Publicat per
Com seria des del punt de vista lingüístic, el nou passaport electrònic espanyol? Actualment no tenim DNI electrònic en castellà, català/valencià, gallec i basc per a tots els ciutadans espanyols. El nou DNI ni tants sols usa, en les versions imperfectament bilingües de les comunitats autònomes amb règim de cooficialitat, 'Espanya' en català/valencià, gallec i basc. La pregunta és si ens passarà el mateix amb el nou i imminent passaport electrònic?La Direcció General de la Policia va fer públic al mes de febrer d’enguany que al començament d’agost es generalitzaria l’emissió del nou passaport electrònic. Serà aquest passaport en castellà, català/valencià, gallec i basc en tots els seus elements i per a tots els ciutadans espanyols?
Una proposició de llei de resultat incert
Al setembre s’acaba el període d’esmenes a la proposició de llei presentada en aquesta legislatura al Congrés dels Diputats per a la incorporació en els passaports de les llengües oficials a l’Estat espanyol, una proposició que preveu documents bilingües. L’Organització pel Multilingüisme propugna l’adopció de documents multilingües per a tots els ciutadans espanyols sense perjudici de la inclusió, en els epígrafs corresponents, de les 21 llengües oficials de la Unió Europea, tal com s’esdevé en altres democràcies multilingües.
Hom ha de tenir present que quan s’aprove la proposició de llei —si s’aprova, ja que només ha estat presa en consideració, la qual cosa no implica cap compromís—, ja s’hauran emès passaports, a tot l’Estat, només en castellà, la qual cosa es podria aprofitar com a justificació perquè es continuessen fent només en castellà. Fins i tot en el supòsit que s’aprovés l’expedició de passaports en castellà i una altra llengua espanyola, molt probablement serien imperfectament bilingües, com ho són actualment els DNI electrònics.
Prou excuses
En aquest context, sorprèn positivament la política lingüística del Govern britànic en els nous passaports electrònics emesos al Regne Unit a partir del mes de febrer d’enguany.
Els nous passaports de tots els ciutadans britànics inclouen el gal·lès i el gaèlic d’Escòcia, a més de textos en 21 llengües oficials de la Unió Europea —entre les quals, cal subratllar-ho, no hi ha el català/valencià, el gallec ni el basc.
Durant molt de temps, a Espanya s’han usat múltiples excuses per no incorporar les llengües diferents del castellà al passaport:
a) S’ha argumentat que al passaport no hi caben quatre llengües. Això queda desmentit pel passaport suís, que és en cinc llengües (alemany, francès, italià, romanx i anglès) en tots els elements. I el passaport belga és en tres llengües: neerlandès, francès i alemany, amb la incorporació de l’anglès, com a quarta llengua, a gairebé tots els elements.
b) S’ha dit que no hi havia “base jurídica per exigir la incorporació al passaport de les llengües autonòmiques perquè es tracta d’un document d’identificació i relació dels ciutadans espanyols amb les administracions públiques d’altres països”. Això és fals, ja que el passaport és un document d’identificació que en la majoria dels casos equival al DNI, per exemple, entre molts altres tràmits, per a la identificació en un procés electoral.
c) S’ha dit que una resolució del 1981 dels representants dels estats membres de l’aleshores Comunitat Europea “exigeix que els escrits es redacten en les llengües oficials de l’Estat que expedeix el passaport”. I per això s’interpreta, “com ho fan la resta dels països de la Unió Europea, que la llengua oficial de l’Estat és la que estableix la Constitució espanyola en l’apartat 3.1, és a dir, la llengua castellana”. Però el Regne Unit no té una constitució que reconegui l’oficialitat de l’anglès —o de cap altra llengua—; ho és de facto. Ara, amb els nous passaports britànics que incorporen el gal·lès (oficial només a Gal·les) i el gaèlic escocès (oficial només a Escòcia), aquesta falsedat encara és més patent: el passaport britànic inclou llengües que no són legalment oficials en el conjunt del territori del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
d) S’ha suggerit que el català/valencià, el gallec i el basc tenen poca entitat demogràfica per ser incorporats al passaport espanyol, però a més de recordar que hi ha llengües oficials de la Unió Europea amb menys parlants que el català/valencià, el gallec o el basc (maltès, eslovè, irlandès, lituà, letó, estonià, danès, finès, etc.), cal indicar que hom calcula que a tot el Regne Unit hi ha uns 700.000 parlants de gal·lès —poc més de l’1% de la població britànica— i que el cens de 2001 va reportar 59.000 parlants de gaèlic a Escòcia (i potser 89.000 a tot el Regne Unit) —menys del 0,1% de tota la població britànica.
e) S’ha dit (i s’ha plasmat en el DNI, en els segells, etc.) que el nom de l’Estat (Espanya) no podia usar-se en català/valencià, gallec i basc, però resulta que en el passaport britànic apareix el nom en gal·lès (Teyrnas Gyfunol Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon) i en gaèlic d’Escòcia (Rìoghachd Aonaichte Bhreatainn is Èireann a Tuath) al costat de l’anglès (United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland), a més de la denominació en les 21 llengües oficials de la Unió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada