'Si Hollywood ens accepta als Oscars no tindrem un cas Fresno amb l'Acadèmia espanyola'

11.11.2009 ! 05.00h

Joel Joan
actor, guionista, director i president de l'Acadèmia del Cinema Català

Acabes de tornar del viatge a Hollywood, on heu projectat una sèrie de pel·lícules en versió original catalana, heu entregat els premis Petit Gaudí a professionals catalans que treballen a Amèrica i heu fet els primers contactes amb l'Acadèmia de Hollywood. Perquè calia aquest viatge?
Hem anat a explicar-los que hem creat una acadèmia catalana, que fem uns premis anuals com ells i que tenim una indústria molt important, que rep la meitat dels premis Goya cada any i no és equiparable a la de cap altra comunitat autònoma d'Espanya. Era necessari explicar-los qui som, que tenim una llengua pròpia i que, si l'acceptessin com a llengua estrangera, significaria molt pels nostres productors i pels nostres espectadors.

Per què és important pel país que la versió original catalana competeixi als Oscars?
Ens posaria a tots les piles molt més. Quan aconseguim anar als Oscars, perquè estic segur que ho aconseguirem, hi haurà un renaixement de la versió original catalana, i molts productors que ara treballen en espanyol es replantejaran l'idioma amb el que roden per la possibilitat de competir a Hollywood. A més participar als Oscars també serà important pel reconeixement internacional de la nostra llengua.

L'acadèmia espanyola no ens representa?
Potser si que algun any enviarien una pel·lícula en versió original catalana als Oscar, tot i que em sembla quasi impossible per l'odi atàvic e la majoria d'espanyols al català, perquè els trenca la idea de l'Estat nació, allò de 'España es una y no cincuenta y una'. Però ni que això passés, només seria un any. El que cal és que els espanyols vegin la participació catalana com una oportunitat, i de fet l'Acadèmia espanyola ho veu així: la nostra participació és una oportunitat per tenir més d'una pel·lícula produïda a l'Estat competint a la vegada, gràcies a que a l'Estat s'hi parla més d'un idioma.

Així doncs, als acadèmics espanyols els semblaria bé que Catalunya participés amb la seva pròpia pel·lícula candidata?
Si Hollywood ens accepta competir amb un film en versió original catalana no hi haurà cap problema, el fet que competissin dues produccions de l'Estat a la vegada afavoriria a tot el sector. No tindrem un cas Fresno amb l'acadèmia espanyola, perquè el reconeixement al món del cinema és important, però no és tan simbòlic i bel·ligerant com el món de l'esport. Competir als Oscars no és com lluir la teva bandera pel mig de la comunitat internacional en unes olimpíades, de manera que al cinema la virulència de l'espanyolisme intransigent i unitarista que pateix el món de l'esport no existeix.

El següent pas, doncs, l'ha de prendre l'Acadèmia de Hollywood?
Si, des de Hollywood ens han promès que ho estudiaran. Hollywood accepta Estats i de vegades fa excepcions, però les seves excepcions són aquelles nacions que participen en les olimpíades. El seu criteri és la mateixa fórmula que als Jocs Olímpics. Palestina hi participa, Taiwan, etcètera.

O sigui que sense reconeixement olímpic no hi ha manera de competir als Oscars?
Això és el que ens van dir. De totes maneres som un cas únic, a Europa. No hi ha cap llengua sense Estat que tingui 10 milions de parlants. Som un cas que tard o d'hora hauran de reconèixer. Som una potència i no afluixarem fins que ens reconeguin.

Deixant el que encara és un somni i tornant a la realitat, aquest febrer celebreu la segona edició dels premis Gaudí. Quan comencen les nominacions?
Les nominacions començaran a finals de desembre i celebrarem la gala l'1 de febrer, al Coliseum. Enguany l'aforament serà major i hi podran assistir tots els acadèmics catalans. Farem una festa lluïda, transgressora i original com la de l'any passat. La gala ha de ser una excusa perquè l'espectador al·lucini durant un parell d'hores amb què faran els bojos del cinema.

Aquesta Diada vam informar que comptaven amb tu per interpretar el paper protagonista en una pel·lícula sobre el General Moragues, però a la vegada es van alçar veus assegurant que el projecte no es faria per falta de pressupost. Es farà o no, la pel·lícula del Moragues?
Mira, en aquest tema estic tant peix com tu, estic esperant que l'Ignasi Farré, guionista i director del projecte, em passi el guió, que encara no té ultimat. Penso que, si el guió està ben fet i és bo, trobarem finançament per fer la pel·lícula. Ara bé, no és un personatge fàcil, no serà el clàssic Braveheart, era una personalitat complexa, que el 1714 no estava amb el Rafael de Casanovas a Barcelona...

Estàs animat per interpretar-lo?
I tant, m'engresca molt! Diuen que m'hi assemblo i tot, amb l'estàtua del Moragues que tenen a Sort, i m'encantaria que la nostra cinematografia tingués el seu propi Braveheart, un heroi d'aquestes dimensions. A més aquesta mena de pel·lícules històriques vertebren l'imaginari col·lectiu, necessitem una pel·lícula com aquesta com el pa que mengem.

Aquest dilluns Xavier Sala i Martín et posava com a exemple d'independentistes que acaben 'perseguits i maltractats', al costat d'Oleguer Presas i Joan Laporta. Et sents al punt de mira per ser independentista?
Se'ns dubte. La primera dona negra que va seure a un autobús de blancs va rebre insults i ho va passar molt malament, la lluita perquè blancs i negres passessin a compartir menjadors i lavabos no va ser fàcil, com tampoc va ser fàcil la lluita del feminisme, dels homosexuals... Això que ara ens semblen drets fonamentals van constar moltes vides fa relativament pocs anys. Els drets conquerits per la modernitat no són gratis, i els pioners s'hi han de trencar la cara. Si no vols trencar-te la cara queda't a casa i no diguis el que penses. Amb l'independentisme català els primers que hem sortit de l'armari hem rebut més hòsties, i és clar que m'ha afectat, és clar que treballaria molt més si jo no fos independentista.

En aquest sentit, és cert que al món del teatre només treballes amb la productora Focus, amb qui ara representes 'Un marit ideal' al Teatre Goya?
Sí, si no fos per Focus ara mateix no treballaria, no em contracta ningú més. Ni el Lliure, ni el Nacional, dels teatres públics ningú em truca per res, la meva posició política potser els resulta incòmode. Dono moltes gràcies a Focus per confiar en mi, i això que és una empresa privada que d'independentista en té tant com el Montilla, però curiosament no es regeixen per idees polítiques sinó pel meu suposat talent i per això em contracten.

Aquest boicot el pateixen més actors compromesos amb l'independentisme?
Sí, no vull dir noms però no sóc l'únic. I en el món del cinema es dóna la paradoxa que sóc el president de l'Acadèmia del Cinema Català i sóc l'únic que no faig res. Intento tirar endavant les meves produccions, però ningú confia en mi per res. Estic segur que el meu independentisme crea molta incomoditat.

El teu independentisme neix a partir d'una presa de consciència individual, de defensa de la teva terra i la teva llengua.
La independència dels pobles és una qüestió tan bàsica com la conquesta dels drets dels negres, els sufragis universals per les dones o els drets dels homosexuals a proclamar l'orgull gai. Imagina't que un dia sortíssim a proclamar l'orgull català: ens dirien de feixistes cap amunt. Doncs no, jo estic orgullós de ser català, perquè ser patriota és estimar la teva terra. Ningú em culpabilitza per estimar la meva dona, perquè m'haig de sentir culpable per estimar el meu país i la meva llengua? Perquè haig de ser un feixista?

Perceps que l'independentisme creix?
Clar, perquè la societat canvia. Espanya voldria parar el temps, que tot quedés així per sempre, i no serà així, anirem cap un costat o cap a l'altre: podem acabar essent una província espanyola, que el 'catanyol' avanci molt i el català quedi com un reducte, com l'aragonès, o bé podem ser un país i ser com Suècia o com Noruega. Mira, cada any que passa tenim menys por a que vinguin els tancs. El 81 el cop d'Estat encara va fer molta por, perquè els militars encara tenien molt a dir. Actualment tenen molt poc a dir, però és que d'aquí 5 anys tindran molt menys a dir, i el dia que declarem la independència no tindran res a dir. Aquesta és la gran por que estem vencent individualment tots.

Cada cop hi ha més gent a les manifestacions independentistes
Com que parlem d'una cosa que afecta la nostra llibertat, la nostra autoestima, és obvi que creixi la militància, que la gent continuï penjant l'estelada i que cada dia hi hagi més gent a les manifestacions independentistes. En canvi els polítics es conformen amb les quatre lleis que poden fer, que són passos endavant però no els que vol la gent.

La classe política no està a l'alçada?
Els polítics fan el ridícul i s'estan quedant enrere. En part tenen raó, potser sense ERC al tripartit no hi hauria una llei de l'educació o una llei del cinema, però estem parlant de no quedar-nos amb les engrunes i fer el gran pas cap a la independència d'una vegada, un pas que tard o d'hora haurem de fer i un cop fet ja estarà, llavors veurem com els de La Vanguardia seran els més independentistes de tots.

La independència l'aconseguiran els polítics o la societat civil?
No sé com arribarem a la independència, no serà fàcil, com no ho és aconseguir pelis catalanes als Oscars, però el que si que tinc clar és que perquè els polítics siguin mediocres i no tinguin el coratge necessari no ens pot servir d'excusa per caure en el desànim. No podem tirar la tovallola perquè els nostres polítics siguin mediocres o no els tinguin prou ben posats.

Font