Els festivals de cine exalcen les produccions catalanes

4/5/2009  PANTALLA|INDÚSTRIA

Els festivals de cine exalcen les produccions catalanes

1. • La participació d’Isabel Coixet a Cannes consolida la bona ratxa
   
2. • La Berlinale, els Goya i el festival de Màlaga han premiat pel·lícules catalanes
   

MÉS INFORMACIÓ

• El planter és aquí

CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Ni els millors pronòstics eren tan optimistes. No hi ha antecedents d’una onada tan gran de reconeixements, aplaudiments i premis en la història del cine català. Els films produïts a Catalunya tenen el 2009 el seu talismà. L’últim reconeixement arriba de Cannes, que en secció oficial projectarà el thriller romàntic d’Isabel Coixet.
Mapa de los sonidos de Tokio és una producció finançada per la factoria catalana Mediapro, la mateixa que va impulsar el rodatge de Vicky Cristina Barcelona. Dins de la secció competitiva dedicada al curtmetratge, Cannes també ha seleccionat Rumbo a peor, la primera incursió darrere de la càmera de l’actor català Àlex Brendemühl.
L’any va començar amb bon peu. Els premis Goya van repartir deu estatuetes a produccions catalanes. Camino, també amb el segell Mediapro, a més de ser considerada la millor pel·lícula, es va emportar cinc guardons més. Albert Solé va aconseguir el Goya al millor documental per Bucarest, produït per Bausan Films. El truco del manco, opera prima de Santiago Zannou, es va emportar les tres estatuetes a les quals optava. L’empresa de Luis de Val, Media- films, també ubicada al centre de Barcelona, en va assumir la producció.

NUCLI BARCELONÍ / L’eufòria va prosseguir a la Berlinale, que va concedir l’Ós d’Or a La teta asustada. El film de la directora peruana Claudia Llosa es va gestar a les oficines d’Antonio Chavarrías, que té la seva productora Oberon Cinematográfica al carrer Aragó de Barcelona.
El festival de Màlaga va optar per projectar amb subtítols en castellà les tres cintes rodades en català elegides en competició. Entre aquestes, Tres dies amb la família. L’opera prima de Mar Coll va acaparar destacats premis: actor, actriu i direcció.
Antoni Lladó, director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), apunta que ara s’estan recollint els fruits d’anys d’esforç. «La bandera està alçada des de fa temps». Segons Lladó, hi ha tres factors clau per entendre el dolç moment que travessa el cine català. «Primer: l’estructura empresarial finança projectes amb ambició internacional. Segon: Barcelona capta l’interès de directors estrangers com Llosa, que viu a Barcelona, o Allen i Alejandro González Iñárritu, que hi vénen a rodar. I tercer: el niu de talent que emergeix de l’Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)». Però queden reptes per complir: «Captar l’interès del públic».
Chavarrías reconeix que l’Ós d’Or ha permès obrir les portes de mercats fins ara impensables per a la seva petita productora. Loris Omedes, productor de Bucarest, insisteix que de talent sempre n’hi ha hagut en el cine català. «Però el cas és que estava cenyit al cine d’art i assaig, en canvi ara es fan projectes que volen agradar al gran públic». Ramon Colom, president de Barcelona Audiovisual, valora que a Catalunya hi ha una producció continuada. «S’aprèn rodant. L’únic que falta és un star-system català. No em refereixo al glamur sinó a professionals de repercussió internacional». 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=609322&idseccio_PK=1013&h=090504