Barcelona - Dimecres, 6 de maig de 2009 16:45
"El vell projecte d'arreglar Espanya des de Catalunya [...] ja no té bases de suport". L'economista i politòleg Josep Maria Colomer ha declarat a un article a la revista El Temps que "Espanya ja s'ha democratitzat", tot i que encara conserva un règim polític que Colomer ha qualificat "de baixa qualitat".
"Els grups dirigents espanyols –ha continuat el politòleg- pensen que ja no necessiten aprendre ni dependre dels catalans. Encara fa uns quants anys, molts demòcrates, liberals i progressistes espanyols tenien una certa admiració per Catalunya" ha dit Colomer, però ha continuat afirmant que ara sembla que els dirigents espanyols "només ens vulguin per pagar impostos".
D'aquestes observacions Colomer ha volgut deixar clara una important qüestió: "Això no vol dir que Espanya hagi consumat la seva construcció nacional". En aquest sentit Colomer ha dit que Espanya "és un dels casos més clars" a Europa de "frustració" del projecte de construcció de nació unitària. L'economista ha justificat la seva afirmació: "Ha cedit poders, per un costat, a les comunitats autònomes, començant pel País Basc i Catalunya, i, per un altre costat, a la Unió Europea". Per aquest motiu Colomer ha dit que Espanya "ja no és allò que era ni serà allò que podia haver estat: un estat nacional sobirà". Ha sentenciat, posteriorment, que "paradoxalment, la democràcia n'ha desfet el projecte".
Aquest "fracàs" de projecte nacionalista descrit per l'autor va suposar, segons Colomer, una possible "oportunitat" per al federalisme. Però ràpidament ha negat que aquesta possibilitat fós una millora: "En realitat, amb una Espanya federal [...] no canviaríem gaire: l'Estatut podria ser la constitució de l'estat català integrat dins una federació espanyola". I les úniques possibles variacions del federalisme que ha volgut puntualitzar Colomer han estat l' "equilibri" i la "cooperació" entre els poders territorials, que, segons l'autor, "reduirien la polarització" entre govern central i el govern català.
Colomer s'ha mostrat decidit a plantejar una sèrie de canvis que Catalunya ha de desenvolupar amb l'estat central. "Primer: Catalunya hauria d'assumir la gestió directa dels equipaments i recursos; segon: l'administració hauria de fer-se càrrec de la recaptació i gestió dels impostos; tercer: [aconseguir] un ministeri per a Catalunya al govern de l'estat espanyol i quart i darrer: l'elecció dels representants catalans al Senat espanyol alhora que l'elecció dels diputats al Parlament de Catalunya". Els objectius d'aquests canvis els deixa, finalment, ben clars: "representar els interessos de Catalunya, fer de guardià dels acords i compromisos amb els governants i consolidar i avançar en l'autogovern".
"Els grups dirigents espanyols –ha continuat el politòleg- pensen que ja no necessiten aprendre ni dependre dels catalans. Encara fa uns quants anys, molts demòcrates, liberals i progressistes espanyols tenien una certa admiració per Catalunya" ha dit Colomer, però ha continuat afirmant que ara sembla que els dirigents espanyols "només ens vulguin per pagar impostos".
D'aquestes observacions Colomer ha volgut deixar clara una important qüestió: "Això no vol dir que Espanya hagi consumat la seva construcció nacional". En aquest sentit Colomer ha dit que Espanya "és un dels casos més clars" a Europa de "frustració" del projecte de construcció de nació unitària. L'economista ha justificat la seva afirmació: "Ha cedit poders, per un costat, a les comunitats autònomes, començant pel País Basc i Catalunya, i, per un altre costat, a la Unió Europea". Per aquest motiu Colomer ha dit que Espanya "ja no és allò que era ni serà allò que podia haver estat: un estat nacional sobirà". Ha sentenciat, posteriorment, que "paradoxalment, la democràcia n'ha desfet el projecte".
Aquest "fracàs" de projecte nacionalista descrit per l'autor va suposar, segons Colomer, una possible "oportunitat" per al federalisme. Però ràpidament ha negat que aquesta possibilitat fós una millora: "En realitat, amb una Espanya federal [...] no canviaríem gaire: l'Estatut podria ser la constitució de l'estat català integrat dins una federació espanyola". I les úniques possibles variacions del federalisme que ha volgut puntualitzar Colomer han estat l' "equilibri" i la "cooperació" entre els poders territorials, que, segons l'autor, "reduirien la polarització" entre govern central i el govern català.
Colomer s'ha mostrat decidit a plantejar una sèrie de canvis que Catalunya ha de desenvolupar amb l'estat central. "Primer: Catalunya hauria d'assumir la gestió directa dels equipaments i recursos; segon: l'administració hauria de fer-se càrrec de la recaptació i gestió dels impostos; tercer: [aconseguir] un ministeri per a Catalunya al govern de l'estat espanyol i quart i darrer: l'elecció dels representants catalans al Senat espanyol alhora que l'elecció dels diputats al Parlament de Catalunya". Els objectius d'aquests canvis els deixa, finalment, ben clars: "representar els interessos de Catalunya, fer de guardià dels acords i compromisos amb els governants i consolidar i avançar en l'autogovern".
Font: http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=89000&Itemid=78
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada