"Som un nou actor en la investigació puntera a Europa"

Entrevista amb Andreu Mas-Colell, secretari general del Consell Europeu de Recerca

Molts empresaris i polítics posen Boston com l'exemple a seguir a Catalunya. D'altres, com Pedro Nueno, asseguren que mai serem com la capital de Massachusetts.
En aquests moments fixar-nos en Boston és posar la mirada en una realitat que, encara que modèlica, està molt lluny de nosaltres. Potser és millor que prenguem l'exemple de Canadà, més equiparable a nosaltres.

Nueno té raó, per tant.
El nostre futur partirà de les realitats econòmiques que ara tenim i que farem evolucionar. El pes de la construcció no hauria de tornar; el turisme continuarà sent molt important; i la indústria de l'automòbil, depèn. Segur, però, que hi haurà una activitat econòmica important què produirà coses. Quines seran aquestes coses? Haurien de ser productes dissenyats, impulsats i potser fabricats per persones amb una formació elevada.

¿Aquestes persones d'elevada formació aplicaran el seu coneixement a les indústries tradicionals?
La meva esperança i aposta per al futur del país seria que disposéssim d'un sistema educatiu, a tots els nivells, i en particular a la franja superior, punter, que alimenti una activitat econòmica al seu entorn per la via, entre d'altres coses, de l'emprenedoria dels graduats.

¿Una economia del coneixement catalana?
Això és el que jo entenc per economia del coneixement.

Concreti'm la seva definició.
Economia del coneixement s'ha convertit en un eslògan. Però, a l'inici, servia per referir-se al fet que d'aquí uns anys les economies més potents del món seran aquelles en què els productes els hauran dissenyat persones amb un nivell de formació molt alta: tècnica, de gestió, de ciències de la vida... Això marcarà la diferència entre els països amb productivitat i nivell de vida alt i els països relativament més endarrerits.

Sempre es diu que Barcelona pot ser capital de les ciències de la vida.
Certament, partint de la base de bons hospitals que tenim, estem ben posicionats a l'àmbit de salut. Però no només: també en escoles de negocis, economia, arquitectura, disseny, i fins i tot gastronomia! I li he de dir que avui en dia, des d'on estic treballant, percebo que Catalunya és vista com un nou actor a l'escena de la investigació puntera europea. Utilitzant un símil futbolístic, ja estem jugant a Primera Divisió.

[llegir entrevista sencera a l'AVUI]