Revistes infantils i juvenils en llengua catalana

8/5/2009  L'AUGE DE LA NARRATIVA PER ALS MÉS JOVES

Un sector consolidat

Actualment es publiquen una dotzena llarga de revistes infantils i juvenils en llengua catalana, algunes amb una llarga tradició

1. • La literatura infantil i juvenil catalana té un nivell comparable al de les grans literatures europees
   

MIQUEL ZUERAS

PERE Martí Bertran*

Han passat una bona colla d'anys i de coses, també en el camp de la literatura infantil i juvenil catalana, des que els pioners del gènere durant la postguerra van escriure, de vegades per voluntarisme, com un acte de servei més al país, com ha assenyalat en més d'una ocasió Joaquim Carbó, obres tan emblemàtiques com Rovelló, La colla dels deu, Viatge al país dels lacets o Dídac, Berta i la màquina de lligar boira. Enguany, precisament, commemorem els 40 anys d'aquella collita excepcional, d'aquell pòquer de clàssics que ens va proporcionar el Premi Folch i Torres de l'any 1968. Aquests títols, i molts altres, s'han anat consolidant i han esdevingut clàssics contemporanis de la literatura infantil i juvenil catalana. Però el més important, a parer meu, és que autors com Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Emili Teixidor, per limitar-me als del quartet esmentat, han tingut una continuïtat esponerosa que ha fet que aquesta literatura hagi arribat al segle XXI amb un esplet d'autors i de títols comparable en gairebé tot a les grans literatures europees.

NO
VULLpas cansar el lector amb llistes de noms i de títols, però sí que em permetré de recordar que, a continuació d'aquella generació, van venir autors de tant d'èxit i tan vigents com Pep Albanell, Miquel Rayó, Gabriel Janer Manila, Empar de Lanuza, Pep Coll, Mercè Canela, Josep-Francesc Delgado i un llarg etcètera. I no cal dir que aquesta colla de noms, que tots han superat els 50 anys si no m'erro, ha estat seguida d'una altra d'igualment fructífera, tot i que encara ha produït poques obres. Penso en noms com els d'Eulàlia Canal, Carles Sala, Josep Sampere, Lolita Bosch, Antoni Garcia Llorca... I paro, perquè no puc pas allargar la llista fins als 800 autors que almenys tenen una obra de literatura infantil i juvenil publicada, com ha assenyalat el crític Josep M. Aloy en un article recent.
Però la literatura infantil i juvenil catalana, en el seu camí cap a l'homologació a tots els nivells, també ha fet passos importants en altres aspectes, com ara el reconeixement aca- dèmic i intel.lectual a través d'estudis i publicacions, cursos i màsters, congressos i jornades, tesis i tesines... Un bon exemple el tenim en el IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana que una vegada més organitza l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), enguany a Mollerussa, seguint la tradició de dur-los a terme arreu del territori de parla catalana: la Seu d'Urgell (1997), Vilafranca del Penedès (2001), València (2004). El congrés compta amb una quarantena d'especialistes que, repartits en taules rodones i conferències, durant els dies 8, 9 i 10 de maig, convertiran Mollerussa, que a més aquests dies també acull el XXV Saló del Llibre Infantil i Juvenil, en la capital catalana del sector.
Un altre camp en què la literatura per a infants i joves ha fet passos de gegant ha estat el de les revistes infantils i juvenils. Poca gent hi deu haver que sàpiga que actualment es publiquen una dotzena llarga de revistes en llengua catalana dedicades a aquest sector de la població. Tot- hom coneix les tradicionals i alhora renovades Tretzevents (hereva de L'infantil) i Cavall Fort, que darrerament s'ha ampliat amb la revista per a més petits El tatano. Gairebé tothom deu haver sentit a parlar de La revista dels Súpers, tan lligada al fenomen televisiu, i de les revistes del grup Bayard traduïdes a una dotzena d'idiomes, entre els quals hi ha el català: Cucafera, Tiro-liro, Reporter Doc. Ja n'hi deu haver menys que coneguin les gratuïtes adreçades als joves que es reparteixen als centres d'ensenyament, com són El Periódico de l'Estudiant i Secundèria. Però encara deu ser més minoritari el grup de lectors i de seguidors de les revistes territorials, com ara Camacuc (País Valencià), Mil Dimonis (Catalunya Nord) o L'Esquitx (illes Balears i Pitiüses). ¡Ah!, i encara em deixo les revistes de l'ONCE, escrites naturalment en braille: Esclat i Tocar i parar. Si els ho haguessin dit a Josep Maria Folch i Torres o a Clovis Eimeric, quan els van tancar En Patufet, de ben segur que haurien somrigut bonhomiosament, però per dins haurien tractat de boig o de somiatruites l'agosarat futuròleg.

TAMBÉ HI
HAhagut canvis radicals en el camp dels premis literaris, tant els adreçats a autors que escriuen per a infants i joves, com els convocats específicament per a menors de 18 anys. A més, se n'han creat de tan originals com els concedits pels mateixos lectors joves (Protagonista Jove i Atrapallibres) o els d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, com ara el Premi Aurora Díaz Plaja, de l'AELC i Caixa Penedès, i el Rovelló, de l'Ajuntament de Mollerussa. I podríem parlar de les 180 editorials que editen llibres infantils i juvenils en català, i de força altres aspectes en què aquesta literatura catalana ha assolit un grau de normalització extraordinari.
Només per acabar, i perquè no sembli que tot són flors i violes, voldria destacar un parell d'aspectes en què la normalització i la consolidació encara han de fer molt de camí: la projecció exterior, reflectida sobretot en les traduccions a altres llengües, i la presència als mitjans de comunicació, públics i privats. Però aquests aspectes els haurem de deixar per a una altra ocasió.

* Coordinador del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.

Font: http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=610456&idseccio_PK=1006&h=090508