Autor: Josep M. Solé i Sabaté; Joan Villarroya. Ed.Columna, 1995
dimarts, 13 d’octubre del 2009
El catalán, una lengua asediada, dels historiadors Solé Sabaté i Villarroya
En el Butlletí núm. 179, el president Pujol recomanava de rellegir El catalán, una lengua asediada, dels historiadors Solé Sabaté i Villarroya. En el moment de la seva publicació, l’any 1995 –i precisament en castellà–, ja va provocar un cert enrenou entre els anticatalans negacionistes i, tot sigui dit, silenci entre molts amics i coneguts. Com diu el president, convé que els catalans rellegim, o llegim, el llibre –que encara és possible de trobar– per fer memòria i no acabar pensant que la persecució del català mai ha existit. En el magnífic prefaci, Ferrer i Gironès resumeix la història de l’assetjament de la llengua catalana des del segle XVIII fins al franquisme. I, després d’una breu introducció, els autors presenten, per ordre cronològic, des de l’agost del 1936 fins al 1975, una relació de fets –disposicions, declaracions, articles, prohibicions, multes– contra la llengua catalana i contra tota expressió de catalanitat. El contingut del llibre deixa ben palesa la voluntat continuada i incansable, des de fa segles, d’aniquilar i esborrar del mapa el català. Que encara no s’hagi aconseguit és una prova de la vitalitat del català i de la força de la raó, i no pas de la inexistència de la persecució. Una lliçó d’història que cal no oblidar.
Autor: Josep M. Solé i Sabaté; Joan Villarroya. Ed.Columna, 1995
Autor: Josep M. Solé i Sabaté; Joan Villarroya. Ed.Columna, 1995
Etiquetes de comentaris:
llengua,
publicacions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada