El guru del bolet català

30/9/2007 EMPRENEDORS

ENRIC GRÀCIA, COFUNDADOR DE XOP
El guru del bolet català

Enric Gràcia, a la seu de l’empresa a Juneda (les Garrigues). Foto: RAMON GABRIEL
MANEL TORREJÓN
BARCELONA
AGRICULTURA
Aquest professor de botànica i assessor de 'Caçadors de bolets'ha creat un negoci d’envasat de bolets.
Apadrina una xarxa de productors catalans per emular les economies d’escala de la Rioja.

Quan tot just tenia set anys, Enric Gràcia ja era un hortolà predisposat, sota la tutoria del seu avi, agricultor i jardiner en un Blanes llavors --ara aquell nen té 54 anys-- bucòlic. Gràcia va estudiar biologia i va centrar la seva tesi de doctorat en els microfongs presents al Mediterrani: "Quan en buscava mostres, la gent de pagès, a Espanya, a França, a Itàlia o a Grècia, sempre em feia la mateixa pregunta: 'I això que vostè fa, ¿per a què serveix?' No sabia donar-los una resposta convincent".A més d'un estudiós, avui és tot un divulgador --és assessor del programa de TV-3 Caçadors de bolets i professor de botànica a la Universitat de Barcelona-- i ha sabut donar utilitat comercial als seus coneixements, en la seva faceta d'emprenedor del bolet fresc i en conserva. Xop Conserves del Ponent, la firma que controla amb Ramon Arqués, ven a la gran distribució (Caprabo), l'hostaleria i botigues de delicatessen (inclòs El Corte Inglés).Els plans de Gràcia són ambiciosos: "Aquesta tardor crearem una xarxa de productors catalans, a través d'una societat agrícola de transformació, per agrupar-hi fins a 210 hivernacles". La seva idea és acostar-se al llistó de la indústria de la Rioja del bolet en conserva, que en contrast amb la catalana treu profit de poderoses economies d'escala.Des que Arqués, cultivador de les Garrigues, va trucar a la seva porta el 2003, ha posat tots els esforços a donar més valor afegit a un producte per tradició menysvalorat. "Encara recordo anuncis de l'estil de 'Guanyi 500 pessetes al mes cultivant bolets al seu soterrani'. Ara, quan s'importen tants bolets de l'Àsia, la qualitat de les conserves no és que sigui millor".Per posar en el mercat un bolet amb millors propietats organolèptiques, Gràcia va reemplaçar el cultiu en bales de palla per l'una mica menys productiu cultiu en fusta de pollancre. Apuntaven cap al gurmet, sense renunciar a estar als estants de la gran distribució. I sí, han aconseguit situar en els dos canals comercials la seva producció de gírgoles --"som els únics a Espanya que la cultivem en fusta"-- i de xiitake, la cada vegada més popular varietat asiàtica. Aquest any, Xop facturarà uns 660.000 euros, vuit vegades més que el 2006, i el 2008 la previsió és d'1,8 milions.Aquesta no és la seva primera experiència empresarial. La seva primera societat, Micologia Forestal i Aplicada, es va proposar donar més fortalesa i durabilitat als arbres que s'anaven a plantar, amb l'ús de llavors revestides de fongs: i és que aquests microorganismes, que s'allotgen a les arrels, tenen propietats beneficioses. "Amb aquesta tècnica vam reforestar el Garraf", recorda. Després, inspirat per una explotació a Eindhoven (Holanda), es va dedicar al cultiu en hivernacle, i en fusta de faig, de la gírgola i el xiitake. "Però en desconeixia els canals de distribució". Quan va conèixer Arqués, sí que es va arremangar de valent: "Ell volia compensar amb el bolet el descens de la producció d'oliva i de fruita. Però venia gairebé tot el producte a Mercabarna: s'imposava fabricar bolet envasat, safates de bolets frescos i altres productes, com olis aromatitzats i bolets trinxats".



http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=445951&idseccio_PK=1009&h=070930