eres un nacionalista catalán”. I jo els dic: “No, perdona, soy independentista”. I els pregunto: “¿Que habréis hecho vosotros porqué antes se me pusiera la piel de gallina con el himno español y ahora yo sea independentista?”. I no saben què dir.
I, segons vostè, què han fet els espanyols? Alguna cosa concreta que l’hagi molestat?
La seva enveja, el seu ressentiment, el seu odi contra Catalunya i contra la llengua i la cultura catalana.
Creu que ja estem en una situació en la qual és impossible la reconciliació?
Sí, ja no hi ha res a fer. En aquest sentit no entenc l’actitud del PSC ni d’ICV. No necessitem per a res aquest llast que ens uneix a Espanya, millor independents i directament units a Europa. No ens volen, ni ens estimen i els espanyols són els primers ha demostrar-ho amb els seus fets.
Quan creu que es pot produir la independència? Està a prop?
Esperem que aquest 45% de la societat que es declara independentista pugi una mica i que, el 2014, en el Parlament de Catalunya es voti la independència... I ja veurem què passa.
En aquest tema, qui ha d’estirar del carro? La societat civil, els partits polítics...
Tots. De partits polítics tenim ERC, Solidaritat... i para de comptar! La resta no són independentistes. Els polítics haurien de ser els representants de la societat civil i quan la majoria de la societat sigui independentista, aquesta quedarà reproduïda en el Parlament. Aleshores, la cambra, com a Kosovo, proclamarà la independència.
I un partit hauria de liderar el procés?
Des que vaig sortir del Moviment d’Esquerra Nacionalista (MEN) vaig renunciar a tots els partits, però sempre he votat ERC. Crec que és l’únic partit que podria agrupar totes les forces independentistes. Però per desgràcia encara prevalen personalismes, enveges, ressentiments... Per exemple, trobo que en aquestes eleccions Reagrupament ha fet molt bé en fer coalició amb ERC. Gràcies a això tenim tres diputats i a Madrid es podrà parlar d’independència.
I què li sembla la nova direcció del partit?
He estat en mítings d’Oriol Junqueras i d’Alfred Bosch i, per primera vegada, he notat que eren actes més humans, més propers, més personals. No repetien consignes, ni deien allò que el públic esperava que diguessin. Espero que tinguin sort i que puguin agrupar els partits independentistes, perquè en aquest país llastimosament l’esquerra sempre ha anat dividida.
La majoria del PP accelerarà el procés? Augmentarà els independentistes?
Espero que sí, però no crec que Rajoy sigui tan bèstia com Aznar; però segur que sí perquè cada vegada es fan més barbaritats des de Madrid. Són i sempre han estat imperialistes. Castella sempre s’ha volgut menjar els seus veïns i anorrear les altres cultures. Amb Catalunya no ho ha aconseguit, però amb Felip V o Franco, van estar a punt.
Som nacionalment poc valents?
Sí, som poc valents. Però a més, hi ha coses que no entenc. Per exemple, l’escut de Catalunya és el més antic d’Europa, doncs Catalunya és l’únic país del món i la única autonomia espanyola que no té escut. L’Estatut d’Autonomia diu que els símbols de Catalunya són la bandera, l’himne i la festa. I on és l’escut?
I vostè denuncia que la senyera és compartida.
Sí. També tenim la bandera més antiga d’Europa però la compartim amb els aragonesos , i sobre això el govern català mai ha protestat ni ha dit res. L’article 3 de l’Estatut d’Aragó diu que “la bandera és groga amb quatre faixes vermelles”. I l’article 4 diu: “la bandera portarà l’escut d’Aragó”. Però què passa? A totes les manifestacions, banderoles, domassos... es penja la bandera sense l’escut, per tant, igual que la catalana.
I no ens hem queixat...
Quan Euskadi va aprovar el seu escut hi havia representats els d’Àlaba, Vizcaya, Guipúscoa i Navarra, però ràpidament el govern navarrès va presentar un recurs. I ara a l’escut d’Euskadi no hi ha “les cadenes” navarreses, s’ha quedat un quadrant vermell buit. En canvi, quan a nosaltres els aragonesos ens copien la bandera, original dels Comtes de Barcelona, ningú fa res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada